divendres, 13 de gener de 2012

Radiografia del sexe


El passat mes de desembre, el president de l'associació d'usuaris del Sant Hospital de la Seu d'Urgell, Jaume Mendia, va penjar uns cartells amb la radiografia d'una dona en postura eròtica, atribuint la placa a una treballadora del centre sanitari. A sota de la foto hi va escriure: "Així es gasten els diners algunes treballadores de la Fundació del Sant Hospital i els usuaris pateixen llistes d'espera i paguen els mobles (butaques)", perquè se sabés el que feien les treballadores. L'acusació és del tot falsa i el personatge en qüestió no té cap intenció de rectificar. Afirma que una treballadora li va dir per correu electrònic que diverses companyes seves havien fet un calendari amb radiografies sensuals a la Seu i a Andorra. En realitat, la radiografia forma part de les dotze imatges d'un calendari pel 2010 que va editar l'empresa japonesa de radiologia Eizo, i que podeu veure al complet a sota.

La notícia no ha transcendit més. Segurament quedarà en un afer local i no ens assabentarem de quina ha estat la veritable motivació del subjecte, perquè es fa difícil creure que la qüestió econòmica hagi estat el detonant de l'acció. Aquest individu deu tenir un problema personal amb una treballadora de l'hospital o té una fixació fetitxista amb les infermeres.

Es deu imaginar el personal sanitari femení nu sota la bata de treball i la seva ment, acostumada a viure i veure amb raigs X als ulls no ha trobat cap altra manera de deixar anar les seves pulsions que amb aquestes fotos... eròtiques.

Perquè... són eròtiques, aquestes radiografies? Em pregunto què poden més, les postures provocatives de la model o l'impacte de l'esquelet nu? I, en tot cas, l'erotisme està en les postures? No sabem qui és la model; els crèdits només mencione una dona, la directora artística de l'agència alemanya Butter, Nadine Schlichte, que invita a somiar. Davant de la impossibilitat, doncs, de posar-li cara i cos, amb què ens quedem? Amb l'única referència real de les imatges: les sabates de taló d'agulla.


[Font: UFUNK. Cliqueu per veure la col·lecció completa]


17 comentaris :

  1. És curiós com els culpables de tot plegat són els treballadors.

    Malgrat això, el calendari és molt suggerent...

    ResponElimina
  2. em dóna per pensar les vegades que un paio s'ha posat sabates de taló.....perquè no per fer unes ràdios?

    ResponElimina
  3. Prescindint del tipus, sembla interesant veure com les pulsions eròtiques, al final, no les dona el cos, sinó unes sabates de taló d'agulla, oi?

    ResponElimina
  4. Sembla que l'espècie humana dedica molts esforços tecnològics per a trobar noves formes de sexualitat i evasió. Molt suggerent.

    ResponElimina
  5. Ara ja sé d'on es van inspirar els de la Fura per fer la Clàudia del gran Macabre, fotos 13 i 14:

    http://www.lafura.com/web/cast/obras_ficha.php?o=102

    ResponElimina
  6. Deu ser la plasmació gràfica, del "me muero por tus huesitos". Prefereixo l'encant vintage de The immoral Mr. Teas. El protagonista tenia el fabulós do de despullar amb la mirada qualsevol noia que es creués amb ell. Però l'any 1959 sembla que no interessaven tant l'interior de les persones com les seves voluptuoses formes. O sigui, es preferia el tall al os.

    ResponElimina
  7. Ben trobat, Jordi! Deu ser també que d'allò que agrada se n'aprofita tot.

    Opino el mateix que tu. La cultura popular dels 50 i els 60 va deixar materials que són una delícia estètica. I aquest Russ Meyer és esplèndid.

    Fes-li un cop d'ull a l'apunt i al vídeo d'aquest enllaç: http://enarchenhologos.blogspot.com/2011/10/amb-raigs-x-als-ulls.html

    ResponElimina
  8. No sabia de tota la polèmica a la Seu. Jo, de fet, ja havia vist aquestes imatges fa temps. Es sorprenent com la sensualitat perd tota la força quan ens trobem cara a cara amb l'ossamenta. És la carcassa i per tant no és eròtica, per moltes sabates d'agulla que porti aquest cadàver... M'ha fet pensar això de l'Hospital de la Seu...

    ResponElimina
  9. Clidice, fa tant de temps que ho emmascarem tot... Jo sé que 10 cm per sobre del terre ja hi comença a faltar l'oxigen.

    ResponElimina
  10. Galderich, com ja insinuo, jo crec que darrere de tot plegat hi deu haver una qüestió personal.

    ResponElimina
  11. Leb, a mi ja se'm confonen els sentiments. Patètic ho és.

    ResponElimina
  12. Garbí, i què hi deu veure darrere les ràdios? Què s'imagina?

    ResponElimina
  13. Lluís, ganes de fugir de la "realitat", potser.

    ResponElimina
  14. Eastriver, jo ho deia de broma; realment, tot i les sabates, se'm fa difícil posar-li imaginació.

    ResponElimina