divendres, 21 d’agost de 2015

Els carrers Tripó de Barcelona

La resta del carrer Tripó al costat dels solar on s'està construint l'edifici
del Banc d'Espanya, amb Santa Anna al mig de la imatge (1935)



Article dedicat a Barcelona i el meu Racó, de la Maite Mar, i als seus lectors, que em van demanar saber alguna cosa d'aquest carreró del Portal de l'Àngel, i de torna en parlarem de quatre més que en semblen només un



Els Tripó

Segurament, algun cop ens haurem fixat en el petit carreró sense sortida que hi ha en el Portal de l’Àngel. A la cantonada de muntanya acaba l’edifici del Banc d’Espanya i a la de mar hi ha una de les botigues de torrons, orxates i gelats de la família Planelles Donat. Al fons de l’atzucac es veu l’església de Santa Anna.

Aquestes irregularitats urbanístiques solen ser relíquies d’un passat que hem oblidat i sempre amaguen històries i curiositats. Si volem saber-ne l’origen, només cal buscar en la cartografia històrica i recular fins a trobar-hi alguna cosa diferent de l’actual. I, efectivament, en el plànol de 1858 trobem el carrer d’en Tripó i en el de 1860 ja no hi és, i en resta només el cul-de-sac actual.

Tant en el plànol esmentat com en els quarterons de Garriga i Roca descobrim un carrer que fent un angle de 90º anava del Portal de l'Àngel per darrere de l'església de Santa Anna fins al carrer del mateix nom, i que era conegut, des del segle XIV, com a Tripó de Santa Anna o de l’Àngel. També havia dut el nom de carrer dels Orbs pels cecs que rondaven Santa Anna i el portal, que abans de prendre el nom de l’Àngel va ser conegut com Portal dels Orbs. Ens podríem aturar aquí i pensar que és un més dels molts carrers de la Barcelona antiga desapareguts a causa de la pressió urbanística. Però no. Anirem més enllà.


 El carrer Tripó fent angle de 90º, darrere de Santa Anna
Quarterons (1856-1862) de Garriga i Roca
Arxiu Històric de Barcelona


1, 2, 3, 4 i 5

A més del Tripó de Santa Anna, el carrer Nou de Sant Francesc, que va de la plaça del Duc de Medinaceli (espai abans ocupat pel convent de Sant Francesc i la platja de les Barques) fins al carrer d’en Rull, havia dut també el nom de Tripó i a finals del segle XVIII Nou d’Escudellers quan aquest indret, ocupat només d’horts i de casetes rústiques de pagesos, va ser reurbanitzat. En l’extrem de mar del carrer, i a tocar del convent, hi va haver un famós prostíbul, que alguns creuen anterior a la construcció de la muralla (segle XIII), que es deia Ca la Tripona.


El carrer Tripó entre horts, en l'actual carrer Nou de Sant Francesc,
en un fragment d'un plànol de 1780
ICC, ref. RM 42027


El carrer de Manresa, que va d’Argenteria fins a la Via Laietana i que rep aquest nom perquè hi va haver un hostal on s’hostatjaven els comerciants de manresans que visitaven la ciutat, havia dut abans els noms de Jordi Gras i Tripó. Per diferenciar-lo del de Santa Anna era conegut com a Tripó de Mar.

Un quart carrer amb el mateix nom és el Tripó de Rere Palau, un cul-de-sac situat davant de la plaça de les Olles, i que actualment és l’únic que manté el nom sense cap afegit que el diferenciï perquè dels altres carrers tres han canviat el nom i l’altre ja no en té. És també l’únic que menciona Víctor Balaguer a Las calles de Barcelona (1865) i en desconeix el seu origen perquè només diu que abans havia dut el nom d’en Salcet (Salzet) i creu que havia estat un passatge o carrer particular perquè, segons consta en els Acords de l’Ajuntament de 1757, tenia una tanca de fusta que tancava l’entrada.


 El carrer Tripó de Rere Palau, davant de la plaça de les Olles
Quarterons (1856-1862) de Garriga i Roca
Arxiu Històric de Barcelona


De fet, aquest carrer va dur d’altres noms: d’en Roca, de na Martina, de les Tripes i Pou d’en Dusai (Dusay o Dursay). En el cas del pou la referència és múltiple perquè els carrers paral·lels duen els noms de Pou de l’Estanc i Pou de l’Estany, tots ells relacionats amb el nom de la plaça de les Olles, que res té a veure amb els recipients de terrissa sinó amb la bassa on antigament s’estancaven les aigües dels torrents abans d’arribar a mar. Dusai era el cognom d’una família que va tenir dos carrers just darrere d’aquest carreró: el carrer de Montserrat Dusai i el de Lladó Dusai, desapareguts quan l’enderroc parcial del barri de la Ribera per construir-hi la Ciutadella militar. Ara hi ha el carrer de la Pescateria.

