Revetlla de Sant Joan al parc d'atraccions de Montjuïc
Pérez de Rozas (1968). AFB
El parc d'atraccions de Montjuïc va ser inaugurat el juny del 1966 i va estar en actiu fins el 27 de setembre del 1998. Estava situat on avui hi ha els jardins Joan Brossa, prop del castell de Montjuïc, en uns terrenys que havien estat ocupats pel destacament militar d'artilleria de costa "Álvarez de Castro" (1897); l'antic parc d'atraccions Maricel (1930-1936), hereu del de la Foixarda de l'Exposició de 1929 i del qual se'n van aprofitar algunes atraccions; i les barriades de barraques de Maricel i Tres Pins. Abans de totes aquestes construccions, però, aquests terrenys i els que ocupava el Tiro Pichón havien estat el cementiri jueu de Barcelona (raó per la qual la muntanya es diu Montjuïc: muntanya dels jueus), clausurat entre l'assalt al Call de 1391 i el decret d'expulsió de 1492. Les restes d'aquest cementiri forma part d'un jaciment arqueològic que encara espera ser dignificat i monumentalitzat.
El cementiri jueu de Montjuïc, en color blau, s'estenia de Miramar
als terrenys del Tiro Pichón i del parc d'atraccions
Font: Dominique Tomasov
La proximitat i el fàcil accés des de la ciutat, les més de 40 atraccions i el teatre-auditori a l'aire lliure, per on van passar els grups i els cantants més populars d'aquelles dècades, van ser els tres motius principals del seu èxit entre els barcelonins i els qui visitaven la ciutat, en uns anys en què el Tibidabo havia envellit, tot i que el seu encant residia, precisament, en la seva decadència.
A les modernes atraccions mecàniques com la Coctelera, la Gran Muntanya Russa, el Loco Ratón, el Zig-Zag o els mítics Zepelins, s'hi van afegir, després de la remodelació de 1973, noves atraccions com el Pulpo, Amor Express, El Barco Mississippi o Noriavisión, la roda més alta de l'Estat i un dels símbols del parc, que il·luminada de nit era una imponent imatge visible des de diversos punts de la ciutat.
A la dècada de 1990, l'aparició dels nous parcs d'atraccions i l'aparició de nous models d'oci i turisme (Port Aventura va ser inaugurat el 1995), van acabar amb un parc d'atraccions al qual se li acabava la concessió prorrogada de trenta anys i que, de tota manera, hauria necessitat una forta inversió poc compatible amb alguns interessos econòmics que volien rellançar el Tibidabo.
El parc tancava les portes el 27 de setembre de 1998 i va ser desmantellat. Algunes atraccions van ser aprofitades per altres parcs, com El Barco Mississippi, que es troba actualment a Platja d'Aro. En els jardins Joan Brossa, que s'hi van construir posteriorment, s'hi van deixar alguns elements, com el quiosc de la Damm i l'edifici Para-sol, així com les escultures de Carmen Amaya, Charlie Rivel, Charles Chaplin i Joaquim Blume.
Per als amants dels misteris, els túnels del Tren Fantasma continuen existint, avui tapiats, fent companyia al polvorí i les dependències subterrànies de l'antic destacament d'artilleria, i afegint-se a una llarga llista de llegendes que expliquen que la muntanya es travessada per diversos túnels, com la famosa Cova d'Alí Babà de la Punta del Morrot, un túnel de cent vint metres, set ramals i dos pisos que havia d'haver estat un dipòsit de benzina durant la Guerra Civil i que amb el nom irònic d'Hotel Montecarlo va ser refugi de desheretats i gent de l'hampa, que ja havien habitat durant el segle XIX i principis del XX les coves i amagatalls, com descriu Juli Vallmitjana a la novel·la Sota Montjuïc.
Per als nostàlgics, us deixo la guia oficial de 1968 i un vídeo de Ramon Maria Martín amb una filmació del darrer dia d'activitat del parc d'atraccions.
