Explaça de Catalunya

Fragment de la litografia A vol d'ocell d'Onofre Alsamora (ca. 1860) amb

la plaça de Catalunya després de l'enderroc de les muralles.

D'esquerra a dreta i en sentit horari: Portal de l'Àngel,
Santa Anna, Rambla,  Pelai, l'estació de Martorell,
rambla de Catalunya i passeig de Gràcia
travessat per la Riera d'en Malla

Imatge sencera a l'AMB

Si mireu la premsa barcelonina de la segona meitat de la dècada de 1880 hi trobareu que tots els diaris es refereixen a la plaça de Catalunya com a explaça de Catalunya. Aquí teniu, per exemple, l'anunci de la propera instal·lació al mig de la plaça de la barraca de figures de cera i anatòmiques d'O’Thiele, publicat a La Vanguardia:

“Uno de estos días se instalará en la ex-plaza de Cataluña el museo de figuras de cera propiedad de M. O’Thiele, de Bale (Suiza).”

Aquest espai de la ciutat mai ha rebut cap altre nom que el plaça de Catalunya, i així ho recullen les cròniques i el nomenclàtor, primer com a nom popular i després oficial. Per quina raó, doncs, La Vanguardia s'hi refereix com a “ex-plaza”? Ara ho veurem i, de pas, descobrirem què hi va haver en aquest nou espai ciutadà abans no es convertís en la plaça que coneixem; un espai on no s'hi podia construir perquè la ciutat murallada era plaça militar i s'havia de respectar la distància de seguretat d'un tret de bala de canó des de les muralles.

Situem-nos. Fins que no es van enderrocar les muralles (1854), l'espai actualment ocupat per la plaça era una esplanada als afores de la ciutat situada entre el baluard i les torres de Canaletes (actual carrer Pelai); la porta d’Isabel II, construïda l’any 1843 després d’enderrocar l’edifici de l’Estudi General (creat el 1450; a la Rambla entre 1538-1715,) que tancava la Rambla i que amb l'ocupació borbònica deixa de ser universitat per convertir-se en caserna en ser instal·lada a Cervera; el baluard i el Portal de l’Àngel, i el baluard de Jonqueres (actual plaça Urquinaona). No hi havia cap edificació per la prohibició de construir dins la zona militar; només hi havia horts, que fins al segle XIII i la vergonyant expulsió del segle XIV havien estat propietat dels jueus barcelonins, i que passaran a mans de particulars i de l'Església, com els de Santa Anna.

Plànol de la planta dels Estudis Generals (AHCB)

La futura plaça de Catalunya, el 1850, amb la delimitació dels horts,

les portes i el traçat previst de les illes de l'Eixample (AHCB)

Dos accidents geogràfics marcaven la fesomia d'aquest espai. Un, el Graó barceloní que divideix les dues planes de Barcelona i que s'identifica en el desnivell que cal baixar per accedir a l'església de Santa Anna. L'altre, la riera d’en Malla, que travessava l’Eixample fins a coincidir amb la part baixa de l'actual rambla de Catalunya. Abans que el tercer recinte de muralla medieval del segle XIV envoltés el Raval, la riera d’en Malla baixava per l’actual Rambla camí del desguàs en el Cagalell o a mar. Però a causa de les nombroses inundacions que s'hi produïen, un projecte de l’any 1789 va desviar la riera cap a l'actual carrer de Casp, en direcció al Portal Nou, on avui hi ha l'Arc de Triomf, i més enllà transformada en el Bogatell.

D’aquesta esplanada sortien camins cap a les poblacions que es trobaven de cara a Collserola, com el de Gràcia o dels Ases (actual passeig de Gràcia i antiga via romana que portava a Castrum Octavianum, avui Sant Cugat del Vallès), o el de Sarrià, que corria paral·lel a les muralles pel costat de l’actual carrer de Pelai. Era, però, un dels llocs on s’emplaçaven mercats a l’aire lliure i un espai important de vida ciutadana mentre les muralles eren obertes, sobretot davant del Portal de l'Àngel (antigament, dels Orbs perquè s'hi aplegàvem cecs, pobres i esgarrats que vivien en unes barraques properes), que durant molt temps era el darrer a tancar a les nits.

