dimecres, 28 març de 2012

El Rec Comtal: vestigis materials i de la memòria



El Rec Comtal o Sèquia Comtal (també anomenat Rec de Barcelona i Regomir, deformació de Rec d’en Mir) és, probablement, una de les infraestructures humanes de la ciutat de Barcelona que més petja ha deixat en l’imaginari barceloní. L’ús i la utilitat que històricament ha tingut en el desenvolupament industrial, agrícola i social dels municipis per on transcorria (Barcelona, però també Montcada i Reixac i les poblacions de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals abans de ser annexionades per la capital), ha deixat en la memòria de moltes generacions un record que abasta, fins i tot, a persones que no el van conèixer però que n’han sentit parlar tota la vida i l’han vist viu en la toponímia i en la nomenclatura dels carrers de la seva ciutat.

Conèixer els trams per on el Rec encara circula a l’aire lliure (Montcada i el barri de Vallbona) o descobrir-ne vestigis desperta emocions molt concretes, com si l'aigua i les restes arqueològiques posessin veu al record mut. En aquest sentit, a finals de l'any 2011 vaig fer les indagacions pertinents per confirmar una sospita que tenia de feia molt de temps: l'existència un tram ocult de l'antiga llera del Rec Comtal entre unes edificacions al costat del carrer de la Sèquia Comtal del barri del Clot, molt a prop del mercat.

Arrel d'aquesta descoberta i d'aquesta confirmació he obert un bloc: Traçat i vestigis pels municipis del Pla de Barcelona: Una guia del Rec Comtal, on faig un breu resum de la història coneguda d'aquesta canalització i una guia per poder seguir el seu traçat a través dels vestigis arqueològics i les referències urbanes que han quedat a la ciutat, de quan passava a cel obert pels seus camps i pels seus carrers. Hi he fet constar totes les restes de què es tenen notícia i hi he fet constar les referències, directes o indirectes, que tenen a veure amb la seva història o amb la relació que els habitants de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals o Barcelona han establert amb ell. No són ni una història ni una guia tancades. Hi pot haver errors, més vestigis i, sobretot, més records, que seran benvinguts al bloc si voleu compartir-los. En aquest sentit, el bloc s'anirà actualitzant cada cop que es pugui incorporar una nova dada o un nou vestigi. Queda pendent, també, la confecció d'un mapa que permeti situar sobre un mateix document totes les dades exposades i que poden ser visitades.

Una de les pàgines del bloc se centra exclusivament en el barri del Clot. Les raons són dues. La primera, que és el meu barri. La segona, perquè si hi havia un lloc on l’activitat humana estava especialment relacionada amb el Rec era al barri del Clot. Al pas del Rec per la zona del carrer de la Sèquia Comtal, i tot el territori circumdant, s’hi aplegaven molins, hortes, indústria, transports, habitatges, oci i, especialment, el mercat. En els altres municipis i barris (deixant de banda la Barcelona intramurs) el Rec participava, bàsicament, de l’activitat agrària i industrial perquè, en general, quedava apartat dels nuclis urbans. Al Clot, en canvi, la Sèquia era com l'aigua de les poblacions que tenen riu.

La nostra generació, els que vam néixer a la dècada de 1950, va ser la primera que no el va veure viu. Però la seva presència era per tot, en la trama urbana, en el record dels grans i en la tradició oral. Aquest nou bloc és, doncs, un testimoni i un homenatge. Us deixo amb ell.

  

[Última actualització, 7 setembre 2013]


Safareig del carrer Tantarantana 4, desaparegut el 1980
i ara convertit en pàrquing particular, un dels darrers
vestigis del Rec Comtal eliminats de Ciutat Vella

16 comentaris :

  1. Aquest apunt és realment formós. I per això mateix gosaré dir que la lletra "American Typewriter" és lletja de solemnitat. Ara que has canviat el fons de pantalla a una elegant negritud, caldria que et replantegessis la tipografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, com que et tinc per una persona de bon gust i bon criteri, t'he fet cas. L'he canviat a "Verdana". Amb la tipografia no he trepitjat mai segur.

