L'Arnau, l'últim teatre de barraca de Barcelona

Salón Arnau (1904)

Foto: Lluís Girau Iglesias

Programa Va passar aquí de Betevé

18 de setembre de 2018

“Boca a Boca” és la proposta guanyadora per a la rehabilitació del Teatre Arnau


“Boca a Boca”, de l’equip d’arquitectes H Arquitectes, és la proposta guanyadora per a dur a terme el projecte de rehabilitació i adequació del Teatre Arnau, al districte de Ciutat Vella. A partir d’aquest moment, l’equip guanyador ha de desenvolupar la seva proposta i materialitzar-la en un projecte executiu que ha d’estar redactat al gener de 2019. D’aquesta manera es podrien iniciar les obres durant el primer semestre de 2019.

El jurat del concurs ha destacat que aquesta proposta integra de manera harmoniosa els elements que es mantenen de l’edifici actual i els que s’incorporen, creant una nova realitat contemporània. A més, les peces que composen l’edifici són clares i ben organitzades per facilitar tant la gestió com el seu ús, i resulten fàcilment aïllables o relacionables entre sí en funció de les necessitats. Això dota l’edifici d’un elevat grau de versatilitat.

Així, “Boca a Boca” -d’acord amb les bases del concurs- prioritza la preservació del Teatre Arnau, que és el darrer teatre de barraca de la ciutat, i planteja la intervenció entenent que representa un llegat d’interès històric que no es pot deixar perdre. La proposta mantindrà la façana, la boca d’escena, la forma de ferradura de la sala, la barana de l’amfiteatre, i tota l’estructura de fusta (pilars, forjats, entramats de façana...). Es busca preservar els elements importants, convertir-los en fonamentals i afegir els mínims elements necessaris per crear un nou sistema que permeti fer aflorar la memòria, l’espai teatre i l’acció teatral.

L’edifici mantindrà una disposició que inclou una planta soterrani, una altra de semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis, que donaran cabuda al programa funcional que va sorgir del procés participatiu que s’ha dut a terme durant aquest mandat i que compta amb un grup impulsor format per representants de les diferents entitats i col·lectius del teixit cultural i veïnal de la ciutat i, en especial, dels barris de Poble Sec, Raval i Sant Antoni.

Fruit d’aquest procés, es va decidir que l’Arnau esdevingui un equipament municipal innovador que fusioni les arts escèniques, la recuperació de la memòria de l’edifici i el Paral·lel i el treball amb la comunitat dels barris limítrofs. La voluntat és que sigui un projecte cultural singular: de referència per a tota la ciutat, combinat amb una forta vinculació al territori i a la recuperació de les memòries d’aquest entorn.

La proposta preserva i potencia tres aspectes essencials de l’edifici: la nau, la forma de ferradura de la sala i l’estructura de fusta.

- Nau: la nau de tres cossos és un dels aspectes més definitoris del teatre de barraca, amb un cos principal i dos cossos laterals. Aquesta és una estructura quasi industrial amb un volum important, una direccionalitat molt clara i molt pragmàtica a la vegada que poc freqüent en l’àmbit teatral.

- Forma de ferradura de la sala: les llotges actuals s’adapten a la forma de ferradura de la sala d’una geografia molt més teatral. La contraposició entre l’estructura genèrica, senzilla i austera de la nau amb l’especificitat de les formes de ferradura també és molt rellevant.

- Estructura de fusta: és l’aspecte que millor expressa la complexitat entre la nau (essència del teatre de barraca) i la forma de ferradura de la sala. Aquesta estructura excepcional a preservar està configurada per un sistema porticat de tres naus, de pilars molt esvelts creuant un entramat més dens i complex, de geometries expressives que conformen les bigues i entrebigats dels forjats de les llotges; per les encavalcades corbades de la coberta, sorprenentment afinades, i pel revestiment interior d’entarimat de fusta.

