Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

dimecres, 11 d’abril del 2012

T. Enami, un fotògraf misteriós




T. Enami (1859-1929) va ser el nom comercial d'un fotògraf japonès del període Meiji (1869-1912), emperador que va governar el Japó després del darrer shogun (rang militar concedit per l'emperador i governador de facto del país) i que va modificar l'estructura política, social i econòmica del país (creació de la universitat, aparell estatal i jurídic, i redacció d'una constitució japonesa) amb criteris occidentals. La T. del nom podia haver estat Toshi, però no ho va aclarir mai en cap document personal ni professional.




Nascut a Edo (actual Tòquio) durant l’època Bakumatsu, Enami va ser primer alumne i després ajudant del cèlebre fotògraf Ogawa Kazumasa, conegut sobretot per ser un dels grans mestres de la fototípia (impressió fotogràfica sobre vidre, utilitzada a finals del segle XIX i principis del XX per fer postals). Enami es va traslladar a Yokohama, on va obrir un estudi de fotografia molt a prop d’on tenia el seu Kozaburō Tamamura, un dels pares de la Yokohama shashin (shasin significa “fotografia”), una tendència artística que representava imatges del Japó tradicional, però també mític i llegendari, recreant-les i escenificant-les normalment en un estudi. El resultat era semblant al de la pintura i la il·lustració però amb una estètica hiperrealista. Kazumasa i Enami van treballar junts en diversos projectes, i tant plegats com per separat els resultats aconseguits són espectaculars i poc coneguts entre els profans.


Panoràmica de Nagasaki


En silenci, amb la parsimònia de la cerimònia del te, amb aquesta quietud aparent amb què sembla desenvolupar-se l’art japonès, Enami es va convertir en un dels fotògrafs més singulars. Va treballar amb tots els formats, però destaquen les fotografies de gran format compilades en el que s’anomena Àlbum de Yokohama. Enami va ser, també, el fotògraf més prolífic del Japó pel que fa a imatges de petit format, com és el cas de les fotografies estereoscòpiques i de les diapositives de vidre, de les quals les que resulten més extraordinàries són les pintades a mà. Malgrat la publicació d’algunes de les seves fotografies a la revista National Geographic, l’any 1921, la seva fama no està a l’alçada de la qualitat de les obres.

Yokohama, 1892-1895


Enami va sobreviure al Kantō daishinsai, el gran terratrèmol de 1923 que va assolar les ciutats de Yokohama, Chiba, Kanagawa, Shizuoka i Tòquio, però el seu estudi va quedar totalment destruït. El va reconstruir, però Enami moria poc després, l’any 1929. El seu fill, Tamotsu, es va fer càrrec de l'estudi, que va ser destruït un altre cop l’any 1945 quan els aliats van bombardejar Yokohama durant la Segona Guerra Mundial.




La tragèdia perseguia les obres d’Enami. Però Tamotsu no estava disposat a perdre el negoci. Va mantenir el nom comercial de l’estudi del seu pare i va jugar amb la T del seu nom per confondre el material del pare amb el que suposadament produïa ell, fins que la seva família va resoldre el misteri de l’atribució: Tamotsu no era fotògraf i el negoci només era fruit de la reproducció i venda de les velles fotografies paternes.


Pelegrí


En els darrers anys, amb les possibilitats que ofereixen les tècniques digitals, a les fotografies estereoscòpiques d’Enami s'hi ha afegit moviment per ampliar els efectes visuals a la visió 3D. El següent vídeo en reprodueixo algunes, però us remeto a la pàgina oficial, creada per Rob Oechsle, que a recollit i presentat el material de T. Enami, un fotògraf misteriós que s’ha mantingut ocult als nostres ulls fins fa pocs anys.




[+]

Pàgina web: T. Enami
Old Japan in 3D
Odyssey, the Art of Photography at National Geographic. Charlottesville: Thomasson-Grant, 1988
Bennett, Terry. Photography in Japan 1853–1912. Tuttle, 2006
Bennett, Terry. Old Japanese Photographs – Collectors' Data Guide. London: Quaritch, 2006

18 comentaris :

  1. Fa poc vaig ser a Itàlia i feien una exposició sobre fotografia japonesa del període Menji. Malauradament no disposava de temps perquè anava d'acompanyant i no la vaig poder veure... En fi, gràcies per aquest article que encara m'ha deixat més empranyat per perdre-me-la.

