diumenge, 9 de novembre de 2014

El solar del carrer Rec Comtal: un racó d'història de Barcelona

Fragment d'un plànol de Barcelona de 1933 (ICC),
amb la localització del solar del Rec Comtal


Darreres notícies

Dimecres 17 de desembre s'ha confirmat la troballa d'una necròpolis tardoantiga (final de l'imperi romà) o altimperial, amb quatre esquelets. Com que no s'hi ha trobat aixovar a les tombes no s'han pogut datar. Fins que no es tinguin els resultats del C14 no se sabrà segur a quin període pertanyen.


Vegeu la notícia a BTV



Un racó ple d'història

Després de la recuperació del tram del Born, aquests darrers mesos el Rec Comtal ha tornat a ser notícia per diversos motius. D’una banda, perquè per fi s’han posat d’acord els ajuntaments de Montcada i Reixac i Barcelona per tirar endavant el projecte d’ordenació de l’espai públic del tram del Rec Comtal que uneix els barris de Can Sant Joan i Vallbona. De l’altra, el tram descobert en el solar dels números 17-19 del carrer del Rec Comtal, a Ciutat Vella.

Aquest solar havia estat ocupat per un economat militar, un mercat regentat per l’Exèrcit i molt popular al barri de Sant Pere. Era situat a tocar del passeig de Lluís Companys, davant del Teatro Cine Triunfo, una magnífica barraca inaugurada el 1908 i que va aguantar atrotinada fins a principis dels 70 oferint tres pel·lícules i No-Do per sessió.

El solar, propietat en origen del Ministeri de Defensa, va ser adquirit a baix preu per la constructora Núñez y Navarro quan els plans urbanístics el tenien destinat a equipaments socials. El senyor Núñez, que és a un pas d’entrar a la presó si no l’indulten per la seva contribució al disseny arquitectònic de la ciutat, hi té previst construir un hotel, que ha d’acompanyar uns apartaments de protecció oficial i una zona enjardinada que connectarà el passatge de Sant Benet i el carrer del Rec Comtal. Els veïns rebutgen l’hotel perquè la seva construcció invasiva desfigura l’espai i el paisatge, i no s’ajusta a les previsions i les necessitats del barri.

Recolzant els motius del rebuig veïnal, durant les prospeccions prèvies el Servei d’Arqueologia va destapar un tram del Rec, que entrava a Barcelona precisament per aquest indret. Després de documentar-lo, la rasa va ser tapada perquè es tractava d’una estructura de l’època en què la conducció va ser coberta i no té més valor arqueològic que el del traçat fòssil. Més importància tenien les restes descobertes durant les obres de connexió d'un col·lector sota Lluís Companys amb el carrer Trafalgar, realitzades durant els mesos de juliol i agost de 2013, que van destapar un pont sobre el Rec Comtal, del segle XIV, i del baluard del Portal Nou, del segle XVII. El baluard també va sortir a la llum en unes obres de 1989 a l’avinguda de Vilanova. Tant en un cas com en l’altre, les restes van ser documentades i tapades perquè són al mig de la calçada.


Restes del baluard del Portal Nou
Autor: Martí Llorens, 1989


Tot l’espai del solar actual ocupa la raconada nord de la Barcelona emmurallada, just al costat del Portal Nou. El barri de Sant Pere va néixer com a raval durant el segle IX al voltant de l’església i convent de Sant Pere de les Puel·les, i no entrarà a formar part del segon recinte emmurallat (el primer és el romà) fins al segle XIII. A l’entorn del Rec, que fins a principis del segle XIX va mantenir un aspecte totalment agrari, hi havia molins, com el de Sant Pere; horts, com el dels velluters (que fa referència als fabricants de velluts que hi posaven les teles a secar); o el pou de Sant Gem, situat entre aquests horts, el cementiri que ocupava l’actual plaça i el camí de Sant Sadurní (actualment Lluís el Pietós), que prenia el nom de la capella que hi va haver abans de l’església de Sant Pere, l’aigua fresca del qual el convertia en lloc d’esbarjo a l’estiu sota un cobert emparrat. A l’Edat Mitjana s’hi van establir tintoreries, raó per la qual el carrer també va ser conegut com a carrer dels Tints; i la indústria tèxtil, que aprofitava l’aigua del Rec, va acabar de configurar l’activitat principal del barri.


Fragment d'un plànol de Barcelona de 1807,
amb restes de l'aqüeducte romà enmig dels horts (ICC)

Fragment del Plano de la Ciudad y el Puerto de Barcelona (1806),
amb les restes de l'aqüeducte romà
(Font: ICC, ref. RM 19425)


Però a banda que puguin aparèixer més restes del Rec, aquest solar és un punt arqueològic calent. El pas del Rec per aquests terrenys no és gratuït. Passava per sobre del graó barceloní, que divideix la plana alta de la baixa i provocava un desnivell que encara es pot apreciar en el carrers i passatges que baixen de Trafalgar a Sant Pere més Alt. És, també, el mateix lloc per on passava l’aqüeducte romà (1). Com explico a la Guia de l’aqüeducte romà de Barcino, no està documentat el seu lloc exacte de pas per aquesta zona ni hi ha restes arqueològiques. Però en un plànol de Barcelona de 1806 hi ha representada una estructura sobre l’església de Sant Pere que probablement podria ser una resta de l’aqüeducte, com es pot veure a la imatge inferior. Aquesta estructura coincidiria, aproximadament, amb l’actual passatge de Sant Benet i, per tant, travessaria el solar. Si les restes del Rec no tenen la importància arqueològica que cabria esperar, l’aparició de l’aqüeducte podria donar un tomb al projecte urbanístic d’aquest terreny.