L’actuació comportarà, essencialment, deixar l’esquelet de l’antic Teatre despullat, sanejar la fusta, afegir connectors metàl·lics, reforços de fusta i formigonar aquells espais entre fusta necessaris per garantir l’estabilitat de l’estructura.

Així, es reconstruirà la façana original de l’edifici, recuperant la composició i les portes que s’han anat alterant, però utilitzant la mateixa tècnica mixta fusta-formigó de l’interior de l’edifici (teatre i ateneu). A més, s’afegeix un espai obert a la ciutat, ja que el nou ateneu reprodueix un gest similar al de la ferradura del teatre però direccionat cap al carrer, on una gran boca d’escena a la façana converteix la plaça en el propi escenari i viceversa. Aquest funcionament invertit entre teatre i ateneu configura l’estructura formal principal del projecte.

Pel que fa a la llum natural, es busca preservar-la i recuperar-la, de manera que el teatre guanyi versatilitat i es pugui emprar per dur a terme més activitats i durant més hores del dia. Això es farà mitjançant cortines i d’altres sistemes per tal de poder enfosquir en els moments que sigui necessari.
A més, la proposta també planteja la millora de la relació entre la part posterior del teatre i la façana de l’edifici d’habitatges enderrocant els cossos annexes de l’equipament. D’aquesta manera, s’allibera un passatge que, quan estigui obert, permetrà una entrada secundària per darrera de la caixa escènica i connectarà el carrer Nou de la Rambla amb l’Ateneu del propi Arnau. Quan l’accés estigui restringit, només permetrà la càrrega i descàrrega i un accés directe per a tècnics i actors.

Cal tenir en compte que el Teatre Arnau es troba en la transició entre el barri del Raval i el Paral·lel i el propi edifici juga aquest paper, ja que les façanes laterals són molt bàsiques, planes, austeres i sense cap representativitat; mentre que la façana principal construeix una escena pública i vol destacar i representar que és un teatre.


Un equipament multidisciplinari del segle XXI


Tot això respondrà a la voluntat de construir un projecte ampli, transversal i multidisciplinari ajustat a les realitats escèniques i socials del moment en què ens trobem i que es basi en el fet que aquest serà un únic projecte amb un equip de treball que desenvoluparà els tres eixos en els que es basa i que són:

- Un espai escènic multidisciplinari: en què es puguin crear i exhibir obres de diferents disciplines, com podrien ser la música, la dansa, el teatre o el circ, entre d’altres. A més, haurà d’incloure les vessants de creació, d’exhibició, de formació i de banc de recursos tant tangibles com intangibles. També es busca promoure l’exercici del dret a la cultura per al conjunt de la població; cobrir les necessitats d’espais, reconeixement, visualització i treball en xarxa del treball social; aprofitar la diversitat d’arts escèniques que es desenvolupen al territori i impulsar projectes artístics amb enfocament comunitari. També és una aposta per la cultura de base a la ciutat.

- Recuperació de la memòria: no només de la memòria de l’edifici com a darrer teatre de barraca del Paral·lel si no que també es refereix a d’altres elements com la memòria de les arts escèniques que s’hi desenvolupaven, però també de la memòria històrica, social i política del Paral·lel, del teatre popular, etc. i dels tres barris del seu entorn, com són Raval, Poble Sec i Sant Antoni.

- Enfocament social, comunitari i intercultural: mitjançant el qual la comunitat esdevingui part activa, integrant i decisòria. Aquest espai ha de ser un espai participatiu, de trobada i que estigui en diàleg permanent amb el seu entorn i no d’esquenes als barris. Ha d’esdevenir un equipament de proximitat que ofereixi activitat relacionada amb el barri. Es planteja la creació d’un ateneu popular que actuï com a porta d’entrada de la comunitat a l’Arnau i vinculat també a la recuperació de la memòria de l’espai.

Els usos que acollirà l’edifici es distribueixen en línies generals de la següent manera: a les plantes soterrani i semisoterrani els espais de serveis, magatzems, tallers, camerinos, moll de descàrrega, instal·lacions, etc; a la planta baixa, els accessos i vestíbuls principals, la sala del teatre, l’espai polivalent de l’ateneu, etc; a les plantes superiors -primera i segona- es troben l’amfiteatre, la sala d’assaig, el centre d’interpretació, administració i altres espais tècnics i de magatzem.

