La plaça de Barcelona de la Barcelona medieval

La plaça de Barcelona

La imatge que encapçala aquest apunt és l'anomenada Pedra de la plaça del Blat, del segle XIII. És la primera representació gràfica descriptiva de la ciutat de Barcelona, dividida en quatre quarters. La plaça és el centre de la ciutat. Però no, no és la plaça de Sant Jaume ni està relacionada amb el fòrum de la Barcelona romana.

Al segle XIII, i fins mitjan segle XIX, la plaça de Sant Jaume va ser un petit espai entre els actuals carrers del Bisbe i el de la Ciutat, és a dir, el decumanus maximus de la Bàrcino romana, i la resta estava ocupada per l'església, el porxo (on es reunien els consellers de la ciutat quan assistien a un acte públic), la rectoria, l'hort i el fossar de Sant Jaume; el fossar vell de Sant Miquel, les cases de la Batllia General i del Veguer; les casetes de les escrivanies, encastades a l'illa de cases on, a partir del 1400, es construiria la Diputació del General (Generalitat); l'entrada del Call jueu i la font de Sant Honorat, traslladada més tard a la paret lateral de l'església de Sant Jaume; en aquell petit espai també s'hi feien encants i hi havia un om on es lligaven els malfactors per fer-ne escarni públic.

Recreació de la plaça de Sant Jaume, l'any 1771,

segons un dibuix de Lola Anglada (1954)

Fons Historicoartístic de la

Diputació de Barcelona

La plaça de Sant Jaume era, sens dubte, el centre, sobretot, de representació del poder polític, com avui, però no el lloc on bullia la vida barcelonina. L'hem d'anar a buscar a un altre lloc no gaire lluny. Segurament heu identifica aquesta plaça de les Cols de la Pedra amb el Mercadal, i probablement alguns sabeu que és l'actual plaça de l'Àngel. Però el que ens ha fet arribar fins aquí és el descobriment en un manuscrit del segle XIII d'una suposada plaça de Barcelona. És la mateixa plaça de la Pedra? Ho haurem de comprovar. Abans d'anar-hi, però, començarem pel principi, pel fil que ens ha permès construir aquesta recerca que llegireu a continuació.

A l'article "Carrers i places de la Barcelona medieval en la documentació del Sant Sepulcre", el paleògraf, filòleg i historiador Jesús Alturo i Perucho (1954) fa una relació dels noms de carrers i places esmentats en els manuscrits de l'orde del Sant Sepulcre, establert al monestir de Santa Anna de Barcelona a mitjan segle XII. [1]

En el llistat hi apareixen carrers que encara existeixen, amb el mateix nom o amb un altre més nou, i d'altres que han desaparegut. Però entre ells hi surt una curiosa i enigmàtica plaça de Barcelona (Barchinona en l'original), esmentada en un manuscrit de 1253 conservat a l'Arxiu Diocesà; l'anomena, però no en dona que permeti localitzar-la en la trama urbana de la ciutat. En tot cas, després de la sorpresa el primer que ens preguntem és si és possible que a la Barcelona del segle XIII hi hagués una plaça que dugués el mateix nom de la ciutat. I si és així, on estava situada? Mirarem de posar llum a la foscor.

A l'article "Societat i urbanisme a Barcelona segons les possessions de Guillem de Lacera (1263)", parlant del creixement de la ciutat fora de les muralles romanes, la historiadora Coral Cuadrada Majó diu: "Guillem de Lacera té cases al suburbi de la ciutat, entre un carrer públic i les de Guillem Moneder, els seus obradors i taules estan molt concentrats a la vora de la plaça de Barcelona" [2]. Deu anys més tard tornem a trobar el mateix hodònim, terme amb què es coneixen els noms de carrers o places d'una ciutat. Tampoc en dona més dades, però podem intuir que s'hi fa mercat perquè ens parla d'obradors i taules.

