-1.jpg)
Església del convent de les Magdalenes (1877)
Carrer de les Magdalenes (avui Tomàs Mieres)
Lluís Rigalt (RACBA)
Lluís Rigalt (RACBA)
El convent de les Magdalenes
El carrer de les Magdalenes recorda l'antic convent de Santa Maria Magdalena. L'any 1365, el Consell de Cent va acordar la creació d'una institució que recollís les prostitutes penedides o afectades d'alguna malaltia venèria. Com que prostitutes no en faltaven mai (qualsevol distracció de la moral t'hi podia dur) i l'ofici estava regulat per ordinacions reials, quan no estaven en els bordells (on havien d'exercir i viure-hi recloses) eren aparcades en institucions, voluntàriament o no (hi havia reclusió forçosa per Setmana Santa, Corpus o qualsevol altra festa religiosa que impliqués desfilada de processons pels carrers).
-1.jpg)
Façana del convent de les Magdalenes (1877)
Riera de Sant Joan (desaparegut)
Lluís Rigalt (RACBA)
Riera de Sant Joan (desaparegut)
Lluís Rigalt (RACBA)
El convent de les Magdalenes va ser construït a l'antiga Riera de Sant Joan (desaparegut amb la construcció de la Via Laietana), entre els carrers de Montsió (avui, Tomàs Mieres en el tram final) i el de les Magdalenes, que tenia forma d'ela: un dels trams és l'actual carrer de Julià Portet i l'altre continua portant el nom de la institució religiosa, tot seguint el traçat de l'aqüeducte romà, alguns pilars del qual sobreviuen en l'interior de les edificacions.
Convent de les Magdalenes (1877)
Carrer de les Magdalenes
Eduard Gràcia (AHCB)
Eduard Gràcia (AHCB)
El convent va ser desamortitzat el 1835, va ser escola fins 1846 i enderrocat el 1877. L'antic espai està ocupat, en part, per la prefectura de policia, en els calabossos de la qual els opositors a la dictadura franquista eren obligats a penedir-se, per no perdre la tradició de l'indret. Un convent que recollia penedides no podia estar sota cap altra advocació que la de Maria Magdalena, el personatge dels evangelis que, sense ser mencionat, ungeix amb perfums els peus de Jesús i els eixuga amb els cabells abans que el Fill del fuster entri a Jerusalem per celebrar la Pasqua jueva i que acabarà camí del Calvari. La tradició cristiana occidental (no així l'oriental) presenta Maria Magdalena com a una prostituta penedida, cosa totalment falsa perquè en cap lloc del Nou Testament es diu que fos així. En canvi, sí que es diu que era deixeble de Jesús, i probablement era alguna cosa més. La proximitat entre tots dos feia Jesús massa carnal i la tradició posterior va fer per separar-los tant com fos possible. Veieu "La deshumanització de Maria i Maria Magdalena" per saber-ne més.
El convent de les Magdalenes en un fragment
d'un plànol de 1855 (ICGC)
Altres institucions de penedides: galeres i presons
A més de les Magdalenes, hi va haver a la ciutat altres institucions dedicades a aquestes pràctiques benèfiques. El 1576 es va fundar la comunitat de penedides de Nostra Senyora de la Victòria, que es va instal·lar al carrer del Carme amb el dels Àngels. Va ser clausurada el 1653 i l'edifici va ser ocupat per les Mínimes de Jesús i Maria, i avui hi ha l'escola Milà i Fontanals).
Façana de Nostra Senyora de la Victòria,
al costat del convent del Carme, el 1869
Arxiu Gavin. Monestir de les Avellanes
Enfront, el carrer de les Egipcíaques (Maria Egipcíaca és una penedida llegendària del segle IV feta santa i festejada l'1 d'abril) ens recorda l'antic convent d'Agustines fundat el 1677 (després de passar per diverses cases d'acollida) al costat de l'antic Hospital de la Santa Creu i ampliat el 1699 al carrer de Sant Pau, entre els carrers de Santa Margarida i Penedides, nom que ens torna a recordar el passat prostibulari i el control femení que s'hi va exercir, com a presó, la Galera Vella, fins que va ser enderrocat l'any 1837 per obrir el carrer de la Unió. A partir d'aleshores, es va construir una nova presó de dones, o Galera Nova, al carrer d'en Robador amb Sant Pau, activa fins el 1904 (després va ser escola), en què són traslladades a Reina Amàlia quan passa a ser només presó de dones en ser portats el homes a la Presó Model.