Plànol de c. 1866 amb la zona de l'Eixample construïda,

el passeig de Gràcia i la vila de Gràcia (AFB)

El Pla Cerdà (1860) no hi tenia previst cap plaça i el terreny era edificable (illes 39 i 40; i per situar-nos, el passeig de Gràcia arribava fins el Portal de l'Àngel i la Rambla de Catalunya fins a la Rambla), però l’ús popular va fer que l’Ajuntament prengués la decisió (1862) que s’urbanitzés com a plaça. Ja en aquests primers anys posteriors a l’enderrocament de les muralles i del Pla Cerdà, l’espai era conegut com a plaça de Catalunya i el nom seria oficial (així consta en el nomenclàtor) a partir de 1869.

Però el permís oficial no va ser concedit fins al 1889, després de l'Exposició Universal de 1888, quan es va convocar un concurs que va guanyar Pere Falqués. Abans d'aquesta data, la indefinició i el temps transcorregut van fer que l’espai fos ocupat per teatres, cafès, circs i barraques de fira, fins que, el 1895, van ser expropiats tots els locals, precaris la majoria d’ells, i els edificis que ocupaven la part central van ser enderrocats, moment en el qual els espectacles ambulants van anar cap al Paral·lel, que en aquells anys començava l’aventura com a lloc d’oci popular.

L'estació de Martorell, l'any 1866, amb la Riera d'en Malla al fons

Foto: Lluís Truells. Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú

El 26 de novembre de 1854 s'inaugurava l’estació de Martorell de la Compañía de los Caminos de Hierro del Centro de Cataluña, entre Bergara, la Rambla Catalunya i la Ronda Universitat; i el 1862, l’estació del ferrocarril de Barcelona a Sarrià, que entre aquest any i el 1929 va tenir les vies i l'estació a la superfície en l'edifici on hi havia el vell bar Zurich. Posteriorment va ser soterrada sota una galeria coberta que a partir de 1940 es va convertir en l'Avinguda de la Llum.

L'estació de Sarrià a l'aire lliure, cap a 1870

FGC - ANC

A les estacions els va seguir les edificacions. Els teatres: Salón de Novedades (1868-1884, en el seu primer emplaçament de la ronda de Sant Pere amb passeig de Gràcia); Massini (1881-1882); Ribas (1884), Catalunya (1887) i Eldorado (1889-1929), successivament i en el mateix edifici de Bergara amb la plaça. Els cafès que han donat fama a la plaça Catalunya i que van emmarcar el perímetre de la plaça en el seu espai tal i com el coneixem: Salón del Siglo (1888-1896, sobre la riera d'en Malla ja coberta),  Alahambra (1891-1906), la Xocolateria la Mallorquina (1892-1897, a Rivadeneyra), Colón (1897-1902) o La Luna (1909-1976).

La Casa Gibert, la primera construïda al centre de la plaça de Catalunya,

el 1874, amb l'estació de Martorell a l'esquerra i la Universitat al fons

Foto: Joan Martí. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

En la part central, que és la que ens interessa, s’hi van construir quatre edificis: la Casa Gibert (1861-1895), en el jardí de la qual s'hi va instal·lar el Teatre del Buen Retiro (1876-1886) i que va ser el Colegio de Villar durant la dècada de 1880; la Casa Rosich (1866-1902); la Casa Grases (1870-1895) i la Casa Estruch (1887-1901; també Museu de l’Armeria). Però també hi va haver els primers teatres construïts fora del nucli antic: Teatre de la Estrella (1875-1876), Teatre Quevedo (1876-1877), Teatre de la Comedia (1877-1879) i el Parisien (1879), davant de les hortes de l'església de Santa Anna. I com a curiositat, amb entrada per rambla Catalunya i passeig de Gràcia, sobre l'espai cobert de la riera d'en Malla, hi va haver una curiosa atracció mig subterrània, el Ferrocarril Aéreo (1889-1890).

