En tren pels parcs de Barcelona a principis del segle XX

Estació de l'antic tren del Tibidabo, a la dècada de 1970
Foto: Juan Cobes

Al Parc de l’Oreneta hi ha en funcionament un tren miniatura. Va ser inaugurat el 1981. Al llarg d'un recorregut de 636 m amb tres amples de via d'entre 5 i 10 polzades, el tren travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic. També disposa d'una estació i un baixador. Compta amb dotze locomotores, entre elèctriques, de vapor i dièsel, i dotze vagons. És d'origen modern, com el Tren de l'Oest que hi havia al Parc d'Atraccions de Montjuïc i que circulava per l'exterior; el Tren Fantasma, a les mateixes atraccions, que primer es va dir Túnel Fantasma (perquè aprofitava els túnels de l'antic polvorí Álvarez de Castro, construït el 1897 durant la Guerra de Cuba), que en realitat eren unes vagonetes importades del parc d'atraccions Coney Island de Caracas, a Venezuela, país d'on va venir el capital econòmic i humà per construir les atraccions de Montjuïc, i després canviades per unes altres amb forma de dimoni. Però la tradició barcelonina d'aquest trens es remunta a principis del segle XX.


Mina-Grott

Durant el segle XIX una de les principals formes d’oci ciutadà era passejar, primer per la Muralla de Mar, després pel Passeig de l'Esplanada i el Jardí del General, i, quan comencen a enderrocar-se les muralles (1854), pels parcs i jardins del passeig de Gràcia, abans no s'inauguri el Parc de la Ciutadella (1872). Hi trobareu més informació a l'article "Parcs i jardins a la Barcelona del segle XIX".

Aviat, però, es va posar de moda una activitat peculiar: els trens de petita escala que permetien dur-hi passatgers. D’aquests trens només en queda el del Tibidabo —hereu del primer tren que passejava els visitants del parc per la zona baixa del bosc—, i les restes arqueològiques del Mina-Grott.

Estació del Mina-Grott al costat del Pantà de Vallvidrera

Arxiu Salmerón

El Mina-Grott (1908-1916) era un tren miniatura elèctric que havia d’enllaçar Sarrià amb el futur parc d’atraccions de Lake Valley Park, al costat del Pantà de Vallvidrera (Elies Rogent, 1864). Només en resta el túnel de 1.290 m que per dins de la muntanya va des de la Pujada de Vallvidrera fins el pantà, una galeria excavada per transportar l'aigua i que es coneix com la Minagrot. El parc no es va arribar a construir mai.

No és gaire, però n’hi va haver uns quants més instal·lats en aquells parcs i jardins que esmentàvem, i malgrat que es disposa de molt poca informació documental i gràfica, rescatarem de la memòria tots els que hi ha hagut. Fem una passejada abans d'agafar el tren.

Projecte del Lake Valley Park 

Heribert Alemany, 1907

Agafem el tren

Tibidabo

Com que a principis del segle XX no existia la facilitat ni la necessitat de desplaçaments que ens hem acabat imposant, el temps de lleure a l’aire lliure transcorria en aquests parcs i jardins. El viatge, de tota manera, formava part de l’imaginari de la gent. El tren havia obert la possibilitat de traslladar-se lluny i conèixer nous pobles i ciutats. En aquest context el tren en miniatura permetia la il·lusió de viatjar en un mitjà no sempre accessible ni assequible. De fet, els parcs i els jardins també intenten reproduir la natura dins la urbs, i les atraccions representen també la il·lusió del viatge i del coneixement simbòlic i fantàstic.

El tren del Tibidabo, el 1953

Col·lecció Carmen Giménez

Ja hem esmentat el Mina-Grott i el Tren del Tibidabo, integrat dins les atraccions i que podem veure a la imatge que encapçala aquest article. Però encara n’hi havia un altre que poques persones deuen recordar: el Tren del Florida, un màquina amb un vagó obert que anava des de l’estació del funicular fins l’hotel Florida, construït l’any 1925, i servia tant per passejar com per acompanyar els clients que s’havien allotjar a l’hotel.

El tren que connectava el funicular amb

l'hotel Florida (c. 1920). Roisin

I podríem afegir el Tren Aeri que encara funciona avui, també a les atraccions. D’aquesta mena de tren suspès sobre rails ja n’hi havia hagut dos a Barcelona: el dels Camp Elisis i el Ferrocarril Aéreo (1889-1890) construït sobre els terrenys coberts de la riera d’en Malla, desviada des de la rambla Catalunya cap el carrer Casp, davant de la plaça de Catalunya. L’atracció tenia un recorregut d’uns dos-cents metres amb trams en pendent i un petit túnel, i es complementava amb un quiosc de begudes i refrescos, on a vegades hi actuava la Banda Municipal de Música.


Turó Park i Ciutadella

També van tenir el seu tren miniatura el parc d’atraccions del Turó Park (1912-1927), que ocupava un espai més gran que els actuals jardins, projectats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí situats al capdamunt de l'avinguda de Pau Casals, a la barriada del Camp d'en Galvany a l'antic municipi de Sant Gervasi.

Postal Barcelona Turó-Park (c. 1913)

Al Parc de la Ciutadella hi va haver fins a tres trens miniatura. El primer estava instal·lat al parc d'atraccions Saturno Park. Feia un recorregut turístics entre les atraccions situades entre la Cascada del Parc i la Plaça d'Armes de la Ciutadella, i com passa amb el tren del Turó Park, no disposem de més informació que la fotografia amb què il·lustrem l'article.