L'any 1936 la presó de Reina Amàlia o Presó Vella, símbol d'opressió social i política, és enderrocada per iniciativa popular com si fos la presa de la Bastilla, les dones seran traslladades a la Presó de les Corts, on s'hi estaran fins 1959, convertida durant la dictadura en símbol de la repressió franquista. El col·lectiu de preses –per aquell temps dues-centes seixanta-tres, amb dinou nens– va ser traslladat a la Presó Model d'homes, convertint-se així en un centre mixt.
Edifici i horts de la presó de dones de les Corts, el 1952
Patronato de Redención de Penas por el Trabajo
El darrer trasllat fins avui es va produir el 1983 quan van ser enviades a la Presó de Wad Ras, davant dels pavellons de la Junta Provincial de Protección a la Infancia y Represión de la Mendicidad, coneguda popularment com "la Prote", un immens conjunt construït a l'actual carrer del Doctor Trueta (a la banda de muntanya), l'any 1915, projectat per l'arquitecte Enric Sagnier. Aquelles instal·lacionsvan acollir infants de famílies amb problemes jurídics, socials o econòmics a les quals se'ls havia retirat la pàtria potestat i passaven a ser tutelats per les institucions. El conjunt va ser enderrocat el 1978.
El pavellons de la Junta Provincial de Protección a la
Infancia y Represión de la Mendicidad, l'any 1916
Santi Barjau. Enric Sagnier (Labor, 1992)
*
Aquest article forma part del meu darrer llibre
Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat (Viena Edicions, 2018)
Si establir fets històrics de fa 2000 anys ha de ser difícil en qualsevol cas, fer-ho respecte d'un entorn tant contaminat per les llegendes, les creences, les supersticions i, les construccions interessades, és del tot impossible. Evidentment, la supeditació de la dona a un paper instrumental i marginal va més enllà de les religions, però ha trobat en les mateixes l'eina perfecta.
ResponEliminaTotalment d'acord, Brian. Els dos grans instruments de domini són la religió, per les coses espirituals, i el treball com a activitat necessària per obtenir aliment.
EliminaUna visió diferent a la tradicional de la Maria-mare-de-Jesús es pot trobar a "En el nombre de la madre" d'Erri De Luca, a on el narrador (amb moltes llicències, és clar) situa Maria adoptant un rol molt més actiu en l'esdevenir de la seva vida. A mi personalment em va agradar, tant per la mirada com per la manera com està escrit (una prosa molt cuidada). Una visió política i a la vegada tendra.
ResponEliminaLuigi, no conec el llibre, però segur que es pot especular molt sobre la imatge de Maria. Que passava pel cap d'aquella dona que havia parit un fill tan peculiar?
EliminaHome, no és Joan el deixeble que es queda amb Maria? La diesi així ho constata.
ResponEliminaEl que és curiós és aquesta Magdalena que es poses... a mi m'agrada molt més la de Donatello, molt més salvatge!
Galderich, l'evangeli de Joan només anomena la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. El deixeble que estima només pot ser Maria Magdalena. Una altra cosa és que s'hagi volgut interpretar, però Joan no hi és mencionat. Mira't la tesi de Jusino.
EliminaHe preferit posar una imatge sensual de Maria Magdalena. La de Donatello és de malson!
Molt bon apunt, que lamento no haver llegit abans, quan vaig escriure el meu sobre "Feminitat: mites i tòpics". M'hauria anat molt bé la teva exposició sobre la dona a la Bíblia i a les successives traduccions i reinterpretacions.
ResponEliminaSi no et sap greu, l'afegeixo a la bibliografia.
Gens de greu, Sícoris; tot el contrari! És un plaer que el trobis útil.
EliminaÉs d'aquests temes que paga la pena aproximar-s'hi perquè han deixat una lamentable empremta cultural i és bo posar-los a lloc. I reflexionar-hi.
De la Maria Magdalena, molta llegenda, als evangelis, que jo recordi, tan sols allò de què no fotia brot mentre la seva germana feia bullir l'olla i agranava, cosa que a la meva mare, que es deia Marta, li feia molta ràbia, la veritat. I poca cosa més. Com que no em crec res de tot plegat em quedo amb les estampetes... Avui fins i tot n'hi ha molts que qüestionen la realitat de l'existència de Jesús cosa que desvetlla moltes visceralitats, en tot cas, com canten a Porgy and Bess 'no va ser necessariament així'...
ResponEliminaEstem d'acord, Júlia, però jo m'ho passo pipa amb la crítica textual.
