Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

divendres, 16 de setembre del 2011

Josep Termes i la dignitat

Josep Termes, per Leonard Beard (2011)


El passat 9 de setembre moria Josep Termes (1936-2011). Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (1982-1991) i de la Pompeu Fabra (1991-2006), va ser una personalitat destacada en l'estudi del moviment obrer català dels segles XIX i XX, fet que el va convertir en un dels referents més reconeguts de la història catalana.

Autor de nombrosos estudis, com Las raíces populares del catalanismo o El nacionalismo catalán, va aprofundir en la història de la Catalunya popular vinculada al catalanisme, combatent les tesis sobre l'origen burgès del catalanisme.


Història del Moviment anarquista a Espanya (2011) va ser la seva última publicació. En les seves investigacions repassa amb voluntat didàctica esdeveniments i moviments. El catalanisme, el moviment obrer i la seva singularitat única en la història de la humanitat, l’anarcosindicalisme; l’emigració de postguerra, la formació de més d'una generació d’historiadors joves que buscaven línies noves de recerca, crítica i valoració, que van trobar en Termes un col·lega impensat lluny dels estirats i tibats professors habituals (sobretot en l'època en que va ser expulsat de la universitat), van ser els seus camps de treball. Va ser fundador de la revista Recerca i va publicar múltiples articles en revistes com L'Avenç.

Socors Roig. Ajut de reraguarda. POUM
 Barcelona, 1936. Il·lustració Casals


Va militar fins al final del franquisme en el PSUC, partit que va abandonar per dogmàtic. Deia Termes en una entrevista: "El meu ofici  d'historiador m'obliga a buscar l'objectivitat  i la veritat i fugir de la politiqueria i el tòpic. Jo vaig entrar al PSUC el 1957 i me'n vaig anar barallat amb Manuel Sacristán, que era un retòric, perquè em  deia que no es podia parlar de l'assassinat d'Andreu Nin perquè no hi havia una resolució del  Comitè Central. Així no podia ser historiador". Ens deixa una biblioteca de 30.000 volums, que formaran part del nostre patrimoni, però, sobretot, ens deixa la dignitat de l'espai que com a ciutadans ens hem guanyat en la història. Com deia Pierre Vilar, el científic de les ciències socials es deu a la societat. Això va ser la vida de Josep Termes.


3 comentaris :

  1. En fi, algú amb dignitat menys en aquest país. Sort que també els cretins van desapareixent sinó aquest món seria insuportable.

    ResponElimina
  2. Anava a dir el que diu en Galderich, o sigui que ja no cal. En Termes (els seus llibres) em van ajudar a veure la Catalunya obrera i revolucionària que sovint es passa molt per alt, perquè ens volen pintar una Catalunya irreal, com si des dels segles dels segles hagués estat convergent i petitburgesa.
    Cal reconèixer que les esquerres portem una mala ratxa, i a sobre se'ns mor en Termes i poc després en Jordi Dauder. Déu és de dretes, com tothom sap. Quants anys té en Jordi Pujol?

    ResponElimina
  3. Doncs sí, Galderich i Lluís, i no només la dignitat, també ens estem quedant sense referents. Un dia d'aquests ens trobarem sols i alguna cosa haurem de fer. No sé exactament què, perquè som una generació que sempre ha viscut a remolc dels nostres germans grans... Els que vénen darrere criden molt, però són molt poc consistents: els falta molta base política (en el sentit més extens de la paraula) i cultural.

    ResponElimina