Tren del parc d'atraccions Saturno Park,

en el Parc de la Ciutadella (1905)

Col·lecció Roisin. IEFC

Hereu del trenet del Saturno Park és el que va funcionar durant la postguerra fins la dècada de 1960, que feia un recorregut similar entre el monument del mamut i el Casino del Parc, i l'entrada del zoològic, molt probablement aprofitant les vies antigues. Com ens explica Xavi, un lector, la màquina simulava ser de vapor però era de benzina. Pere Bergadà Costa, que ens confirma aquesta informació, ens ha cedit unes fotografies familiars passejant amb el trenet.

Més tard, com també ens explica en Xavi, el Zoològic incorporaria un altre tren turístic que circulava dins la Zona Infantil de les instal·lacions del zoo. La màquina simulava una Diesel americana, i va ser construït i explotat per la S. A. Tibidabo i la decoració de la màquina era la mateixa que la del funicular del Tibidabo (blau amb franja blanca).

El trenet de la Ciutadella, l'octubre de 1954

Fons personal de Pere Bergadà Costa

Montjuïc

Però de tots els que hi ha hagut, el més espectacular va ser el Tren de l’Exposició Internacional de 1929. A banda del funicular que pujava cap el Palau Nacional per costat de la Font del Gat (el punt de sortida estava a tocar de l’edifici de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i encara es conserva l’estructura de ciment de la rampa), es va instal·lar un tren que tenia un recorregut de 2.200 m amb un ample de via de 15” i els trens anaven remolcats per locomotores a vapor Pacific, construïdes en sèrie per la fàbrica alemanya Krauss-Maffei de Munic, que va equipar els nombrosos parcs d’atraccions que es van construir en aquella època arreu d’Europa. Les tres locomotores que van arribar per a l’Exposició van rebre els noms de Montserrat, Núria i Barcelona.

El mateix any 1929 es va celebrar a Sevilla l’Exposición Iberoamericana on també es va instal·lar un tren com el de Barcelona. Acabada l'exposició de Barcelona el trenet va continuar funcionant com a part de les atraccions del Maricel Park fins l'esclat de la Guerra Civil, moment en què van ser desmuntats i el material va ser traslladat a altres parcs d’atraccions. Les locomotores de Sevilla van anar a parar a la Casa de Campo de Madrid, i finalment una d’elles ha estat recuperada i restaurada per un grup d’aficionats catalans, Ferrocarrils del Maresme S. L.

El tren de l'Exposició de 1929
Arxiu Nacional de Catalunya

Recorregut del trenet de l'Exposició

sobre un plànol del recinte

Col·lecció Privada Francisco Arauz

Per veure el recorregut sencer del trenet i els vestigis que en queden, vegeu l'apunt El trenet de l'Exposició de 1929. Muntanya de Montjuïc (1929-1930) de Barcelofília, la recerca del qual ha estat feta per Miquel Barcelonauta, Enric Comas i Enric H. March en un treball de camp seguint el traçat del trenet sobre el terreny de la muntanya de Montjuïc.

Els arxius de la British Pathé conserven la filmació “Bill” from Barcelona, que pertany a un noticiari britànic de 1930, i que ens permet veure el recorregut pel recinte de l’exposició de Barcelona. És un document magnífic que ens permet recórrer un espai que fins ara només era possible amb la imaginació i recuperar, un cop més, un petit tros de la història de la ciutat.

A Montjuïc, però, encara hi va haver un altre trenet que estava situat a l'esplanada passat el Pavelló Mies Van der Rohe, en direcció al Poble Espanyol, i que va funcionar des de la dècada de 1950 fins a la de 1980, només els diumenges al matí.

El trenet de Montjuïc entre el pavelló Mies Van der Rohe

i el Poble Espanyol, el 7 de juny de 1958

Col·lecció Carmen Giménez

Atraccions Apolo

Per últim, tot i que no estava a l'aire lliure, les Atraccions Apolo del Paral·lel amb el carrer Nou de la Rambla també tenia un tren. Com explica Jaume Susany, l'anomenat Tren Miniatura era un petit tren elèctric que imitava una locomotora de vapor amb tènder i dos cotxes de passatgers. Amb un ample de via de 680 mm, feia un recorregut circular i va estar funcionant fins als primers anys setanta, quan es va donar de baixa com a atracció. Aquest petit tren no acabaria aquí de "fer voltes", i poc després va ser desmuntat de l'Apolo i se'l va quedar un antiquari de Palafrugell, que el va col·locar davant de la seva propietat a la intempèrie, on es va malmetre considerablement. El 1987 va ser rescatat per l'ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, amb la intenció de restaurar-lo mitjançant una aula-taller, cosa que mai s'arribaria a dur a terme i el tren va tornar a quedar a l'aire lliure durant uns quants anys més. Finalment, els anys 90, es va poder rescatar un cop més amb l'objectiu d'ampliar el fons del malaguanyat Museu del Transport de Catalunya, però desgraciadament va seguir patint les inclemències del temps sense arribar a ser restaurat. Amb la suspensió del Museu i la seva posterior desaparició cap al 2006, tot el seu fons va ser repartit entre altres museus o propietaris, i les restes incompletes i molt malmeses del trenet van anar a un destí indeterminat.

El Tren Miniatura de les Atraccions Apolo,

la dècada de 1950. Foto: Agustí Centelles

El Tren Miniatura i altres atraccions de l'Apolo a la pel·lícula

Apartado de correos 1001 (1950), de J. Salvador