Dieciséis tonelades [Youtube]
La infantesa és aquell territori que s'allunya a mida que els personatges que la van habitar es converteixen en record, i que a mida que s'acumulen els records més a prop la sentim.
L'altra dia en parlava a Entre la nova i la vella cançó, i ara...
És impossible, i estèril, resistir-se al poder evocador dels records i de l'estètica que ens va tocar viure.
Di, papá [Youtube]
Oooooh!! M'ha fet entrar en veure que no només figurava l'any de neixament !!!
ResponEliminaTot un mite i aquesta cançó era de les predilectes d'algú que potser el retrobi allà on vagi ara.
Estaria bé que existís un lloc així. De moment ens conformarem... ens conformarem a tardar a trobar-lo.
EliminaSi, si, que per molt idílic que sigui,i moltes cançons i bons moments, prefereixo les penuries d'aquí !!! Per si de cas !!!
Eliminaera tot un clàssic, a casa teniem un single amb la cançó que cantava amb la seva filla, la de "di papa"
ResponEliminaAmb la Rosa Maria. Encara el tinc a casa.
EliminaOstres, li dèiem Pepe Hucha, i tenien una magnífica competència de crooners amb en Ramon Calduch!
ResponEliminaSí senyor, Pepe Hucha! No n'han corregut gaires, de crooners, per aquí. S'ha de reconèixer que tenien un tros de veu.
EliminaOstres, mai el vaig sentir com a propi. És més, jo diria que la cançoneta que va cantar amb la seva filla és la que em va obrir els ulls a la crítica salvatge musical...
ResponEliminaGalderich, jo no tinc criteri. El coneixia i el vaig sentir des que vaig néixer.
Elimina...traigo
Eliminaecos
de
la
tarde
callada
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
ENRIC
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS, FLOR DE PASCUA ENEMIGOS PUBLICOS HÁLITO DESAYUNO CON DIAMANTES TIFÓN PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA,JEAN EYRE , TOQUE DE CANELA, STAR WARS,
José
Ramón...
José Ramón, nos daremos una vuelta por tu blog.
EliminaBienvenido. Un abrazo.
Quin ensurt deurien tenir els culés, ahir...!
ResponEliminaHa, ha, ha...! El millor de tot és que aquest Guardiola era periquito!
EliminaQue bo, Lluis !!! ha,ha,ha
EliminaA don José lo vi ya muy mayor en el verano de 2004 en unas verbenas de pueblo, cantando en play back con su smoking blanco, su bigotillo y su peluquín... En un momento dado abordaba la de "Di papá" y solicitaba una voluntaria entre los asistentes para cantarla con él. Era entonces cuando su hija, ya muy crecidita, aparecía camuflada entre el público y como si fuera una más, como por casualidad, subía a entonar el perpetuo himno junto a su padre... todo muy decadente y encantador...
ResponEliminaExacto, Abuelito, decadente y encantador. Casi era tan inmortal como un tebeo.
EliminaEspero que esté usted bien en su retiro temporal.
(Su comentario había quedado perdido por el ciberespacio y lo he localizado hoy, de ahí el retraso en la repuesta).