Contra el patiment, Aspirina
Aquesta estampeta de la Bayer que acompanya aquest article és de la dècada de 1940, en plena postguerra espanyola i amb la Wehrmacht, l'exèrcit alemany, remodelant el mapa d'Europa. No se sap qui està fent publicitat a qui. Segurament és recíproca. Aspirina i hòstia s'assemblen en forma i contingut, i es complementen: on no arriba la fe, aspirina; on no arriba l'aspirina, fe.
Les estampetes estan fetes amb pintura fosforescent i de nit, després d'apagar els llums, il·luminen tenebrosament la foscor. Explica el text del dors que si mires fixament la imatge durant trenta segons i després dirigeixes la vista cap a una superfície blanca, s'hi apareix Déu. És cert. I no cal tenir fe. Com amb l'aspirina.
Mentre corrien aquestes imatges per les farmàcies de Barcelona, Catalunya i la resta de l'estat (encara no regalaven aquelles boletes de caramel de colors), Bayer, integrada en el consorci IG-Farben (amb Basf i Hoechst) de la indústria nazi, col·laborava en la producció del gas Ziklon-B, l'àcid cianhídric que es feia servir a Auschwitz per solucionar definitivament el mal de cap nacionalsocialista: 1,3 milions de jueus assassinats, només en aquest camp d'extermini.
Aquest apunt no vol ser una denúncia cap a cap empresa ni cap producte: mai ningú podrà pagar pel que va passar en els camps nazis. A més, tota la indústria alemanya històrica va participar, d'una manera o una altra, en la maquinària nazi. La llista és extensa: Bosch, Volkswagen, BMW, Deutsche Bank, Hugo Boss (els uniformes de l'exèrcit), Daimler-Benz (Mercedes), Porsche, Adolf Dassler (Adidas), Siemens, Lufthansa, Thyssen (ascensors)... Ara només són marques, noms. Els amos són uns altres, amb altres responsabilitats socials i polítiques sobre les seves espatlles. Però convé tenir present que res en aquesta vida és neutre, tot és amarat d'història. I convé no oblidar-ho perquè aleshores ens convertim en responsables.
Aquesta estampeta de la Bayer que acompanya aquest article és de la dècada de 1940, en plena postguerra espanyola i amb la Wehrmacht, l'exèrcit alemany, remodelant el mapa d'Europa. No se sap qui està fent publicitat a qui. Segurament és recíproca. Aspirina i hòstia s'assemblen en forma i contingut, i es complementen: on no arriba la fe, aspirina; on no arriba l'aspirina, fe.
Les estampetes estan fetes amb pintura fosforescent i de nit, després d'apagar els llums, il·luminen tenebrosament la foscor. Explica el text del dors que si mires fixament la imatge durant trenta segons i després dirigeixes la vista cap a una superfície blanca, s'hi apareix Déu. És cert. I no cal tenir fe. Com amb l'aspirina.
Recordeu l'envàs de quan érem petits?
Mentre corrien aquestes imatges per les farmàcies de Barcelona, Catalunya i la resta de l'estat (encara no regalaven aquelles boletes de caramel de colors), Bayer, integrada en el consorci IG-Farben (amb Basf i Hoechst) de la indústria nazi, col·laborava en la producció del gas Ziklon-B, l'àcid cianhídric que es feia servir a Auschwitz per solucionar definitivament el mal de cap nacionalsocialista: 1,3 milions de jueus assassinats, només en aquest camp d'extermini.
Aquest apunt no vol ser una denúncia cap a cap empresa ni cap producte: mai ningú podrà pagar pel que va passar en els camps nazis. A més, tota la indústria alemanya històrica va participar, d'una manera o una altra, en la maquinària nazi. La llista és extensa: Bosch, Volkswagen, BMW, Deutsche Bank, Hugo Boss (els uniformes de l'exèrcit), Daimler-Benz (Mercedes), Porsche, Adolf Dassler (Adidas), Siemens, Lufthansa, Thyssen (ascensors)... Ara només són marques, noms. Els amos són uns altres, amb altres responsabilitats socials i polítiques sobre les seves espatlles. Però convé tenir present que res en aquesta vida és neutre, tot és amarat d'història. I convé no oblidar-ho perquè aleshores ens convertim en responsables.