      Elimina
  2. El rec comtal passava, segur que encara hi restes, pel mig dels Encants Vells...quan els enderroquin se'l trobaran...
    Molt interessant el teu blog específic del Rec...
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, David. És cert, ja ho explico a l'article que passava per la part del darrere dels Encants Vells. La disposició dels edificis encara ho evidencia. No he trobat les dades, però tenia entès que darrere dels Encants hi havia una construcció, no recordo si una distribuidora, una fibla o una sínia.

      Hi ha buit a omplir, però mica en mica es podrà completar la guia que tinc en el cap, sempre i quan en quedui algun testimoni per petit o indirecte que sigui.

      Elimina
  3. Ostres, una feina metòdica. Me l'hauré de mirar amb molta més atenció perquè s'ho val ja que el Rec Comtal és un dels elements bàsics per a Barcelona i el seu manteniment.

    ResponElimina
  4. Galderich, espero de tu una mirada crítica. Hi ha molta feina darrere del bloc del Rec, però jo no en sóc un expert i se'm poden haver escapat errors.

    ResponElimina
  5. se nota que hi ha molta feina al darrera d'este nou blog, enric, i és d'agrair l'interès amb què t'ho estàs currant i les ganes de donar-ho a conèixer, de compartir-ho i de convidar qui ho vulgue a posar en comú altres aportacions per anar "reconstruint" (mentalment, emocionalment, i si pot ser també físicament) este element del paisatge que tanta vida va generar al seu entorn.

    a tu t'emociona descobrir-ho i escriure-ho, i és emocionant també llegir-ho. "s’hi aplegaven molins, hortes, indústria, transports, habitatges, oci i, especialment, el mercat"...

    he fet una primera lectura ràpida ara, però ja hi tornaré.

    de moment, des del desconeixement total (fins ara només me sonava "rec comtal", però no sabia ben bé què era, on era, si existia encara...), quant al començament de l'escrit que presentes, una coseta...

    al segon paràgraf, escrius: "Recuperada la canalització després de l’abandó posterior a la dominació romana i a l’Alta Edad Mitjana, l’ús de l’aigua del Rec Comtal va ser destinat bàsicament a l’agricultura i a la indústria (...)"; i més endavant: "és una conducció d'aigua procedent del riu Besòs, que neix d'una mina de Montcada i Reixac. Tradicionalment, el seu origen es remunta a finals del segle X quan el comte Mir o Miró I va encarregar la construcció o arranjament d'un conducte de 12 km de llargada per regar les zones agrícoles de Barcelona i del Pla. Aquesta atribució no està del tot documentada (...)".

    llegit així, quan dius "Recuperada la canalització després de l’abandó posterior a la dominació romana i a l’Alta Edad Mitjana", vols dir "recuperada la canalització" quant a sistema de conducció de l'aigua en general?, o concretament la canalització que es va fer en aquell traçat? t'ho dic perquè, des del desconeixement total, primer he pensat que potser ja en temps dels romans passava per allà, després se va abandonar, i al cap dels segles se va recuperar concretant les obres d'aquells 12 qm. inicials... i després he pensat que potser t'estaves referint a que la construcció del rec, a finals del s. X, va suposar un ressorgiment de l'activitat canalitzadora que tant important havia estat en època dels romans... (i ara penso en la moruna assut de xerta i tivenys, segles més tard).

    també parles d'un aqüeducte, però entre parèntesi: "(no l’aqüeducte, que ja no estava sencer ni en funcionament)", i m'ha semblat veure algun mapa amb lo traçat del rec i de l'aqüeducte...

    i m'he emolicat. m'aniria bé agrupar la informació que dónes "dels romans", diferenciant-lo de l'aqüeducte més explítament, potser, o aclarint si realment ja en aquella època devia passar-hi alguna mena de canal... o guardant estes tres primeres línies del segon paràgraf a quan després concretes l'origen del rec al s. x.

    segurament, lectors amb més bagatge no necessitaran esta "informació més mastegada", i ja està bé tal com ho expliques, però... ja t'ho pensaràs.

    una altra cosa que també m'ha cridat l'atenció és quan dius que "la nostra generació, els que vam néixer a la dècada de 1950, va ser la primera que no el va veure viu. Però la seva presència era per tot, en la trama urbana, en el record dels grans i en la tradició oral". una manera molt humana d'explicar "el final" d'un protagonista del paisatge com va ser el rec i com n'hi ha tants, que poden "desaparèixer" d'una generació a una altra, amb tot l'impacte que suposa.

