Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

dilluns, 5 d’abril de 2021

La deshumanització de Maria i Maria Magdalena

Maia Morgenstern (Maria) i
 Monica Bellucci (Maria Magdalena), 
La pasión de Cristo (2003)
Photo by Philippe Antonello
© 2003 Icon Distribution Inc.


La deshumanització de Maria i Maria Magdalena

Com vam comentar en el capítol "Magdalenes, prostitutes i penedides al cor de Barcelona", publicat a Barcelona: anatomia històrica de la ciutat (Viena Edicions, 2019), la prostitució, el penediment, la marginació, la persecució i l'estigma giren al voltant de la dona en la mateixa mesura que hi giren la dona angelical i pura i l'esposa amant, amatent i dedicada als fills. Veiem com, tradicionalment, Maria Magdalena encarna la primera imatge, la de pecadora, i hi ajuden llegendes posteriors com la de Maria Egipcíaca, una penedida llegendària del segle IV feta santa i festejada l'1 d'abril. En canvi, Maria, la mare de Jesús, és el model a imitar de la segona imatge. I tot això no ve del no-res, sinó d'una interpretació interessada dels evangelis i d'alguns errors de traducció. Traslladem-nos una mica en el temps i ho veurem en els mateixos textos evangèlics, sense posar-hi ni treure-hi una coma.

Un cop acabat el cicle pasqual i més enllà de la Setmana Santa, què ens queda després de la passió, mort i resurrecció del Fill de Déu? Segons el relat evangèlic, una mare i una esposa que s’abracen desconsolades al peu de la creu. L’home que estimen ha mort. No s’imaginen quin serà el seu destí. A totes dues se’ls arrabassarà el plaer de la carn en ser deformades les seves figures humanes.

Miryam (מִרְיָם, en hebreu; Μαριαμ, en grec), la Maria mare de Jesús, l’almah d’Isaïes (7, 14), la “noia” de la Bíblia hebrea, es convertirà en parthenos en la Septuaginta (la Bíblia dels Setanta, traducció grega dels segles III-I aec) i passarà com a "verge" a la Vulgata (la versió llatina traduïda per Jeroni d'Estridó a principi del segle IV). L'atribut "verge" es perpetuarà per error en els evangelis, i verge serà per sempre més quan el Concili de Nicea instauri el dogma, l’any 325. Angelicata, immaculata. Model de dona i esposa.

Maryam haMagdalit (מִרְיָם הַמַּגְדָּלִית, en hebreu; Μαριὰμ ἡ Μαγδαληνή, en grec), la Maria Magdalena deixeble i companya de Jesús, convertida en prostituta penedida (enlloc de la Bíblia diu que es dediqués a la prostitució), se la fa renunciar, com a la immaculada Maria, al plaer de la carn. I de passada, s’esborra tota debilitat humana a Jesús, el seu espòs en algunes tradicions.

A l'evangeli atribuït a Joan, Jesús, clavat a la creu, es dirigeix a elles (Jn 19, 25-27):

Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
-Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
-Aquí tens la teva mare.
I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

Que Maria Magdalena aculli la mare de Jesús a casa quan aquest mor, abona la tesi del matrimoni perquè s'adiu amb els costums jueus d'aquells temps, en què l'esposa vídua tenia cura cura de la mare de l'espòs mort. Que fos prostituta no es diu en cap dels evangelis, com hem apuntat abans. Però la idea ha triomfat com tantes altres idees apòcrifes (fora del cànon oficial) de la Bíblia. Apòstol, sembla evident que ho era. Ho insinuen els textos canònics i ho afirmen els apòcrifs. La referència al “deixeble que Jesús estimava”, que aquí és Maria Magdalena, a Jn 21, 20-24 es fa servir per nomenar l’autor d’aquest evangeli que tradicionalment s’atribueix a Joan i que algunes teories li atribueixen a ella. El teòleg Ramón K. Jusino, a María Magdalena: ¿autora del cuarto evangelio? (1998-1999), defensa aquesta teoria, matisant el concepte d’autoria, com es preceptiu quan es tracta de textos antics: l'atribució d'un text a un nom no n'implica l'autoria, sinó auctoritas, o capacitat moral d'una persona o grup de persones.

Com de qualsevol altre personatge bíblic, poc se’n sap, de Maria Magdalena. Les dades a la literatura bíblica són escasses. Les llegendes, d’altra banda, són nombroses. Però si amb les referències directes s’ha de ser prudent, de la resta de literatura no se’n pot fer gaire cas perquè ha estat elaborada segles després, quan dels personatges i dels fets només en corrien llegendes.

De Maria, la mare de Jesús, tampoc hi ha gaires arguments per construir el personatge perquè li han estat esporgats els atributs humans: és només un model. En tot cas, tenim dues Maria que han estat deshumanitzades per la tradició i la teologia. I això no és obra de Pau, veritable “inventor” del cristianisme uns anys després de mort Jesús i sense haver-lo conegut, sinó de la involució de l'Església i els seus ministres. Abans de Pau el cristianisme és encara una forma de judaisme.

