Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

divendres, 12 d’agost del 2016

Festes de Sant Roc de la plaça Nova


La cucanya de la plaça Nova (1913-1920), Brangulí
Arxiu Nacional de Catalunya


Ni les festes de la Mercè, que comencen a celebrar-se, amb anys de plenitud i anys de decadència, el 1868 (tot i que el predicament s'origina el 1687 per una plaga de llagostes), però que no esdevé una autèntica festa ciutadana fins 1902 amb un programa que pretén mostrar la diversitat folklòrica del país amb diverses expressions de la cultura popular, moltes de les quals havien desaparegut a la ciutat o estaven circumscrites a les processons del Corpus, autèntica font de l'expressió festiva popular: balls de bastons, diables, gegants, bestiari, castellers, sardanes, etc.

Ni les festes de Santa Eulàlia, una patrona d'origen hispanoromà i vida tortuosa inventada, que és un cas curiós de desdoblament hagiografia: un personatge que acaba sent-ne dos: l'original de Mèrida i la barcelonina, aquella que quan plou per la Mercè diuen que plora de pena per haver estat oblidada pels barcelonins.

Ni Santa Madrona, la més antiga i ignorada de les patrones de Barcelona, que va voler quedar-se a la ciutat camí de Marsella, on duien les seves relíquies, després que el vaixell que les transportava es posés a recer a la platja de Sant Bertran un dia de tempesta del segle X.

La Mercè fa de senyora de la ciutat mentre Eulàlia, més acostumada a patir, treu el nas a l'hivern, i la vella Madrona gaudeix d'un aplec a l'ermita de Montjuïc que no per petit és menys sentit.


Les festes de Sant Roc a la plaça Nova, la dècada de 1960
Autor: Suárez. Arxiu Fotogràfic de la Plaça Nova


La festa grossa de Barcelona de veritat (les de Gràcia són d'un altre poble) és la de Sant Roc a la plaça Nova del desaparegut barri de la Catedral, del qual en vam poder veure l'exposició que va acollir la Casa dels Entremesos i que durant el 2019 va presentar, com en els darrers anys, una nova exposició a la Casa dels Entremesos de la plaça de les Beates: "1938. El Barri de la Catedral sota les bombes. Les Festes de Sant Roc poc abans i poc després de la guerra", que també es va poder veure al Pati Llimona fins el gener de 2020, amb xerrada inclosa.


Primera fotografia dels gegants de la plaça Nova (1906)
Arxiu Fotogràfic de la Plaça Nova


Celebrat el 16 d'agost de forma ininterrompuda des de 1589, les festes de la Plaça Nova comencen dies abans (el dia 12 el 2023) amb el nan Cu-cut passejant dalt del ruc pels carrers que sobreviuen després de l'obertura de la Via Laietana i l'avinguda de la Catedral, i amb la instal·lació de la històrica cucanya. La festa s'allarga fins al dia 16, quan, entre moltes altres activitats centenàries, el Dimoni trucarà a Cal Bisbe durant el seguici de Sant Roc perquè no oblidem que les claus del Cel i l'Infern comparteixen clauer i, potser, forat del pany (vegeu el programa complet).

La festa homenatja sant Roc, qui, segons el llegendari barceloní, va caure malalt de pesta durant una visita a la ciutat i es va aixoplugar a les muralles romanes. Tothom el va menystenir, llevat del gos del forner del barri, que cada dia l’alimentava amb panets. Gràcies a això, es va recuperar i va reprendre el camí acompanyat de l’animaló. A sant Roc, també se li atribueix la protecció dels veïns del barri contra el brot de pesta que hi va haver a la ciutat el 1583, perquè no se'n va morir cap a conseqüència de l'epidèmia. D’aquí ve que la festa sigui un vot del poble que es renova cada any, durant la missa solemne de festa major a l’església del Pi, malgrat que l'esperit de la festa és laic.


