dilluns, 25 de juliol de 2016

Un fortí al Somorrostro


Pescadors a la platja del Somorrostro. Frederic Ballell, 1915
Arxiu Fotogràfic de Barcelona


Buscant imatges i informació per al recull dedicat a Somorrostro i literatura que publicarem el proper 2017, he topat diverses vegades amb la fotografia de la platja del Somorrostro que encapçala aquest apunt, realitzada per Frederic Ballell l’any 1915, i dipositada actualment a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Com que la fotografia no documenta el barri de barraques que anys més tard s’estendria per tota la platja, l’he desestimada per il·lustrar els fragments literaris que tenen aquest barri com a protagonista. A tocar del Somorrostro ja hi va haver les anomenades barraques de mar en els segles XVI i XVII, abans que l’indret adquirís aquest nom, i a mitjans del segle XIX es constituí com a barri de pescadors fins arribar a convertir-se el barri de 1.400 barraques que va desaparèixer l’any 1966 sota la piqueta, no per raons socials, sinó per evitar que Franco veiés mentre presidia les maniobres navals que van tenir lloc en aquella data aquell poblament que no s'adeia amb l'esperit trionfalista del règim.

Però a força de mirar la fotografia de Ballell, hi ha alguns detalls que criden l’atenció. El primer és la descripció que l’Arxiu Fotogràfic fa de la imatge: “Nens jugant a estirar l'arc a la platja del Somorrostro l'any 1915, una de les zones històricament més deprimides de la ciutat”. No cal fixar-s’hi gaire per adonar-se que els personatges no són nens jugant, sinó pescadors estirant l'art (no l'arc), un tipus de pesca, com s'indica a la següent fotografia, possiblement també de Ballell. Un error sense més importància.




D’altra banda, sí que crida molt més l’atenció i resulta interessant el terraplè de l’esquerra que serveix de suport i fonament a algunes de les construccions i fàbriques que s’estenen paral·leles a la línia de platja. La forma inclinada de la part baixa té tot l’aspecte d’una escarpa i està rematada per un cordó decorat per caps antropomòrfics. És l’estructura típica de la paret externa d’una fortificació.

Buscant documentació hem trobat una fotografia en un exemplar de la revista Barcelona Atracción, editada per la Societat d’Atracció de Forasters entre els anys 1908 i 1936. En aquesta imatge de 1936 es poden apreciar amb detall l’escarpa, el cordó i els caps; i a més, el peu de foto indica que es tracta de restes de l’antiga Ciutadella militar de Barcelona que, començada a construir l’any 1716 després de la derrota de 1714 contra les tropes borbòniques, fou enderrocada entre els anys 1869 i 1878 i per construir-hi l’actual Parc de la Ciutadella.


Restes de la ciutadella a la platja del Somorrostro
Barcelona Atracción, 1936


L’afirmació sembla raonable, però caldria precisar-la. Els baluards de la Ciutadella, amb els seus contraforts, sobresortien poc més enllà dels actuals límits del parc. En el cas del Baluard de Don Felip, la part més extrema superava per poc l’actual passeig de Circumval·lació. Per tant, l’estructura perimetral de la fortalesa no podia arribar fins a la platja. Es podria pensar que formava part del Fortí de Don Carles, que estava unit a la Ciutadella per un llarg viaducte fortificat, arribava fins la platja i servia com a castell de guaita de la zona marítima.


Planta de la fortalesa de la Ciutadella, amb el fortí
de Don Carles a la vora de la platja
Arxiu Històric de Barcelona


Sobre aquest terraplè es construí la Secció Marítima de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, aprofitant el fortí com a pavelló, que estava unida al recinte de l’exposició del Parc de la Ciutadella també amb un pont com en el cas del fortí. Després de l'exposició el fortí va ser enderrocat i en aquell indret s'hi va construir l'Hospital d'Infecciosos (el llatzeret), que després esdevindria l'Hospital de Mar. Les restes del fortí a la foto de 1936 van quedar com a testimoni, amb la plaça de toros del Torín i la fàbrica de gas custodiant-lo a esquerra i a dreta respectivament.