Els models de les dues Maria han servit per limitar la sexualitat de la dona al llarg de la història i marginar-la del seu paper rellevant (el mateix que el dels homes) en la construcció del cristianisme primitiu, cosa que al llarg de la història s’ha fet extensible a tots els àmbits de la vida de la dona, sotmesa a tota forma de poder. No és obra del cristianisme, com no ho és en sentit estricte de cap religió, sinó d'una interpretació interessada del poder patriarcal i polític, que ha trobat en les religions i en els sistemes de creences una forma de control de la dona, del pensament i de la violència que s'exerceix sobre ella.


*


Les citacions bíbliques pertanyen a la versió en línia de la Bíblia interconfessional de l'Associació Bíblica de Catalunya.

12 comentaris :

  1. En hebreu llegeixo Miryam haMagdalit - ?

    ResponElimina
  2. Creo que es una brillante exposición la que nos has dejado.
    Un tema bien expuesto por tu parte. He de decir que, nunca en la Facultad de Teología he escuchado de boca de ningún profesor que María Magdalena fuese prostituta, sino que constaba como una persona con un cargo importante dentro de la congregación. Tampoco consta en los Sinópticos, como bien señalas. Si fue o no "compañera" de Jesús en sus tres años de apostolado, ni Taylor, ni Jacques Duquesne, ni Mircea Eliade se atreven con el tema. Ya ves que pongo tres personas que son estudiosos del tema.

    Tal como dices: "...Però si amb les referències directes s’ha de ser prudent..." , con las demás suposiciones y especulaciones no ha de haber tan siquiera espacio para escucharlas. tener en cuenta, tal como tu los has hecho , que el compendio de documentos llamado después Biblia (exceptuando la Hebrea, por supuesto) se empezó a escribir 60 años después de la muerte de Jesús, y que ninguno de los escritores habían tenido contacto directo con lo sucedido.

    Gracias por la entrada. De aquellas de imprimir y guardar junto a La Biblia, pues es buena para el estudio.
    salut


    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Miquel. He volgut fer una exposició didàctica d'allò que podem trobar a les Escriptures sense fer especulacions perquè els lectors en treguin les seves pròpies conclusions. D'altra banda, l'ús que se n'ha de les interpretacions sí que ha tingut les seves conseqüències.

      Elimina
  3. Hola Enric, gràcies per aquest post tan aclaridor. En les meves lectures de l'evangeli de Sant Joan sempre m'havien venut la relació especial entre Jesús i Joan -que també degué existir, lògicament- però mai que "aquest fill que ha d'acollir la mare" fos Maria Magdalena. Pren tot un altre caire, certament.
    Com bé dius, estem molt lluny de les circumstàncies que van fer néixer els textos bíblics que han estat, a més, passats pel sedàs de la "censura", diguem-ho així, del dogma que neix molts segles més tard imbuït també per les circumstàncies de l'Església de l'època. Tota nova lectura que desaprengui aquests dogmes, o que, com a mínim els posi en qüestió, és il·luminadora.
    Bona Pasqua i bona Mona, Enric!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, August! Sigui quina sigui la lectura que se'n pugui fer, posats a fer-ne una, millor que afavoreixi tothom i no una que margini les dones. Diria que l'Església actual ja no afirma que Maria Magdalena fos prostituta, però ha quedat en l'imaginari. Tampoc costaria gens reconèixer l'apostolat femení en el cristianisme primitiu, i actualitzar-lo. Bona Pasqua també per a tu!

      Elimina
  4. Coincido con Miquel, es una entrada clarificadora sobre un personaje bíblico muy interesante, y al que su protagonismo en los hechos le sido desenfocado y tergiversado.

    Solo alguien como un rabino podía citar de memoria los textos sagrados tal y como lo hacia Jesús, o Joshua, y hay que recordar que según la ley Mosaica, todo rabino debía ser antes un hombre casado.

    Mirándolo bajo estos condicionantes, Magdalena encaja perfectamente como esposa.

    Gracias

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari, Rodericus. Certament, un rabí, en el sentit general del terme, havia d'estar casat.

      Elimina
  5. Molt interessant, com sempre.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies per la teva exposició. Tristament puc dir que el model de puresa i castedat promogut per l'Església Catòlica va calar fons en mi i em va fer perdre durant molts anys autenticitat i espontanitat. L'ambient repressiu general ho reforçava. Passen molts anys abans no es fa balanç i es modifiquen comportaments. Però vaja, tot arriba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament, el discurs esbiaixat de l'Església catòlica i la unitat per la fe instaurada el segle XVI han fet molt de mal. Fins i tot es va fomentar l'analfabetisme per evitar l'accés directe a les Escriptures, la reflexió i l'esperit crític. Refer aquest estat de coses costarà generacions.

      Elimina