dissabte, 3 de maig de 2014

Barcelona, entre la vida i la mort: metges, apotecaris i artistes


 Gran Farmacia de la Cruz, Opisso (anys 30)

Remeis celestials
Ciència, pseudociència i societat
El món de la salut a la Barcelona de 1714
Mala vida, literatura y medicina en el Distrito Quinto
Itineraris d’Història de la Ciència
Salvadoriana: tresor del patrimoni científic
Pàgines vives
Human bodies

A propòsit de l’apunt sobre la publicitat que Bayer va fer de l’Aspirina fent servir imatgeria religiosa (Crist, Sagrat Cor o Marededéu) durant els anys 40, en plena postguerra espanyola i amb la Wehrmacht dessolant Europa, he conegut, gràcies a l’Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya), una petita mostra anomenada “Remeis celestials”, situada en el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona del carrer Girona 64-66. Malauradament, no és una exposició oberta al públic, però podeu intentar accedir-hi.

Es tracta d’una col·lecció de medicaments antics procedents de la Concòrdia Farmacèutica, una fundació privada que té com a finalitat preservar i fer conèixer el patrimoni històric i professional de la farmàcia catalana. Tots els remeis exposats fan referència a sants i religiosos, en uns casos perquè se’ls atribueixen poders guaridors o, en d’altres, perquè provenen de comunitats monàstiques secularment dedicades a la fabricació de fórmules magistrals amb plantes cultivades en els seus jardins.


Totes les cultures han vinculat les malalties i els remeis per guarir-les amb els poders sobrenaturals. La natura i el pensament màgic han proporcionat fins avui solucions i remeis a través de plantes i suggestions, habitualment en mans de remeieres transmissores de cultura que han estat tractades sovint de bruixes. Amb la irrupció del cristianisme res no va canviar i es van traspassar els poders als sants i a les advocacions marianes a la recerca de miracles. Amb tot, mai no es va abandonar la relació amb el medi natural ni amb la “medicina” de l’experiència. I no només han conviscut metges i apotecaris amb els herbolaris, sinó que la farmàcia és hereva d’aquell món, com vaig explicar a Ungüent, bàlsams i liniments: xarlatans i ciència popular.

Tot i que els remeis “celestials” han perviscut fins els nostres dies (Parches Sor Virginia i Agua del Carmen en són un exemple), el concepte “científic” ha guanyat el terreny, aparentment, a la fe en la màgia i en la religió. La religió ha estat qüestionada pels descobriments de la ciència i es mostra poc capaç de conviure amb el progrés social, però en etapes de canvi i de crisi és habitual el ressorgir d’alternatives al coneixement científic, que acaba sent també qüestionat en el moment en què el negoci farmacèutic perd credibilitat davant del poder econòmic que hi ha al voltant de la salut. La incertesa provoca el ressorgiment dels xarlatans, de teràpies que prometen acabar amb tots els nostres mals o de les explicacions màgiques que ens alliberen de la incertesa i també de la responsabilitat, i apareixen negocis alternatius. Sense dubtar de la bondat de certes pràctiques alternatives i sense voler posar la ciència en un altar, sí que és cert que el pensament màgic no és innocu i s’oposa al pensament crític. En aquest sentit, durant aquestes setmanes s’està duent a terme el cicle de conferències “Ciència, pseudociència i societat” a la Casa Golferichs.

Un dels medicaments exposats a “Remeis celestials” són els Hipofosfits Sant Jordi, un tònic i reconstituent del farmacèutic Josep M. Vallès i Peix, establert al carrer Carders 3 de Barcelona, on exercí fins 1904, any en què va traspassar l'oficina a Josep Diví. El 1891 va obtenir la marca de fàbrica Sant Jordi per als seus productes farmacèutics. No s'ha trobat cap exemplar dels seus hipofosfits però sí que es conserva la publicitat en uns goigs dibuixats a ploma per l'artista Eudald Canibell (1858-1928).


També hi podem trobar productes de la Gran Farmacia de la Cruz, que tenia l’oficina a Escudillers 75 (avui carrer Avinyó), cantonada amb Comtessa de Sobradiel. Anomenada inicialment "de la Cruz Roja" (feia lluir la creu de Malta en els seus remeis), el farmacèutic titular en la dècada de 1930, Joan Serret, s'autoanomenava farmacèutic "In Honoris Causa del Real Monasterio de Montserrat”. Preparava els seus específics emparant-se en el nom de la patrona de Catalunya i publicava uns almanacs anuals il·lustrats per Opisso (vegeu la il·lustració que encapçala l'apunt).