Fragment d'un plànol de Barcelona (D. J. M. Serra, 1890. ICC),
amb el pont que uneix el Parc de la Ciutadella amb la Secció
Marítima de l'Exposició Universal de 1888,
a la zona on hagué el Fortí de Don Carles


Però encara es pot precisar més l'origen i l'ús del terraplè. Si ens fixem en el plànol superior, de 1890, el Fortí de Don Carles està molt separat de la costa i no encaixa amb les fotografies, on la construcció és sobre la sorra de la platja.




La solució la trobem en plànol topogràfic geomètric realitzat per Miquel Garriga i Roca l'any 1862. Aquí es pot veure i llegir perfectament que la fortificació pertany a una bateria defensiva de tot el conjunt, Ciutadella Militar i Fortí de Don Carles. L'última relíquia supervivent d'aquelles construccions militars fins que les obres de la Barcelona olímpica van acabar amb les fàbriques i van obrir la ciutat al mar. D’aquella fortalesa, que com el Castell de Montjuïc havia servit per controlar la ciutat rebel en lloc de defensar-la, havien sobreviscut el Palau del Governador, convertit en institut d'ensenyament secundari; l'Arsenal, ara seu del Parlament de Catalunya; i la capella castrense, que es resisteix a abandonar aquest món que no és el seu. Edificacions que s'alcen impertèrrites sense saber que els bustos antropomòrfics del fortí romanien castigats sobre la sorra, d’esquena a la ciutat, veient com les barraques del Somorrostro els privaven de la vista del mar, esperançades quan la marina de Franco va desembarcar sobre la platja fins que la piqueta les va convertir en engrunes i els donà el descans etern.


*

Agraïments:

En la recerca documental i planimètrica hi han participat Francisco Arauz i Alfred Puig, als quals agraïm la seva col·laboració com en tantes d'altres ocasions.

8 comentaris :

  1. Que bueno ¡¡¡ Como siempre ¡
    Gracias.
    Salut

    ResponElimina
  2. En aquesta ciutat s'ha optat (sobretot d'ençà de les Olimpíades del 92 però també des d'abans) per esborrar el rastre i la història, i construir-hi al damunt un patètic parc temàtic pensat no pas per als soferts ciutadanas sinó per al gaudi del turisme, i d'un model tristíssim de turista.
    Quan voltes per Europa te n'adones de les diferències, de com un xic més al nord han sabut presservar la història i respectar la memòria col·lectiva, amb solucions que són alhora estètiques i que busquen la bellesa, no el xiringuito barato per a què els guiris facin gasto de cerveses, tapes i prostíbuls. Gràcies per aquest post!

    ResponElimina
  3. Molt bona troballa. Estic d'acord amb en Lluís. És una llàstima per les carotes aquestes són fantàntiques combinades també amb turisme... En fi, tot a terra com la placa de la Constitució liberal del 1837 de la façana de l'Ajuntament de Barcelona! I a més per tapar el forat li han col·locat una merda monumental...

    ResponElimina
  4. Et passo l'enllaç a un PDF on hi ha el plànol de les antigues estacions del Bogatell i el Poble Nou. Entre ambdues estacions hi havi ubicat una "Bateria" de canons.

    http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1907/1907_tomoI_1638_04.pdf

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfred, proposes que aquest terraplè formava part de les bateries que hi havia entre les estacions de Bogatell i Poblenou? Aquella zona ja no és el Somorrostro (acabava precisament al Bogatell), i tant Ballell com "Barcelona Atracción" el situen al Somorrostro.

      Elimina
  5. Misteri solucionat. Ja sabem a què pertany aquesta fortificació. Feu un cop d'ull a l'actualització de l'apunt.

    ResponElimina
  6. M'agrada aquest esperit de recerca d'orígens. Investigar porta feina, però premia amb la descoberta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la idea, Olga. I si no la descoberta, és igual d'excitant decobrir camins.

      Elimina