Guia oficial de 1968
Arxiu Enric H. March ©
27 de setembre de 1998,
últim dia de les Atraccions de Montjuïc
últim dia de les Atraccions de Montjuïc
© Ramon Maria Martín
El tancament, precedit de decadència, del Parc, és una història negra lligada a interessos, em sembla, a l'entorn del rellançament del Tibidabo, amb suports institucionals i l'inefable senyor de la Rosa al darrere, era un parc massa 'popular', aquest.
ResponEliminaAixí ho tinc entès, Júlia. Els parcs d'atraccions a Montjuïc no acabem d'arrelar.
EliminaAmb JÚLIA ¡
ResponEliminaPor cierto, la primera vez que vi a Miguel Rios fue allí, en el teatro al aire libre, y me ha parecdio escucharlo como telón de fondo en la filmación.
ResponEliminaSalut
Miquel, doncs jo hi vaig veure el Duo Dinàmico i Raphael. Toma ya!
EliminaHola, una de las primera actuaciones fueron Manolo, y Ramón (Dúo Dinámico, José Luis Perales, Los Chichos…He escrito el libro: Dúo Dinámico; ayer fan, hoy amig@…Parto de mis vivencias; recojo testimonios de las fans, Felipe (hermano de Manolo), Ricard Ardévol, Leslie…
EliminaAntonio, haurem de fer un cop d'ull al teu llibre per conèixer de primera mà aquell ambient tan peculiar.
EliminaHi vaig anar només dues vegades, de vailet. Em va semblar un indret gratament salvatge; una versió desmarxada però festiva del parc del Tibidabo. Ho ha dit la Júlia, era un lloc "popular", en el sentit més noble i extens de la paraula. Per això m'estranya que, ateses aquestes circumstàncies, no sigui un espai més evocat de la Barcelona desapareguda.
ResponEliminaJo, en canvi, al llarg dels anys, hi he somniat varies vegades. En la mesura que perdut, és un espai més adient per a les projeccions fantàstiques
Alexandre, no sé quina raó hi deu haver per aquesta manca d'evocació popular, però certament és així. Potser era massa modern: va néixer el 1966, per tant, els records més vius entre els nens haurien de ser de quan la mort de Franco o poc abans. Vull dir que potser es van imposar altres fenòmens. I en canvi, el Tibidabo arrossegava una llarga tradició.
EliminaBarcelona es una ciutat que per una banda es torna boixa amb les novetats i per un altre banda deixa morir elements molt emblemàtics de la seva historia. Especulació, desídia, tot junt un còctel mortal, desprès venen els plors i la remembrança d'allò que es va perdre.
ResponEliminaEls barcelonins som estranys; tenim una relació peculiar amb la nostra ciutat, oi Javier? Com tu dius, tendim a la desídia i la marginació i després ens lamentem quan ja no hi ha remei.
Eliminamuy certero tu comentario, se desprecia lo viejo y cuando se ha des
Eliminatruido viene una franquicia para imitarlo
Lo conoceréis más que sobradamente, pero me agrada (molt) recordarlo: "Ferias y atracciones", de Juan-Eduardo Cirlot.
ResponEliminaJL
José Luis, "Ferias y atracciones" es casi un libro de cabecera. Y Cirlot un maestro. Precisament, el pasado 20 de noviembre publicamos la portada en nuestro blog "Galeria d'imatges"
Eliminahttp://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/2013/11/ferias-y-atracciones.html
Preciosa portada. Se me había pasado vuestra recuperación de la misma.
EliminaLa conocía pues me la enseñó Victoria Cirlot hace años, ya que algo tuve que ver en la recuperación editorial de ese libro impagable.
Por cierto, a Victoria habría que pedirle, incluso rogarle, que publicara aquella novela surrealista de Juan-Eduardo Cirlot, tachada con lápiz rojo por la censura, en su día, de la primera a la última página.
JL
Quin bloc més interessant que tens, Enric, me'l emporto com a preferit al meu per poder-te seguir millor.Felicitats
ResponEliminaGràcies, Montserrat! M'alegra molt que t'agradi el blog. Vosaltres, els lectors, sou qui li doneu sentit.
EliminaSalut , ENRIC.
