Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

divendres, 6 d’abril de 2012

La sagrada forma de l'aspirina



La veneració de la creu

La festivitat de la la Invenció de la Santa Creu se celebra el 3 de maig. El terme "invenció» ve del llatí invenio, "descobrir" i la diada rememora el dia en què Helena, mare de l'emperador Constantí, col·leccionista de relíquies i convertida en santa per l'Església, va trobar la veritable creu (veracreu) de Jesucrist quan va peregrinar a Jerusalem l'any 326.

El 14 de setembre se celebra l'Exaltació de la Creu. Segons les fonts, la data commemora la consagració de l'iglésia del Sant Sepulcre de Jerusalem, l'any 335, o la recuperació de la Creu por Heracli, el 628, en mans dels perses des de poc després de la mort de Jesús. Com veiem, hi ha una disputa entre les dues festivitats i l'autor del rescat de la creu, de la qual hi ha tantes relíquies repartides pel món que es podria construir un vaixell amb les restes.

La relació de la creu amb el maig florit ens porta a una tradició pagana molt més antiga: l'Arbre de Maig, comuna amb altres religions precristianes i pobles com celtes, germànics, grecs, romans i eslaus.


Contra el patiment, Aspirina

Aquestes estampetes de la Bayer que acompanyen aquest article han estat l'excusa per parlar de l'advocació de la Santa Creu. Són de la dècada de 1940, en plena postguerra espanyola i amb la Wehrmacht, l'exèrcit alemany, remodelant el mapa d'Europa. No se sap qui està fent publicitat a qui. Segurament és recíproca. Aspirina i hòstia s'assemblen en forma i contingut, i es complementen: on no arriba la fe, aspirina; on no arriba l'aspirina, fe.

Les estampetes estan fetes amb pintura fosforescent i de nit, després d'apagar els llums, il·luminen tenebrosament la foscor. Explica el text del dors que si mires fixament la imatge durant trenta segons i després dirigeixes la vista cap a una superfície blanca, s'hi apareix Déu. És cert. I no cal tenir fe. Com amb l'aspirina.


Recordeu l'envàs de quan érem petits?


Mentre corrien aquestes imatges per les farmàcies de Barcelona, Catalunya i la resta de l'estat (encara no regalaven aquelles boletes de caramel de colors), Bayer, integrada en el consorci IG-Farben (amb Basf i Hoechst) de la indústria nazi, col·laborava en la producció del gas Ziklon-B, l'àcid cianhídric que es feia servir a Auschwitz per solucionar definitivament el mal de cap nacionalsocialista: 1,3 milions de jueus assassinats, només en aquest camp d'extermini.

Aquest apunt no vol ser una denúncia cap a cap empresa ni cap producte: mai ningú podrà pagar pel que va passar en els camps nazis. A més, tota la indústria alemanya històrica va participar, d'una manera o una altra, en la maquinària nazi. La llista és extensa: Bosch, Volkswagen, BMW, Deutsche Bank, Hugo Boss (els uniformes de l'exèrcit), Daimler-Benz (Mercedes), Porsche, Adolf Dassler (Adidas), Siemens, Lufthansa, Thyssen (ascensors)... Ara només són marques, noms. Els amos són uns altres, amb altres responsabilitats socials i polítiques sobre les seves espatlles. Però convé tenir present que res en aquesta vida és neutre, tot és amarat d'història. I convé no oblidar-ho perquè aleshores ens convertim en responsables.




Bereshit ha fet donació d'aquesta imatge al
Morbid Anatomy Museum de Nova York

14 comentaris :

  1. Enric, només puc articular un glubs davant de tota aquesta connivència. L'hòstia amb la creu de l'Aspirina serà la càrrega menor de tot el que haurem d'empassar-nos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, rodes de molí, ens empassem! I en nom de Déu es continuen construint imperis i brandant banderes i espases.

      Elimina
  2. Tengo más fe en la aspirina que en dios, pero ese fenómeno de la aparición en tu pared me encantaría verlo, y podrías comercializarlo, ¡mira las caras de Belmez! a lo mejor te subvencionan con algo que les quede.
    Del pasado de la Bayer, no digo nada, más me vale, que casi todos tenemos antepasados impresentables si rascamos un poco...

    ResponElimina
  3. Pombolita, la aspirina me acompaña desde que la razón se impuso a la esperanza. Un a cuestión de química y magia.

    ResponElimina
  4. L'aspirina em va molt bé. Combinada amb l'hòstia deu ser miraculasa. Mira que no haver-ho provat mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miraculosa, com l'aspirina no hi ha res; és allò que els castellans en diuen "mano de santo".

      Elimina
  5. Bon dia, Enric.
    Això m’ha recordat a la publicitat de l’heroïna feta per la mateixa Bayer una mica abans, cantant-ne les excel•lències. Meravelles de la tecnocràcia. Ara bé, jo sumo a la crítica a la religió institucionalitzada la crítica al cientificisme, que per a mi és un amo igual d’estricte. Formes cada cop més subtils del mateix impuls.
    Respecte al gran capital, certament molts dels propietaris de les corporacions són uns altres, però m’agradaria saber quants comptes a Suïssa estan plens gràcies als negocis fets durant aquells anys.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Missatger, estic d'acord amb tu. Poc té a veure amb la ciència l'ús vulgar que se'n fa. Una cosa és ciència i una altra cientifisme. Fixa't com en els anuncis fan servir com esquer el "demostrat científicament".

      I pel que al negocis de guerra (totes), poques multinacionals deuen tenir les mans netes de sang.

      Elimina
  6. Glups l'estampeta! després de tants anys encara la pintura manté la fosforescència? és un miracle!

    A la llista de les indústries potser s'afegiria Nivea i Henkel: m'ha agafat un mal cos pensar en elles..

    bona pasqua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. kalamar, amb la pintura de l'estampeta he fet una llicència poètica. No estic gaire segur que encara mantingui les propietats. Ara m'hi fixaré.

      Com li deia al Missatger, poques multinacionals deuen tenir les mans netes de sang.

      Elimina
  7. Bona relació de tot plegat. A la Galeria d'Imatges ja en va sortir un altre exemple:
    http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/2010/04/publicitat-aspirina.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, no l'havia vist. Acabo d'incorporar un vincle cap a la Galeria.

      Elimina
  8. He recordat una pel·li del Lars Von Trier, "Europa", on explica la supervivència del nazisme més enllà del final de la guerra. No és ficció: la indústria alemanya que va créixer amb Hitler és que avui ens venen com a exemple i com a model. Hugo Boss va dissenyar els uniformes de la SS, i avui el pots veure anunciat a la pantalla de TV de casa teva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, estic al cas, Lluís. Sé que a les empreses alemanyes se'ls va demanar estudiar el seu passat i confirmar que no hi quedava cap rastre de col·laboració nazi en l'actual estructura.

      El que trobo boníssim és que utilitzin la imatge de la creu per anunciar la fi del dolor.

      Elimina