El futur del Teatre Arnau ha estat definit en un procés de participació que es va engegar al juny de 2016. Aquest procés ha comptat amb un grup motor integrat per actors del món de la cultura, els moviments socials, entitats veïnals i comunitàries; i diversos actes i debats públics. Dos anys després coneixem la proposta guanyadora per la rehabilitació del Teatre Arnau, la qual integra els eixos sorgits del treball de dos anys. Aquest 2018 també es posarà en marxa l’Arnau itinerant, un projecte que ha de permetre desenvolupar les activitats i projectes que acollirà el Teatre Arnau en diferents espais de la ciutat, fins que el Teatre estigui rehabilitat.

Font: Servei de premsa de l'Ajuntament de Barcelona

L'Arnau, amb el nom de Folies Bergère, el 1915

El Teatre Arnau, història del Paral·lel

“Si volvemos al Paralelo, bajando de la montaña por la calle del Conde del Asalto, nos encontraremos con el punto neurálgico del barrio. Lo que resta de aquella picaresca de antaño se reúne todavía en la pequeña plaza que se forma en el cruce del Paralelo con la calle Nueva, entre el Español, el cine Arnau, la cascabelera “boîte” de Benito, un minúsculo parque de atracciones, dos o tres bares —el Arnau, El Retiro, el kiosko Gayarre—, en donde se bebe y se vive, y dos misteriosos subterráneos que comen y devuelven la gente que engullen a todas las horas del día. Como fondo, vemos el más bello decorado ciudadano. Las chimeneas de la fábrica de gas por la que la luna juega al escondite en sus noches de salida. Este espacio está lleno de vitalidad, de bullicio, de follón.
Los que están en el ajo le llaman a este ágora de mangantes “El Peñón”.

Ángel Zúñiga, Barcelona y la noche (1948)

Aquesta és la imatge de postguerra que ens dibuixa el periodista Ángel Zúñiga, corresponsal de La Vanguardia a Nova York durant 27 anys, i que podria ser el retrat de qualsevol dels racons del que va ser el Paral·lel històric, el Paral·lel que des de finals del segle XIX va absorbir l’oci popular de Barcelona, i que va fascinar per igual l’obrer, el menestral i el burgès fins a convertir-se en una mena de Brodway barceloní i frontera canalla de la ciutat.

Si ens interessa aquesta descripció tantes vegades utilitzada com a recurs de la memòria del passat és perquè de tot aquell ambient (el “minúsculo parque de atracciones” era el Caspolino, del qual ja n’hem parlat a Bereshit) només en queda l’edifici abandonat del teatre Arnau amb el bar El Retiro vetllant el cos moribund del casalot, que va tancar les portes definitivament el 2004 i va ser adquirit per l’Ajuntament el 2010 per donar-li l’extremunció.

Han estat diverses les veus que s’han alçat per recuperar aquest supervivent de temps remots, carregat d’història i de sentiments. La darrera ha estat la que des d’aquí hem impulsat -seguint les propostes de Xavier Albertí, director del TNC) a través de “Salvem el Teatre Arnau” —amb una proposta efectiva i viable— i que ha tingut el ressò suficient perquè la premsa i les associacions del Paral·lel, el Poble-sec i Sant Antoni facin seu aquest desig.

No es tracta només de salvar un teatre, que per ell sol ja seria motiu suficient, sinó d’evitar que desaparegui l’únic edifici que subsisteix d’aquella època i que manté l’estructura amb encavallament de fusta i teulada a dues aigües de les velles barraques. Salvant totes les distàncies, l’Arnau és el precedent romànic dels escenaris actuals.