EliminaPerò el que és important de tot plegat és la transmissió que s'ha fet de determinats valors emparant-se en la interpretació de textos. En la renúncia a la carn dels evangelis i subjau una idea de dona que arriba fins avui.
Si ja no sabem ni què va passar quan el 23 F...
ResponEliminaEp, em dic abans d'observar la data, l'enyorada veu serena d'en Brian... Gràcies per evocar-lo!
ResponEliminaSobre l'al·luvial relat marià, m'has fet pensar en l'antiga verge negra del Puy-en-Velay (l'epicentre del culte francès a la Verge i cremada quan al 1793); i en la colossal i lletgíssima Notre-Dame de France que culmina la ciutat. Que sigui de ferro provinent de la fosa dels canons russos conquerits a Sebastopol diu molt del sens fi d'afegits que han construït el mite.
Girbén, retrobar la veu d'en Brian al blog és una alegria que no vull oblidar.
EliminaI parlant de canons, el seu so ha ensordit massa veus i continuen fent-ho.
"En el nombre de la madre", el llibre d'Erri De Luca, s'ha de llegir, és una meravella. És evident que el cristianisme és una cosa i la institució anomenada Església n'és una altra. Des de la nostra òptica moderna, fins i tot per a una creient com jo, és patètic observar que es preferís donar a entendre que el 'deixeble preferit' era Joan! És evident que s'està parlant de Maria Magdalena, que per a res era una prostituta, tot plegat ha interessat per denigrar la dona, o per rebaixar-la, com en el cas de Maria, la mare de Jesús (llegiu la novel.la de Colm Tóíbin, us agradarà!)
ResponEliminaTeresa, m'alegra molt llegir les teves paraules perquè massa sovint em trobo amb veus que neguen les evidències. S'han fet tantes trampes amb els textos bíblics que es pren la crítica textual com una interpretació herètica. En el cas de la dona (en la religió i la societat en general) el resultat és sagnant.
EliminaEncara no he llegit De Luca!
Fa decenis que a les facultats de teologia s'ensenya que s'ha fet una confusió entre les diverses Maries de l'Evangeli i que Maria Magdalena no es pot identificar amb la prostituta. Si us plau, l'església n'ha avançat molt i la crítica textual s'accepta sense dubtar. No identifiquem el que feia l'església fins 1905 (i consagrat definitivament al Concili Vaticà II) i a Espanya fins el franquisme amb la realitat actual.
EliminaAixí és, Jaume. Però és evident que hi ha molts interessos: la societat patriarcal i amb ella la cúpula eclesiàstica no està disposada a perdre poder i a canviar una manera de fer i entendre la vida i el món.
EliminaMolt bon apunt sobretot en la reivindicació de Maria de Magdala, una figura que ha sigut quasi esborrada, com molt bé dius l'església mai ha dit que fos una prostituta, però tampoc ha fet res per impedir aquest rumor tant estès.
ResponEliminaÉs evident, Javier que l'interès a menystenir el paper de la dona ha estat molt general i la influència de la religió ha estat determinant.
EliminaMolt d'acord amb els vostres comentaris. Cal també fixar-se com a partir del segle XV va desapareixent la figura de "el deixeble que ell estimava", Fet revelant, més sobre qui va ser o no, dons no tenim garantia de la real existència de ningú d'ells.
EliminaHola Enric,
ResponEliminaJustament el mes passat vaig poder veure l'obra de teatre "El testament de Maria", un text de Colm Tóibín que precisament aporta una visió des de la ficció (els catòlics en dirien apòcrif?), però molt humana i interessant, sobre la mare de Jesucrist i que va per aquí el què expliques a l'apunt, fins i tot crec que una mica més enllà, i no em refereixo a res sobre-natural... En aquest monòleg, que l'interpretava magistralment Blanca Portillo, Maria parla del dolor que sent perquè li han assassinat un fill, sí, però també arremet contra les males companyies que segons ella li van canviar el caràcter a Jesús, o, per exemple, explica que ella no va veure mai ni un sol dels miracles que li van atribuir després. No sé si vas veure l'obra, la van fer al Grec primer i després al Lliure. El text es va publicar i es pot trobar fàcilment a les llibreries. Crec que val molt la pena.
No l'he vist, Eduard. I em sap greu no haver-ho fet. Espero poder-ho solucionar. És important no només la manipulació que ha sofert el personatge de Jesús, sinó la de les dones properes a ell i, en particular, la de Maria, a la qual se li han arrabassat totes els atributs humans i ha servit per modelar una imatge concreta del que ha de ser la dona.
