Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons

dijous, 12 d’abril de 2018

Cap a la República en tramvia

14 d'abril de 1931, proclamació de la II República
Font: Bundesarchive, signatura: Bild 102-11543


La fotografia que encapçala l'apunt, d'autor desconegut i conservada en el Bundesarchive du el títol: "Republikanische Studenten und Arbeiter durchfahren auf einer mit den Farben der Republik geschmückten Strassenbahn die Hauptstadt Madrid" (Estudiants republicans i treballadors de la conducció en un tramvia de la capital madrilenya decorat amb els colors de la República). És curiosa la confusió de la senyera amb els colors de la República. El títol es manté per criteris arxivístics, però se'ls ha fet notar l'error i han afegit la correcció: és a Barcelona i el tramvia pertany a la línia 22, "Atarazanas-Plaza Cataluña-Bonanova", que circulava des de les 5.31 del matí fins l'1.37 de la matinada, tot i que aquell dia la festa deuria acabar al sortir el sol.



De l'Almanaque Jorba 1931 (© Bereshit, Enric H. March)



El 12 d'abril de 1931, les forces d'esquerres guanyaven les eleccions municipals i forçaven l'abolició de la monarquia i l'adveniment de la República, que seria proclamada el 14 d'abril. En aquell moment circulaven per Barcelona 58 línies urbanes de tramvia. A la guia adjunta podeu veure tots els recorreguts i fer un passeig imaginari per aquella Barcelona que vivia un esclat d'alegria. Com es pot comprovar, encara no s'han canviat els noms d'alguns carrers: Alfons XIII (Diagonal) encara no és l'avinguda del 14 d'abril i el passeig de Sant Joan encara no és el passeig de la República.


Dues unitats del Tramvia Blau a l'estació del funicular del Tibidabo
Fons Narcís Cuyàs (ICGC)


A les 58 línies urbanes hi cal afegir dues línies més. Una, la línia "Tranvía de la Avenida del Tibidabo", el que ara coneixem com a Tramvia Blau, que des de l'inici de l'avinguda du fins a la plaça de l'estació inferior del funicular. Inaugurat el 29 d'octubre de 1901 (1.276 metres) amb el funicular (1.152 metres), el primer d'aquest estil que es construïa a l'Estat espanyol, es posava en marxa oficialment el Parc d'Atraccions, tot i que no seria fins a 1905 que s'hi vam començar a instal·lar atraccions. Aquell mateix 1905, el tramvia va allargar la línia fins a Vallvidrera, però els anys 30 va tornar a l'extensió actual. En el moment d'escriure aquests apunt, el Tramvia Blau és fora de servei per obres en la línia.


Tramvia circulant per la carretera de la Rabassada
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya


L'altra, "Tranvías de montaña, S. A.", era la línia de la carretera de la Rabassada, que de l'avinguda de la República Argentina amb Craywinkel duia fins el Casino de la Rabassada.


El recorregut de la línia de la Rabassada


Durant els anys 30, el robatoris (hi passava molt burgès que anava a deixar al Casino el que havia suat l'obrer) es van convertir en una de les atraccions de la carretera. Tot i l'augment de vigilància a la zona, no es va poder evitar que la carretera i el bosc de la Rabassada fossin l’escenari de nombrosos robatoris, assalts i tirotejos. Una brigada de policia muntada s’encarregava de patrullar pel bosc, que en aquells moments era ja propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Fins i tot un grup paramilitar de Sant Cugat, el Sometent Armat de la Rabassada, vigilava la zona pels interessos dels seus senyors. L'Esquella de la Torratxa en feia conya de la mà del dibuixant Soka (Francesc Fontanals):


L'Esquella de la Torratxa, 8 de març de 1932


Més tard, amb la radicalització de les forces d’esquerra i de dreta, en permanent estat de guerra, durant el Bienni Negre (1933-1935), amb un Govern que tenia com a única arma política la repressió, ja fos mitjançant el pistolerisme carlista o l’acció policial, la Rabassada es va convertir en el lloc predilecte per fer-hi tot tipus de costellades que, segons els temps, van tenir un significat polític o un altre. Però bé, m'estic anant del tema. Només volia celebrar el 87è aniversari de la proclamació de la II República tot esperant que arribi la III, que tarda a arribar. Deu venir en tramvia.

Ah, sí, m'he enredat amb la Rabassada perquè volia ensenyar-vos un dibuix de Kalders (sí, en Pere Calders), que l'Esquella de la Torratxa publicava el 1937. No perdem mai l'humor, siusplau, perquè acabarem perdent també la paciència.



4 comentaris :

  1. Un itinerario que tengo pendiente.
    Intenté seguirlo por Google Earth y me he despistado, pero creo que tengo una idea muy aproximada.
    Gracies.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a detectiu de la ciutat no hi ha res que s'escapi, Miquel! Una abraçada!

      Elimina
  2. Gràcies per l'article. I, referent a la República, penso que ja triguem massa a arribar-hi.
    Salut i República!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No en perdem l'esperança. De fet, mai hi hem estat tan a prop, per lluny que sembli.

      Elimina