Al carrer del Tripó de Rere Palau (o Tras Palacio), en el número 2, hi havia la impremta de la Fraternidad de José Pont y Campins, on es va imprimir la Guia de Barcelona para 1847, de Miguel Dubá y Navas. També hi va haver un teatre d’aficionats i a principis del segle XIX un teatret d’ombres xineses que era conegut com Teatre dels Capellans (perquè s’hi representaven funcions de caire religiós) o de Rere Palau. L’ombrista, segons Josep Coroleu (Memorias de un menestral de Barcelona, 1792-1864), era l’italià Chiarini. Els espectacles es feien amb l’autorització de la Junta de l’Hospital de la Santa Creu, que tenia el privilegi reial de ser l’únic autoritzat per oferir teatre a la ciutat en el Teatre de la Santa Creu (des de 1587, quan encara era un corral de comèdies de fusta a l’Horta de Trentaclaus al final de la Rambla). Avui el coneixem com a Teatre Principal per distingir-lo del Liceu, creat inicialment al convent de Montsió, l’any 1937, quan la revolució lliberal de 1833 va acabar (temporalment) amb els privilegis de l’Església.

Hi ha encara un cinquè carrer Tripó que és el nom que duia antigament el carrer Montjuïc. Així consta en la documentació del prevere Josep Claris conservada a l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau (1). Datada entre 1701 i 1867, no esmenta de quin dels tres carrers Montjuïc coneguts es tracta: Montjuïc del Bisbe, Montjuïc del Carme o Montjuïc de Sant Pere (avui Verdaguer i Callís). Els dos últims fan referència a un llinatge Montjuïc i no pas a un cementiri jueu com sí podria ser el cas de Montjuïc del Bisbe. De cap d’ells no en coneixem noms anteriors, però sí que Montjuïc del Carme apareix antigament només com a Montjuïc.


El carrer Montjuïc entre el convent del Carme (22) i l'església de Betlem (23)
Fragment d'un plànol de 1807
Real Academia de la Historia


L’origen del nom

El nomenclàtor de Barcelona identifica el nom Tripó amb el cognom d’una família barcelonina i esmenta que el nom del carrer ja apareix en un document de 1316.

Hi ha constància del llinatge Tripó a Barcelona. El barceloní Pere Tripó va ser tresorer de la reina Maria de Xipre (1279-1319), tercera muller del compte rei Jaume II; Francesc Tripó (s. XIV) era propietari de cases, obradors i vinyes; el 1313, el barceloní Berenguer Tripó és cònsol de Messina; el 1328, s’esmenta Jaume Tripó com a funcionari reial a la ciutat.

Amades també diu que Tripó és un cognom d’un personatge de Barcelona que, segons una llegenda, es va fer ric venent julivert. Sense negar l’origen antroponímic, és evident que no se li pot donar gaire credibilitat a la notícia d’Amades, i més tenint en compte que l’expressió “fer com en Tripó”, que encara hem sentit als avis, es fa servir quan es dubta que algú hagi tret profit d’alguna cosa que en dóna poc. Víctor Balaguer també pensa, quan descriu el carrer Nou de Sant Francesc, que en Tripó podia haver estat un ric personatge de la ciutat, propietari de les casetes que hi havia abans que s’urbanitzés el carrer tal i com el coneixem avui.

El tripó (Verbascum thapsus; en castellà, “gordolobo”) és també una herba remeiera que s’ha fet servir contra l’asma i la bronquitis; també és el nom d'algunes fruites, com prunes o raïm, amb forma de testicle o panxudes. No seria estrany que un carrer en portés el nom d'una herba: el carrer Timó (“farigola”; en castellà, “tomillo”), un cul-de-sac del carrer d’Ataülf que podria ser un vestigi del desaparegut Palau Reial Menor o de la Comtessa, n’és un exemple.

Amades suggereix que el de Santa Anna pren el nom del “tripó” o massís de la muralla perquè el carrer tenia sortida prop del parament de la fortificació.

El Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll identifica tripó com a “testicle”. L’etimologia és aparentment clara: ve de tripa, originalment en el sentit de “budell”, però que en el cas que ens ocupa haurà derivat cap a “estómac”, “panxa” i, en sentit figurat, qualsevol convexitat que sobresurti d’un lloc aproximadament pla.

Si hem seguit el relat fins aquí veurem que no és tan evident que cinc carrers de Barcelona hagin dut el nom de Tripó fent referència a un llinatge. Si fem cas de les etimologies i dels significats del mot, veurem que apareixen altres possibilitats.

