Galderich, eren contes de la meva mare (en tinc uns quants més de la mateixa col·lecció) i és dels primers contes que vaig llegir. Després no és d'estranyar que la gent sigui com és, amb l'educació que hem rebut.
Rescataré algunes joies més. Veritables lectures edificants.
Allau, jo m'ho prenc bé (em vaig fer adult a força d'incorreccions). Els meus apunts al respecte són del tot amorals (només m'exigeixo una certa estètica, tot i que algunes vulgaritats són força atractives). I amb tot, hi ha coses que no goso penjar.
potser el va llegir el Michael Jackson de petit, i ja sabem d'on li ve el trauma i el capritxós que era. No m'imagino com deuen ser la resta de nens de la Col.lecció..
Carles, Tintín és d'una innocència absoluta comparat amb aquest conte. Si el d'aquest "negrito" el publiquessin ara es convertiria en best seller abans que el retiressin del mercat.
Lorenzo, teníamos la exótica colonia de Guinea Ecuatorial, pero bueno, tampoco se habría quejado nadie: no estaba el horno para bollos con Paquito en el Pardo.
Ben mirat alguns fragments de Les aventures d'en Massagran també tenen el seu què, tot s'ha de situar en un context determinat. En canvi mireu l'èxit que va tenir Angelitos Negros o la novel·la de ràdio La Mentira.
Sens dubte, Júlia, que el context és important. Sobretot en una época en què la gent rebia les coses amb una certa candidesa. Era fàcil trobar-se històries contraposades com les que esmentes, en què la gent només hi veiea la part emocional.
Estic mut, sense paraules...!
ResponEliminaI a més va tenir èxit perquè hi ha una altra versió amb un altre il·lustrrador...
ResponEliminaGalderich, eren contes de la meva mare (en tinc uns quants més de la mateixa col·lecció) i és dels primers contes que vaig llegir. Després no és d'estranyar que la gent sigui com és, amb l'educació que hem rebut.
ResponEliminaRescataré algunes joies més. Veritables lectures edificants.
Enric, ets un veritable tresor d'incorreccions polítiques. Jo, de tu, no sé com m'ho prendria.
ResponEliminaAllau, jo m'ho prenc bé (em vaig fer adult a força d'incorreccions). Els meus apunts al respecte són del tot amorals (només m'exigeixo una certa estètica, tot i que algunes vulgaritats són força atractives). I amb tot, hi ha coses que no goso penjar.
ResponEliminapotser el va llegir el Michael Jackson de petit, i ja sabem d'on li ve el trauma i el capritxós que era. No m'imagino com deuen ser la resta de nens de la Col.lecció..
ResponEliminamolt bona troballa, quan en tens com aquest?
ResponEliminaI Tintín en el Congo és racista?
ResponEliminaEn aquella época no había negros por aquí, asi que tranquilos....
ResponEliminakalamar, la resta de la col·lecció no són tan incorrectes. Però tinc curiositats per la sèrie de "lectures edificants".
ResponEliminaAris, en tinc 5 o 6, però com li he dit a la kalamar, són més suaus.
ResponEliminaCarles, Tintín és d'una innocència absoluta comparat amb aquest conte. Si el d'aquest "negrito" el publiquessin ara es convertiria en best seller abans que el retiressin del mercat.
ResponEliminaLorenzo, teníamos la exótica colonia de Guinea Ecuatorial, pero bueno, tampoco se habría quejado nadie: no estaba el horno para bollos con Paquito en el Pardo.
ResponEliminaParlant de negres i de Guinea: no us perdeu "Tots aquests dois" al Círcol Maldà, sobre la figura de Guillem d'Efak.
ResponEliminaJaume, gràcies.
ResponEliminaNo he sabut veure si és un concert amb cançons d'en Guillem o és un espectacle dramatitzat.
Impresionante, muy esclarecedor de aquella España que como esta de hoy presumía de no ser racista...
ResponEliminaAbuelito, y además con ese paternalismo que aún resulta más insultante. Lo curioso es cómo sobrevivimos a la educación que recibimos.
ResponEliminaBen mirat alguns fragments de Les aventures d'en Massagran també tenen el seu què, tot s'ha de situar en un context determinat. En canvi mireu l'èxit que va tenir Angelitos Negros o la novel·la de ràdio La Mentira.
ResponEliminaSens dubte, Júlia, que el context és important. Sobretot en una época en què la gent rebia les coses amb una certa candidesa. Era fàcil trobar-se històries contraposades com les que esmentes, en què la gent només hi veiea la part emocional.
Elimina