Tenint en compte que estem sobre el ramal de la Via Augusta que permetia la comunicació amb Barcino (els carrers de la Bòria, Corders, Carders i Portal Nou segueixen aquesta via), no seria d'estranyar trobar-hi alguna necròpoli romana que, com era costum entre els romans, es construïen fora de la ciutat i a les vores dels camins.

Possible pany de muralla medieval a la paret del solar del Rec Comtal
Autora: Carme Miró

Però les sorpreses no acaben aquí. Com hem explicat més amunt, el solar ocupa la raconada nord de la ciutat medieval, fet que s’evidencia gràcies a la paret que tanca el solar entre el carrer Trafalgar i el passeig de Lluís Companys. Com vaig informar i vam constatar sobre el terreny amb la Carme Miró, responsable del Pla Barcino, i a Josep Pujades, responsable del Servei d’Arqueologia, la paret segueix el recorregut de la corba de la muralla i s’evidencia el sentit descendent de la que podria ser la rampa d’accés al pas de muralla. L’estructura i la direcció de les edificacions adossades coincideix amb la planimetria, però caldrà intervenir-hi per comprovar si el pany de paret pertany a la muralla o si es tracta d’una obra moderna que ressegueix el perfil de les restes desaparegudes quan es va construir l’economat.


Fragment del plànol de la ciutat de Barcelona
amb el traçat de l'antiga muralla medieval
(s. XIII-XIV), on s'aprecia la coincidència
de la muralla amb el solar del Rec
Servei d'Arqueologia de Barcelona, ICUB (2012)


El conflicte d’interessos privats, veïnals, i públics en general, està servit. Si les restes arqueològiques que puguin aparèixer properament fossin de prou interès, a la voluntat dels veïns s’hi afegiria el valor patrimonial arqueològic que podria fer canviar el destí d’un barri carregat d’història.


*

Nota:

(1)  Veure la hipòtesi detallada a Carme Miró Alaix, "Balanç de l’activitat arqueològica a la ciutat (setembre 2003 - desembre 2004)", dins Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MUHBA, Barcelona (2005), p. 135-149.

20 comentaris :

  1. Interessantissim post.

    Per cert, he estat modificant el meu blog http://instantsbarna.blogspot.com i t'he afegit en el llistat de blogs sobre Barcelona.

    Estem en contacte.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. Ja he vist que has tornat i estarem atents a les novetats.

      Elimina
  2. Vaig tenir en Llorens de mestre fa anys i sempre comentava el que s'havia trobat del Rec. Deia que era una cosa espectacular!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Arnau, per aquesta informació. Em posaré en contacte amb en Llorens, a veure si em pot aportar alguna informació per al blog on recullo la informació del Rec Comtal.

      Todà rabà!
      Xalom!

      Elimina
  3. Hola!
    Como siempre; Instructivo y muy bien detallado. Un placer leer tu blog.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Andrés. Y un placer para mí que lo leas.

      Elimina
  4. Tu ja ets una referencia pr aquest barri historic de Barcelona !!
    Endevant Enric que encara n´hi trobaras mes,,,,,,Sds.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets molt amable, Jaume! Continuarem buscant sota les pedres i en els racons amagats.

      Elimina
  5. Esperem que es respecti el patrimoni i la memòria d'altres temps.
    Ja saps que li tinc un afecte especial a tot el que fa referència al Rec....
    Felicitats per aquestes troballes, Enric!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sé, Àgata! Gràcies! Esperem que es confirmin del tot i que apareguin més restes.

      Elimina
  6. Se m'havia passat aquest article. Sort que l'he vist a Facebook.

    Tant de bo es confirmin les restes arqueològiques. Serà una doble bona notícia per la ciutat: conservar el patrimoni i impedir la construcció d'un altre monstre de Núñez i Navarro en forma d'hotel.
    Enhorabona per la troballa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo, Sícoris! Vaig anar al solar amb la Carme Miró per ensenyar-li. Ningú hi havia caigut que la pared seguia el traçat de la muralla. Ara s'haurà de comprovar si és muralla o només un mur aixecat seguint el traçat.

      Elimina
  7. Si el Nuñez està darrera les obres, ja podem patir per les restes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veí, la prospecció arqueològica es farà segur. Per sort, tant l'aqüeducte com la muralla estan fora de l'abast de l'hotel del Núñez. Vull dir que, com a mal menor, si es confirmen les restes es podran preservar. Ara, evitar que es construeixi l'hotel ja és més pelut.

      Elimina
  8. Hola Enric, enhorabona per l' article. Sorprenen les troballes que és fet, tant pel que fa per la paret com la possibilitat de l' aqüeducte. Pot donar un tom espectacular tot el tema del solar. Si cal la meva col.col·laboració ja ho diràs.
    Jaume

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Jaume. M'alegro de veure't per aquí.

      Trobar restes de l'aqüeducte seria fantàstic. Ja se sabia que passava per aquí i ja hi compten. Amb el que no s'havia fixat ningú és en el pany de muralla. A veure si es confirma i tenim una alegria.

      Et tinc present, Jaume. De fet voldria parlar amb tu d'algunes coses del barri. Ja t'escriuré.

      Elimina
  9. Tot això en fa vidre al cap que vam tindre tramvies, van treure els tramvies i ara tornem a tindre tramvies, és de boixos no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Javier. Vam treure els tramvies perquè feien antic i els vam enyorar. No ens adonem del valor de les coses fins que no desapareixen.

      Elimina