divendres, 17 de febrer de 2012

Lectures edificants: El negrito que quería ser blanco













El negrito que quería ser blanco
Il·lustracions: Lozano Olivares
Colección "Niños caprichosos", 1
Editorial Molino
Barcelona, 1945

19 comentaris :

  1. I a més va tenir èxit perquè hi ha una altra versió amb un altre il·lustrrador...

    ResponElimina
  2. Galderich, eren contes de la meva mare (en tinc uns quants més de la mateixa col·lecció) i és dels primers contes que vaig llegir. Després no és d'estranyar que la gent sigui com és, amb l'educació que hem rebut.

    Rescataré algunes joies més. Veritables lectures edificants.

    ResponElimina
  3. Enric, ets un veritable tresor d'incorreccions polítiques. Jo, de tu, no sé com m'ho prendria.

    ResponElimina
  4. Allau, jo m'ho prenc bé (em vaig fer adult a força d'incorreccions). Els meus apunts al respecte són del tot amorals (només m'exigeixo una certa estètica, tot i que algunes vulgaritats són força atractives). I amb tot, hi ha coses que no goso penjar.

    ResponElimina
  5. potser el va llegir el Michael Jackson de petit, i ja sabem d'on li ve el trauma i el capritxós que era. No m'imagino com deuen ser la resta de nens de la Col.lecció..

    ResponElimina
  6. molt bona troballa, quan en tens com aquest?

    ResponElimina
  7. En aquella época no había negros por aquí, asi que tranquilos....

    ResponElimina
  8. kalamar, la resta de la col·lecció no són tan incorrectes. Però tinc curiositats per la sèrie de "lectures edificants".

    ResponElimina
  9. Aris, en tinc 5 o 6, però com li he dit a la kalamar, són més suaus.

    ResponElimina
  10. Carles, Tintín és d'una innocència absoluta comparat amb aquest conte. Si el d'aquest "negrito" el publiquessin ara es convertiria en best seller abans que el retiressin del mercat.

    ResponElimina
  11. Lorenzo, teníamos la exótica colonia de Guinea Ecuatorial, pero bueno, tampoco se habría quejado nadie: no estaba el horno para bollos con Paquito en el Pardo.

    ResponElimina
  12. Parlant de negres i de Guinea: no us perdeu "Tots aquests dois" al Círcol Maldà, sobre la figura de Guillem d'Efak.

    ResponElimina
  13. Jaume, gràcies.

    No he sabut veure si és un concert amb cançons d'en Guillem o és un espectacle dramatitzat.

    ResponElimina
  14. Impresionante, muy esclarecedor de aquella España que como esta de hoy presumía de no ser racista...

    ResponElimina
  15. Abuelito, y además con ese paternalismo que aún resulta más insultante. Lo curioso es cómo sobrevivimos a la educación que recibimos.

    ResponElimina
  16. Ben mirat alguns fragments de Les aventures d'en Massagran també tenen el seu què, tot s'ha de situar en un context determinat. En canvi mireu l'èxit que va tenir Angelitos Negros o la novel·la de ràdio La Mentira.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte, Júlia, que el context és important. Sobretot en una época en què la gent rebia les coses amb una certa candidesa. Era fàcil trobar-se històries contraposades com les que esmentes, en què la gent només hi veiea la part emocional.

      Elimina