EliminaEl text dels evangelis ha estat vedat durant segles als creients, per analfabetisme i per desconeixement del llatí, la qual cosa a dut a una única interpretació: la que des del púlpit ha predicat l'Església. La submissió de la dona és fruit de la ignorància de la lletra.
Molt interessant i documentada -com sempre- la teva aportació als personatges de Maria i Maria Magdalena. Jo també tenia entès que "el deixeble" estimat era Joan, ja ho veus.
ResponEliminaI del llibre que cita la Teresa -i del que Toronto afirma haver vist l'obra de teatre- jo també te'l recomano vivament. El vaig llegir no fa gaire i em va impressionar moltíssim. És un exercici literari i alhora d'introspecció en el personatge de Maria des d'una perspectiva molt humana. Val molt la pena. En vaig fer un petit comentari -i vaig afegir-hi després un comentari del meu amic Jordi Trepat (del qual aquesta Setmana Santa he penjat el seu Triduum) al meu blog:
http://august-rapsodia.blogspot.com.es/search/label/El%20testament%20de%20Maria
Salut! i bona mona!
August, repeteixo el mateix que he comentat en el teu apunt, després de llegir, també, el comentari d'en Trepat. Tot i les diverses recomanacions, encara no me llegit "El testament de Maria" de Colm Tóibín. No per res. L'excusa és la mateixa de sempre: se m'acumula la feina. Me la llegiré malgrat que dubto que en puguem treure res més enllà del plaer de la lectura (que ja és molt; potser fins i tot ho és tot) perquè no deixa de ser una ficció. El personatge de Maria ens ha arribat massa construït, tipificat, se n'ha esborrat gairebé tota traça humana. És cert que a través de la lectura dels evangelis en podem rescatar algun fil, però tota aproximació a la Maria humana esborra la Maria del dogma de fe. No passa el mateix amb Jesús, a qui t'hi pots acostar des de la fe i des de la Història perquè el seu missatge és molt potent. Pots renunciar a la fe i et queda un personatge que canvia el pensament, en el seu context històric i en qualsevol.
EliminaLa interpretació que sempre s'ha fet del deixeble estimat sembla obviar els versets de Joan en el seu sentit literal. Aquest és el vessant que més m'interessa de la Bíblia: la crítica textual. No per rebatre cap dogma de fe (són irrebatibles), sinó perquè trobo que la historicitat dels textos bíblics és més sòlida que qualsevol interpretació.
No sé si has llegit res sobre el Document Q. Val molt la pena llegir-ne els estudis que se n'han fet perquè és molt interessant l'esforç per trobar en els evangelis sinòptics les logia (les dites autèntiques de Jesús) amb la intenció d'arribar a les fonts orals o escrites que van fer servir Mateu i Lluc, i a les quals s'hi hauria d'afegir l'evangeli de Marc, més antic que aquests dos. És el que deia sobre la historicitat: són molt més potents les logia que qualsevol interpretació o dogma de fe i permet tant a un creient com a un no creient arribar al mateix lloc.
“No és obra del cristianisme, com no ho és en sentit estricte de cap religió, sinó del poder patriarcal i polític que ha trobat en les religions i en els sistemes de creences una forma de control.” Aquesta és la qüestió.
ResponEliminaLes religions les fan els homes, però els homes, les persones, el que fan, el que construeixen bàsicament, són les esglésies i les institucions de poder, les burocràtiques i les mentals que configuren els costums, i si parlem de poder estem parlant de política i en conseqüència ja no cal parlar exactament de religió sinó d’una altra cosa que, estrictament, no té a veure amb la religió.
Per a mi, totes aquestes llegendes falses, mites, invents, textos que pertanyen a diferents èpoques, tergiversacions, errors interessats, propaganda, mentides i mitges veritats, no han entorpit mai la figura de Jesús, ni l’han distorsionat ni tant sols embrutat, ni d’excessiva divinitat ni tampoc d’una manca absoluta d’humanitat, d’ésser viu que ni sua ni li cal menjar.
Malgrat la crosta del temps i dels prejudicis sempre ens queda la pell, la carn, i com dius molt bé: “Un cop acabat el cicle pasqual, què ens queda? Una mare i una esposa que s’abracen desconsolades. L’home que estimen ha mort. No s’imaginen quin serà el seu destí. A totes dues se’ls arrabassarà el plaer de la carn.”
