Carrers amagats dels mercats medievals de Barchinona

El mercat de la Boqueria l'any 1874, amb coberts de fusta i veles

Joan Martí, Bellezas de Barcelona

El mercat plega veles

Els que plegaven veles eren els mariners i els pescadors un cop acabada la feina i les barques eren a port. D’aquí ve el mot “plegar” en el sentit d’acabar una feina. Els mercats medievals i antics també feien servir veles. Cobrien les parades amb teles i lones per protegir la mercaderia del sol i la pluja.

Arriba el migdia. L’hora de l’Angelus. S’aturen momentàniament les feines del camp i els pagesos s’encomanen a Maria per agrair que el treball de sol a sol encara no els ha convertit en pols. Als mercats recullen les taules i les veles després d’haver vist sortir el sol camí de la ciutat murallada. Si el dia ha estat bo, tornaran menys carregats i amb algunes monedes a la bossa. De les places del Blat, Nova, del Pi, del Born, Sant Agustí, del Regomir o del Pla de la Boqueria, ara silencioses, homes i dones tornen a l’hort i als corrals. Alguns només hauran de creuar la Rambla, d’altres sortiran pel Portal Nou, els menys afortunats hauran d’anar a l’altra banda del Raval, encara sense emmurallar, a Montjuïc o al pla que s’estén sota Collserola. Mentrestant, les naus del bon rei Jaume ja arriben fins l’Orient. Després d’uns temps foscos, Barchinona aixeca el cap, creix més enllà de les muralles romanes i trena el seu imperi mediterrani.

Excepte els que venien de lluny, que potser menaven la mercaderia amb carro o a l’esquena d’una mula, els pagesos feien el camí a peu, la qual cosa impedia carregar les taules i els estris per muntar la parada al mercat. Calia trobar un lloc on endreçar-ho d’un dia per l’altre.

Heu estat algun cop al Mercat de Sant Antoni quan les parades exterior donaven per acabada la jornada de treball? Les de roba i parament de la llar, dilluns, dimecres, divendres i dissabte; les de llibres, diumenge. Heu seguit algun cop els carretons de fusta que vetllen la mercaderia com en un cofre enfilar les voreres com una caravana?

Com en els vells temps, els venedors del Mercat de Sant Antoni guarden els estris. En aquest cas, en uns magatzems en els carrers que envolten el mercat, als quals s’accedeix a través d’uns estrets passadissos invisibles de dia i coves il·luminades durant uns minuts al capvespre.

Els mercats de la Barcelona medieval van haver de trobar una solució semblant que va durar fins que van ser bandejats de les places durant el segle XIX per ocupar edificis moderns i centralitzats: l’esmentat Sant Antoni, ara remodelat i amb un subsòl ple d’història (muralla, baluard, camí romà...); el de Sant Josep o de la Boqueria, que aplega la història dels vells mercats medievals; Santa Caterina, que absorbeix l’activitat que des del Mercadal (avui plaça de l’Àngel) s’estengué nord enllà cap el Rec Comtal, entre els segles X i XIX; i el del Born, que de centre neuràlgic dels barris de Santa Maria del Mar i de la Ribera va esdevenir mercat central fins 1971, any en que va ser traslladat a Mercabarna.

Quatre mercats moderns que es reparteixen gairebé simètricament sobre l’entramat de la Ciutat Vella i que substitueixen els antics mercats dels segles X al XV, que foren places i places són encara avui. D’ells en parlarem en un proper capítol per posar a lloc no només l’activitat econòmica de la Barcelona naixent, sinó la seva estructura urbana.

Però abans parlarem d’on guardaven els estris els pagesos i comerciants ambulants dels vells mercats de les places del Blat, Nova, del Pi, Pla de la Boqueria, Sant Agustí Vell, Born i també els de les Voltes dels Encants, i veurem quins rastres en queden. I volem aprofitar, de passada, per recomanar-vos l’exposició El barri perdut. La plaça Nova i el barri de la Catedral, que el dia13 d’agost de 2015 enceta les festes de Sant Roc de la plaça Nova, que es mantenen vives ininterrompudament des de 1589 (1). Nosaltres hi volem col·laborar amb la descoberta d’un carrer perdut d’aquest barri, com veureu més endavant.

