L'altre Josep Guardiola (1930-2012)

Dieciséis toneladas a YouTube

La infantesa és aquell territori que s'allunya a mida que els personatges que la van habitar es converteixen en record, i que a mida que s'acumulen els records més a prop la sentim. És impossible, i estèril, resistir-se al poder evocador dels records i de l'estètica que ens va tocar viure. És el cas del cantant Josep Guardiola, amb aquella veu greu i suggeridora, el bigotet ridícul de galant de postguerra, sonava quan venia a casa. De molt petit, jo l’odiava perquè m’estirava les orelles amb el mateix gest compulsiu que d’altres et despentinen o et pessiguen les galtes. Amb ell em ve sempre a la memòria –no sé per què associacio una cosa amb l'altra– la primera televisió que vam tenir a casa, que era motiu de visita de coneguts i veïns... i se’m fa tot plegat un record llunyà...

En el context de la música catalana contemporània, a Guardiola no se li ha fet prou justícia. El fet que triomfés cantant en castellà i que fos de l'Espanyol no va ajudar. Però molts ignoren que va ser un dels pioners de la cançó en català abans no aparegués la Nova Cançó.

No podem oblidar, però, que el tret de sortida de la cançó catalana és l’any 1958, quan s’editen dos EP: Hermanas Serrano: Cantan en catalán los éxitos internacionales i José Guardiola: Canta en catalán los éxitos internacionales. Les germanes Serrano tornen a gravar en català El dia dels enamorats (1959), i Guardiola també ho fa amb cançons del Festival de San Remo (1959), i un altre cop després de guanyar el 1r premi del Festival de la Cançó Andorrana (1960). També de 1960 és Recordant “La Moños”, de Rudy Ventura y su conjunto. Font Sellabona cantava en català a la ràdio, com ho feien la majoria, de la mà de locutors com Joaquín Soler Serrano o Salvador Escamilla, i enregistrà el primer EP, El mercat del ram, l’any 1961. Són la prehistòria de la Nova Cançó. I pel camí, Salomé, cantant “professional” com Josep Guardiola i les germanes Serrano, arribava a la fama cantant amb Raimon el “Se’n va anar” que els donaria el triomf en el Festival de la Canción del Mediterráneo de 1963, gràcies al sistema de votació popular que regia el festival. A partir de l’edició de 1964 es va posar el veredicte a mans d’un jurat per no deixar en evidència el Règim i la seva política cultural repressiva.

Salomé i Raimon en el Festival de la

Canción del Mediterráneo de 1963

De la Salomé, també en tinc records infantils. La Maria Rosa era una nena de 19 anys quan la vaig conèixer. Tenia tres anys menys que ma mare, i jo era un marrec que passava l’estona anant de mà en mà entre dones que s’explicaven la vida, la pròpia i la dels altres, a la perruqueria del carrer del Clot on coincidírem un o dos cops al mes, durant molts anys. Abans que ningú, em vaig aprendre el "Se’n va anar" mentre Salomé em feia el cavallet gronxant-me sobre les seves cames. I ara encara puc tancar els ulls i veure mar enllà les terres llunyanes de la infantesa. La música té això. No te la fas teva, sinó que és ella qui et segresta.

Les germanes Serrano van desaparèixer aviat de l’escena; l’any 1965. Rudy Ventura va seguir tocant la trompeta per festes i envelats fins que va morir. Josep Guardiola va seguir el seu camí de cantant melòdic, recollint èxits per l’Estat i a Amèrica del Sud. Sellabona es va dedicar a la pintura: quants cops no l’hauré vist pintar al seu estudi de Tossa i pels carrer de la Vila Vella sense saber-ne res de la seva relació amb la música! I Salomé va seguir cantant molts anys gràcies a un segon èxit: el Festival d'Eurovisió de 1969. Mentrestant, la Nova Cançó anava fent el seu camí exitós.

Només volia parlar de Josep Guardiola, però una cosa et porta a una altra. A l'enllaç de la primera foto hi trobareu la seva veu profunda cantant en castellà "Sixteen Tons"; a sota d'aquestes ratlles, l'entranyable i carrincló "Di, papá", amb la seva filla Rosa Mary; i al final, cantant en català els èxits del Festival de Sanremo de 1963

Di, papá a Youtube

En el següent vídeo Josep Guardiola canta en català

els èxits del XIII Festival de Sanremo 1963