Tripó de Rere Palau s’havia dit carrer de les Tripes, probablement per la proximitat del mercat de carn que hi va haver a la plaça de les Olles i per la possibilitat que en el pou s’hi rentessin les tripes que s’havien de posar a la venda, com ja s’esqueia al carrer dels Ventres i el Rec Comtal (es conserva un tram del carrer en el jaciment del Born), o amb el carrer de les Freixures i el mercat de Santa Caterina.

En el cas de Tripó de Santa Anna, la proposta d’Amades identificant el tripó amb el massís de la muralla, un contrafort panxut, no sembla forassenyada. I el que després es va anomenar Montjuïc del Carme havia estat un carreró que accedia als horts del convent del Carme, i tots sabem que en els horts dels monestirs s’hi cultivaven, a més de verdures i hortalisses, herbes remeieres.

A falta d’altres explicacions, deixarem els Tripó de Nou de Sant Francesc i del carrer Manresa a la nissaga barcelonina. Només Sant Pere, amb set carrers i places, i Santa Eulàlia, barcelonina romana i màrtir cristiana, amb sis més una font i el monument més antic de la ciutat (a la plaça del Pedró), tenen el privilegi (advocacions de la Marededéu a banda) d’acaparar el nomenclàtor de Barcelona.


*

Notes:

(1) Referència topogràfica: AHSCSP Herències, llegats. Vol. VIII. Inv. 1. Carpeta 15/12

14 comentaris :

  1. Como siempre interesante y cautivadora entrada.
    De la calle Freixures conocí a un mayorista de carne que tenía allí su sala de despiece y que en una ocasión me habló de que aquel local perteneció a su abuelo y que por allí manaba agua abundante (en aquella época) como para poner, tal como lo hizo, una industria de despiece de carne.
    Salut .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel!

      Efectivament, al carrer de les Freixures, com el seu nom indica, l'activitat relacionada amb l'especejament de la carn era habitual gràcies a l'aigua que arribava del Rec Comtal. En vaig parlar de passada a l'apunt sobre els safareigs de Santa Caterina.

      http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2015/06/els-safareigs-de-santa-caterina.html

      Elimina
  2. A mi, que sóc de pagès, em meravella tota la saviesa dels teus articles. Ja sé que Barcelona no havia estat sempre com la veiem avui, però que ens ajudis a reconstruir-ne el passat amb tanta precisió és fantàstic. Només t'ho dic molt de tant en tant, però gaudeixo de tot el que escrius. "No pares, sigue, sigue!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ramon. Intento baixar a peu de carrer i mostrar en la mesura del que puc i es pot detalls que que se'ns escapen i que no formen part de les cròniques habituals. Quan faig recerca fins i tot jo em sorprenc de les coses que es poden explicar.

      Elimina
  3. Interessantíssim l'article.
    Jo també crec que les irregularitats que trobem en les alineacions del carrers, les andrones, els cul-de-sac són com una invitació a descobrir la història que amaguen. Són eloqüents els plànols parcel·laris i els plànols d'alineacions i rassants.
    Et felicito per el teu article. Magnífic.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Francesc. I és encara més emocionant descobrir que en la trama actual s'oculten carrers, andrones i cul-de-sac sovint s'amaguen entre les edificacions.

      Elimina
  4. Molt interessant, Enric.
    La paraula "tripó" no l'havia sentit més des dels temps de la meva infantesa a Mallorca. D'una varietat de pruna de forma molt ovalada en deien "de tripó de frare". Els més fins obviaven el mot "tripó" perquè els devia semblar encara més obscè referit a un religiós, i la cosa quedava en una simple "pruna de frare".
    Ves per on, m`he retrobat amb el mot mig oblidat i he sabut que a Barcelona hi havia hagut cinc carrers de Tripó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els camins del record són inescrutables, Sícoris! He obviat les referències del tripó a les prunes i altres fruites de forma ovalada per la similitud amb els testicles per no allargar les etimologies i perquè m'ha semblat que cap dels carrers en feia referència. Però vés a saber.

      Elimina
  5. Molt bon article, com sempre.
    Jo tambe tinc una consulta, perque el carrer de Tamarit comença al numero 72? On estan els 71 numeros restans?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Aris.

      Si ho mires sobre plànol, veuràs que el carrer de Tamarit és l'únic de l'Eixample que té continuïtat a l'altre costat del Paral·lel. Estava previst que continués més enllà del carrer Lleida, però les obres de l'Exposició Internacional de 1929 van trastocar els plans i ja no es va modificar la numeració.

      Elimina
  6. Doncs no en tenia ni idea pero m imaginava alguna cosa semblant, gracies per la resposta

    ResponElimina
  7. Molt bo. Com sempre. Felicitats, Enric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel. M'alegra que t'hagi agradat.

      Elimina
  8. Recuerde que si usted tiende a culpar a las circunstancias, condiciones y demás usted perderá el control sobre sí mismo.

    ResponElimina