Carrer de la Figuera (Boqueria)

Els venedors del Pla de la Boqueria guardaven els estris en el carreró de la Figuera, un petit lloc de pas que anava del carrer Hospital al de la Petxina. Segons Amades, rebia aquest nom per la figuera que sobresortia de la tàpia d’un hort veí. El carreró va ser tapat per una espardenyeria, la Sileta, en el número sis, durant la primera meitat del segle XIX i més tard va quedar absorbit pels nous edificis, però encara és possible intuir-lo des de l’aire.

Les restes del carrer de la Figuera, convertides en patí interior

Quarterons (1856-1862) de Garriga i Roca

Arxiu Històric de Barcelona

Carrer de les Sarrianeses (Santa Maria del Pi)

Els pagesos que venien de Sarrià i de les Corts de Sarrià tenien parades tant al Pla de la Boqueria com a Santa Maria del Pi, però no guardaven els estris al carreró de la Figuera, sinó en un altre sense sortida que hi havia a la Riera del Pi (avui Cardenal Casañas), entre la Rambla i el carrer d’en Roca. En els quarterons de Garriga i Roca (1856) encara hi és, però va ser aprofitat per instal·lar-hi una lleteria a finals del segle XIX i avui, amb la construcció d’un hotel, ja no en queda cap rastre. Amades explica que no compartien el carreró de la Figuera perquè hi havia rivalitat entre els hortolans del Raval i els dels pobles del Pla de Barcelona.

 El carreró de les Sarrianeses quan encara era obert

Quarterons (1856-1862) de Garriga i Roca

Arxiu Històric de Barcelona

Carrer de les Mosques (Born)

Quan el mercat del Born es feia al passeig a l’aire lliure les taules dels venedors es guardaven al carrer de les Mosques, famós perquè passa per ser el més estret de la Barcelona murallada i és un dels carrers més antics del Born perquè ja està documentat a l’Edat Mitjana. S'havia dit carrer d'en Rotxa, però l'any 1441 ja rebia el sobrenom de carrer de les Mosques. Neix a la placeta de Montcada (al carrer del mateix nom) i arriba fins a Flassaders. Expliquen que el nom li ve de la quantitat de mosques que generaven les restes de menjar que hi deixaven els venedors del mercat.

El carrer de les Mosques a principis del segle XX

Arxiu Mas

Carrer dels Orgues (Voltes dels Encants)

El carrer dels Orgues o Òrguens es troba sota les Voltes dels Encants que encara subsisteixen en el carrer del Consolat del Mar, al costat de la Llotja. Les Voltes anaven des del carrer de la Fusteria fins el de les Trompetes, travessant la plaça de Sant Sebastià o dels Encants (actualment, l’edifici de Correus), el convent de Sant Sebastià (avui plaça d’Antonio López, tot i que el nom té els dies comptats) i el lateral de la Llotja. Van desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana (1908), i de les dotze voltes que queden només dues en fan la funció perquè les altres han estat transformades en botigues. Sota d’una d’aquestes dues voltes hi ha el carreró dels Orgues, un cul-de-sac encara empedrat amb grans llambordes i tancat amb una reixa.

Les Voltes dels Encants, entre la plaça d'Antonio López i Consulat del Mar,

a principis del segle XX. L'entrada al carrer dels Orgues és per la penúltima volta

Explica el Nomenclàtor que el mot correcte hauria de ser àrguens, que ve del grec arganon, que significa “instrument”. L’argue era un cabrestant, una màquina per moure o alçar grans pesos, consistent en un torn de tambor vertical sobre el qual s'enrotlla una corda o un cable. Segons la Història dels carrers de la Barcelona Vella, de Lluís Almerich (Barcelona, 1949), els camàlics de la Llotja de Mar feien servir un magatzem proper a aquest carrer com a dipòsit de les mercaderies.