    Per cert, saps com es fan aquests Gift? Estan molt bé i m'interessaria saber fer-ho si no és gaire complicat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, llàstima que no hi poguessis anar! Passejat per la pàgina oficial i per Old Japan in 3D; paga la pena.

      Sobre els gif, no n'he fet mai. Sé que hi ha programes (alguns on-line) que uneixen retall i els donen moviment, i també ho pots fer amb un fragment de pel·lícula. Si fas una cerca a Google trobaràs opcions.

      Elimina
  2. Que interessant! jo vaig veure una exposició sobre art japonés del període Menji al caixaforum fa anys i era d'una qualitat increible
    Per cert, hi ha uns programes de rendering que crec que fan aquests efectes, però no m'he descarregat mai cap

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, sovint em sorprenc quan veig obres com aquesta, que són de finals del XIX i principis del XX. Em vaig perdre aquesta exposició. Llàstima.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Alyebard, encara diria més: són magnífiques!

      Per cert, qui coi és el Gos Beta? No m'he atrevit a comentar-to al bloc. Ara, el relat és fantàstic. Et vénen ganes d'escanyar a algú :)

      Elimina
    2. El Gos Beta és el malnom del meu cap directe, antic company de feina al mateix nivell, ascendit a la seva posició pel NO Mànager i molt pagat de sí mateix s'ha cregut que és "el rei del mambo". Gos beta, perquè en tot estol de gossos o llops el que té tot el dia el nas posat dins el cul del gos alfa ( el líder)és el gos beta. Jo, com bon lector, sóc llop solitari ;)

      Elimina
  4. Son preciosas.
    Hay un japonés que me encanta y que "tenía" una web muy bonita y que he visitado mucho, Yoshiyuki Iwase; te iba a poner el link, pero , cosas de internet, el enlace está roto y no lo entiendo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita, he echado un vistazo y parece que está eliminada la cuenta de Flickr donde estaban las fotos. He encontrado estas:

      http://www.sakura-do.com/galleries_photogs/Iwase_Yoshiyuki/index.html

      http://fotografiadelxixalxxi.blogspot.com.es/2011/02/xx-yoshiyuki-iwase.html

      A mí me gusta especialmente las que recogen los trabajos en el campo y en el mar.

      Elimina
    2. A mi también me gustan mucho ésas. Me parece que leí que son pescadoras de ¿algas? y que es un trabajo que historicamente lo hacen las mujeres, que por cierto tienen unos cuerpos estupendos debido a ello supongo. Y me gusta mucho lo modernas que van vestidas, ya sabes mi lado frívolo...
      Lastima la web, porque era esteticamente, muy bonita.

      Elimina
    3. He mirado y veo que la primera está sacada de la web original, pero muy chapuceramente y sólo hay esas fotos, cuando ésta era completísima y la segunda ya la había visto pero no tiene mucho interés porque precisamente cogen unos cuantos desnudos que no son los mejores para nada...
      Debe de haber un tema de herederos y copyright.

      Elimina
    4. Pombolita, la pesca especializada era tradicionalmente tarea de mujeres. De ahí la abundancia de leyendas que explican relaciones sexuales entre ellas y, por ejemplo, los pulpos.

      Elimina
  5. Saps de tot, Enric. Ho comparteixo i en faig difusió. Un plaer per a la vista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miraculosa, ja m'agradaria a mi saber de tot. Sóc inquiet i curiós; la resta és l'edat i la voluntat. Això sí: el món de la fotografia no m'és aliè.

      Elimina
  6. extraordinàries, comparteixos amb el teu permís, Enric.
    Un dia ens expliques això de les pescadores de cefalòpodes, si?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faltaria més, kalamar!

      El de les pescadores cefalòpodes és un dels temes que tenia en cartera, però que ha anat quedat al final de la llista. Però ja que tinc audiència, prenc nota ;)

      Elimina
  7. Una descoberta per mi Enric,,,en sabia tan poca cosa d´aquest mon fotografic de l´Asia.,,,,, El vaig coneixer pel cinema de A. Kurosawa i la guerra de 1939 -45. Molt bon article !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jaume. De fet, tots n'hem sabut ben poc d'Àsia. Ara, per sort, l'accés a la informació ens permet recuperar un món riquíssim, tot i que continuen fent-se servir molts tòpics. La gent viatge molt i coneix poc. Viatjar no ho és tot: cal viure la realitat. I si no que tu diguin a tu, oi Jaume?

      Elimina