ResponEliminaSalut, Miquel! No sé si has explicat mai la teva experiència personal amb les atraccions, tu que les tenies tan a prop.
EliminaJo havia anat a les atraccions del Tibidabo quan era petita, no hi havien moltes atraccions però suficients per passar una tarda molt divertida i fins i tot quedaven cansats sense pujar a tot arreu. En les atraccions de Munjuic i vaig anar de mes gran, eren unes atraccions no comparables amb les del Tibidabo, sempre vaig creure que estaven pensades per gent mes adulta. Mes tard quan tenia els meus fills, vaig tornar al Tibidado, on ells, que no havien vist res mes, s'ho passaven d'allò mes be! M'agradat el vídeo de Montjuïc, sempre queden records, sobretot de tot allò que ja ha desaparegut! Un post genial com tots els teus!
ResponEliminaDe fet, Rosa, tots dos parcs eren ben diferents. El Tibidabo tenia l'encant que el pòsit dels anys hi havia anat deixant; l'encant de la memòria i la tradició; màgic. En canvi, Montjuïc neix com un parc modern i, certament, enfocat a atraure un públic jove i adult. Però, és clar, els nens que van créixer amb Montjuïc el tenen com a referent.
EliminaVa ser un mes dels multiples parcs d'atraccions que hem tingut a la ciutat.
ResponEliminaAixí és, Jordi. En total 12: Camps Elisis, Tibidabo, Saturno Park, Gran Casino de la Rabassada, Turó Park, American Park, Foixarda, Maricel Park, Atracciones Apolo, els Caspolino de la plaça Gal·la Placídia i del Paral·lel i Parc d’Atraccions de Montjuïc, a més del Lake Valley del pantà de Vallvidrera, que no va arribar a funcionar com a tal. També hi ha hagut altres llocs que complementaven la seva funció amb atraccions, com l'Iris Park i l'Sportmen's Park, i un altre de desconegut del qual ja en parlaré algun dia.
EliminaHe retrocedit en el temps mentre veia les pàgines d'aquesta guia del 1968. Jo sempre havia preferit l'antiguitat i l'esperit decadent del Tibidabo, però saber que els túnels del Tren Fantasma comparteixen espai amb altres túnels llegendaris de la muntanya de Montjuïch, confesso que em fa feliç.
ResponEliminaAfortunadament, mai res desapareix del tot, Sícoris, i els fantasmes habiten per tot arreu. Jo també preferia el Tibidabo. El vivies des de dins; Montjuïc des de fora.
EliminaJo diria que el Tibidabo o Montjuïc... cadascú tenia la seva preferència, com el Tintin o l'Astèrix. Depenia molt de a on et portaven de petit. Jo crec que si senties de debò el parc que preferies, deixaves de banda les emocions més fortes de Montjuïc contra l'agradable ambient carrincló del Tibidabo.
ResponEliminaExcel.lent article!
Jaume Susany
Sense cap mena de dubte, Jaume! Posats a triar, em quedo amb el Tibidabo d'abans de la reforma.
EliminaQuins records porten aquestes imatges!
ResponEliminaVa ser un lloc on vaig anar moltes vegades quan era petita i també adolescent.
Gràcies,
El gran poder evocador de les imatges, que diuen més que no pas mostren, oi Amaltea?
Eliminanosaltres havíem anat molt sovint al Parc, l'enyorem...
ResponEliminaPredileccions a banda, segur que l'enyorem tots els que el vam viure.
EliminaHe de confessar que el meu parc d'atraccions sempre ha estat el del Tibidabo i que el castell de la bruixa sempre romandrà mig amagat en algun racó del meu cervell. Però el de Montjuïc el veia des de casa de la meva avia al Paral·lel i molt bones tardes hi vaig passar d'adolescent. Com bé dius, predileccions a banda, jo també l'enyoro.
ResponEliminaAixò dels túnel té el seu què, recoi!!
Ah! el Duo dinámico i el Raphael uns grans artistes, i no ho dic amb ironia. Uns grans artistes.
Estem d'acord, Xavier. El Tibidabo tenia un encant (en part el conserva) diferent, que potser lligava molt més amb una tradició que ens era més propera a unes determinades generacions, sobretot a les que vam jugar amb joguines de llauna.
