dijous, 3 de gener del 2013
La mà de Déu i les il·lusions perdudes
Cap de les dues caràtules de disc que il·lustren aquest apunt tenen la intenció que ens vindrà al cap en primera instància, però el temps, la moral i les circumstàncies modifiquen la percepció i el significat de les imatges.
He touched me, cantada pel nen Greg Kendrick i editada a la dècada de 1960 als Estats Unids, és una cançó religiosa que parla de la inspiració de Déu en les nostres vides. Aquest “Ell em va tocar” fa referència a la mà de Déu. En el seu moment aquest títol no va generar cap interpretació pecaminosa ni es va alçar cap veu contra la pederàstia entre el clergat. Avui, assabentats de la magnitud del drama que tots coneixíem però que ningú denunciava perquè la violència de l’autoritat formava part de la vida, fem una lectura malintencionada que, a més, ens provoca un somriure o fins i tot una riallada, que ve justificada pel mal gust estètic. I malgrat tot, la tragèdia social hi és i no ens fa riure.
Virgin Killer (1976) és del grup alemany de hard rock Sporpions. L’àlbum pren el nom d’una de les cançons de l’LP, que parla de la mort de la innocència i la ingenuïtat a mans del pas del temps i de la força de la realitat que ens fa perdre la il·lusió. La fotografia de la nena (Jacqueline, la filla de 10 anys del dissenyador de la portada) amb un vidre trencat sobre la zona genital és una imatge potent. No és, evidentment, una imatge gratuïta i es va tirar endavant sabent que provocaria reaccions adverses. I així va ser: es censurà a diversos països per immoral i considerada com a pornografia infantil. L'any 2008 la polèmica va arribar a la xarxa quan diversos grup cristians van denunciar Wikipedia per publicar la caràtula i l'FBI va fer tancar la pàgina en llengua anglesa.
De la mateixa manera que amb He touched me som nosaltres qui alterem el significat del títol i del producte sense mala intenció aparent, en el cas de Virgin killer, com sempre, és la ment dels puritans i dels censor la que trasllada la seva idea de pecat allà on no n’hi ha. En una societat en què la imatge exerceix un poder tan gran tot pot estar connotat, però en última instància som nosaltres els que veiem allò que volem veure.
I ja que s’acosta la nit de Reis i tenim nens pel mig, si no sabeu què regalar El llibre de la selva i Mowgli són una bonica metàfora que ens ajuda a créixer en una societat en què el pas del temps tot ho governa.
Etiquetes de comentaris:
humor
,
imatges incorrectes
,
música
,
portades
,
religió
,
violència de gènere
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Reconec que no em fan sentir còmoda aquestes imatges i això em fa pensar en com ha evolucionat el pensament i en com n'és de poderosa la censura del políticament correcte. M'he sentit terroritzada.
ResponEliminaClidice, la teva és una de les reflexions interessant: el pensament evoluciona perquè augmenta el nostre esperit crític però també perquè canvien els paràmetres socials i polítics amb què es mesura la realitat, però no sempre és sota el nostre control.
EliminaOstres, la portada del virgin killer es molt forta. La nena està en aquell moment púber-adolescent i la fotografia està molt ben feta. Encara que van de provocadors els Scorpions, trobo que aquest tipus d'imatge poden incomoda a més d'un. Potser si la postura i la mirada fos una altra no passaria res, però es que el fotograf ha buscat aquesta provocació.
ResponEliminaAris, jo no hi veig provocació en el cas del grup: la fotografia s'adiu molt amb el que diu la cançó. Som nosaltres que ens deixem impactar per coses que no suggereix la imatge. Una cosa és que la productora sabia que aquest impacte ajudaria a vendre més: em sembla més greu això.
EliminaMowgli, estàs content de veure'm o són les retallades el que tens entre cames?
ResponEliminaPobre Mowgli! Si es veiès no entendria res...