Per fer-se una idea de quina mena de fórmules magistrals s’el·laboraven a les oficines farmacèutiques de Barcelona en el segle XIX, reproduïm el menú de la farmàcia del carrer d’Abaixadors 12, davant de Santa Maria del Mar, publicat a la Guía de Barcelona para 1847, redactada per Miquel Dubà i Navas.




Continuant amb els apotecaris i la medicina, el dilluns 12 de maig el Museu d'Història de Barcelona presenta dins dels Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni la conferència "Els apotecaris en l'activitat i la societat de la Barcelona baixmedieval", de Carles Vela Aulesa, professor d'Història Medieval a la Universitat de Girona. I a partir del proper 13 de maig es podrà veure en el Col·legi de Metges de Barcelona l’exposició “El món de la salut a la Barcelona de 1714”, que ens donarà l’oportunitat de conèixer el context en què metges, apotecaris i cirurgians desenvolupaven la seva feina en els segles XVII i XVIII. Durant l'acte inaugural Alfons Zarzoso parlarà de la medicina i Josep M. Camarasa de la farmàcia. Tots dos són autors del llibre Medicina i farmàcia: Barcelona 1700 (2011), que forma part de la col·lecció "La ciutat del Born. Barcelona 1700", dirigida per Albert Garcia Espuche. Tant l'exposició com les conferències ens permetran conèixer la funció de Barcelona com a centre assistencial i com funcionaven aquests estaments professionals del món de la salut, en què el metge realitzava la tasca intel·lectual, diagnosticava, mentre que la intervenció sobre el cos la feia el cirurgià, un especialista que abans no s'establissin els estudis corresponents no tenia estudis de medicina; i per acabar, els apotecaris feien els remeis i les fórmules magistrals que el metge receptava segons la malaltia.


Des que vaig començar a interessar-me pels museus anatòmics després de descobrir l’existència del Museu Roca, no han parat d’aparèixer iniciatives al voltant de la ciència i la salut a la Barcelona dels segles XVIII, XIX i el primer terç del XX, sobretot en el període entre les grans exposicions de 1888 i 1929 en què professionals i no professionals interactuaven, a vegades en forma d’espectacle (els museus anatòmics i la relació entre ciència i màgia, per exemple) entre una població àvida d’accedir als nous coneixements tècnics i científics que emergien aleshores i que conformaven la relació que s’acabaria establint entre el món acadèmic i els usuaris de la ciència tal i com l’entenem avui.

Ho vam poder comprovar durant la jornada dedicada a “Medicina i ciència a la Barcelona antiga” del passat Congress for Curious People de Barcelona, i ho farem properament. A les exposicions i conferències esmentades anteriorment cal afegir, els propers dies del 5 al 10, el XIII Col·loqui Internacional de Geocrítica de la Universitat de Barcelona, on amb els mateixos col·legues del Congress, Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina), José Pardo (CSIC), Alba del Pozo (UAB), Albert Domènech (UB) i Enric H. March (UB), parlarem de “Control y descontrol en la ciudad moderna. ‘Mala vida’, literatura y medicina social en el Distrito Quinto de Barcelona, 1880-1930”.

El proper dilluns dia 5 de maig es posen en marxa els Itineraris d’Història de la Ciència, promoguts per la Societat Catalana d’Història de la Ciència (IEC) amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, amb un programa de quatre rutes que vinculen ciència i Barcelona: “Sanitat al Raval”, “Ciència i tecnologia a l’Exposició Universal de 1888”, “Històries naturals a Ciutat Vella Barcelona” i “Històries de ciència a Gràcia”.


Seguint amb aquest passeig per la ciència i la medicina, el 20 de maig s’inaugura l’exposició Salvadoriana a l’Institut Botànic de Barcelona. Es podrà veure una de les meravelles millor guardades de la ciutat de Barcelona: el gabinet de curiositats que la família de farmacèutics Salvador va tenir al carrer Ample des del segle XVII fins 1855 i que des d’aleshores no has estat obert al públic. El dissabte dia 10 de maig, el Congress for Curious People de Barcelona celebrarà un sopar barroc en homenatge a la família Salvador a aDa Art Galery, situada precisament en el carrer Salvador, a l’indret del Raval on aquesta família hi va tenir el jardí botànic. Abans del sopar, José Pardo (CSIC), comissari de la Salvadoriana, farà la conferència “Cambres de meravelles: els gabinets de curiositats entre els segles XVI i XVIII”.

Fins al dia 28 de setembre es pot visitar al Museu Blau l’exposició Pàgines vives, una col·lecció de llibres desplegables o pop-ut, alguns amb més de cent anys d’antiguitat; art i ciència que ens mostren les interioritats de l’anatomia humana i animal i els misteris de la terra i l’univers.