Gràcies a Antoni Ramon Graells, que va recollir la informació per l’Observatori d’espais escènics —un projecte de recuperació d’espais teatrals en perill de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC)—, podem reconstruir els inicis de l’Arnau, que són també els inicis del Paral·lel. Tot i que hi falten algunes dades dels primers anys abans de dir-se Teatre Arnau (o Salón) que hem descobert amb posterioritat al seu treball, l'estudi L'Arnau. Temps, lloc, arquitectura (2017) és un curós document de recerca.

Si seguim les dades publicades fins ara, els inicis d’aquest Peñón que descriu Zúñiga, baluard i porta de comunicació del Raval amb la nova avinguda, fruit de l’enderroc de les muralles medievals (1854), es remunten a l’any 1894 quan Jaume Estruch hi construeix una taverna amb quatre fustes, que és com es van construir els primers locals del Paral·lel. Aquesta taverna farà companyia al primer teatre del Paral·lel, el Circo Español Modelo (Circo Teatro Español des de 1893, i antecedent del famós Teatro Español) i el lloc es convertirà aviat en el pol d’atracció i punt d’expansió de l’oci popular de l’avinguda.

El 1899, el propietari demana permís a l’Ajuntament per a construir un cobert en el patí interior, amb entrada pel carrer Nou, per instal·lar-hi uns billars. Així consta en l’expedient 934 de l’Arxiu Administratiu Municipal, on s’hi adjunten els plànols del projecte signat per l’arquitecte Salvador Vigo. La petició rep l’informe favorable el 18 de gener de 1900.

Plànol per instal·lar un cobert a la taverna que hi havia abans de l'Arnau

Arquitecte: Salvador Vigo, 1899. Arxiu Administratiu Municipal, Exp. 934

Segons Miquel Bádenas (El Paral.lel, història d'un mite: un barri de diversió i d'espectacles a Barcelona, 1998), l’any 1905 Jaume Estruch ven al cotillaire Jaume Arnau la quasi totalitat de la taverna, però es reserva la part del local que dóna al carrer les Tàpies per tal de continuar el negoci. Però és segur que es deu tractar d’un error de l’autor o d’impremta perquè segons consta en una resolució de la Comissió de Foment de l’Ajuntament el 16 de desembre de 1903 s’acorda:

“Desestimar la instancia relativa á que se autorice la instalación de un cinematógrafo en el titulado Salón Recreativo Arnau, situado en la calle del Conde del Asalto, esquina con el Paralelo, por tratarse de un edificio que ha sido construido sin haber solicitado el correspondiente permiso del Ayuntamiento”.

Com podem comprovar, el local adquirit per Jaume Arnau ja du el seu nom, senyal que n’era el propietari el 1903. A més, és el mateix Miquel Bádenas que aporta la notícia d’una denúncia del porter de vara del districte, amb data de 21 de desembre de 1903, que ens permet saber que l’Arnau ja estava construït:

“Jaime Arnau, habitante en la calle Conde del Asalto, 70, 1º, ha colocado seis focos eléctricos en la fachada del local recién construido en la expresada calle números 108 y 110 con fachada a la calle Marqués del Duero y conocido actualmente por Salón Arnau”.

Programa del 25 de juny de 1904

Font: Museu de les Arts Escèniques

Noves dades

Recapitulant i resumint, l’any 1894, al costat del Teatre Espanyol i d'un indret que era anomenat "la Palanca" perquè hi havia un pontet per passar per sobre del fossat de l'antiga muralla medieval (les restes de la qual encara són sota l'actual Arnau i li fa de fonaments), entre els carrers de les Tàpies i Nou de la Rambla, Jaume Estruch hi construeix el Cafè de París, una taverna feta amb quatre fustes, que l’any 1903 vendrà al cotillaire Jaume Arnau, que li posarà el nom de Salón Recreativo Arnau, tot i que el nom que hi consta a la façana en l'única fotografia conservada d'aquella època és Cafè Lyonès. L'any 1904, Jaume Arnau hi farà construir el Salón Arnau, amb l'estructura tal com ens ha arribat fins avui, amb reformes interiors diverses al llarg del temps.

