Frankenstein: mirades populars, polítiques i estètiques

Fotograma de la pel·lícula Frankenstein (1931),

dirigida per James Whale

Frankenstein, de Mary Shelley

El maig de 1816, Mary Shelley (1797-1851) va anar a estiuejar al llac Ginebra amb un grup de joves intel·lectuals i poetes, entre els quals hi havia el famós escriptor Lord Byron. Una tarda, el grup de joves, inspirats per les llegendes de fantasmes, van decidir muntar una competició d'històries fantasmagòriques. John Polidori va parlar dels vampirs, mite que va servir a Bram Stoker per escriure Dràcula. Altres convidats van explicar històries igualment terrorífiques. Aquella nit, Shelley va tenir un malson en el qual va veure "un pàl·lid estudiant de males arts agenollat davant l'ésser que acabava de crear". Aquella imatge li va servir per començar a escriure aquella mateixa nit la història que esdevindria, quan la va acabar, la primavera de 1817, la novel·la Frankenstein o el Prometeu modern, publicada el 12 de març de 1818 i emmarcada en la tradició de la novel·la romàntica i gòtica.

El text explora temes com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, així com l'audàcia de la humanitat en relació amb Déu, perquè el protagonista esdevé una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat.

La influència de Frankenstein serà tal que transcendirà la literatura, l'art i la filosofia per esdevenir una icona del cinema, amb la pel·lícula que James Whale va dirigir el 1931 i les seqüeles posteriors, i de tota la cultura popular.

Arts escèniques

Aprofitant aquests dos-cents anys de la publicació de la novel·la de Mary Shelley, es multipliquen les activitats, que ja van començar l'any passat, per parlar de literatura, del mite i de la influència de Frankenstein en la nostra societat. Per exemple, el dramaturg Guillem Morales ha portat la seva versió al Teatre Nacional de Catalunya (del 15 de febrer al 25 de març), que indaga en els territoris més tenebrosos de la humanitat ferida del mite i que amb la seva multiplicitat orgànica acabarà esdevenint un mite fonamental de la nova societat contemporània, abocada a un replantejament profund de les construccions d’identitat en el nou món marcat per la industrialització i la reorganització dels poders fàctics.


Cicles i conferències

La Xarxa de Biblioteques de Barcelona ha programat el cicle de xerrades "Frankenstein, mite i cultura popular", coordinat per Antonio José Navarro, historiador i crític cinematogràfic, que indaga sobre aspectes tan interessants com els mons cinematogràfics de Frankenstein, el terror en femení, la robòtica o la bioètica, i d'altres més literaris com el monstre en la literatura gòtica o el mite i les seves veus narratives: psicologia, tragèdia, creació. Les xerrades es faran en diferents biblioteques de la xarxa. Veieu el programa sencer en aquest enllaç.

La Societat Catalana d'Història de la Ciència i la Tècnica ha programat sis conferències que es faran durant el 2018, però repartides entre els anys lectius 2017-18 i 2018-19. El cicle pretenen allunyar-se dels usos de Frankenstein com a simple mirall de preocupacions actuals, i proposa examinar el mite cultural amb relació a la ciència de manera històrica i contextualitzada. Les intervencions tractaran específicament de Frankenstein en relació amb l'exploració polar, l'electricitat i la vida, la política de les ciències naturals, la història del cos i, més enllà del segle XIX, amb el cervell i el canvi climàtic. Les conferències de l'any lectiu 2017-2018 es faran a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, al carrer del Carme, 47, els dies 19 d'abril, 17 de maig i 14 de juny, a les 19h. Podeu accedir al programa en aquest enllaç.

"Frankenstein a l'antropocè", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), coincidint amb l’exposició del "Després de la fi del món". Sessió doble en què la investigadora i comissària Dehlia Hannah ens parla del projecte "A Year Without a Winter", on reformula la relació entre clima, crisis i creació. El títol fa referència al 1816, l’any en què Mary Shelley comença a escriure Frankenstein, un any conegut com "l’any sense estiu" com a conseqüència d’una erupció volcànica a Indonèsia que va alterar el clima mundial.

D’altra banda, l’historiador de la ciència Fernando Vidal, amb "Frankenstein i la fàbrica d’allò humà", fa una lectura de l’obra dins la història del cinema per intentar esbrinar què ens ensenya la història de Frankenstein sobre la manera com entenem la fàbrica d’allò humà. I ho fa sense perdre de vista que la creació de formes híbrides i noves de vida forma part de l’antropocè, concepte que defineix l’impacte global de les activitats humanes sobre els ecosistemes terrestres. Informació en aquest enllaç.