El nan Cu-cut (1910)
Arxiu Fotogràfic de la Plaça Nova


És tan encomiable l'esforç i l'entusiasme del plaçanovins per mantenir viu Sant Roc com l'oblit dels barcelonins que passen per la plaça Nova ignorant que trepitgen el primer raval construït fora de la muralla romana: la Vila Nova dels Arcs, un antic mercat.

13 comentaris :

  1. Ahhhhh
    Me va cantidad :
    De l'Infern al Purgatori: la basílica dels Sants Just i Pastor
    Es una delicia ver como las llamas no paran de fluir ¡¡¡¡
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què tindrà el foc que resulta tan atractiu, Miquel? Potser que ens umaginem qui hi hauria de cremar.

      Elimina
  2. Pobres Santes, verges i màrtirs, són de "quita y pon", que desagraïts i interessats som els barcelonins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser perquè hi ha moltes Barcelones. M'admiro d'aquesta diversitat de la nostra ciutat, composta de barris que són encara pobles.

      Elimina
  3. Visca Sant Roc, patró de Barcelona i de la plaça Nova!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca, malgrat els barcelonins!

      Elimina
  4. Com sempre, no en savia res d'aquesta història. Menys mal que tenim el teu blog

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, i jo encantat que et passis per aquí!

      Elimina
  5. Altre deliciosa historia!! Jo estimo molt Barcelona, pero estàs conseguint que l'estimi encara mes !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I aquesta, Santiago, és d'aquestes històries que encara podem viure en directe. Cert que és difícil recuperar els escenaris i el paisatge d'aquell barri de la Catedral que va deixar d'existir a principis dels 50 quan van ser enderrocades les cases i van desaparèixer els carrers de la Corríbia i Bou de la Plaça Nova, però conèixer els plaçanovins que continuen mantenint viva la tradició i compartir amb ells les activitats que fan cada any et permet connectar amb aquella Barcelona antiga. Dimecres dia 16 a les 9:30 del matí comença a la plaça Nova el Seguici tradicional de Sant Roc. A partir de les 11:30, tornen de l'església del Pi i el Diable truca a la porta del Palau del Bisbe per entrar-hi i fer-hi ballar els gegants, els nans, el Cu-cut i les bèsties de la imatgeria popular.

      Elimina
  6. Però no és Ròc? Accentuat.
    Per que roc sense accent vindria ser "pedrusco" en castellà, es a dir la nau es va estevallar en un roc. I accentuat, en Ròc li agrada el pa.
    Digueu-me si estic errat si us plau. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no, "Roc" no porta accent diacrític ni hi ha cap raó per a dur-lo perquè no existeix cap altra substantiu "roc" amb la o tancada. Fins i tot en aquest cas no el duria perquè s'han suprimit tots els diacrítics excepte en 15 casos, que són els següents:

      bé/be déu/deu és/es mà/ma més/mes
      món/mon pèl/pel què/que sé/se sí/si
      sòl/sol són/son té/te ús/us vós/vos

      S'escriuen sense accent diacrític la resta de monosíl·labs i qualsevol paraula de més d'una síl·laba perquè es considera que el context resol l'ambigüetat:

      bota (botes), dona (dones), feu, fora, molt (molta, molts, moltes), mora (mores), net (neta, nets, netes), os (ossa, ossos, osses), seu (seus), soc, vens (venen), ves

      També s'escriuen sense accent els compostos i derivats de les paraules del punt:

      adeu, adeu-siau, marededeu, redeu, semideu, rodamon, a contrapel, repel, entresol, subsol

      Però es conserva en aquells casos que s'escriuen amb guionet, com per exemple: pèl-roig.

      És admissible, però, l'ús de l'accent diacrític en casos no recollits entre els 15 normatius si apareixen en enunciats aïllats, com ara titulars o etiquetes, en què hi pugui haver una ambigüitat que no resol el context comunicatiu.

      Espero haver resolt el teu dubte.

      Elimina
  7. Venia de Montpelier

    ResponElimina