Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

dilluns, 2 de maig de 2011

Els bombardejos de Barcelona de 1938

L'església de Sant Felip Neri amb els efectes dels bombardejos
italiansde 1938 a la façana (1956)
Francesc Ribera Colomer


El 30 de gener de 1938, a les 9 del matí, en una sola passada sobre la zona de la Catedral i la Plaça Nova, l'aviació legionària italiana, instal·lada a Mallorca, bombardejava els edificis de Sant Domènec del Call i del carrer de la Palla, on hi havia un refugi. A les 11:20 h, quan s'estava procedint al desenrunament, es va produir un segon bombardeig sobre el port, la Barceloneta i Ciutat Vella, que va destruir per complet la plaça de Sant Felip Neri. Hi van morir, només a la plaça, 42 persones, 20 de les quals eren nens. Mentre les cases de la Barceloneta patien una pluja de bombes, les ràfegues de metralladora apuntaven directament a les famílies que corrien desesperades cap als refugis antiaeris. Avui dia encara es poden veure els efectes de la metralla a la façana de Sant Felip Neri.


Nens morts després del bombardeig de Sant Felip Neri (1938)
Universal History Archive/UIG via Getty Images


Del 16 al 18 de març 1938, Barcelona va patir els pitjors bombardejos aeris de tota la Guerra Civil. Durant tres dies, els atacs de l'aviació feixista italiana van ser continus, les alarmes de la ciutat no van parar de sonar i els morts es comptaven per centenars. Des de les 22:08 h del dia 16 fins a les 15 h del dia 17, es van succeir dotze atacs que van deixar caure 494 bombes, 49.960 kg d'explosius, que van provocar més d'un miler de morts.


Bombardeig aeri de Barcelona, el 17 de març de 1938,
vist des d'un bombarder italià


Amb el bombardeig de Gernika, el 1937, efectuat per la Legió Condor alemanya, es posava en marxa un nou tipus de guerra: atacar objectius civils per tal d'atemorir la població i produir terror i desgast psicològic a la rereguarda republicana. Amb els bombardejos de l'aviació legionària italiana, Barcelona patia l'experiència de ser la primera ciutat en tota la història que era bombardejada sistemàticament. Itàlia no ha demanat mai perdó per aquest crim.


Bombing of Barcelona

Movietone. AP Archive BM32568


Efectes de les bombes a Barcelona

8 comentaris :

  1. "Itàlia no ha demanat mai perdó per aquest crim." Espanya tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Leopold. Aquests dies, s'han fet ressò del fet en diversos informatius i sempre s'ha explicat com si hagués estat una iniciativa italiana i l'exèrcit feixista no hi tingués res a veure.

      Elimina
  2. I encara ens diuen que em d'estimar Escanya...... En fi....

    ResponElimina
    Respostes
    1. És evident, i cada dia més, que hi ha una Espanya hereva del seu passat antidemocràtic, nacionalcatòlic i inquisitorial. Durant la Transició no es va fer net i ara en recollim els fruits.

      Elimina
  3. El meu pare Savador era filiat a la CNT i era " jefe" d´un grup anomenat "Treball Voluntari" Van esser ells els van estar semanes treien runes de léxplosio del camió carregat de dinamita ,trilita o lo que fos ,tocat per la bomba da la contonada del Capitol,recordo venia a casa ple de pols a la mare no li agradava veurel com s´havia aprimat tant i envellit per la duresa del esforç diari. Alguna vegade ens portave algun llibre gros de tapes de cuiro i cremats per las vores ,aquell home si que va patir k´horror dels resultats del s bombardejojos treien morts i ferits ,,he dol recordar-ho . Els videos Enric son impactans !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc ni imaginar-me, Jaume, com vau viure la guerra. Per molt que en parlem, només els qui ho vau viure sabeu com va ser aquell horror; tu com a nen o persones com el teu pare recollint cadàvers d'innocents, els que lluitaven al front, els que defensaven la rereguarda. I la llarga postguerra amb venjances, delacions, execucions i repressió en general. Els de la meva generació encara hem tingut la "sort" de viure els fets dels relats dels pares i els avis, o d'amics com tu. Però em fa molta por que dintre d'uns anys passarà a ser història en les planes dels llibres. Et prometo, Jaume, que dedicaré part de la meva vida a fer perviure el vostre testimoni.

      Elimina
  4. Impressionant testimoni. Gràcies per compartir. La història només es morta per als imbècils.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Santi! Per tots els que hi van deixar la vida, pels que encara són vius, pels pares i els avis que que ens en van transmetre les seves vivències i fins i tot per al futur dels ignorants, tenim l'obligació de mantenir viu el testimoni.

      Elimina