Cafè Lyonès (1903) © Dariusz Osiak

Col·lecció "Barcelona història escrita sobre vidre"

L'edifici de 1904 (amb reformes posteriors de 1911, 1930 i 1982) va ser projectat per l’arquitecte Andreu Audet Puig: estructura de fusta amb façana plana, trencada per dues fileres de finestres, sis a sota (tapades en alguna ocasió) i quatre a dalt. Amb un aforament de 707 seients, amb una platea en forma de ferradura, a la italiana, sobre la qual s’obria un magnífic amfiteatre amb barana de ferro forjat.

Interior de l'Arnau des de l'amfiteatre (1912)

Font: Arxiu Mas

L’Arnau va acollir tots els gèneres teatrals i escènics que des dels seus inicis han fet història en el Paral·lel: pantomima, melodrama, sarsuela, music hall, revista... Va patir diverses reformes per adaptar-lo a les necessitats dels espectacles, com l’any 1911 quan va debutar amb gran èxit Raquel Meller. Però una de les més impactants havia de ser la que informava La Vanguardia el 15 de maig de 1915, just abans que el teatre canvies temporalment el seu nom pel de Folies Bergère, seguint la moda d’afrancesar els noms de les sales d’espectacles. El gran caricaturista i pintor Apa es va encarregar de la decoració del nou projecte. Què se'n va fer d'aquestes pintures?:

“Se instalaron en uno de sus pisos artísticos dioramas de servicio y se amplió el local con una dependencia contigua para sus fiestas después del espectáculo, denominándole Salón Bleu. La decoración artística fue recomendada al artista Feliu Elias, más bien conocido por Apa. La profusa iluminación circular a base de bombillas de tonalidad amarilla, causó impacto por novedad.”

Salon Bleu de l'Arnau, amb les pintures de Feliu Elias Apa, el 1919

Carles Fragas Bonell (AFCEC)

El 18 de setembre de 1930, l’Arnau recupera el seu nom i, sota la direcció de Francesc Benages, es du a terme la reforma de la sala per dedicar-la més específicament a cinema. El projecte incloïa “algunas obras de embellecimiento”, segons comentava Arte y Cinematografía, com també la instal·lació d’un equip Orpheo-Sincronic (de disc i banda) per a la projecció de films sonors, com explica Joan Munsó a Els cinemes de Barcelona (1995).

Al llarg dels anys l’Arnau va anar alternant les funcions de sala de cinema i teatre. Als anys 30 es va dedicar al cinema; torna al teatre durant els 40, i recupera la pantalla entre els anys 50 i 70. L’any 1977 Christa Leem va interpretar a l’escenari Estriptis català de Joan Brossa, un joc de cartes que el mateix Brossa va convertir en guió. L’Arnau recuperava el music hall, sobretot a partir de 1982, en què el teatre és reformat de nou. Els anys 90 seran els Lita Claver, la Maña. La nova aventura de l’Arnau arribarà fins l’any 1994, en que tanca, per obrir un cop més el 1995. A partir d’aquí l’Arnau seguirà una trajectòria discontínua amb espectacles puntuals fins arribar al 9 de juny de 2000, en que tanca definitivament després de la darrera representació teatral, C/ Amargura, 13, del grup Diabéticas Aceleradas, i només reobrirà puntualment en un moment en què va ser ocupat per un col·lectiu d'artistes.

El Teatre Arnau pintat per Ramon Llovet (1948)

Un manifest cultural

“Salvem el Teatre Arnau”, amb la col·laboració d'altres entitats del Paral·lel com l’Associació Talia Olympia, ha posat sobre la taula la recuperació de l’Arnau. Aquestes xerrades, taules rodones, rutes històriques i la presència als mitjans, des de gener de 2013, han permès que el passat mes de juliol de 2015 ens reuníssim amb la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. D'aquesta reunió n'ha sortit el compromís d'estudiar la viabilitat estructural i econòmica de rehabilitar l'Arnau mantenint la seva estructura arquitectònica. Aquest és el primer pas per proposar-ne la recuperació com a escenari que estigui gestionat per les companyies que en aquest moment no disposen d'espai on desenvolupar els seus treballs.