Per acabar, a la Cúpula del Centre Comercial Arenas s’exhibeix fins el 12 d’octubre Human Bodies, una exposició de 12 cossos i 150 òrgans humans autèntics i plastinats que mostren l’anatomia humana i els diversos aspectes fisiològics i algun de patològics que s’hi desenvolupen.

L’exposició pretén reflexionar sobre el cos i la vida, i conscienciar la població sobre la importància d’adoptar uns hàbits de vida veritablement saludables. És la mateixa voluntat pedagògica que mostraven els vells museus anatòmics del segle XIX i principis del XX alliçonant sobre els estralls que la mala vida exercia sobre les persones: l’alcoholisme, la tuberculosi o la sífilis i les altres malalties venèries, com anunciava el Museu Roca amb "Los estragos del Barrio Chino". En aquest cas, l’èmfasi es posa en el càncer, l’obesitat i el tabaquisme.

Els cossos i els òrgans pertanyen a individus xinesos perquè la Xina permet la venda de cossos humans. El sistema de conservació és el de la plastinació, un procediment tècnic de preservació de material biològic, creat per l'artista i metge científic Gunther von Hagens, que també és conegut com a Doctor Mort. El mètode consisteix a extreure els líquids corporals com l'aigua i els lípids per mitjà de solvents com acetona freda i tèbia per després substituir-los per resines elàstiques de silicona.

Com també succeïa amb els museus anatòmics del XIX, la col·lecció està avalada per metges i té el suport de la Universitat de Múrcia, que acabarà acollint aquestes peces quan deixin de ser exhibides al públic. No hi ha, però, res que faci pensar que les figures poden despertat la morbositat del públic. Totes les peces mostren l'interior del cos: òrgans i teixits que van acompanyats d'un àudio que n'explica la composició i la funció. No hi ha la nuesa inquietant de les Venus anatòmiques ni l'exposició morbosa de les nafres sifilítiques.

L'exposició no defuig l’aspecte artístic i és, per tant, un espectacle que juga amb la vida i la mort: és difícil obviar que els cossos i els òrgans són reals i aquí és on rau l'interès que mostra el públic, cosa que sap molt bé el seu creador, Gunther von Hagens.

Per aquelles casualitats de la vida, el centre que acull l'exposició és hereu d’altres espectacles on la vida i la mort jugaven als daus. La plaça de toros de Las Arenas, d’estil neomudèjar, obra de l'arquitecte August Font i Carreras, es va edificar l’any 1900 al costat de l’Escorxador General (1891-1979), en el mateix lloc on va haver un dels carners de la ciutat, i sobre el petit turó de La Vinyeta, en l’anomenat Coll del Inforcats, on fins el segle XVIII hi havia unes de les forques de la ciutat i on els ajusticiats eren exposat perquè servissin d’escarment i avís als qui entraven a la ciutat per aquell indret.

Remeis celestials
Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona

9 comentaris :

  1. No sabía que el dibujo de la farmacia fuera de Opisso.
    Interesante.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. En va fer uns quants més per a aquesta farmàcia, però són difícils de localitzar, Miquel.

      Elimina
  2. Encara recordo quan el farmacèutic del barri, senyor Busquets, tenia al fons el lloc on elaborava els medicaments, un indret misteriós, va ser dels darrers farmacèutics que encara 'feien coses a mà', potser encara en queda algun, no ho sé, em temo que ha passat com amb les vaqueries

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria, Júlia, que encara hi ha alguna farmàcia que té oficina i elabora alguna fórmula.

      Elimina
  3. Per més desenvolupada que estigui la ciència, és curiós com sempre, a totes les èpoques, coexisteix amb les diferents formes del pensament màgic.
    Em criden l'atenció totes les xerrades, itineraris i exposicions que esmentes. D'Human Bodies no en sabia res, i sí que sembla una versió posada al dia dels museus anatòmics.
    Als col·loquis de Geocrítica pot assistir-hi tothom o només és per a professionals?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, Sícoris, no deixa de ser curiós que malgrat el predicament que té la ciència la gent es resisteix a no creure que tot fenòmen no amagui algun misteri, alguna part oculta que no està en les nostres mans explicar ni resoldre.

      Doncs la veritat és que no sé si Geocrítica és oberta al públic. De tota manera, és tot molt acadèmic. Els assistents se suposa que s'han llegit els textos dels ponents i assisteixen als grups que els interessa. Cada ponent tenim només 8 minuts per resumir el nostre treball i després hi ha un torn de preguntes.

      Elimina
    2. Bé, doncs si val la pena ja ens en faràs cinc cèntims.

      Elimina
  4. Hem de admetre que art lo que es diu art, li posaven de bon tros.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho hem d'admetre, Javier. Art i imaginació.

      Elimina