...la pell era el reflex de l'ànima
dijous, 22 de desembre del 2011
Once upon a time... [04]
Etiquetes de comentaris:
imatges incorrectes
,
Once upon a time...
,
publicitat
,
racisme
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Bona! A mi ja m'ho deia Sor Meli a pàrvuls: els "negritus" de les missions, ben nets per les monges, quedaven quasibé blancs. I a mi em quedava un descans!
ResponEliminaque fort!
ResponEliminaDe fet, de petit, hi havia unes nines negres (ara diriem africanes de color) i anaven acompanyades d'una més petita feta amb xocolata i es regalaven per nadal. I cantaven " de colores..."
en fi, temps era temps
Reflex d'una època no tant llunyana.
ResponEliminaHi ha coses que no canvien mai. Durant tres anys vaig treballar amb la comunitat gitana de Lleida, i crec que si aquí canviem els negritos pels gitanitos podem pensar que els anys no han passat. La caritat i els seus derivats laics... Com la Marató de TV3
ResponEliminaNomés ho hem sofisticat una mica, però n'hi ha tants, avui, que jutgen per l'aspecte, dalt i baix, a dreta i esquerra, que fa pensar en si no forma part de la condició humana.
ResponEliminaCom a il·lustracions són brutals! Són un bon exemple del que erem... i del que som!
ResponEliminaMiraculosa, encara no sé com hem sobreviscut a tants tòpics i estereotips!
ResponEliminaAris, no recordo aquestes nines! En tens alguna imatge?
ResponEliminaAlyebard, gens llunyana. Encara ressonen els tambors!
ResponEliminaLluís, ha canviat una mica l'aparador, però la rerebotiga continua farcida de tòpics que fan mal.
ResponEliminaClidice, crec que en deu formar part. Hi ha gent que necessita creure que és un graó per sobre d'algú.
ResponEliminaGalderich, estem deixant més testimonis històrics que mai, i molts d'ells no ens deixen pas bé com a espècie.
ResponElimina