A aquesta continuïtat escènica hi afegim la proposta que l'Arnau es converteixi en un centre de documentació de la història del Paral·lel, tant pel que fa a l'espectacle, la cultura popular lligada a l'oci com al moviment obrer. Un centre que ha de permetre conjuntar els interessos professionals i acadèmics amb els de la memòria popular i veïnal, tan lligada a la història del Paral·lel.

Hem mantingut també contacte amb el Museu de les Arts Escèniques, que atresora un dels fons més importants d'Europa però no disposa d'espai on exhibir-lo i dorm en els magatzem de l’Institut del Teatre. Ja sigui de forma permanent o temporal, l'Arnau podria servir com a escenari viu (no pensem en un espai museístic). Disposem, a més, d'una magnífica col·lecció d'autòmats, juntament amb d'altres elements de la història del Paral·lel (Cafè Español, Atracciones Apolo) que pertanyen al museòleg i col·leccionista Pablo Ornaque, que estaria disposat a cedir-los.

Aquesta triple proposta escènica, històrica i documental enllaça perfectament amb el que va manifestar Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, al diari El País del 9 de febrer de 2015 recolzant la nostra iniciativa, i que reproduïm a continuació. Xavier Albertí, així com Hermann Bonnin i Eduard Molner, han recolzat explícitament la nostra iniciativa.


La salvació de l'Arnau, quatre anys després

El febrer del 2017, més de quatre anys després de la creació de “Salvem el Teatre Arnau”, es donava per acabat un procés participatiu, propiciat per l'Ajuntament de Barcelona, en què vam participar diferents agents interessats en el Teatre Arnau. Després de mesos de reunions, s'ha pogut arribar a uns acords. Antoni Ramon, arquitecte de l'Observatori de Teatres en Risc (ETSAB-UPC), va fer un informe patrimonial que ha permès entendre a tothom la importància de fer reviure un Arnau que recuperarà les arts escèniques, la història i la memòria del Paral·lel, amb una gestió pública i comunitària, acostant les propostes de les entitats han intervingut en el procés participatiu. Ara s'obre la porta a un concurs arquitectònic d'on sortirà el projecte del nou Arnau. Mentrestant, i fins que l'Arnau no estigui rehabilitat, posarem en marxa l'Arnau Itinerant, que permetrà confeccionar un programa d'activitats que començaran a primers de 2018.

*

Per un centre cultural

Xavier Albertí
director del Teatre Nacional de Catalunya

Em sembla que no seria cap ximpleria situar al Teatre Arnau un centre de documentació i interpretació del Paral·lel. Això permetria una reconstrucció amb criteris històrics d'un dels pocs teatres que conserven intacta la seva estructura original (1903), on es podria combinar una certa presència escènica amb un discurs expositiu que permetés seguir el camí que fa Barcelona cap a la cultura de masses a principi del segle XX.

El Paral·lel serveix per explicar els mapes de la popularització de les ideologies polítiques (lerrouxisme, anarquisme, catalanisme de dretes i d'esquerres, republicanisme...), per entendre l'absència d'un model cultural en el projecte de construcció de la nova ciutat — preocupada per l'urbanisme, però sense espais de representació simbòlics de la societat civil, i com els crea fora de l'articulació del poder oficial— i serveix per veure com arriba la “cultura de la reproductibilitat tècnica”, que diria Walter Benjamin: pianoles, gramoles, revistes, partitures, fotografies, cinema mut i orígens del sonor...

De com s'electrifica la il·luminació de la ciutat, de com es construeix el clavegueram modern, de com es teixeixen els circuits del transport públic, de com s'unifiquen els barris obrers, de com s'absorbeixen les viles veïnes... tot això explicat des de les arts escèniques!

Hauria de servir per fer valer un patrimoni únic a l'Europa del teatre musical: cuplet, revista, sarsuela..., repeteixo: únic! pel seu valor de representació sociològica i pels seus valors musicals.