Projecte literari "Matar el monstre"

L'Editorial Comanegra també s'ha sumat a aquest 200 aniversari amb una experiència literària arriscada i sorprenent. Alba Cayón i Jordi Puig, com a pares de la idea, i Francesco Ardolino i el mateix Puig, com a directors del projecte, van encarregar a set autors escriure set relats històrics, datats, respectivament, en els anys 1818, 1888, 1929, 1968, 1992, 2014 i 2018, amb dues premisses: que tinguessin Barcelona com a escenari i que s’inspirés d'alguna manera en el Frankenstein de Shelley. Al repte s'hi afegia que un personatge anomenat Francesc Castany havia de sortir en les set novel·les. De fet, apareix amb aquest nom només a la primera i última obra, però és present en totes elles, sempre reconeixible i com a autor del llibre El nou Prometeu. Com explica Jordi Puig, editor de Comanegra, la idea era fer un canovaccio, un terme de la Commedia dell’Arte que fa referència als elements bàsics de la trama d'una obra, que genèricament determina el desplegament sense massa detall en les escenes individuals. Un esquelet.

El resultat ha estat la col·lecció "Matar el Monstre", en la qual hi han participat Ada Castells, que enceta la sèrie amb La primavera pendent, que ja és a la venda i retrata la història d’una dona que s’ha de fer càrrec de la fàbrica de teixits familiar, acabada la Guerra del Francès; Susanna Rafart, amb La fugida d’Urània (7 de març), que mostra la Barcelona lúbrica i està inspirada en el fotògraf Antoni Esplugues i està ambientada al Poblenou; Julià de Jòdar, amb Els vulnerables (7 de març), que parla del superhome metal·lúrgic i l’eugenèsia, a Can Tunis; Jordi Coca, amb Els ulls dels homes mentiders (17 de maig), que transcorre en el París del Maig del 68; Núria Cadenes, amb Secundaris (setembre, durant la setmana del llibre en català), situada al Turó de la Peira, l’Hospital Clínic i la presó de Wad Ras, a la Barcelona marginal dels Jocs Olímpics; Mar Bosch, amb Vindràs amb mi després del diluvi (setembre, durant la setmana del llibre en català), amb el Fòrum Universal de les Cultures com a teló de fons; i finalment, Miquel de Palol tanca la sèrie amb Angèlica i Rafel, una història d'espionatge que té lloc aquest mateix 2018, amb un personatge que reclama l’autoria d’un llibre del 1818.

Les obres s’han escrit simultàniament, i malgrat el misteriós personatge que viu 200 anys i que les travessa, es poden llegir de forma independent.

Cátedra Frankenstein (Bogotà)

En aquest context de celebracions, el passat mes de setembre de 2017 vaig estar a Bogotá com a professor convidat de la Universidad Nacional de Colombia per participar com a conferenciant a l'assignatura “Frankenstein, nuevas miradas políticas y estéticas”. L'assignatura i les conferències es van desenvolupar a la Cátedra de Sede Gabriel García Márquez de l'Instituto de Investigaciones Estéticas de la Facultad de Artes, dirigida pel professor Edmon Castell, geògraf i museòleg.

Les conferències van ser els dies 5 i 6 de setembre. El primer dia per parlar, en el curs de Museologia, de taxidèrmia i gabinets d'història natural a Barcelona; i el segon dia, a la sessió "Ética, ciencia y espectáculo", per parlar de la figura del monstre i el demiürg, en el context dels espectacles populars dels segles XVIII i XIX, prenent com a referència Barcelona i tot seguint l'evolució de l'oci popular a través de les atraccions circenses, la màgia, les llanternes màgiques, les fantasmagories, els panorames, els museus de cera i les col·leccions anatòmiques, extrapolant les experiències i el treball de recerca que he fet durant aquests darrers anys a la ciutat de Barcelona, —i que han donat com a fruit el llibre Barcelona Freak Show: Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XIX al 1939— i, com no podia ser de cap altra manera tenint en compte el lloc on ens trobàvem, vam començar el viatge a Macondo, aprofitant, a més, que el 2017 feia 50 anys de la publicació de Cien años de soledad de Gabriel García Márquez, nom de la Cátedra que ens acollia.

Podeu accedir a la web de sessions i convidats en aquest enllaç i escoltar la conferència sencera de la segona sessió, "Ética, ciencia y espectáculo", clicant aquest altre enllaç, que us portarà al canal de ràdio de la Universitat Nacional de Colòmbia. I a continuació hi trobareu la nota de premsa amb la presentació del curs, el seu contingut i els professors convidats.