EliminaTinc la impressió de què encara no es pot parlar del tema de la pederàstia amb llibertat i sense hipocresies, per cap banda, ni que fos per l'estrictament biològica i personal. Diuen que és un dels darrers tabús, el mateix que l'incest, i que en lloc d'alliberar-se s'ha anat fent més inquietant i reprimit, fins i tot a nivell dialèctic. Cert que l'església n'ha tingut molts casos, sol passar en els contextos sectaris i tancats però passa a les millors famílies laiques i d'esquerres.
ResponEliminaCert, Júlia, passa en les millors famílies. I segurament aquest és el problema: és un fenomen massa estès, afecta massa gent i exposar-ho ens exposa.
EliminaL'incest que s'esdevé amb violència, que implica adults i menors, està en el mateix cas que la pederàstia. Però hi ha molt més incest que no pas aquest, el voluntari i que implica adults. D'aquest en sabem poc perquè no surt mai a la llum i, en principi, no afecta la societat, però se'n tenen dades.
Pel que fa a les dues imatges, ambdues em semblen igualment inquietants i són, amb sexe o sense, una manipulació de la infantesa, com els nens-actors, nens-models, fins i tot nens-músics. Més enllà del tema sexual, que també, de petit no pots decidir res sense els grans.
ResponEliminaTotalment d'acord, Júlia. I crec que això és el realment greu: la manipulació dels infants; la manipulació a què tots estem exposats però que afecta especialment a qui està formant la seva personalitat. A mi m'inquieta molt més la primera.
EliminaQuina fiblada! Aquest tema em trasbalsa.
ResponEliminakalamar, ens trasbalsa! Però fixa't que les imatges no tenen res a veure amb això que ens trasbalsa; és la lectura que en fem.
EliminaM'has fet pensar en un dels pocs llibres (que conec) que va provar d'afrontar la pederàstia d'una altra manera: "Raval: de l'amor als nens", Arcadi Espada, Empúries 2004. Del qual en Joaquim Jordà en va fer un documental terrible: "De nens". On hi ha una cançó de l'Albert Pla, que també ha gosat parlar del tema.
ResponEliminaLluís, tinc pendent veure aquest documental. El cas del Raval és especialment alliçonador.
EliminaLa segona imatge és la que més impacta però més per la mirada i la postura que pel nu!
ResponEliminaI la tercera és genial, les agulles del rellotge marcant els animalons que acompanyen Mowgli amb una cara d'al·lucinats que se suposa els bé de quan les agulles els assenyalen...
Es veritat, Galderich; la foto està feta amb tota la mala intenció i la intenció és provocar, però no és una incitació a la pederàstia.
EliminaLa primera em produeix una profunda tristesa. I la tercera és per riure!
La primera imatge em sembla inquietant; la segona, explícita i la tercera, senzillament, còmica. El tema és, com ja heu assenyalat, un gran tabú, la qual cosa de vegades ha provocat, per mor de la correcció política, algunes situacions absurdes com, per exemple, mirar malament algú només per acaronar un nen.
ResponEliminaSícoris, o absurdes com la prohibició de posar cremar solar als nens en els campaments infantils en el Regne Unit.
EliminaÉs curiós perquè encara que jo he donat el context de les dues cobertes les nostres mirades van més enllà. Com ja he dit, reconec que la segona és potent i provocadora, però sense ànim sexual; per a mi és només simbòlica. Un altra cosa és si es poden utilitzar o no imatges de menors per "anunciar" productes que no van destinats al públic infantil. Se suposa que ara hi ha una llei que ho regula però la publicitat se la salta contínuament.
Per complementar la línia que apunta la Júlia sobre altres formes de manipulació, quan no de domini i esclavatge, penso amb el munt d'infants forçats pels pares a convertir-se en uns esportistes d'elit. Quelcom correcte i acceptat, tot i que el cost de cada campió sigui una colla amb la infància robada.
ResponEliminaEm ve al cap un pare castigant davant de tothom al seu fill perquè havia caigut en unes finals l'eslàlom d'alevins.
Si sabessis, Girbén, la de vegades que m'hi he trobat en les competicions d'atletisme! És ple de pares que trameten les seves frustracions als fills i que busquen convertir-los en el que ells no van poder ser. D'aquí que la primera imatge sigui tan inquietant.
Elimina