EliminaJo havia anat als dos parcs de petita. Però sens dubte recordo Montjuïc. Allà passaven nits de dissabte veien actuacions. Amb bocata inclós.Es un gran record,llavors vivien els pares. També m'agradaven els autòmates del Tibidabo ...més aviat...em feien por!!!! Jajaja.
ResponEliminaQuina infància més sencilla i bonica!!!.
Tens raó, Venus. La infància d'aquells anys era ben senzilla. Passejar, llegir i el carrer per a nosaltres. Avui tot és més dispers.
EliminaÉs veritat que els autòmats feien una mica de por, però jo els trobava tan misteriosos que m'atreien molt.
Aquest era el "meu" parc, com a veí de la Zona Franca. Allà vaig veure per primera i única vegada en viu al... FARY!
ResponEliminaSóc capaç d'imaginar-m'ho, C. Rancio! Tot un espectacle! Pocs escenaris tenen un currículum pel que fa a la música popular com el de les atraccions de Montjuïc.
EliminaUna cosa que potser no se sap és que algunes de les atraccions de Montjuic són ara al petit parc d'atraccions de Platja d'Aro (almenys el vaixell fluvial i estic gairebé segur que també les muntanyes russes, anomenades "Ratón loco" a l'època). I d'altres elements molt interessants són al Museu de la joguina de Sant Feliu de Guíxols, com ara un drac enorme i una sala del terror (anomenada "Sala de les nines").
ResponEliminaJa ho veieu, el Parc de Montjuic no ha desaparegut del tot!!!
ResponEliminaMoltes gràcies. A l'article menciono el cas del vaixell que es conserva a Platja d'Aro.
EliminaAlgú sap què es va fer del trenet ?
ResponEliminaBernard, després de 1998, el tren va anar al Parc de les Aus de Vilassra de Mar, i ara està, en males condicions, a la casa de colònies de Can Castellar, a Vallgorguina.
EliminaRecordo que va haver un accident a Montjuïc en una de les atraccions, pot se mortal, i aleshores va començar la gent a deixar-lo de costat i la decadència, es així o estic confós . Enric moltes gràcies per les teves històries, que feina i temps et portaran.
ResponEliminaMoltes gràcies, Carlos! Efectivament, el mes d'abril de 1998 l'Ajuntament va obligar a tancar l'atracció del Tren de Terror després que dues persones resultessin ferides (no mortes; sí que hi va haver un mort al Pèndol del Tibidadbo, el 2010). D'altra banda, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó al consistori barceloní confirmant que la concessió dels drets d'explotació havia expirat. En els últims anys el parc havia patit un declivi imparable. El descents de visitants va començar abans. Si el 1994 va rebre 900.000 visitants, l'any següent ja havia baixat fins a 600.000, xifra que va seguir baixant fins als menys de 300.000 que el van visitar l'any 1997. L'empresa s'havia negat a efectuar noves inversions per millorar la seva oferta si no se li garantia una ampliació de la concessió, cosa que no va passar.
Eliminahttp://www.metropoliabierta.com/vivir-en-barcelona/ocio/que-fue-del-parque-de-atracciones-montjuic_1562_102.html mes informació per qui vulgui saber mes
ResponEliminaEl tancament d´aquell carismátic parc d´atraccions,va suposar un des moments més tristos dels barcelonins,ja que el seu accés era molt fàcil,a més de que hi havia una gran esplanada on poder aparcer-hi el cotxe si anaves amb tota la família.
ResponEliminaDes de que era molt petit,havia anat amb els meus pares i la meva germana.El dia que vaig fer la meva 1era Comunió,m´ho vaig passar d´allò més bé,però el setembre de 1998,lo del tancament definitiu fou per a mí com s´hi s´hagués mort una part de Barcelona.
D´una altra banda,el Parc d´Atraccions del Tibidabo no crec que la cosa vagi a millor.