Cap a mitjan segle XIII, el Batlle Reial de Barcelona, a petició d'alguns veïns de la ciutat, tots ells prohoms, delimita un espai de la ciutat on es prohibeix l'exercici dels oficis de batedors i tintorers de fustanys (teixit amb ordit de lli i trama de llana o de cotó) perquè els artesans ocasionen molèsties al veïnat quan feinegen. Aquesta àrea urbana estava compresa, en una part (la que ens interessa), des del portal d'en Campderà (a l'actual plaça de Sant Agustí Vell) fins al de la Boqueria, i de les cases de Guillem Moneder fins el mar. L'historiador Albert Cubeles ens proporciona el text original:

"[...] in media, in circuitu affrontâtionum sive terminorum inferius notatorum; videlicet, a portali de Camdara usque ad portale Boquarie et a domibus Guillelmi Monetarii usque ad mare [...]" [3]

Fora de les muralles romanes, aquest suburbi que citen Cuadrada i Cubeles només pot ser el Burg del Mercadal (s. X), que des de la porta del Castell Vell (s. XI) —la Porta Principalis Sinistra del cardo maximus romà, a l'actual Baixada de la Llibreteria (antiga Baixada de les Sederies i després Baixada de la Presó, instal·lada a la desapareguda torre romana del costat de Tapineria)— creix en dues direccions.

Un camí dur cap al Burg de Sant Pere (o Vora del Rec, al voltant d'aquesta canalització d'aigua i el monestir de Sant Pere de les Puel·les) per la Via Francigena, el tram de la Via Augusta fossilitzat als actuals carrers de la Bòria, plaça de la Llana, Corders, Carders, plaça de Sant Agustí Vell i Portal Nou, per enfilar fora muralles cap a la carretera de Ribes, carrer del Clot, Gran de la Sagrera, Gran de Sant Andreu i carretera de Ribes de nou, ara a la Trinitat Vella, camí del Vallès per trobar-se amb la Via Augusta, que passava per darrere del Collserola.

En l'altra direcció, anava cap a la Vilanova de Mar, que a través de l'actual carrer de l'Argenteria (antiga Via Marina o de la Mar d'origen romà) portava antigament a una necròpolis romana i més tard al burg que cap el segle XII va créixer al voltant de l'església de Santa Maria de les Arenes (documentada al s. X), temple anterior al de Santa Maria del Mar (s. XIV).

Per tant, aquesta enigmàtica plaça de Barcelona és l'antic Mercadal o plaça del Blat o del Forment d'Amunt (el Forment d'Avall o Pallols estava on avui hi ha el Pla de Palau), que és correspon (mutilada per l'obertura de la Via Laietana) amb l'actual plaça de l'Àngel. No pot ser cap de les altres portes de la muralla romana perquè a la del Bisbe s'hi feia mercat, però no anava cap a mar, sinó a la Vilanova dels Arcs; no podia ser tampoc la del Castell Nou al Call perquè no du a mar; i tampoc la porta de Mar o del Regomir, que en època romana havia dut a les termes marítimes i en època medieval no era lloc on instal·lar obradors i taules.

El nom de plaça de Barcelona cal entendre'l pel lloc principal que va ocupar fins el segle XIV, pel mercat i per l'important camí que comunicava la ciutat amb el nord del país. Probablement, més que un nom local, era el que feien servir els forasters i comerciants. Per aquí hi baixava la Riera de Sant Joan i hi havia el maell del Mercadal, l'escorxador major, que aprofitava l'aigua de la riera, que després, convertida en el Merdançar, n'arrossegava els residus, es desviava cap a l'actual carrer dels Assaonadors per la plaça de l'Oli i els abocava al Rec Comtal, a la cruïlla del carrer Tantarantana.

El centre del món

Aquest indret tan estratègic va ser el punt que va servir per fer la primera divisió de la ciutat en quarters. La secció de fogatges (manuscrits amb informació demogràfica) de l’Arxiu Històric de Barcelona conserva un document [4] que conté un cens militar de la ciutat datat l’any 1389. El primer dels 239 folis està il·lustrat amb un gràfic descriptiu amb aquesta divisió en quarters. El gràfic està fet a partir de la que és coneguda com la Pedra de la plaça del Blat (s. XIV), una mena de roda de molí que estava situada a la plaça del Blat, el Mercadal, com hem explicat al principi d'aquest apunt. [5]

Aquesta il·lustració, reproduïda en el volum “La ciutat de Barcelona” de la Geografia General de Catalunya, de Francesc Carreras i Candi, està considerada el primer plànol descriptiu de la ciutat de Barcelona. [6]

Transcrivim el text de la divisió de la pedra per veure com anomena, delimita i descriu els quatre quarters. Reconstruïm les abreviatures originals de la inscripció segons l’Onomástica barcelonesa del siglo XIV de Francesc Marsà) [7]:

Quarter de la Mar

D’açi prenent per lo carrer de la Mar e anant dret tro a les grases de Santa Maria de la Mar e d’aqui prenent dret tro al puig de les Falsies lexant la Lotja a ma dreta.

