Tíntín en cada un dels àlbums de la col·lecció
Tintín és un personatge de ficció que protagonitza la sèrie de còmics Les aventures de Tintín. Va ser creat pel dibuixant belga Hergé, nom producte de la pronunciació de les inicials invertides de Georges Remi (Etterbeek, 22 de maig de 1907 - Brussel·les, 3 de març de 1983), el seu nom real. Tintín apareix per primera vegada a Le Petit Vingtième, suplement infantil del diari belga Le Vingtième Siècle, el 10 de gener de 1929. El darrer, Tintín i els "Pícaros", és de 1975. Posteriorment, el 1986, es va publicar l'esborrany de Tintín i l'Art-Alfa.
La primera aparició de Tintín a Le Petit Vingtième
el gener de 1929
Hergé va batejar el personatge inspirant-se en l'àlbum de Benjamin Rabier Tintin Lutin, que va aparèixer el 1897, i la vestimenta d'en Tintín s'assembla a la d'un altre personatge del mateix àlbum, Onèssim. En l'àlbum de Rabier, 'Tintín' és l'hipocorístic (forma familiar o afectuosa que se li dóna a un nom propi, afegint afixes o suprimint síl·labes) del nom Martin, si bé també podria ser-ho d'Augustin.
El Tintin Lutin (1897)
de Benjamin Rabier
Pel que fa a l'origen del personatge, Tintín es pot considerar com el "descendent" de Totor, un precedent (un cap escolta) creat per Hergé el 1926. Però probablement es va inspirar en un personatge real, Palle Huld (Hellerup, 2 d'agost de 1912 - Copenhaguen, 26 de novembre de 2010), un actor de cinema danès que va fer el seu primer viatge al voltant del món a l'edat de 15 anys, el 1928, fent de reporter per a un diari danès.
Palle Huld, el 1928l any del seu primer
viatge al voltant del món (1928)
Damgaard Holger/Polfoto
Tintín es nadiu de Brussel·les i té 15 anys, tot i que altres fonts apunten que la seva edat se situa entre els 16 i els 18 anys. Va pentinat amb un tupè, du pantalons de golf (a la moda dels anys 30) i sempre va acompanyat del seu gosset Milú, un fox terrier.
Viu al primer pis del carrer del Llaurador, 26, (de fet, Labrador, part de la província canadenca de Terranova i Labrador) a Brussel·les. Aquest carrer, amb el nom de Terranova, existeix en un barri popular del centre de la ciutat, prop de la plaça dels encants (place du Jeu de Balle), allà on comença l'acció d'El secret de l'Unicorn (50° 50′ 34″ N, 4° 20′ 51″ E). Allà hi viu fins a l'àlbum Tintín al país de l'or negre, a partir d'on sembla que se n'hagi anat a viure al castell de Molins de Dalt, on cohabita amb el capità Haddock i el professor Tornassol, personatges que juntament amb els detectius Dupont i Dupond comparteixin bona part de les aventures de Tintín.
Àlbums de Les aventures de Tintín, editats en català per l'Editorial Juventut
i traduïts per Joaquim Ventalló
Tintín al país dels soviets - Tintín al Congo - Tintín a Amèrica - Els cigars del faraó - El Lotus Blau - L'orella escapçada - L'illa Negra - El ceptre d'Ottokar - El cranc de les pinces d'or - L'estel misteriós - El secret de l'Unicorn - El tresor de Rackham el Roig - Les set boles de cristall - El temple del Sol - Tintín al país de l'Or Negre - Objectiu: la Lluna - Hem caminat damunt la Lluna - L'afer Tornassol - Stoc de coc - Tintín al Tibet - Les joies de la Castafiore - Vol 714 a Sidney - Tintín i els "Pícaros" - Tintín i l'art Alfa
Biografia
Gran article! M'encantava Tintín. El meu germà el llegia als seus fills per "dissimular", però tots sabíem que ho feia per éll. Gràcies!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Pilar! Tintín forma part del nostre imaginari. Segurament no seríem els mateixos sense ell.
EliminaClavat amic i agent especial Smart!
ResponEliminaGràcies, companys! Us tinc un pèl abandonats, però us vaig seguint.
EliminaJo els hi demanava a un veí i m'encantaven.!!!!
ResponEliminaJo també els demanava a un veí, fins que de més gran me'ls vaig començar a comprar.