És com tu dius, Rafael. La proximitat, la facilitat d'accés i la tendència que tradicionalment els barcelonins han tingut d'anar a la muntanya de Montjuïc com a lloc de lleure feia del parc d'atraccions un lloc molt popular. El Tibidabo és diferent. Com a lloc d'oci potser és més complet, però l'accés més complicat. A Montjuïc hi podies fer una visita puntual sempre que volies, en canvi, si es va al Tibidabo hi has de passar gairebé tot el dia per treure'n profit. Tot i així, el Tibidabo m'agrada; sobretot els llocs que conserven l'aire més antic. Penso que s'hauria de promoure precisament aquest aspecte: el de parc d'atraccions històric.
EliminaA més de tot el que acabes de dir,aquell parc d´atraccions que estava molt bé,era de fàcil accés i que des de l´Avgda Paral.lel,podies veure aquella nòria tant gegant. Abans de fer la meva 1era comunió,ja hi anavem i el dia de la meva 1era comunió m´ho vaig passar molt bé i anys desprès hi anava amb els meus pares.
EliminaEl que em feia més gràcia,a més de les atraccions en si,era aquella balena-bar,on la boca era la barra del bar,els karts on podíes imitar-hi perfectament als mateixos Carlos Sainz i Fernando Alonso,el famós Castell del Terror.
A més de tot això,aquell parc creaba molts llocs de treball,tant directes com indirectes,en posada en marxa i manteniment de les atraccions,en restauració i neteja d´aquell parc.
I una altra cosa,també podíes estar tot el dia(quan vaig fer la meva 1era comunió,vam estar tot el dia).
Ara vé la pregunta del milió¿que va passar amb els treballadors d´aquell parc d´atraccions?
Coincideixo amb tu, Rafael. Ara ja no hi podem fer res i sempre ens quedarà el paradís dels records infantils i de joventut. No sé què deuria passar amb els treballadors. Suposo que els deurien indemnitzar o prejubilar.
EliminaCrec recordar que hi va haver una artista (no recordo el nom) que va registrar el so del parc, les atraccions, les veus.. el darrer o darrers dies d'existència del parc, l'obra consistia en la reproducció sonora sense imatge del que allà esdevenia.
ResponEliminaOstres, Lolita, no en sabia res d'aquest enregistrament. Seria molt interessant trobar-lo. Miraré si el localitzo.
EliminaMoltes gràcies per aquest meravellós treball recopilatori d'unes atraccions molt atractives, però que no van durar. Van marcar una època. Gràcies, Enric
ResponEliminaMaria Teresa, gràcies a tu pel teu comentari!
EliminaVes per on Enric, acabo de saber del cert que era el Maricel...La meva mare que era de l'any 1915, i del Poble Sec, sempre en parlava.... del Maricel i dels horts de Montjuïc.... I una altra cosa... He llegit tots els comentaris i me n'adono que ningú ha fet esment del desgraciat accident que va passar a l'auditori el cop que van actuar Els Pecos... Un desgraciat accident i que per sempre més he recordat. Em va quedar molt gravat...
ResponEliminaMica en mica anem col·locant la informació dispersa a lloc, Pepi. L'accident dels Pecos, si no recordo malament, va ser el 1980. Per alguna raó la gent no ho ha tingut present. La memòria és selectiva.
EliminaJo estava en aquell concert. No l'he oblidat mai. Va ser el meu primer concert, en tenia 13 anys. Concert dels Pecos un diumenge pel matí. Estava en aquella vaya. El responsable va ser un dels de seguretat que deixava passar el jovent gratis, sense fer la llarga cua per entrar. A més a més quedaven al costat més proper a l'escenari. Quin adolescent no hagués passat, aprofitant aquella proposta feta per un mateix dels membres de seguretat. Jo també vaig passar. I tot va ser molt ràpid. S'escoltava la cançó "No importa que más da, si se mueve tu Lois déjalo bailar"... I van començar les empentes, els crits, les caigudes... Allò era la marabunta embogida. Em vaig agafar fort a una vaya que estaba afermada al terra,i vaig tancar els ulls per concentrar-me i no deixar-me anar. Quan els vaig obrir era com si un tsunami hagués passat. Havia gent estesa pel terra, i tot el terra ple de roba i sabates... Vaig buscar la meva amiga i estava sana i estalvia. Vam buscar les seves sabates i amb els nervis es va posar dos diferents sense adonar-se. Vam fugir d'allà plenes de por i de nervis. Ni vam veure sortir els Pecos. Després a les notícies del cap vespre es va explicar la notícia i van dir que una noia havia mort.Mai l' oblidat.