Víctor Balaguer en desconeix el nom, però segons una altra font, el carrer s’havia dit antigament d’en Fondet i va canviar el nom per l’actual, el segle XVIII. Com els carrers que hem vist fins ara, el feien servir els venedors dels Encants per guardar-hi les taules i els estris de les parades, tot tan desendreçat que prengué el nou nom  del sentit de “desordre” de la paraula orgue.

El carreró dels Orgues actualment

Carrer de les Taules (Sant Agustí Vell)

El carrer de les Taules ha desaparegut del nomenclàtor de la ciutat, però així com el de la Figuera i el de les Sarranieses han quedat absorbits pels edificis contigus, el de les Taules continua existint tot i que tancat per una porta i convertit en entrada de la casa del fons. Està situat en el número 8 del carrer de les Basses de San Pere, just on el pas s’estreny entre la placeta d’en Marquilles (avui molt desdibuixada, quedava darrere del molí de Sant Pere) i la plaça de Sant Agustí Vell. A l’esquerra del carreró hi ha una casa del segle XIV del gòtic civil català, amb torre i galeria de guaita.

El carrer de les Taules i la casa gòtica del segle XIV,

a les Basses de Sant Pere, a principis del segle XX

Aquest era el carreró que els venedors del mercat de la plaça de Sant Agustí Vell feien servir per guardar els estris de parar. El mercat d’aquesta plaça era el del raval de Sant Pere i quedava més proper que els dels Born i de la plaça del Blat (avui plaça de l’Àngel).

També havia portat el nom de carreró del Portal Nou perquè els veïns l’havien fet servir de passadís entre les Basses i el carrer del Portal Nou, tot passant pel patí d’una antiga ferreria.

Les voltes de la plaça de Sant Agustí Vell

en un gravat de principis del segle XIX

Carrer de na Salabardenya (Placeta de Santa Anna)

La placeta de davant de l'església de Santa Anna (mitjan segle XII), havia estat una plaça oberta i no com ara que té accés des d'una volta del carrer de Santa Anna, i era l'espai central del burg medieval que es va formar a l'entorn del monestir. Entre la placeta i la Rambla tot eren horts i documents del segle XVII ens parlen de la presència de molins de vent. També se la coneixia com a placeta del Safareig , nom que prenia de la bassa alimentada per una sínia dels horts del monestir.

El carrer de na Salabardenya dins del requadre vermell

Quarterons (1856-1862) de Garriga i Roca

Arxiu Històric de Barcelona

Entre la Rambla i els horts de Santa Anna hi havia el carrer de na Salabardenya, que baixava des de la plaça de Catalunya i va desaparèixer quan el 1926 es va construir el cinema Capitol. En aquest carreró sense sortida tancat amb una reixa s'hi guardaven les taules i els estris dels venedors del mercat de fruita que es feia a la placeta, on també hi va haver unes carnisseries que despatxaven en barraques de fusta.


Carrer d’en Fiveller (Plaça del Blat)

Els Fiveller van ser una nissaga de prohoms, que des del segle XIII i al llarg dels segles els trobem ocupant càrrecs de consellers del govern de la ciutat. La història del nom del carrer és ben trista. Avui du el nom de Segòvia, la ciutat castellana, perquè durant la República Fiveller va ser el nom del carrer Ferran. Acabada la guerra, Ferran va recuperar la primitiva denominació i Fiveller va desaparèixer del nomenclàtor fins que l'any 2008 la plaça del Parlament, al Parc de la Ciutadella, va ser batejada amb el nom de Joan Fiveller.

 El carrer de Fiveller, entre Freneria i Veguer

Quarterons (1856-1862) de Garriga i Roca

Arxiu Històric de Barcelona

L’antic carrer duia aquest nom perquè es creu que els Fiveller hi tenien propietats. Però amb el pas del temps i les remodelacions urbanes es va convertir en un carreró de mala mort que va de la Baixada de Santa Clara al carrer de Brocaters i que no té cap habitatge, només els darreres de les cases del carrer del Veguer (abans continuació de la plaça del Rei i en el segle XIV de la Corretgeria) i de Freneria. Avui està tancat per dues reixes i usurpat per un comerç veí.

