Amb Lluís Permanyer a la llibreria La Capell
el desembre de 2018, durant la presentació de
Foto: Jaume Almirall
El passat 23 d'octubre ens va deixar Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939-2025). Llicenciat en dret, de ben jove va exercir de periodista i va col·la borar a la revista Destino i des de 1966 a La Vanguardia, on va publicar el seu darrer article el mateix dia que va traspassar.
Amb el seu aspecte i tarannà de senyor de Barcelona, era un gran coneixedor de la ciutat, de la qual ha estat cronista malgrat que en rebutgés el títol oficial que l'Ajuntament de Barcelona atorga a aquelles personalitats que es distingeixen per la seva activitat professional i divulgadora de la història urbana, cultural i social de Barcelona, com Víctor Balaguer, Ricard Suñé o Andreu-Avel·lí Artís, més conegut com Sempronio.
He tardat un dies a referir-me al traspàs de Permanyer perquè el dol íntim m'ho ha impedit. No només ens deixa un dels grans coneixedors de la història de Barcelona, sinó que he perdut un amic. Des que vaig començar l'aventura com a investigador i divulgador de la història urbana de la ciutat, en Lluís, amb qui, a més, compartia veïnatge, ha estat al meu costat. No només escrivint les cròniques de les meves publicacions, sinó aportant el seu coneixement, compartint documentació i llegint els originals, sempre de manera desinteressada, i col·laborant en els documentals que va dirigir.
M'he quedat orfe; tots els barcelonins ens hem quedat orfes. Els qui avui ens dediquem a continuar la seva tasca li farem un homenatge del qual tindreu notícies ben aviat, el proper mes de desembre. I no s'acabarà aquí el record d'en Lluís: l'any vinent m'agafarà de la mà i em refermarà la seva amistat de forma explícita i pública. L'any vinent.
Estimat Lluís, des d'allà on siguis continua guiant-nos per aquesta ciutat que, a voltes, sembla haver perdut el nord.
Estic amb tú.
ResponEliminaDEP
Gràcies per el comentari i per compartir el dol. És cert, i també és una gran pérdua per Barcelona i els que encara vivim aquí.
ResponEliminaEl meu condol. Descansi en pau un gran barceloní.
ResponEliminaTot un senyor de Barcelona. Descansi en pau.
ResponEliminaEstimat Enric, agraït pel emotiu escrit sincer i real sobre l'amic Lluis Pernanyer.
ResponEliminaD'alguna manera em sento identificat, ja que la meva amistat amb ell s'inicia al Col·legi La Salle Bonanova de Barcelona, on vam cursar tots els sis anys fins acabar el batxillerat, després jo vaig emigrar, però mai no vam perdre el contacte i en els últims 30 anys després del retorn a Catalunya compartim moments molt significatius que em van deixar empremta.
Lluís ha estat sempre un senyor i cavaller, a qui a part de ser un gran amic he admirat molt. El llegat ha estat prolífic i generós deixant-nos més de 50 obres producte del seu treball de recerca sobre Barcelona.
Espero que les generacions que ens segueixen el valorin com es mereix.