Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

diumenge, 22 de maig de 2011

La geografia de Tintín



Amants dels atles i de viatjar amb la imaginació, de ben petits una de les coses que ens fascinava de Tintín era el seu esperit aventurer. Aquest vailet d'edat indefinida es movia per tot el món i ens feia descobrir indrets que només coneixíem pel nom. No parlo d'Amèrica, el Congo, la Xina, el Tibet o Egipte, que de tots ells en teníem una idea més o menys aproximada i érem capaços de situar-los sobre el mapa, sinó que sentíem una atracció especial pels països imaginaris, però que aleshores no sabíem que ho eren: la Sildàvia i la Bordúria de El ceptre d'Ottokar (un transsumpte de l'Anschluss nazi i de les transformacions ideològiques i territorials centreeuropees, però situat als Balcans i que recorria també l'espai de la Guerra Freda); l'Emirat del Khemed d'El país de l'or negre (peculiar àlbum, que va patir tres revisions fins convertir el conflicte arabo-israelià a conseqüència de la creació de l'estat d'Israel, en un conflicte purament àrab); Sant Theodoros i Novo Rico, que apareixen per primer cop a L'orella escapçada (reflex de la situació política sud-americana durant la primera meitat del segle XX), i que tornen a aparèixer a Tintín i els Pícaros (segona meitat del segle XX).

El decepcionant descobriment que països com Sildàvia i Bordúria no existien va anar acompanyat de la impactant descoberta que existien països de veritat difícils d'identificar en els mapes polítics perquè havien estat antics regnes avui perduts dins del mapa europeu sorgit de la Gran Guerra (1914-1918), quan la desfeta dels imperis austrohongarès i otomà va dibuixar els estats moderns, redefinits posteriorment amb la caiguda del mur l'any 1989 i la desfeta de l'URSS. Països com Moràvia, Bohèmia, Sarre, Rutènia, Transilvània, Galitzia o Candia. Països centreeuropeus (excepte Candia, que avui és Creta) que, d'alguna manera, identificàvem amb la màgia dels contes o amb les velles col·leccions de segells. Molts anys després, en el meu cas, aquesta fascinació m'hauria de dur a Kafka i, encara millor, a autors com Bogumil Hrabal, Jaroslav Hašek, Hermann Ungar, Gustav Meyrink, André Kaminski, Joseph Roth...

Per posar ordre en la geografia de Tintín, us presento un mapa mundi amb les localitzacions dels països, les regions i les ciutats esmentades en els àlbums creats per Hergé (Georges Remi; Etterbeek, 22 de maig de 1907 - Brussel·les, 3 de març de 1983).




[+]

Més informació sobre els països imaginaris de Tintín a Pels bigotis de pleksi glaç: la història del segle XX a través dels àlbums de Tintin i els països imaginaris, d'Alejandro Ros Mateos

Vegeu també: Biografia de Tintín

6 comentaris :

  1. Com goses dir que Sildàvia no existeix!
    (Suposo que et falta informació.)
    http://foravial.blogspot.com/2010/03/sildavia-la-cartografia.html
    També pots cercar el munt d'informació que el Leb conserva d'aquell país.
    Ah! i jo vull algun calendari, ni que sigui d'un any desfasat.

    ResponSuprimeix
  2. Jo espero la pel.lícula, amb una barreja de il.lusió i por...però no cal dir que hi aniré.
    I un cop vista, parlar del què ens ha semblat a uns i altres, podria donar per una altra trobada...oi?

    Ha estat un plaer, posar-te cara a tu també :-)

    Carme

    ResponSuprimeix
  3. Girbén, és evident que em falta informació, i ho considero imperdonable. Ha estat un excés de supèrbia per part meva pensar que no calia comprovar els meus coneixements. Mala sort, també, no tenir notícies vostres el mes de març quan vas publicar el teu apunt.
    Faig un mea culpa i avui mateix reconeixeré el meu error en un apunt remetent cap el teu bloc.
    Pel que fa al calendari, dóna-ho per fet. Haurem de fer una trobada a ca meua perquè feu un repàs del material de desguàs que guardo amb amor.

    ResponSuprimeix
  4. Carme, un plaer igualment per a mi haver-te conegut, a tu i a la teva maleta :-)
    Pel que fa a Tintín, tinc els mateixos sentiments que tu. És tan fàcil quedar-ne decebut! Però ens hem d'arriscar.

    ResponSuprimeix
  5. El gentilici de Sildàvia és molt curiós perquè no prové d'arrel etimològica coneguda: "freakies".

    He rigut molt en l'apartat final de tràfic de calendaris i d'escots generosos que desvetllaven passions infantils a la manera de'"El marido de la peluquera"!

    ResponSuprimeix
  6. Girbén, rectificat. Gràcies!

    Galderich, ara veiem frikis per tot arreu, però quan penso en tota la colla de companys d'escola i de carrer de quan era petit, la majoria podíem haver estat en una caseta de fira.

    ResponSuprimeix