Fotografia 1
Que ningú s'espanti. No cal identificar tots els alumnes, només un d'ells. Com que a l'anterior joc us va ser molt fàcil endevinar de qui era el cul, aquesta vegada us ensenyo uns quants centenars de cares de companys d'escola a veure si hi sabeu trobar el personatge. En els propers faré uns zooms a la zona on es troba, i ens anirem aproximant a la seva cara si és necessari.
Fotografia 2
Fotografia 3
No destapeu el nom en els comentaris, siusplau. Envieu les respostes al correu del bloc: bereshit.bloc@gmail.com
Ui, em marejo amb tanta gent. El cul era més fàcil.
ResponEliminaJúlia, ara tens una foto més concreta. Tot i així, aquest vespre m'hi acostaré més.
Eliminaaquest/a tenia també un bon cul!
ResponEliminakalamar, tenint en compte que, en el meu cas, cap de les dues desperten les meves pulsions (em faig vell?), posats a triar el morbus se'm decanta cap a París. Oh là là! Deu ser cosa dels fantasmes que de fa uns dies ens acompanyen a Juan Cruz i a mi (estan escampats entre els seu bloc i el meu).
Eliminauala, jo no soc gens fisonomista!
ResponEliminaAris, aquest vespre m'hi acostaré més i segur que alguna cosa hi veus.
EliminaTu comentario es casi mejor que la entrada, Enric. Espero no hablar más de fantasmas en el blog...
ResponEliminaUn saludo.
Juan, sin tus fantasmas no habría comentarios. Esto es un relato a cuatro manos. Y yo prefiero lo inquietante a lo estático. Los armarios cerrados puede oler a moho o a sábanas limpias secadas al sol y a lavanda. Los sueños y las ensonaciones son la llave que los abren.
EliminaOk, pues la saga continúa.
EliminaEstoy leyendo a Leopoldo María (no había leído nada de él) y presiente que va a dar juego.
Ya me dirás qué estás leyendo, Juan. En todo caso, una recomendació: "En lugar del hijo" (1976). Son cuentos de terror. Al final resulta que todo tiene sentido (un sentido, al menos). Su libro preferido: és curioso, pero raro es el poeta que no termina escogiendo una obra de narrativa de entre su producción.
EliminaAquesta cara és inconfusible!
ResponEliminaSí, Sícoris; i no t'equivoques. Missatge rebut.
EliminaEh, vas anar a la subhasta? Segur que tens l'original, he, he.
ResponEliminaHa, ha...! El meu friquisme no arriba tan lluny, Júlia. Per l'Ava Gardner prenent el sol a Cala Menuda de Tossa encara faria el pas!
EliminaJo tinc una foto d'aquesta noia llegint l'Ulisses de Joyce!!
ResponEliminaL'he vist, Matilde. De fet, hi ha tantes fotos d'ella llegint que sembla sospitós.
EliminaTambé llegia a Arthur Miller? Uf, sense les pistes impossible per a mi! Primer he pensat fins i tot que eren companys de curs teus! I era impossible, ho he descartat perquè no et faig tant vell! En fi, que m'he despistat una mica...
ResponEliminaHa, ha...! Segur que no li va quedar cap més remei que llegir Arthur Miller.
EliminaPerò jugant a beisbol no la veig. Potser a la intimitat.
Hi ha normes, en aquest joc?
ResponEliminaNo, Jordi, cap norma, només no destapar el nom en els comentaris. És només un entreteniment mentre busco temps per escriure alguna cosa de més consistència.
EliminaEn el primer joc que vaig proposar a Bereshit ( http://enarchenhologos.blogspot.com/2010/12/literary-christmas.html ) hi va participar la llibreria Documenta, que va oferir un llibre de regal per al guanyador. Però en aquest cas no està previst res.