dilluns, 24 d’octubre de 2011

Biblioteques per dins [18]


Avui 24 d'octubre és el Dia Mundial de la Biblioteca, que des de 1997 se celebra en record de la Biblioteca Nacional i Universitària de Sarajevo, destruïda el 25 d’agost de 1992. Es perderen 1 milió i mig de volums, incloent-hi 155.000 llibres rars i manuscrits. Exactament 78 anys després que fos cremada la Biblioteca de Lovaina (Bèlgica), durant la Gran Guerra, per l'exèrcit alemany. El 1940, l'exèrcit nazi la va tornar a cremar.


En el darrer apunt de Biblioteques per dins rescatava, mig en broma, mig seriosament, el segell que es va posar en circulació durant la República per recaptar fons per a les biblioteques públiques catalanes. Si s'acaba assumint la barbaritat que per sortir de la crisi s'ha de retallar el sistema públic de pagament, ens quedarem sense l'accés universal a l'ensenyament i la cultura, i potser sí que haurem de pagar (qui pugui) els serveis que, fins ara, constitueixen l'estat del benestar.

La manca de diners afecta els projectes de remodelació  de vells equipaments i la construcció de nous. Afecta l'adquisició de fons i, el que és pitjor, la contractació de professionals: per primer cop s'estan perdent llocs de treball entre els bibliotecaris. És l'efecte pervers de retallar pressupostos: el que s'estalvia per una banda repercuteix en la productivitat i en la creació de llocs de treball.

Ens podem quedar sense biblioteques? Esperem que no, encara que funcionin sistemes de biblioteca global i d'intercanvi com Llibre Viu, a Mataró: un fons de 120.000 llibres d'accés gratuït a l'abast de tothom. O el bookcrossing, un sistema d'alliberament de llibres al carrer, en uns punts concrets i d'accés obert. Haurem d'imitar el sistema d'intercanvi bibliotecari que es va posar en marxa a Wisconsin, el 2009, les Little Free Library? Si una de les tendències actuals és la d'integrar l'arquitectura bibliotecària en l'entorn urbà, com una part més de l'entramat ciutadà, com si d'un àgora es tractés, les little free library compleixen aquest requisit al cent per cent: petites casetes que semblen colomars, instal·lades al carrer. Davant de tanta autogestió, caldrà pensar què fem amb la bibliotecària.





7 comentaris :

  1. No coneixia aquesta alternativa de biblioteques tipus take away. Fa gràcia i suposo que pot tenir la seva utilitat. Ara, que si als qui retallen algú els ensenya aquestes imatges, són capaços d'inundar els nostres carrers de casetes d'aquestes, això sí: després d'haver concedit l'exclusiva de la fabricació de les casetes de fusta a algun amiguet.

    ResponElimina
  2. Hi ha tantes incongrüències en el món de les biblioteques, com edificar mega-biblioteques que no es poden obrir perquè no es poden mantenir, en una política de fastuositat empesa per unes diputacions alienes a la realitat econòmica ... Em sembla una iniciativa curiosa, interessant, però, malauradament, anecdòtica. I, sobretot, susceptible de ser víctima de l'incivisme.

    ResponElimina
  3. A mi estas casitas me parecen una delicia.
    Quiero una delante de mi casa.
    Pasa mucha gente de todas las edades y es la entrada de un jardín.
    También se podrían utilizar aquellas casetas de la calle Diputació entre Balmes y Enric Granados que parecen abandonadas y en donde yo creo que antes se vendían libros.
    He intentado averiguar a quién pertenecen pero no lo he conseguido.
    Siempre que paso me las miro y pienso que es una pena porque estarían muy bien con un poco de pintura y de gracia para utilizarlas en algo así, relacionado con libros.

    ResponElimina
  4. David, ara has tocat un tema cabdal: el valor econòmic de les coses. Aquesta es pot convertir en una idea interessant si té valor comercial.

    ResponElimina
  5. Clidice, però a nivell de biblioteques s'han fet coses molt interessant en els darrers anys. El concepte mateix de biblioteca com a àgora és molt interessant. No nego, però, que algunes coses es deuen haver fet malament, sobretot quan hi ha pel mig gent que no té ni idea de les necessitats i només es mou per megalomania. La construcció d'aeroports que no fa servir ningú, clama el cel!

    ResponElimina
  6. Pombolita, por fin! Bienvenida.

    Esas casetas que mencionas tinen un nombre específico que ahora no recuerdo. Ya solo queda una y creo que tiene los días contados. Antes de estar ahí, creo recordar que estaban en la rambla de Santa Mònica. Soy de tu misma opinión: esas casetas se tenían que haber preservado.

    ResponElimina
  7. Les casetes colomars, m'han semblat genials!
    De la mateixa manera que posem bústies comunitàries o individuals, perquè no posar casetes bibliotequeres? Haurien de ser de doble compartiment, una pels llibres cedits i altre per la donació de la reposició dels que ens enduguem.
    Ens podríem trobar verdaders tresors que potser qui els té no els valora prou.
    Crear també un sistema per no perdre el llibre que vols compartir, com una data de retorn o fer una nota en el cas de no poder-lo tornar, etc,etc.
    Tot això comptant tenir una civilització que potser encara no em assolit prou.
    Buuuf m'has fet posar en marxa una imaginació quimèrica total, però qui sap si plantejar-ho a l'Associació de veïns? Ha, ha!

    Entretant ens conformarem amb el Bibliobús setmanal del poble.

    Un apunt genial, Enric, com sempre.

    ResponElimina