El mapa del cor de l'home

El gener Bereshit publicava el Map of the Open Country of a Woman's Heart, de D. W. Kellogg, que pertany al gènere dels que s'anomenen "mapes de la condició humana", que es van posar de moda el segle XIX. Avui li toca el torn al al Mapa of the Fortified Country of Man's Heart.

Igual que en el cas del mapa femení, el del home també reflecteix els tòpics masculins de l'època i pel que podem observar també actuals, si hem de fer cas de com es desenvolupa, per exemple, el món de la publicitat, potser el més significatiu quan es tracta d'atraure l'atenció del públic exposant, precisament, aquests tòpics.

Si el mapa del cor de la dona era presentat com un territori obert (el tòpic, o no, de la capacitat comunicativa de la dona), en el cas de l'home s'hi ha dibuixada una fortalesa gairebé inexpugnable. Una fortalesa que "exhibeix les seves defenses i les exposicions als atacs" i, igual que l'altre mapa, se'ns informa que ha estat dissenyat per una "lady".

Tenint en compte que ha estat concebut com una fortalesa defensiva que es protegeix sobretot de coses com el matrimoni i la llengua de les dones, el primer que crida l'atenció és la seva part vulnerable: la Terra de les Relacions Amoroses, on s'accedeix a través de la gran avinguda de la Bellesa, que dóna pas al bosc de la Fantasia.

En general és un mapa menys complicat que el de la dona. Està dominat per grans regions com el poder, l'economia, els diner, el menjar, el bon judici, la comoditat, i el centre està governat per la ciutadella de l'Amor Propi, separada del poder per les muntanyes de l'Orgull. Les zones humides i pantanoses acullen les úniques crítiques directes a la masculinitat: la indolència, la indiferència, l'avarícia i el peculiar llac dels llibres de butxaca que, la veritat, no sé com interpretar. Algun suggeriment?

Igual que en el cas de la dona, en aquest mapa tampoc hi ha cap regió dedicada al sexe. Potser en aquest cas és per no empetitir la resta de regions. O potser està camuflat en alguna zona fosca de l'amor propi.

Paga la pena detenir-se en els petits detalls, que són els que ens faran somriure perquè potser són molt més comuns que no pas els grans tòpics.