Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons

dilluns, 10 de gener de 2011

50 anys sense Dashiell Hammett

Dashiell Hammett
Getty Images. John Springer Collection


Avui 10 de gener fa 50 anys que va morir Dashiell Hammett (1894-1961), l'escriptor que va convertir la novel·la detectivesca i policíaca en novel·la negra. Hammett va substituir el detectiu sagaç, metòdic, intel·ligent, socialment reconegut de les novel·les de Poe, Arthur Conan Doyle o Agatha Christie, en un personatge solitari i desenganyat de la vida, que va tenir en Sam Spade la seva primera encarnació literària i que tots associem a la figura del Humphrey Bogart de la versió cinematogràfica d'El falcó maltès. Per primer cop, l'investigador era algú terrenal, que fugia dels escenaris aristòcrates i que exercia el seu talent i la seva intuïció cultivats arran de carrer, a les voreres i els carrerons de la ciutat, on tots hi podien reconèixer la realitat crua i dura, i on nosaltres hi podíem veure el mirall de la postguerra espanyola.


Fotograma de la pel·lícula El falcó maltès


La novel·la negra americana es convertia en l'eina i el mitjà amb què Hammett retratava la realitat social dels anys 30. La d'una societat sòrdida que té els fonaments podrits, on el somni americà s'esberla amb el crack del 29, enmig de la corrupció dels seus estaments, on es destapen les misèries de l'ànima i quin és el cost del self-made man: el desencant, la ruïna, l'alcohol. I ho feia amb un estil brillant, amb diàlegs àgils, ràpids i secs, impressionista, lluny de la retòrica sofisticada dels ambients victorians de l'investigador del passat. Raymond Chandler (1888-1959), el pare de Philip Marlowe, irònic i cínic, amb un estil molt més depurat, i en certa manera el seu continuador, acabaria de donar forma al gènere i definiria les característiques de la novel·la negra a El simple arte de matar (1950)

Hammett beu de la seva experiència als carrers tenyits de violència on va créixer, com a detectiu privat a la famosa agència Pinkerton, però sobretot del seu compromís social i polític com activista anti-feixista que el van dur a afiliar-se al Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica (1937) i al Congrés dels Drets Civil de Nova York, després de la II Guerra Mundial. Investigat i acusat de comunista pel Comitè d'Activitats Antiamericanes, durant la dècada dels 50, va ser empresonat per no voler delatar cap dels que havien estat els seus companys.

Tothom que li agradi la literatura li deu alguna cosa a Hammett. Ni que sigui per les llargues hores llegint les seves novel·les en les entranyables tapes grogues de la col·lecció de La Cua de Palla: Collita roja (1929), La maledicció dels Dain (1929), El falcó maltès (1930), La clau de vidre (1931) i L'home flac (1934). I perquè gràcies a ell tots els nois vam ser Humphrey Bogart. Llàstima que elles no s'ho van creure mai.

3 comentaris :

  1. És veritat, l'autèntic revolucionari i responsable de la novel·la negra. Malgrat que potser aquest terme l'associem al "careto" d'en Humphrey.
    Inoblidable la col·lecció Cua de Palla !!!

    Fins ara.

    ResponElimina
  2. No soc un lector consagrat de Novel•la negra, però de Dashiell Hammet crec que ho he llegit tot. Un clàssic, és per damunt, de tot un clàssic, es dir, allò que per la seva singularitat ha esdevingut objecte de culte, icona per el col•leccionista o referència nostàlgica del passat. Una versió més nostrada del clàssic que retrata l'hampa dels anys 20 és Francesc Madrid, autor de l'inefable "sang en les drassanes". Sens dubte, el millor retrat de la Barcelona d'abans de la guerra a l'estil de Dashiell Hammet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Oriol. És un clàssic no només literari, sinó també cinematogràfic, i en aquest sentit ha deixat en el nostre imaginari un paisatge inesborrable. I pel que fa a Francesc Madrid, és un autor imprescindible per entendre la Barcelona dels baixos fons a la qual, d'una altra manera, no hi tindríem accés.

      Elimina