EliminaJo estava en aquell concert. No l'he oblidat mai. Va ser el meu primer concert, en tenia 13 anys. Concert dels Pecos un diumenge pel matí. Estava en aquella vaya. El responsable va ser un dels de seguretat que deixava passar el jovent gratis, sense fer la llarga cua per entrar. A més a més quedaven al costat més proper a l'escenari. Quin adolescent no hagués passat, aprofitant aquella proposta feta per un mateix dels membres de seguretat. Jo també vaig passar. I tot va ser molt ràpid. S'escoltava la cançó "No importa que más da, si se mueve tu Lois déjalo bailar"... I van començar les empentes, els crits, les caigudes... Allò era la marabunta embogida. Em vaig agafar fort a una vaya que estaba afermada al terra,i vaig tancar els ulls per concentrar-me i no deixar-me anar. Quan els vaig obrir era com si un tsunami hagués passat. Havia gent estesa pel terra, i tot el terra ple de roba i sabates... Vaig buscar la meva amiga i estava sana i estalvia. Vam buscar les seves sabates i amb els nervis es va posar dos diferents sense adonar-se. Vam fugir d'allà plenes de por i de nervis. Ni vam veure sortir els Pecos. Després a les notícies del cap vespre es va explicar la notícia i van dir que una noia havia mort.Mai l' oblidat.
EliminaUna autèntica tragèdia, Àngels. Quina por. És d'aquelles coses que no s'obliden mai. Una abraçada!
EliminaUna de les vegades que vaig anar a l'explanada actuaba un home-bala, vestit amb una granota blanca i plata i un canó enorme, va volar de punta a punta fins un matalàs. Sensacional! Molt bon reportatge Enric, agraït pels records!
ResponEliminaMoltes gràcies! D'aquesta actuació de l'home-bala n'he vist fotografies. Segur que va ser espectacular. M'hauria agradat veure-ho en directe!
EliminaNo recordo l'any que va ser, peró allà vaig anar a veure al Julio Iglesias, qui anava a dir que ara sigui tan car de veure'l. Vaig gaudir a la meva adolescència de totes les atraccions. M'encantava passar allà el dia. De més petita amb els pares i després amb els amics.
ResponEliminaUna de les gràcies de Montjuïc és que ho tenia tot, Montse. Era un parc d'atraccions, s'hi podien veure actuacions de tota mena i, alhora, era un punt de trobada i de reunió com no n'hi havia cap altra a Barcelona.
EliminaPor el año 1998 de la Rosa ya no era nuestro jefe, por aquel tiempo estaba como director general del parque Santi Sardá hermano de Javier, entre otras cosas cambiaron el logo de Tibidabo " trabajo que se ocupo la pareja de S. Sardá y mas tarde el uniforme, la gestión del parque fue a peor.
ResponEliminaGràcies per la informació, Francisco!
EliminaYo en una de tantas noches de verano que habían actuaciones ví y escuché todo su repertorio de Nino Bravo....y me alegró muchísimo,era un gran cantante por aquellas fechas. ...buenos recuerdos.....creo que fué un gran error su destrucción,mejor habría Sido una gran reforma y hacer un centro lúdico al aire libre con restaurantes tipo Txiringuitos y terrazas para disfrutar del sol y las grandes vistas privilegiadas. ..adiós para siempre
ResponEliminaJordi, hi va haver molta especulació al darrere per afavorir el Tibidabo i a De la Rosa. Després, amb els Jocs Olímpics a la vista, es van prioritzar altres coses. I amb la posterior creació de Port Aventura es feia inviable un altre parc a Barcelona.
EliminaEncara recordo aquelles tires de tickets per pujar a les atraccions.
ResponElimina