Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dimarts, 6 de març del 2012

Muntañola, pare de Josechu "el vasco"



Joaquim Muntañola i Puig (Barcelona, 9 d’abril de 1914 – 5 de març de 2012) dibuixant, caricaturista, il·lustrador, comediògraf, publicista i escriptor, va col·laborar als anys 30, amb el nom de Kim, a revistes com En Patufet, El Be Negre, TBO o Papitu, amb un dibuix estilitzat i treballat, molt expressiu i amb un domini important del color. Després del 36 es va convertir en un dels dibuixants més populars de la postguerra, gràcies, sobretot, a les caricatures a la premsa esportiva (de traç senzill i ràpid), i als dibuixos a Tio VivoTBO, on va crear el personatge de Josechu "el Vasco". Durant dècades la seva presència va ser constant a tot tipus de mitjà escrit i publicitari, inclosa la premsa rosa (Lecturas, per exemple), i potser això va anar en detriment del seu dibuix, potser excessivament "simple". En tot cas, Muntañola és tot un referent visual per a diverses generacions.





L'any 1942 va fer cinc pel·lícules d'animació. La primera, produïda per Rovira Beleta, va ser Una perrita para dos, realitzada conjuntament amb Josep Escobar. Després va venir la sèrie protagonitzada pel Fakir González: El Fakir González en el circo, El Fakir González en la selva; El Fakir González buscador de oro, i Al mal tiempo (aquesta última segons José María Candel a Historia del dibujo animado español. Múrcia: Editora Región de Murcia, 1993). Les altres tres les va fer en solitari.




Va escriure novel·les, articles i contes, però van ser famoses les seves comèdies de teatre: En Baldiri de la costa, que en el cinema va protagonitzar Joan Capri, Ronyons de recanvi i Ja tenim sis-cents, totes dues interpretades també per Capri i enregistrades en disc.


Il·lustració cedida per Galeria d'imatges


L'any 2006 es va fer l'exposició retrospectiva "Muntañola, l'art de riure, l'art de viure", comissariada per Jaume Capdevila (Kap) i Néstor Macià, i el 2012 "Muntañola, la cara amable de l'humor", a la Biblioteca de Catalunya, també comissariada per en Kap.



El Fakir González en la selva (1942)



10 comentaris :

  1. ell ha marxat, però el que ens deixa perdurarà en el temps, va fer una bona feina

    ResponElimina
  2. Com comentavem ahir al bloc de l'Aris UHF, és bo parlar-ne dels grans -i també dels petits- historietistes, ni que sigui a mena d'homenatge pòstum. Bona tria d'il·lustracions, i bon vídeo :)

    ResponElimina
  3. jo també li he dedicat una entrada...per cert, has llegit "El dibuixant a l'hivern"? era un dels protagonistes, crec

    ResponElimina
  4. D.E.P. Joaquim Muntañola.
    De Josechu el vasco no recorde molt però el TBO és el tebeo per excel.lència. Quins records !

    ResponElimina
  5. Joan, és l'avantatge que té la gent que sap crear, oi? Deixen una part d'ells per sempre més.

    ResponElimina
  6. Leb, d'una manera o d'una altra, tots acaben deixant part del seu ofici a l'abast de tothom.

    El vídeo és fantàstic, cert. Ell sol ja valia un apunt!

    ResponElimina
  7. Aris, no l'he llegit encara, però Muntañola no és un d'ells. Van ser el grup que va fundar Tio Vivo: arlos Conti, Guillermo Cifré, Josep Escobar, Eugenio Giner i José Peñarroya.

    Sí, ja he vist que has posat la historieta de Josechu.

    ResponElimina
  8. hoangho, què hauríem fet sense el TBO. No sé quina edat tens tu, però jo poca cosa més tenia de petit: el TBO i els altres tebeos.

    ResponElimina
  9. És curiós com en el catàleg de "160 chistes ilustrados" que reprodueixes en la introducció -i parlo de memòria- es ve a dir que Muntañola si que és un bon ilustrador y un bon humorista i no com aquells sàtrapes de l'època de la república que eren uns venuts a l'or de Moscú...

    La seva llarga trajectòria el va convertir en un dels il·lustradors de l'època del franquisme (sense ser-ho!) més lúcids i intel·ligents tocant totes les tecles.

    ResponElimina
  10. Galderich, no et dic que no. No m'atreveixo a jutjar-lo. Trobo que va evolucionar cap a una certa simplicitat, si penso en el que a mi m'hauria agradat trobar-me. M'agrada molt més el Muntañola dels anys 30 i 40 i 50 que el posterior.

    ResponElimina