EliminaVaig començar a llegir les aventures de Tintin de ben petita. A casa teníem les edicions del llom de roba de colors. Posteriorment em van regalar tota la col.lecció enquadernada.
ResponEliminaUn estiu que vam estar fent els castells de Le Loire vaig estar al de Cheverny, amb el qual Hergé s'inspirà per dibuixar el castell de Molins de dalt. Vaig al.lucinar quan el vaig veure!
Afegiré que sóc "paisana" de'n Joaquim Ventalló
Moltes gràcies per aquest article Enric
Oh, descobrir Cheverny deuria ser tota una experiència! Les traduccions d'en Joaquim Ventalló són un veritable luxe. Jo sempre he pensat que els qui vam llegir Tintín de petits ens ha marcat de per vida.
EliminaJo els vaig començar a llegir als anys 60, gràcies en el Rafael Armengol, un noi que vivia prop de casa nostre, eren els de llom de roba i cartró. Era tot un luxe poder disfrutar de la seva lectura. Després m'els vaig comprar tots menys el darrer...
ResponEliminaJo també els llegia a casa d'un amic, entre finals dels anys 60 i principis dels 70. Algun cop també anava a la Sala de Lectura del Clot.
EliminaJo els vaig llegir en francés, doncs vaig viure a Suïssa del 6 als 10 anys, eren principis dels 60. Més tard el vaig rellegir en català. Únic!!!
ResponEliminaIsidre, vas trobar alguna diferència substancial entre l'original francès i la traducció al català?
EliminaM'ho llegia tot lo que es referia a Tintín era el meu ídol.
ResponEliminaI segur que encara els rellegeixes!
EliminaPer Sant Jordi, recordo anar a la llibreria Vernet (o del senyor Vernet)i els pares ens compraven el darrer llibre d'en Tintín; a partir d'un moment sempre en català i els darrers amb el llom de cartró, tot i que conservo dues col·leccions casi senceres amb el llom de tela.
ResponEliminaNo només ha estat important per l'educació rebuda sinó, també, per haver ampliat els nostres horitzons, per a crear-nos un gust per la literatura, el dibuix i el cinema (sembla que l'Spielberg també el va inspirar, oi? amb el seu Indiana Jones i la fantàstica recreació d'El pais de l'or negre i El secret de l'Unicorn).
Gràcies pels teus apunts, en tinc una pila de pendents!
Gràcies a tu per la confiança! Tens tota la raó, Toni. Tintín va ser una finestra oberta al món, a la necessitat de descobrir, al plaer de submergir-se en els relats i un trampolí a la literatura.
EliminaJo,de ben petit, els demanava a la bibliotecària de la Biblioteca Central de la Caixa d'Estalvis de Sabadell a l'edifici de l'Antiga Escola Industrial. Així me'ls vaig anar llegint en castellá, després en catalá i finalmente he rellegit per plaer edicions en francés i ádhuc en anglés... És part de la meva formació,també sentimental. Molt emocionant.
ResponEliminaFernando, jo feia una cosa semblant, els anava a llegir a la Sala de Lectura del Clot. Després, de més gran, me'ls vaig anar comprant tots.
EliminaYo recibí de mis padres un pequeño tesoro, corría el año 1964, y con 8 años me enamoré de este barco : su nombre era Karaboudjan, el libro "El Cangrejo de las pinzas de Oro". se que me lo leí más de 30 veces y que me gustaba mucho como vestía Tintín, aunque nunca compredí porque en español los Hernán y Fernández tenían distinto apellido si eran gemelos, pero bueno, mi edad no me hacía razonar tanto, cuando en francés lo leí como Dupont Dupont entendí que los traductores al español no tuvieron su mejor día cuando les pusieron nombre a este par de individuos.Yo solo tuve 3 en mi infancia, los otros dos fueron, "Los Cigarros del Faráon y "Tintin en el Congo", luego al nacer mi primer hijo, mi madre se encargada de comprarle uno cada vez que podía y ahora mi hijo tiene la colección completa, junto a uno que le compré yo de mayor de los primeros en editarse : "Tintin en el país de los soviets" Tintín, nunca pasa de moda, porque cada uno lleva un Tintín y tiene un Milú dentro . . .
ResponEliminaCert, Juan. Cadascú té un Tintín dins. Fins i tot diria que més d'un, perquè amb els anys i les relectures hem anat descobrint i construint un Tintín diferent cada cop.
Elimina