No tenim la seguretat que aquest fos el carrer on guardaven les fustes i els estris els venedors de la plaça del Blat (abans dita del Mercadal, el mercat medieval més antic, i avui plaça de l’Àngel), però és l’únic carrer que compleix les condicions per ser-ho. A més, fins el segle XIX, a l’alçada de Fiveller i on avui hi passa el carrer de Jaume I, hi havia la plaça de les Cols (de la Llet el segle XV). Sembla que tot lliga prou bé.

Plànol de les reformes de la plaça de l'Àngel durant el segle XIX

Francesc Carreras Candi, Geografia general de Catalunya (1908-1918)

Carrer de les Cols (Plaça Nova)

El mercat de la plaça Nova era, després del Mercadal del Portal Major, el més antic de la Barchinona medieval (segle X). Abans que plaça va ser mercat, nascuda de la urbanització de la Vilanova dels Arcs (raval fora muralles a recer dels arcs del vell aqüeducte romà) i avui gairebé no és plaça des que els bombardeigs de l’aviació italiana l’any 1938 van malmetre el barri de la Catedral i va servir d’excusa per obrir l’avinguda del mateix nom. Entre 1940 i 1958 desapareixerien els carrers del Bou de la plaça Nova, Corríbia i Sallent, i es veurien afectats Boters, Arcs, Capellans, Ripoll i la plaça de Santa Anna.

El barri ja havia patit una gran transformació amb l'obertura de la Via Laietana (1908-1913), quan van ser enderrocades 2.199 cases i es van veure afectades 10.000 persones. Aquesta reurbanització va suposar la desaparició de més de trenta carrers, molts d'ells del barri de la Catedral: Riera de Sant Joan, Sac, Infern, Sant Llorenç, Sant Crist, Arc de la Glòria, Bon Déu, Tres Voltes, Donzelles, Vidal, Graciamat, Filatres i la plaça de l'Oli. I es van veure afectats Copons, Misser Ferrer, Ripoll i Tapineria.

Abans que això passes ja havia desaparegut el carrer de les Cols quan mitjan segle XIX es van reedificar les finques de l’illa delimitada pels carrers dels Boters, Cucurulla i Arcs. El carrer tenia entrada per Cucurulla, sortida per Arcs (on el 1936 hi havia l’establiment i l’aparador d’un pintor retratista) i continuava en direcció a Capellans sense acabar d’arribar-hi, formant un atzucac que va continuar existint fins que es va construir la seu del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, entre els anys 1958 i 1962.

L'espai de separació entre les mitgeres dels dos edificis

han preservat on tram del carrer de les Cols

Foto: Google Maps

Malgrat tot, aquest cul-de-sac entre els carrers dels Arcs i de Capellans no ha desaparegut del tot perquè les mitgeres d’aquest edifici nou i de la finca del número 6 estan separades i permeten intuir el vell carreró, l’entrada del qual està barrada per una petita botiga.

Aquest carrer de les Cols, com els altres que hem vist, era el que feien servir els venedors del mercat de la plaça Nova per guardar-hi els estris i les verdures sobreres, raó per la qual era conegut per carrer de les Cols.

Hi ha hagut altres mercats i molts més carrers i carrerons resten amagats a la mirada del vianants o han perdut la seva condició de carrer. Hem volgut, però, moure’ns només per les places i els mercats que tenen un origen medieval. En el proper apunt parlarem d’aquests mercats (i també del Call) i, més enllà de la seva funció, veurem la importància que van tenir en la construcció de la ciutat i de la seva trama urbana.

 Els dos trams del carrer de les Cols encara oberts

Quarterons (1856-1862) de Garriga i Roca

Arxiu Històric de Barcelona

*

(1) Cordomí, Xavier. 4 ¼. 425 anys de Festes de Sant Roc a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014.

Exposició El barri perdut. La plaça Nova
i el barri de la Catedral

El descobriment del carrer de les Cols a l'article de la

Cristina Savall a El Periódico del 14 d'agost de 2015