Dirigida per Mateo Santos, i produïda pel Comité Central de Abastos de Barcelona (sota control de la CNT), Barcelona trabaja para el frente (1936) se centra en l'activitat del comitè durant els primers dies de la Guerra Civil per a l'aprovisionament de Barcelona i del front d'Aragó. A causa de la desaparició del comitè l'octubre del 36, la Generalitat es va fer càrrec de la producció de la pel·lícula a través del Comissariat de Propaganda, per la qual cosa sovint apareix Laia Films com a productora de la pel·lícula. A causa de la mala qualitat de les imatges, les males condicions al front i la manca de subministrament la pel·lícula no es va arribar a exhibir mai.
El documental ens mostra imatges dels carrers de Barcelona, de fàbriques, els locals del comitè, magatzems, distribució de queviures, l'escorxador, fàbriques d'embotits, de pastes alimentàries, indústria de transformació de productes lactis i la fàbrica de galetes Victòria, on es fan les Postres del miliciano; dones cosint una bandera en els tallers Calassanç, camions de repartiment, ciutadans recollint les seves racions a l'economat de Santa Coloma; l'hotel Ritz, que ara ha passat a anomenar-se "Hotel gastronòmic n º 1", amb imatges de les cuines i del menjador. Fora de Barcelona, al campament de la Columna Durruti, a prop de Burjaraloz, els milicians mengen paella. Buenaventura Durruti moriria el 20 de novembre de 1936 a Madrid en unes circumstàncies que mai han estat aclarides.
De Mateo Santos també és la pel·lícula Movimiento revolucionario en Barcelona (1936), que és el primer reportatge que es va fer durant la Guerra Civil.
[Font: Películas de la Guerra Civil Española]
El documental ens mostra imatges dels carrers de Barcelona, de fàbriques, els locals del comitè, magatzems, distribució de queviures, l'escorxador, fàbriques d'embotits, de pastes alimentàries, indústria de transformació de productes lactis i la fàbrica de galetes Victòria, on es fan les Postres del miliciano; dones cosint una bandera en els tallers Calassanç, camions de repartiment, ciutadans recollint les seves racions a l'economat de Santa Coloma; l'hotel Ritz, que ara ha passat a anomenar-se "Hotel gastronòmic n º 1", amb imatges de les cuines i del menjador. Fora de Barcelona, al campament de la Columna Durruti, a prop de Burjaraloz, els milicians mengen paella. Buenaventura Durruti moriria el 20 de novembre de 1936 a Madrid en unes circumstàncies que mai han estat aclarides.
De Mateo Santos també és la pel·lícula Movimiento revolucionario en Barcelona (1936), que és el primer reportatge que es va fer durant la Guerra Civil.
[Font: Películas de la Guerra Civil Española]
En una visita a un museu vaig coincidir casualment fa un temps amb una senyora que era filla d'uns dels escoltas que portaba Durruti permanentment. Evidentment li vaig preguntar per les circumstàncies de la seva mort i em va dir que el seu pare li va afirmar que va ser un pur accident. En els desplaçaments en vehicle tots portaven les armes carregades a punt per defensar-se de qualsevol atac, i imagino que en un estat no massa relaxat. En aquestes condicions es fàcil que en un moviment sobtat, com sortir ràpid del cotxe, es pugui produir un accident.
ResponEliminaSalut, Enric, i gràcies per les teves aportacions.