Festes de Sant Roc de la plaça Nova

La cucanya de la plaça Nova (1913-1920), Brangulí

Arxiu Nacional de Catalunya

Ni les festes de la Mercè, que comencen a celebrar-se, amb anys de plenitud i anys de decadència, el 1868 (tot i que el predicament s'origina el 1687 per una plaga de llagostes), però que no esdevé una autèntica festa ciutadana fins 1902 amb un programa que pretén mostrar la diversitat folklòrica del país amb diverses expressions de la cultura popular, moltes de les quals havien desaparegut a la ciutat o estaven circumscrites a les processons del Corpus, autèntica font de l'expressió festiva popular: balls de bastons, diables, gegants, bestiari, castellers, sardanes, etc.

Ni les festes de Santa Eulàlia, una patrona d'origen hispanoromà i vida tortuosa inventada, que és un cas curiós de desdoblament hagiografia: un personatge que acaba sent-ne dos: l'original de Mèrida i la barcelonina, aquella que quan plou per la Mercè diuen que plora de pena per haver estat oblidada pels barcelonins.

Ni Santa Madrona, la més antiga i ignorada de les patrones de Barcelona, que va voler quedar-se a la ciutat camí de Marsella, on duien les seves relíquies, després que el vaixell que les transportava es posés a recer a la platja de Sant Bertran un dia de tempesta del segle X.

La Mercè fa de senyora de la ciutat mentre Eulàlia, més acostumada a patir, treu el nas a l'hivern, i la vella Madrona gaudeix d'un aplec a l'ermita de Montjuïc que no per petit és menys sentit.

Les festes de Sant Roc a la plaça Nova, la dècada de 1960

Autor: Suárez. Arxiu Fotogràfic de la Plaça Nova

La festa grossa de Barcelona de veritat (les de Gràcia són d'un altre poble) és la de Sant Roc a la plaça Nova del desaparegut barri de la Catedral, del qual en vam poder veure l'exposició que va acollir la Casa dels Entremesos i que durant el 2019 va presentar, com en els darrers anys, una nova exposició a la Casa dels Entremesos de la plaça de les Beates: "1938. El Barri de la Catedral sota les bombes. Les Festes de Sant Roc poc abans i poc després de la guerra", que també es va poder veure al Pati Llimona fins el gener de 2020, amb xerrada inclosa.

Primera fotografia dels gegants de la plaça Nova (1906)

Arxiu Fotogràfic de la Plaça Nova

Celebrat el 16 d'agost de forma ininterrompuda des de 1589, les festes de la Plaça Nova comencen dies abans amb el nan Cu-cut passejant dalt del ruc pels carrers que sobreviuen després de l'obertura de la Via Laietana i l'avinguda de la Catedral, i amb la instal·lació de la històrica cucanya. La festa s'allarga fins al dia 16, quan, entre moltes altres activitats centenàries, el Dimoni trucarà a Cal Bisbe durant el seguici de Sant Roc perquè no oblidem que les claus del Cel i l'Infern comparteixen clauer i, potser, forat del pany (vegeu el programa complet).

La festa homenatja sant Roc, qui, segons el llegendari barceloní, va caure malalt de pesta durant una visita a la ciutat i es va aixoplugar a les muralles romanes. Tothom el va menystenir, llevat del gos del forner del barri, que cada dia l’alimentava amb panets. Gràcies a això, es va recuperar i va reprendre el camí acompanyat de l’animaló. A sant Roc, també se li atribueix la protecció dels veïns del barri contra el brot de pesta que hi va haver a la ciutat el 1583, perquè no se'n va morir cap a conseqüència de l'epidèmia. D’aquí ve que la festa sigui un vot del poble que es renova cada any, durant la missa solemne de festa major a l’església del Pi, malgrat que l'esperit de la festa és laic.

El nan Cu-cut (1910)

Arxiu Fotogràfic de la Plaça Nova

És tan encomiable l'esforç i l'entusiasme del plaçanovins per mantenir viu Sant Roc com l'oblit dels barcelonins que passen per la plaça Nova ignorant que trepitgen el primer raval construït fora de la muralla romana: la Vila Nova dels Arcs, que creix al voltant de l'actual carrer d'en Ripoll i a redós de les restes de l'aqüeducte romà del qual es fan servir arcades i pilars com a mitgeres de les noves edificacions.

Programa 2024