La geografia de Tintín

Publicat al Petit Vingtième

21 de maig de 1930

Amants dels atles i de viatjar amb la imaginació, de ben petits una de les coses que ens fascinava de Tintín era el seu esperit aventurer. Aquest vailet d'edat indefinida es movia per tot el món i ens feia descobrir indrets que només coneixíem pel nom. No parlo d'Amèrica, el Congo, la Xina, el Tibet o Egipte, que de tots ells en teníem una idea més o menys aproximada i érem capaços de situar-los sobre el mapa, sinó que sentíem una atracció especial pels països imaginaris, però que aleshores no sabíem que ho eren: la Sildàvia i la Bordúria de El ceptre d'Ottokar (un transsumpte de l'Anschluss nazi i de les transformacions ideològiques i territorials centreeuropees, però situat als Balcans i que recorria també l'espai de la Guerra Freda); l'Emirat del Khemed d'El país de l'or negre (peculiar àlbum, que va patir tres revisions fins convertir el conflicte arabo-israelià a conseqüència de la creació de l'estat d'Israel, en un conflicte purament àrab); Sant Theodoros i Novo Rico, que apareixen per primer cop a L'orella escapçada (reflex de la situació política sud-americana durant la primera meitat del segle XX), i que tornen a aparèixer a Tintín i els Pícaros (segona meitat del segle XX).

El decepcionant descobriment que països com Sildàvia i Bordúria no existien va anar acompanyat de la impactant descoberta que existien països de veritat difícils d'identificar en els mapes polítics perquè havien estat antics regnes avui perduts dins del mapa europeu sorgit de la Gran Guerra (1914-1918), quan la desfeta dels imperis austrohongarès i otomà va dibuixar els estats moderns, redefinits posteriorment amb la caiguda del mur l'any 1989 i la desfeta de l'URSS. Països com Moràvia, Bohèmia, Sarre, Rutènia, Transilvània, Galitzia o Candia. Països centreeuropeus (excepte Candia, que avui és Creta) que, d'alguna manera, identificàvem amb la màgia dels contes o amb les velles col·leccions de segells. Molts anys després, en el meu cas, aquesta fascinació m'hauria de dur a Kafka i, encara millor, a autors com Bogumil Hrabal, Jaroslav Hašek, Hermann Ungar, Gustav Meyrink, André Kaminski, Joseph Roth...

Publicat al Petit Vingtième, l'1 de desembre de

1932, per anunciar el següent treball d'Hergé:

Les aventures de Tintín, reporter en Orient

[Els cigars del Faraó]

Per posar ordre en la geografia de Tintín, us presento un mapa mundi amb les localitzacions dels països, les regions i les ciutats esmentades en els àlbums creats per Hergé (Georges Remi; Etterbeek, 22 de maig de 1907 - Brussel·les, 3 de març de 1983).

[+]

Més informació sobre els països imaginaris de Tintín a Pels bigotis de pleksi glaç: la història del segle XX a través dels àlbums de Tintin i els països imaginaris, d'Alejandro Ros Mateos

Vegeu també: Biografia de Tintín