    per algunes de les fotos que has posat, actuals, sembla que està viu encara, en alguns trams... amb una vida més discreta i silenciosa... però viu encara.

    penso ara en l'ebre... i com los tortosins vam viure durant molts anys "d'esquena al riu", quan tanta vida i activitat mos ha donat, fins que amb l'amenaça del transvasament vam tornar a valorar tot el que suposa.

    ja faig tard. una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. iruna, t'has esplaiat! :) Tens raó, potser no estava del tot ben explicat quina diferència hi havia entre la canalització romana i la del Rec, que són dues coses diferents que coincidien en part del traçat. He modificat la redacció, i crec que ara s'entén millor.

      He afegit , també, alguna dada i unes fotos més de Sant Andreu i de Vallbona.

      El que expliques de l'Ebre ha passat en tantes i tantes zones d'aigua del país. La decadència en l'ús a mida que s'han anat abandonant activitats ha fet oblidar la seva importància. A Barcelona ens va passar amb el mar. Bona part del litoral de la ciutat es va convertir en una zona marginal fins que amb les obres dels Jocs Olímpics es van enderrocar les fàbriques que tapaven la vista del mar, sobretot en el Poblenou. També és veritat, però, que amb aquest guany hem perdut bona part de la història industrial de la ciutat.

      Ja em diràs què et sembla ara el text.

      Una abraçada.

      Elimina
  6. M'agrada tot el que faci referència a Barcelona, però tinc una estima per tots els antics pobles del Pla de Barcelona per on transcorria el Rec Comtal.
    Sóc de Sants, però visc a Sant Andreu i per a aquest antic poble el Rec fou més que aigua de rec. La gent d'inicis del segle XX hi anava a pescar.
    Avui dia el Rec Comtal passa sota el carrer Segre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, on hi ha aigua hi ha vida. Jo sóc del Clot i no conec la vida quotidiana de Sant Andreu amb detall. Ja explico que la gent hi anava a passejar i a rentar, però no he sabut trobar més activitat a la vora del Rec. Hi he afegit que s'hi pescava.

      Al bloc del Rec hi ha una pàgina on deixar comentaris. Si tens cap aportació, serà benvinguda.

      Elimina
  7. El carrer de Regomir, no sabia que el rec comtal vingués des de Montcada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, doncs sí, des de fa 1000 anys. I des del mateix lloc on fa 2000 els romans prenien aigua amb l'aqüeducte.

      Anaves a dir res del carrer REgomir i t'ho has deixat?

      Elimina
  8. ostres, enric! dit i fet! ara ho entenc molt millor. gràcies.

    jo potser afegiria després del segon paràgraf que has modificat lo dibuix de l'hèctor orengol que poses més avall on hi ha marcades les restes de l'aqüeducte i el traçat del rec comtal per a acompanyar l'explicació. per cert, com està tot en negre i la qualitat de la imatge no és molt bona, no puc veure'l gaire bé. no seria possible remarcar-lo amb colors?

    perdona, amb la feinada que tens, encara demanant-te més, jo...

    tens raó quan dius que sovint per resoldre o arreglar una cosa, mo'n carreguem una altra. penso ara en la catedral de tortosa i la polèmica que hi ha entre qui pensa que caldria "despejar" la façana fluvial per a oxigenar l'entrada de la catedral, fer-la més visible des del riu i crear-hi una plaça, i qui s'hi oposa, perquè això implicaria enderrocar els edificis que ara hi ha entre la catedral i el riu, que també tenen el seu encant (més ne tindria si estiguessen una mica més cuidats) i la seua història.

    no és fàcil trobar alternatives que puguen respectar-ho tot a la vegada... :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que ara s'entengui millor. Miraré de trobar una il·lustració més bona; aquest és de baixa qualitat. I en posaré una només de l'aqüeducte.

      Elimina
  9. Enric, en temes del Rec Comtal ets un autèntic catedràtic... Felicitats, un cop més, per l'article. Una "gaudida" llegir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Miquel! Ets molt amable.

      Elimina

Le grand cirque Calder

Le grand cirque Calder
Toronto i Whitney Museum