dilluns, 3 d’octubre de 2011

Amb raigs X als ulls


Des que el doctor Wilhelm Roentgen va inventar els raigs X, l'any 1895, tota una mitologia fetitxista masculina s'ha desplegat al voltant de la possibilitat de veure la nuesa que s'amaga sota la roba. Una fantasia que, abans d'aquest invent, ha estat present al llarg de la història, des que la pèrdua de pèl va dur els nostres avantpassats a cobrir-se el cos, més pel fred que pel pudor. En el nostre imaginari comença amb el relat càndid del nostres avis i besavis, que cercaven la nuesa d'un turmell que quedava al descobert pujant un tramvia; una nuesa que a mida que s'escurçaven les faldilles viatjava cames amunt i que arriba a l'estereotip de la infermera que és imaginada nua o amb llenceria provocativa sota la bata. En el meu cas, des de la infantesa, va ser la perruquera qui va ocupar aquest espai perquè la meva imatge angelical em va permetre compartir espais prohibits quan acompanyava la meva mare a llocs com la perruqueria o els banys públics: tenia porta franca als gineceus vedats als homes fins més enllà que ningú s'adonés (o potser sí) que em bullien les hormones de l'adolescència. No em calien raigs X perquè la natura se'm mostrava exuberant gairebé a diari. Potser serà per això que l'observació directe de la natura no em produeix, per equilibrar la libido, el mateix plaer que si me la imagino.


Tornant a Roentgen, els còmics,  la literatura, el cinema i la publicitat han jugat amb la fantasia de gaudir en els propis ulls del super-poder de traspassar la matèria, com Superman, o de disposar d'unes ulleres màgiques, com anunciava i incitava la publicitat enganyosa de l'època.



El cinema, de la mà de l'actor Ray Millan, ens portava el drama de El hombre con rayos X en los ojos (1963), dirigida per l'inefable Roger Corman (cliqueu el cartell de la pel·lícula per veure el trailer). L'experiment que el doctor James Xavier posa en pràctica en els seus propis ulls ens du del plaer de les encantadores imatges soft de Lorrie Summer ballant en una boîte a la tragèdia de sobrepassar els límits de la naturalesa.


Amb més o menys credibilitat, els rumors sobre la possibilitat que les ulleres amb raigs X tinguessin el seu efecte va permetre, poc després de presentat l'invent, l'existència d'un mercat anti-raigs X, com es pot veure en aquest anunci aparegut en el diari The Globe, de Toronto, el 27 de febrer de 1896, on es presenta un tipus de tela que feia infranquejable els vestits.


I és aquí on jo volia arribar, a la publicitat, per poder mostrar un vídeo excepcional, per la realització i pel contingut. El vídeo original el va realitzar entre 1930 i 1950 -la informació és contradictòria- la marca alemanya de llenceria femenina Felina. Les imatges ens mostren unes dones de finals del XIX fugint al sentir-se desprotegides davant de les mirades que les despullen. Però la dona moderna no ha de patir perquè se sent segura amb la seva pell i la seva llenceria. Sens dubte, l'anunci és un despropòsit, però és un goig estètic.


[Font vídeoMorbid anatomy]

[+]

Houdini, Holmes, Valle-Inclán i l'home amb raigs X als ulls

14 comentaris :

  1. Una mica massa de cotilles, quines apretures! :)

    ResponElimina
  2. Encara me'n recordo d'una revisteta que arribava a casa quan jo era petita de "Novedades Mundiales" on es venien tota mena de "gadgets" estranys com aquest de les ulleres Raig-X...i jo, no entenc, perquè mai me les van voler comprar!!!! :-)

    Per cert, l'anunci és una perleta...qué xulo!

    ResponElimina
  3. Vaig veure per primera vegada la pel·lícula El hombe con rayos X en los ojos a Sant Hipòlit de Voltregà amb el meu cosí en unes vacances. Després l'he vist alguna altra vegada. La tinc ben fresca en la memòria, sobre tot, l'escena final amb paraules bíbliques incloses.

    ResponElimina
  4. Clidice, i la moral també estreny... i restreny! :-)

    ResponElimina
  5. Carme, no recordo aquesta revista, tot i que havia vist prospectes semblants, com el que editaven els magatzems Capitol, on venien consolador com si fossin aparells per fer massatges.

    Que vas demanar mai que te les compressin, les ulleres? I per a què les volies? :-)

    ResponElimina
  6. Ricard, cita que quedava especialment bé en aquell context: "I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l" (Si tu ojo te ofende, arráncatelo)

    ResponElimina
  7. Ep, tu ets el protagonista de la magnífica pel·lícula "El marido de la peluquera"?

    Fantàstic aquest anunci especialment indicat pels voyeurs!

    ResponElimina
  8. Jo me'n recordo que flipava amb aquesta publicitat! No em creia que fos possible res del que prometia, però m'hauria agradat saber què passava quan et posaves les ulleres: tot i ser un timo -i per força ho havia de ser- alguna cosa devien de fer, alguna cosa s'havia de veure amb elles. Després vaig veure al Ray Milland i vaig flipar més encara, haw, haw!

    ResponElimina
  9. MGB, m'hi vaig sentir força identificat, tot i que la meva experiència era més vulgar. El ritme era més fabril, però igual de febril.

    ResponElimina
  10. Leblansky, jo no les vaig provar mai, però m'imagino que deurien simular alguna mena de distorsió visual semblant a aquelles pantalles que feien veure que la tele en blanc i negre es convertia en color.

    ResponElimina
  11. En llegir el títol,pensava que faries una entrada de punk rock...
    És el primer que m'ha vingut al cap.
    http://youtu.be/ogypBUCb7DA
    Per cert.al Japó radiografia es diu "ren-to-gen".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha...! Si ens ho mirem bé, María José, hi podem veure relació.

      A més de la relació etimològica, el "ren-to-gen" guarda alguna mena de relació semàntica amb la llengua japonesa?

      Elimina
  12. El vídeo és una meravella kitsch. M'encanta!
    Accedir als llocs vedats sempre dispara la imaginació. Recordo que el món masculí, al que les nenes no hi entràvem així com així, em fascinava d'allò més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha prou que hi hagi una porta perquè ens vingui de gust mirar pel forat del pany, oi, Sícoris?

      Elimina