Plaça de Catalunya el 1888 (vegeu Barcelofília)

A banda de l'estany amb brollador de l'Exposició Universal (1888-1902), s’hi van instal·lar circs, com el Circ Eqüestre Alegría (21 de maig de 1879- 29 de novembre de 1895); el Museo Anatómico de O. Thiele (1885); museus de figures de cera, un d’ells dels germans Belio (1888); el Gran Café del Siglo XIX, (1888-1895)  conegut popularment com La Pajarera o la Gàbia; el Panorama Waterloo (1888 - 4 de juny de 1890), instal·lat durant l’Exposició Universal, com el Plewna de la Gran Via cantonada amb Rambla Catalunya; el Panorama Artístico Fantástico de las Cuevas de Mallorca (1888-1889, situat a la cantonada de la plaça amb Fontanella); el Mirador de les Paperines (1888-1889); el Salón Edison (1895), un barracot on es va fer la primera projecció d’imatges animades; i la Horchatería Higiénica (1895-1896), que ocupava dues barraques amb terrassa i que va ser enderrocada el 10 de març de 1896 juntament amb els darrers barracons que encara quedaven a la plaça. Entre 1900 i 1901, encara s'hi va instal·lar un altre panorama, el de Terra Santa, al fons del carrer de Rivadeneyra.

La majoria de les nombroses barraques de fira eren a tocar del Circ Ecuestre i darrere de la Casa Grases, que va ser la darrera edificació a ser enderrocada, l’any 1902. Durant 30 anys el centre de la plaça Catalunya va ser un desori i un anar i venir d’atraccions i barraques de fira ambulants, que li donaven l’aspecte i l’aire provisional que va fer, com explica Miquel Badenas a El Paral·lel, història d’un mite 1998), que rebés termes despectius de tota mena: “Plaza de los Obstáculos”, “Plaza de los Abusos”, “Plaza de los Anuncios” o “Plaza de los Saltimbanquis”. Aquesta era la raó per la qual La Vanguardia s’hi referia com a “ex-plaza de Cataluña”.

El Mirador de les Paperines i el Circ Eqüestre (1888)

"[El Mirador de les Paperines] consistia en dues torres laterals unides per dues passarel·les centrals. A la inferior hi havia tot un conjunt de miralls que donaven una visió distorsionada de la realitat, mentre que la superior era plena d'ocells engabiats. Unes escales rústiques permetien al públic pujar per les torres dels extrems per accedir a les passarel·les. Des de dalt estant, es podien veure unes magnífiques vistes panoràmiques de la plaça. Però el conjunt era farcit de petits detalls. En un tancat hi havien dos personatges: Emma i Frank de Burg que s'exhibien amb els cossos tatuats amb imatges de monuments cèlebres. A la nit un gran nombre de globus de gas il·luminaven el conjunt i li donaven una aparença encara més fantasmagòrica." (Barcelofília)

Barraques de fira al costat del Circ Eqüestre i la Casa Grases, el 1882

Foto: Josep Estruch i Comella (AHCB)

Com explica Lluís Permanyer a la Biografia de la Plaça de Catalunya (Barcelona: 1995), l’any 1872 va ser inaugurat un “tío vivo” com el que uns mesos abans va ser instal·lat al passeig de Gràcia amb Casp, al costat de l’antic Café Novedades (1884-1917), ara ja a Casp-passeig de Gràcia, que l’any 1888 acolliria el museu anatòmic d’en Francesc Darder. Qualsevol novetat atreia l’atenció de la gent, sempre curiosa i atenta a tot espectacle. L’any 1874, en una barraca es mostrava un calidoscopi. El 1876 els italians Egisto Gennel y Compañía exposaven objectes i figures de marbre. Dos anys més tard s’exhibien objectes artístics mollejats, deien, amb un fang especial descobert recentment en els Alps Marítims.

El centre de la plaça Catalunya era un immens mercat de varietats. Els propietaris dels terrenys llogaven l’espai a qui volgués instal·lar la seva barraca: el Gran Teatrito para Niños, segurament de putxinel·lis; el petit estudi de retrats del Fotógrafo Español; i entre 1870 i 1880, com explica Apel·les Mestres, infinitat de barraques amb gegants, pigmeus, dones barbudes i animals amb malformacions teratològiques, com un vedell de dos caps. Per conèixer millor aquest món de fenòmens de fira que poblaven la ciutat llegiu Barcelona Freak Show: història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939, editat per Viena Edicions i l'Ajuntament de Barcelona (2021).

Obres d'enderroc del Circ Eqüestre i de les barraques

de fira adjacents, el 29 de desembre de 1895

Foto: Arxiu Guillermo Faraudo

*

Aquest article i molts d'altres

el podeu trobar en el llibre

Barcelona, ciutat de vestigis

Ajuntament de Barcelona, 2016