Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

diumenge, 11 de desembre del 2011

Contes infantils de la guerra


El Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera presentarà, a partir de l'14 de març de 2015 fins al 18 de juliol de 2015, l'exposició Contes infantils de la guerra, que fins el 5 de febrer de 2012 fa estar instal·lada en el Museu d’Història de Catalunya. Partint de la col·leció privada de Freixes-Garriga, aquesta mostra és un repàs de la producció editorial infantil duta a terme durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), sobretot al bàndol republicà, però sense oblidar tampoc el franquista.

L’exposició mostra com aquesta literatura es va convertir, com l’adulta, en part de l’engranatge propagandístic del moment. Del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, dirigit per Jaume Miravitlles, a editorials com Proa, Estrella, Cénit, Políglota; d'El més petit de tots, a les adaptacions de contes clàssics com El gato con botas, els contes infantils es van convertir en una arma singular per submergir els més petits en un món dual de bons i dolents, cadascú des del seu bàndol, que s’estava enfrontant de forma fraticida en el camp de batalla. Pel costat  republicà, la influència de la Unió Soviètica, en aquest aspecte, va ser important alhora d'entendre que els infants eren els futurs garants de la revolució. I no només des del vessant purament literari, sinó també a través de tots els recursos que acompanyen els contes infantils. En aquest sentit, es posa una especial atenció a la tasca dels dibuixants i il·lustradors, molts d’ells amb una clara influència de l’avantguarda revolucionària russa.

Però a banda d'això, que s'entén perquè un cop esclatada la guerra l'esquerres van rebre el suport soviètic, no tot el contingut ideològic beu d'aquest estat de coses. No oblidem que durant els anys de la República es va fer una tasca ingent pel que fa a integrar la població en el món de la cultura. Les reformes educatives, l'alfabetització, el foment de la lectura, van anar acompanyats de tota una revolució que afectava l'ètica i l'estètica. La feina feta pels artistes i els intel·lectuals en un món que tenia en les avantguardes la font d'una autèntica revolució cultural arribava al disseny, a la il·lustració, a l'edició i a les impremtes. Naixia una nova forma d'educar, però també l'explosió de les arts del llibre dirigides cap a la cultura popular. Això es reflectí durant la República, però també mentre va durar la Guerra Civil.

Si voleu fer-vos una idea cabal de com va evolucionar aquesta estètica, paga la pena que us passeu per & piscolabis librorum, un bloc que ens mostra una acurada anàlisi, tant de contingut com estètica, d'algunes de les obres més importants d'aquest període. I per ampliar els coneixements sobre la literatura infantil durant la República, llegiu Contes catalans il·lustrats de la Segona República (1931-1939), continuïtats i canvis.

És important recalcar els aspectes tant ideològics com estètics perquè la mostra, com no pot ser de cap altra manera, posa l'accent en el gran treball fet pels artistes republicans. Al final de l'exposició, un parell de plafons ens mostren les intencions i les formes de l'edició de contes en el bàndol feixista, i la comparació no s'aguanta. Publicacions com Flechas y Pelayos ens tornaven la mirada cap a un tipus d'edició que, contingut a banda, no comptava amb professionals de la mateixa envergadura. Però malgrat això, abans que res, l'exposició entra pels ulls. Les il·lustracions dels llibres exposats són per elles mateixes motiu més que suficient per visitar-la. Alguns d'aquests llibres són rars i molt difícils de trobar; un altre motiu, doncs, per no perdre-se-la. Hem perdut 40 anys de la nostra història cultural, social i política, i és trist haver de fer arqueologia d'un passat tan proper.

Plafons informatius, vitrines amb exposició de contes, un pupitre on seure i llegir, i la reproducció de l'aula d'una escola de l'època (la republicana, però també dels nens i nenes de la nostra generació: un cop acabada la guerra, no va ser fins mitjan anys 60 que les coses van començar a canviar). Pupitres de fusta, bates de ratlles i la taula del mestre amb una bola del món il·luminada; i en una de les parets es projecten documentals de la Generalitat republicana.

El Museu d'Història de Catalunya no ha editat un catàleg ni cap prospecte, ni té (sembla) intenció de fer-ho. Haurem d'atribuir-ho a la crisi, no pas a una qüestió de deixadesa. Per pal·liar aquest buit, vaig fotografiar l'exposició per oferir un catàleg d'urgència. La qualitat de la càmera, la il·luminació de l'espai o la poca habilitat no han permès oferir un treball amb la qualitat que hauria volgut. Si tinc temps i ocasió, miraré d'esmenar-ho.

Us deixo, doncs, amb artistes de la talla de: Antoniorrobles, Ramon Puyol, Durban, Berta, Elmer Hader, Lola Anglada, Elena Fortún, Àngel Ferran, Quelus, Salvador Perarnau, Pitti Bartolozzi, Mauricio Amster, Artur Moreno o Junceda.













Celia, d'Elena Fortún, a Gente Menuda


Bartolozzi










Fotos © Alexandra Hernández Lorés

Telenotícies migdia, TV3, 7 de desembre de 2011

[+]

Contes catalans il·lustrats de la Segona República (1931-1939), continuïtats i canvis

6 comentaris :

  1. Gràcies pel "catàleg" on-line!

    ResponElimina
  2. ideal pel Nadal! gràcies per l'avançament.

    ResponElimina
  3. Fa poc menys d'un any vaig trobar una edició facsímil de material escolar republicà, que inclou un llibret de literatura infantil molt propera a la que expliques.
    No deixa de sorprendre que sigui una Caixa com aquesta (tramposa, especuladora i al damunt salvada dos cops amb diner públic) la que ho subvenciona. Només per això ja caldria no fer-ne cap referència. Però ho entenc. És tot un dilema.
    És clar que algun dia sabrem les interioritats de l'altra Caixa, la del Caixabank. Llavors sabrem del tot en quin país vivim.

    ResponElimina
  4. Clidice, gràcies a tu.

    ResponElimina
  5. kalamar, i ja que som a la Barceloneta, aprofitar per fer un arròs.

    ResponElimina
  6. Lluís, la veritat és que no m'hi miro gaire amb això dels patrocinis perquè estem envoltats per tot arreu. No hi ha un pam de net. De tota manera, tens raó, no hi ha cap necessitat d'esmentar-la.

    ResponElimina