Quarter de Frares Menors

D’açi prenent per les Sederes anant dret tro a Sent Jacme e d’aqui dret tro als Banys Nous e anant tro al portal de la Boqueria e d’aqui anant dret tro al portal de Sent Anthoni.

Quarter del Pi

D’açi prenent per lo carrer deius lo Palau anant dret tro al alberch d’en Simonet dez Puig e d’aqui dret tro a les Ermites e d’aqui girant e anant tro al portal de Jonqueres.

Quarter de la Salada, alies de Sanct Pere

D’açi prenent per casa d’en Johan Serra e anant dret tro al pont d’en Campdara e d’aqui anant dret tro al Portal Nou.

Llegint la descripció de la Pedra ens adonem que el creixement de la ciutat més enllà de les muralles romanes va lligat als grans centres religiosos al voltant dels quals creixen els nous burgs i les vilanoves. Però no és menys cert que els mercats que apareixen per cobrir les necessitats alimentàries dels burgs que es formen al voltant de les esglésies conformen, en certa manera, el destí de l’urbanisme: la plaça és el mercat i el mercat és la plaça. És el mercat el que acaba atraient obradors i tallers, i configura el teixit social de cada burg, avui convertits en barris de Ciutat Vella. És el centre econòmic i el centre social. El Mercadal, a la part de fora de la porta que també s'havia dit de la Ciutat, és l’exemple evident de la seva importància com vertebrador, com ho demostra la Pedra i que rebés el nom de plaça de Barcelona, com també es podria haver dit plaça de la Ciutat; és a dir, la plaça per antonomàsia. Misteri resolt.

La plaça de l'Àngel entre 1830-1860. Joaquín Mosterini. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

A la dreta, el Castell Vell construït a les torres romanes de la Porta Principalis Sinistra del cardo maximus

romà, a la Baixada de la Presó (actual Baixada de la Llibreteria). A l'esquerra, l'antiga plaça dels Fusters,

amb l'edifici del Gremi de Mercers amb la volta que portava de la Baixada de la Llet a la placeta de les Cols,

tot desaparegut amb l'obertura del carrer de Jaume I (1853). Vegeu el plànol de més amunt.

Notes:

[1] Alturo i Perucho, Jesús. "Carrers i places de la Barcelona medieval en la documentació del Sant Sepulcre". Societat d'Onomàstica: butlletí interior, al XVII Col·loqui de Barcelona I (1992), p. 153-161.

[2] Cuadrada Majó, Coral. "Societat i urbanisme a Barcelona segons les possessions de Guillem de Lacera (1263)". Historia urbana del Pla de Barcelona. Actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985 (Vol. 1-2). Adroer Tasis, Ana María [Publ.]. Barcelona, 1989, vol. 1, p. 81-93.

Vegeu també Cuadrada, C., & López, M. D. "L’organització de l’espai urbà: Barcelona al segle XIII". Anuario de Estudios Medievales, 26(2), 1996, p. 879–908.

[3] Citat a Cubeles, Albert. "La problemàtica a l'entorn de la incidencia del décret del batlle reial de Barcelona sobre els oficis de batedors i tintorers de fustanys de I'any 1255 en la historiació de les muralles de Barcelona del segle XIII". III Congrés d'Història de Barcelona, vol. I, Barcelona, 1993, p. 215.

[4] Arxiu Històric de Barcelona, signatura XIX-5.

[5] March, Enric H. Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat. Barcelona: Viena Edicions, 2018, p. 54-55.

[6] Carreras i Candi, Francesc. Geografia general de Catalunya: La ciutat de Barcelona. Volum VI. Barcelona: Albert Martín, 1908-1916, p. 386.

[7] Marsá, Francisco. Onomástica barcelonesa del siglo XIV. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1977.