Ciencia, ética y cultura a la luz de Frankenstein
Nota de prensa

La novela Frankenstein o el moderno Prometeo es el eje alrededor del cual empezó a desarrollarse la asignatura “Frankenstein, nuevas miradas políticas y estéticas”, curso enmarcado en la Cátedra de Sede Gabriel García Márquez, que en esta oportunidad busca ahondar en las interpretaciones de esta legendaria obra.

El programa, propuesto y diseñado por el Instituto de Investigaciones Estéticas (IIE) de la Facultad de Artes de la Universidad Nacional (U.N.), no solo centra su atención en la narración de Frankenstein, sino también en el trasfondo de esta bicentenaria novela, escrita por la inglesa Mary Shelley cuando apenas contaba con 20 años de edad.

Durante la cátedra se abordarán temas como el nexo entre la ciencia y la ética; la ruptura de las relaciones entre el hombre y la naturaleza; la crisis de la razón; las mutaciones de la obra literaria; la construcción social del monstruo; las emociones políticas; y las formas de anonimia, exclusión y expulsión cultural, entre otros.

El profesor Edmon Castell, del IIE y coordinador del curso, explica que la cátedra abre un espacio para analizar, contrastar y “suturar” los diferentes resultados de los estudios que, principalmente en la U.N. y específicamente en este Instituto de la Facultad de Artes, se han realizado alrededor del contexto histórico, social, estético y cultural que hizo posible la aparición de Frankenstein como un mito matriz de la Modernidad.

De esta manera, la cátedra busca constituirse en un espacio de reflexión interdisciplinaria, en el que se pretende analizar la vigencia de mitos que consciente o inconscientemente hablan o influyen en la sociedad contemporánea. Esta mirada se hará a partir de disciplinas como la mitología; la estética; la geografía; la historia tanto del arte como de la ciencia; la literatura; la filosofía moral; y la museología, entre otras.

Según el profesor Castell, tanto con charlas magistrales, como con la interpretación de obras plásticas y audiovisuales relacionadas con la obra escrita, se buscará reflexionar sobre una visión de la construcción social de la otredad, y además se propondrá el debate acerca de la importancia de las emociones políticas en la sociedad actual.

La sesión inaugural, llevada a cabo el pasado 2 de agosto, estuvo a cargo del profesor Castell, quien dio a conocer al auditorio la estructura y la dinámica de desarrollo de la asignatura.

Al respecto, manifestó que “sin duda, los ‘ensamblajes’, ‘disecciones’ y ‘suturas’ que se abordarán sobre Mary Shelley y Frankenstein nos mostrarán no solo algunos de los aportes que hacen las diferentes ciencias a la construcción de nación, sino también la pertinencia nuclear que tienen las artes y las humanidades en el proceso de formación en las complejas sociedades democráticas en que vivimos”.

La segunda sesión estará a cargo del escritor Mario Mendoza, quien centrará su intervención en la imagen de Frankenstein como monstruo romántico que encarna la crisis de la Modernidad y de la razón. Según Mendoza, “Frankenstein es hermano de los personajes de Poe, de Baudelaire, de Rimbaud, de Nerval, que anticipan el horror que llegaría unos años después, esto es, el horror de este presente en el que estamos inmersos”.

También asistirán como conferencistas algunos de los profesores del IIE, como Amparo Vega, Ricardo Rivadeneira, María Clara Cortés, Aurelio Horta, Francisco Montaña y Mary Isabel Rodríguez; además de docentes de otras dependencias de la U.N., como Patricia Simonson, Carlos Páramo, Mario Hernández, Víctor Viviescas, Olga Lucía Quinteros, Carlos Satizabal, Óscar Mejía Quintana, María Luisa Rodríguez y Rolf Abderhalden.

Entre los conferencistas invitados provenientes de otras universidades están el doctor en Química, Gian Pietro Miscione; la maestra en Artes Plásticas, Sylvia Suárez, y el arquitecto Ramón García. Entre los invitados internacionales figuran el escritor Alberto Manguel, director de la Biblioteca Nacional Argentina y ganador del Premio Formentor 2017; la licenciada en Lengua y Literatura Alemanas, Elizabeth Rusell; el licenciado en Filología Hispánica y Semítica de la Universidad de Barcelona, Enric H. March; y la antropóloga y museóloga catalana Monserrat Iniesta.

“Frankenstein, nuevas miradas políticas y estéticas” se desarrollará en 16 sesiones todos los miércoles entre las 5 p. m. y las 8 p. m. en el campus de la U.N. Sede Bogotá. Quienes estén interesados en la evolución de este curso podrán hacerlo a través del hashtag #CatedraFrankenstein.


Bogotá D C, 14 de agosto de 2017
Agencia de Noticias UN — Artes & Culturas