dijous, 21 de juny de 2012

Biblioteques per dins [21]: 100 anys de l'Escola de Bibliotecàries

Emblema de l'Agrupació Escola de Bibliotecàries aparegut
al primer número de la Publicació de l'Agrupació de Bibliotecàries
i de l'Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya (1937)
Font: Fototeca de la Gran Enciclopèdia Catalana (Ref. 89588)


Aquesta vegada ens endinsem a la biblioteca sense la ironia dels altres apunts de Biblioteques per dins, per oferir el fragment d'un reportatge (probablement de 1924) sobre l'Escola de Bibliotecàries fundada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya, motiu pel qual es presenta, fins el maig de 2015, l'exposició BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària, a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert.


Antics directors i professor de l'Escola de Bibliotecàries


Aquest fragment, que va ser trobat per casualitat l'any 2005 durant les tasques d'agençament de l'arxiu de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, es va filmar sobre nitrat i té una durada d'1'32". Està en un molt bon estat de conservació i és dipositat a l'arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

A la pel·lícula es veuen imatges de la secretaria, Petronel·la Tuca, i d'alumnes fent pràctiques de catalogació a la biblioteca de l'Escola, que era ubicada en aquell temps a l'edifici del Rellotge del recinte de la Universitat Industrial, al carrer Comtes d'Urgell, poc abans que el cop d'estat de Miguel Primo de Rivera trasbalsés el país i l'ensenyament, i l'Escola fos separada de la resta d'estudis professionals i vinculada a l'Escuela Superior de la Mujer i traslladada a la planta baixa del Palau de la Diputació, un lloc ombrívol i mig abandonat. Després vindria la Casa del Canonges, i no seria fins el 1931 que se li adjudicà a l'Escola l'edifici històric de l'antic Hospital de la Santa Creu, seu que ocuparia durant la Guerra Civil. Després de la llarga postguerra i la Transició vindria el reconeixement com a estudis universitaris (1982) i el trasllat a la Facultat actual del carrer Melcior de Palau.


Alumnes de la primera promoció. D’esquerra a dreta: 
Maria Roca, Anna Ribalta, Consol Pastor, Dolors Hostalrich, 
Montserrat Fàbregas i Maria Rossell (1915 o 1916)


Tot seguit es veuen les alumnes del curs preparatori (que calia seguir abans d'entrar a l'Escola), i imatges d'una classe de llatí de primer curs, amb el professor Lluís Segalà, que va ser director de l'Escola entre 1919 i 1930. Finalment es veuen imatges de la classe de Coneixement general de les ciències pures i aplicades i de la seva classificació, amb el professor Rafael Campalans, úniques imatges que es conserven del que va ser dirigent socialista i un dels redactors de l'Estatut de Núria (1932).

Només són 92 segons de pel·lícula, però com sempre que es recupera un document d'aquestes característiques, en ell s'hi concentra tota la història de la institució i de totes les persones vinculades a ella. I produeix aquella barreja d'emocions entre l'alegria per la recuperació i la malenconia de tota mirada al passat.


 


[+]

Biblioteca de Catalunya, Les primeres bibliotecàries de la Biblioteca de Catalunya

Assumpció Estivill Rius. "Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)" [en línia], BiD Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, 16, juny 2006

De casa al club, "Oració de les bibliotecàries de Catalunya en encendre la llàntia del vespre"

10 comentaris :

  1. Bona troballa aquesta. Fa gràcia veure com eren les classes antigament!

    ResponElimina
  2. Sí, totes uniformades amb guadapolvo, començant a fomentar la imatge anafrodítica tòpica.

    (Ho sento, no me m'he pogut estar!)

    ResponElimina
  3. Què interessant... La Mancomunitat va ser com una locomotora que obria camí, o potser camins, molts dels quals van quedar tallats per les dictadures. Suposo que aquell esperit és el que avui necessitem, més que mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament, Ramon. Cal trobar, però, quin són aquests camins. Cal trobar en què podem destacar. La tecnologia, el disseny i la innovació en pot ser un, però ens cal tenir una universitat que estigui a l'alçada. No tenim gaires opcions més: som un país que no té matèries primeres i poca cosa poden produir a nivell industrial.

      Elimina
  4. Molt be. Si, ja estavem molt avançats, llàstima de la guerra que ens va endarrerí més de quaranta anys...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Aris, un forat de quaranta anys que ha deixat un buit irrecuperable.

      Elimina
  5. veient les imatges acabes enyorant allò que no vam viure mai. m'ha fet pensar en la mirada de tristesa que feia la meva àvia quan recordava -molt poques vegades- el seu temps escolar (va néixer al 1900).

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Clidice. És un fenomen estrany aquest de sentir una viva empatia pel passat no viscut, fins i tot del passat amb què no es té cap vincle aparent. Penso si no hi haurà res de genètic en tot plegat.

      Elimina
  6. Llegir aquesta entrada dona certa pena, ja que encara es fa més punyent alló que s'ha perdut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Javier, volies fer aquest comentari en aquest apunt o un altre?

      Elimina