L'església de Sant Felip Neri amb els efectes dels bombardejos
italians de 1938 a la façana (1956)
Francesc Ribera Colomer. AFB
El 30 de gener de 1938, a les 9 del matí, en una sola passada sobre la zona de la Catedral i la Plaça Nova, l'aviació legionària italiana, instal·lada a Mallorca, bombardejava els edificis de Sant Domènec del Call i del carrer de la Palla, on hi havia un refugi. A les 11:20 h, quan s'estava procedint al desenrunament, es va produir un segon bombardeig sobre el port, la Barceloneta i Ciutat Vella, que va destruir per complet la plaça de Sant Felip Neri. Hi van morir, només a la plaça, 42 persones, 20 de les quals eren nens. Mentre les cases de la Barceloneta patien una pluja de bombes, les ràfegues de metralladora apuntaven directament a les famílies que corrien desesperades cap als refugis antiaeris. Avui dia encara es poden veure els efectes de la metralla a la façana de Sant Felip Neri.
Nens morts després del bombardeig de Sant Felip Neri (1938)
Universal History Archive/UIG via Getty Images
Del 16 al 18 de març 1938, Barcelona va patir els pitjors bombardejos aeris de tota la Guerra Civil. Durant tres dies, els atacs de l'aviació feixista italiana van ser continus, les alarmes de la ciutat no van parar de sonar i els morts es comptaven per centenars. Des de les 22:08 h del dia 16 fins a les 15 h del dia 18, es van succeir dotze atacs que van deixar caure 494 bombes, 49.960 kg d'explosius, que van provocar més d'un miler de morts. Del bombardeig de la Gran Via amb Balmes sempre s'ha dit que el causant de la gran explosió i la mortaldat va ser l'esclat d'un camió de trilita, però Jesús Llòria desmunta aquesta tesis de la mà del testimoni d'Oriol Domènech i Llavall, testimoni dels fets que porta tota la vida intentant demostrar que van ser Franco i Queipo de Llano els van falsejar la notícia per traslladar la responsabilitat de la massacre a l'exèrcit republicà. Cliqueu l'enllaç de l'article "Desmuntant la falòrnia sobre la massacre a Barcelona del 18 de març de 1938", Llòria, publicat per Vibrant. Associació Cultural, per llegir-ne tots els detalls.
Bombardeig aeri de Barcelona, el 17 de març de 1938,
vist des d'un bombarder italià
Amb el bombardeig de Gernika, el 1937, efectuat per la Legió Condor alemanya, es posava en marxa un nou tipus de guerra: atacar objectius civils per tal d'atemorir la població i produir terror i desgast psicològic a la rereguarda republicana. Amb els bombardejos de l'aviació legionària italiana, Barcelona patia l'experiència de ser la primera ciutat en tota la història que era bombardejada sistemàticament. Itàlia no ha demanat mai perdó per aquest crim.
Bombing of Barcelona
Movietone. AP Archive BM32568
Efectes de les bombes a Barcelona
"Itàlia no ha demanat mai perdó per aquest crim." Espanya tampoc.
ResponEliminaCert, Leopold. Aquests dies, s'han fet ressò del fet en diversos informatius i sempre s'ha explicat com si hagués estat una iniciativa italiana i l'exèrcit feixista no hi tingués res a veure.
EliminaI encara ens diuen que em d'estimar Escanya...... En fi....
ResponEliminaÉs evident, i cada dia més, que hi ha una Espanya hereva del seu passat antidemocràtic, nacionalcatòlic i inquisitorial. Durant la Transició no es va fer net i ara en recollim els fruits.
EliminaEl meu pare Savador era filiat a la CNT i era " jefe" d´un grup anomenat "Treball Voluntari" Van esser ells els van estar semanes treien runes de léxplosio del camió carregat de dinamita ,trilita o lo que fos ,tocat per la bomba da la contonada del Capitol,recordo venia a casa ple de pols a la mare no li agradava veurel com s´havia aprimat tant i envellit per la duresa del esforç diari. Alguna vegade ens portave algun llibre gros de tapes de cuiro i cremats per las vores ,aquell home si que va patir k´horror dels resultats del s bombardejojos treien morts i ferits ,,he dol recordar-ho . Els videos Enric son impactans !!
ResponEliminaNo puc ni imaginar-me, Jaume, com vau viure la guerra. Per molt que en parlem, només els qui ho vau viure sabeu com va ser aquell horror; tu com a nen o persones com el teu pare recollint cadàvers d'innocents, els que lluitaven al front, els que defensaven la rereguarda. I la llarga postguerra amb venjances, delacions, execucions i repressió en general. Els de la meva generació encara hem tingut la "sort" de viure els fets dels relats dels pares i els avis, o d'amics com tu. Però em fa molta por que dintre d'uns anys passarà a ser història en les planes dels llibres. Et prometo, Jaume, que dedicaré part de la meva vida a fer perviure el vostre testimoni.
EliminaImpressionant testimoni. Gràcies per compartir. La història només es morta per als imbècils.
ResponEliminaGràcies, Santi! Per tots els que hi van deixar la vida, pels que encara són vius, pels pares i els avis que que ens en van transmetre les seves vivències i fins i tot per al futur dels ignorants, tenim l'obligació de mantenir viu el testimoni.
EliminaNo lo olviden, bombardear Barcelona es una constante tentación española. Incluso un hombre brillante tantas veces, como Azaña, acudió al general Espartero para decir que sería convenioente bombardear Barcelona cada cincuenta años. En España la historia ni siquiera se repite de manera grotesca; lo hace siempre en forma de tragedia. Los bombardeos del 38 en Barcelona fueron hechos por la aviación fascista italiana pero detrás estaba la España que dicen eterna.
ResponEliminaTanto es así, José Luis, que los cañones del Castillo de Montjuïc y de la Ciudadela, que nos habían de defender, apuntaban hacia la ciudad.
EliminaComo dice un amigo sevillano: Spain is Pain.
ResponEliminahola a tots. jo tinc la meva petita historia... el meu pare Jesus nascut al 1925i el seu germa, Mario,1923 anaven a la escola Sant Felip Neri. cuan els bombardeixos, el meu pare va fer campana amb tres amiguets i sempre anaven a jugar fútbol aprop. akell dia fatidic tambe van escapar-se i va pasar. la familia ploraba per la mort dels dos, i la sorpresa v ser cuan Jesus. va apareixer tan content i no sabia res. va ser rebut amb plors i alegrías fins ke li van dir la veritat. triste pero real. soc besneta i el pare net de Mario Maragliano Navone. introductor del mosaic modernista a Catalunya en 1880, i colaborador incondicional de Domenech Muntaner, i messss. . salut i Visca Catalunya
ResponEliminaLola, el teu testimoni va tenir sortosament un final feliç, però imagino que per a tota la família tot plegat va ser una immensa tragèdia. És terrorífic! Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres!
EliminaEl meu avi treballava a les Rambles en un quiosc del seu cosí i una bomba va caure a prop,li va entrar metralla a la cara ,i també el va deixar coig. Almenys va salvar la vida , tenía 5 fills petits que eren al refugi,entre ells el meu pare que llavors tenia 5 anys. Tot un drama.
ResponEliminaImpactant !
ResponElimina