Enric, només puc articular un glubs davant de tota aquesta connivència. L'hòstia amb la creu de l'Aspirina serà la càrrega menor de tot el que haurem d'empassar-nos.
ResponEliminaAllau, rodes de molí, ens empassem! I en nom de Déu es continuen construint imperis i brandant banderes i espases.
EliminaTengo más fe en la aspirina que en dios, pero ese fenómeno de la aparición en tu pared me encantaría verlo, y podrías comercializarlo, ¡mira las caras de Belmez! a lo mejor te subvencionan con algo que les quede.
ResponEliminaDel pasado de la Bayer, no digo nada, más me vale, que casi todos tenemos antepasados impresentables si rascamos un poco...
Pombolita, la aspirina me acompaña desde que la razón se impuso a la esperanza. Un a cuestión de química y magia.
ResponEliminaL'aspirina em va molt bé. Combinada amb l'hòstia deu ser miraculasa. Mira que no haver-ho provat mai!
ResponEliminaMiraculosa, com l'aspirina no hi ha res; és allò que els castellans en diuen "mano de santo".
EliminaBon dia, Enric.
ResponEliminaAixò m’ha recordat a la publicitat de l’heroïna feta per la mateixa Bayer una mica abans, cantant-ne les excel•lències. Meravelles de la tecnocràcia. Ara bé, jo sumo a la crítica a la religió institucionalitzada la crítica al cientificisme, que per a mi és un amo igual d’estricte. Formes cada cop més subtils del mateix impuls.
Respecte al gran capital, certament molts dels propietaris de les corporacions són uns altres, però m’agradaria saber quants comptes a Suïssa estan plens gràcies als negocis fets durant aquells anys.
Salut!
Missatger, estic d'acord amb tu. Poc té a veure amb la ciència l'ús vulgar que se'n fa. Una cosa és ciència i una altra cientifisme. Fixa't com en els anuncis fan servir com esquer el "demostrat científicament".
EliminaI pel que al negocis de guerra (totes), poques multinacionals deuen tenir les mans netes de sang.
Glups l'estampeta! després de tants anys encara la pintura manté la fosforescència? és un miracle!
ResponEliminaA la llista de les indústries potser s'afegiria Nivea i Henkel: m'ha agafat un mal cos pensar en elles..
bona pasqua!
kalamar, amb la pintura de l'estampeta he fet una llicència poètica. No estic gaire segur que encara mantingui les propietats. Ara m'hi fixaré.
EliminaCom li deia al Missatger, poques multinacionals deuen tenir les mans netes de sang.
Bona relació de tot plegat. A la Galeria d'Imatges ja en va sortir un altre exemple:
ResponEliminahttp://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/2010/04/publicitat-aspirina.html
Galderich, no l'havia vist. Acabo d'incorporar un vincle cap a la Galeria.
EliminaHe recordat una pel·li del Lars Von Trier, "Europa", on explica la supervivència del nazisme més enllà del final de la guerra. No és ficció: la indústria alemanya que va créixer amb Hitler és que avui ens venen com a exemple i com a model. Hugo Boss va dissenyar els uniformes de la SS, i avui el pots veure anunciat a la pantalla de TV de casa teva.
ResponEliminaSí, estic al cas, Lluís. Sé que a les empreses alemanyes se'ls va demanar estudiar el seu passat i confirmar que no hi quedava cap rastre de col·laboració nazi en l'actual estructura.
EliminaEl que trobo boníssim és que utilitzin la imatge de la creu per anunciar la fi del dolor.