El plaer de la carn i de moltes coses més.
Estem d'acord, Xavier. Les manipulacions i les interpretacions no poden embrutar les paraules i el seu sentit. Només ens parlen de quina és la intenció del manipulador. Per desgràcia el text ha arribat als creients per boca de sacerdots, i els pobres i els ignorants han hagut d'acceptar el missatge perquè no l'han pogut contrastar. Mites, llegendes i missatges religiosos han estat l'únic coneixement de les masses durant segles. I el resultat dura fins avui.
EliminaCuriós. Jo m'havia fet a la idea que el nom del carrer de les Egipcíaques podia venir de la seva proximitat amb el carrer La Cera. La paraula "gitano" (gipsy en anglès) deriva d'una falsa procedència egípcia del poble Romaní. Ara veig que anava errat. Però a que mola la falsa etimologia? :-)
ResponEliminaL'etimologia estava ben trobada, però no vas pensar que el nom ja existia al segle XVII, dos segles abans que s'instal·lessin els gitanos del portal. I de tota manera, un indret queda molt lluny de l'altre. De tota manera, les falses etimologies són fantàstiques perquè demostren l'enginy popular.
EliminaA proposit de la Mare de Iesus hem de suposar que no seria el seu unic fill,doncs per las conversas que havia tingut amb els jueus de Montevideo ,un dels seus germans era Iudas Iscarite i que "La Santa Cena "era Pesaj amb deixeples i germans ,no en parlavem de cap filla muller,,,les converses anavem mes enllá ; miracles ,rei dels jueus ,traisons ,,,, El teu apunt Enric es tote una historia del cristianisme , mágradat molt. Obrigado .
ResponEliminaJaume, els evangelis parlen dels germans de Jesús. Mateu 13,55-56 diu: “No és aquest el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, Josep, Simeó i Judes? No estan les seves germanes entre nosaltres?”. Però Judes no és Judes Iscariot (Yəhudah Ish-qəriyyod). Aquest era l'apòstol que el va trair. Els teòlegs proposen diverses interpretacions per no anar contra el dogma de la virginitat de Maria: que eren cosins, o fills d'un primer matrimoni de Josep; o interpreten "germans" com a "companys" o "apòstols". Flavi Josep (que era historiador i una font externa a la Bíblia), a les 'Antiguitats judaiques' diu: "Va fer [Albi] que el sanedrí jutgés Jaume, germà de Jesús, qui era anomenat Crist, i a alguns altres. Els va acusar d'haver transgredit la llei i els va entregar perquè fossin apedregats".
EliminaI pel que fa al Sant Sopar, efectivament era el séder de Péssakh, la Pasqua jueva. Com he explicat en altres articles, Jesús va néixer jueu i va morir jueu. http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/04/pessakh-i-pasqua.html
Els artistes medievals van interpretar que "el deixeble que ell estimava" era Joan i ho van representar en les seves obres. http://leopoldest.blogspot.com.es/2015/01/el-discipulo-amado-visto-traves-del-arte.html
ResponEliminaEl que sí és molt evident, Leopold, és que la representació de la figura de l'apòstol Joan ha estat sempre molt andrògina. Com que la documentació és escassa, tot està subjecte a la interpretació. De tota manera, a mi em sembla molt més plausible el que s'extreu del text seguint els costums jueus de l'època, i que jo exposo (l'apòstol és Maria Magdalena) que no pas la interpretació de l'homosexualitat. En tot cas, és evident que en la representació artística hi ha una voluntat molt explícita, i alhora molt clàssica, d'expressar aquest afecte, que penso que és més homofílic que homosexual.
EliminaUn gran treball envers un tema delicat. Congratulations Enric !
ResponEliminaMoltes gràcies, Àngel! Tinc un llibre per a tu. A veure si ens podem veure aviat i te'l passo. Una abraçada!
EliminaHe llegit tots els comentaris i estic content d'haver-los llegit. Gracies per la vostra tasca.
ResponEliminaMoltes gràcies, Salvador!
EliminaPobra Maria Magdalena, la actitud que la Iglesia Catolica va tindre amb aquesta dona va ser de perjuri i prevaricació.
ResponEliminaAtraves dels temps els interesos de uns per desprestigiar als que els hi fa nosa.
Doncs sí. Els calia desprestigiar la imatge de Maria Magdalena per no humanitzar la figura de Jesús. El problema gros, però, és que els rols de submissió de les dones a l'Església arriben fins avui.
Elimina