Barcelona viu una època de modernitat extraordinària el primer terç del segle XX. La neutralitat espanyola en la Gran Guerra li possibilita una experiència única de contacte amb les avantguardes europees i de connexió amb formes de cultura popular.

Esclar que també podríem tenir un nou equipament escènic renovat, però em sembla que es pot fer conviure amb una mirada lúcida sobre la gran transformació de la ciutat, amb els seus cafès, ruletes, alcohols, prostitutes, tangos, pamflets polítics, cupletistes, pinxos, venedors ambulants, noves arquitectures teatrals, vodevils i domadors de lleons o de puces.

*

Premsa i activitats

Malgrat l'informe negatiu dels tècnics contractats per l'Ajuntament de Barcelona, que preveuen l'enderroc del Teatre Arnau (vegeu l'article de l'Helena López a El Periódico), el dia 5 de novembre se celebraran les Jornades de l'Arnau, on ens apleguem tots els agents que tenim propostes sobre els nous usos d'aquest teatre històric.

*

"L'Arnau perfila la 'rentrée' amb una part dedicada a museu del Paral·lel"

Helena López, El Periódico, 31 d'agost de 2016

*

Magda Puyo, directora de l'Institut del Reatre, parla de

l'Arnau com a part del Museu de les Arts Escèniques

Albert Hernández, Zona Sec 148, juny de 2016

*

La plataforma Salvem el Teatre Arnau i l'Associació Talia-Olympia organitzen el dissabte 15 de novembre de 2015 un itinerari cultural pel Raval històric, que començarà a les 10 h en el Mercat de Sant Antoni (Urgell amb Ronda de Sant Antoni) i que finalitzarà al Paral·lel, davant del Teatre Arnau. Aquest itinerari, que serà conduït per Toni Oller, Mercedes Castelló, Jam Circus i Enric H. March, forma part del actes del 13è Festival de Cultures del Raval, Raval(s) 2015, organitzat per la Fundació Tot Raval.

*

Pren força el projecte de convertir el Teatre Arnau en seu del Museu de les Arts Escèniques i Centre de Documentació de la Història del Paral·lel, implicant tant els agents culturals com els veïnals per convertir-lo en una entitat viva que reculli permanentment la memòria tant de les arts escèniques com de l'oci popular.

L'article de la Silvia Angulo a La Vanguardia del dimecres 17 de febrer de 2016, "El Museu d’Arts Escèniques de Barcelona busca espai", planteja la postura dels diversos agents que en breu es constituiran per aportar les idees que configuraran el nou projecte, que neix amb voluntat tant de participació popular a nivell de Barcelona com de país, per posar a l'abast de tothom un dels patrimoni culturals escènics més importants d'Europa, i que hores d'ara roman en els dipòsits de l'Institut del Teatre, depenent de la Diputació de Barcelona.

A aquesta iniciativa s'hi suma la recuperació de l'edifici del Teatre Arnau, una joia arquitectònica de 1904 i l'únic teatre de barraca, com els de principis del segle XX, que queda a Barcelona. A continuació us n'expliquem la història i us deixem el recull de les activitats que "Salvem el Teatre Arnau" du a terme des de 2012, amb la col·laboració de l'Associació Talia-Olympia.

*

"Quin és el futur de l'Arnau", Hora Barcelona

Lluís Permanyer, Francesc Pereira i Enric H. March

28 d'octubre de 2015

*

Territori clandestí, de Radio 4
Consol Sáenz i Irene Desumbila
"La recuperació de l'Arnau", per Enric H. March
9 d'octubre de 2015

*

El teatre Arnau, punta de llança del Paral·lel popular

Jordi Molina, Carrer 137, setembre de 2015

*

"El renéixer de l'Arnau, la pressió del carrer ressona a l'Ajuntament"

Jordi Molina, Catalunya plural, 17 de juliol de 2015

*

"Al rescat del patrimoni"

Jordi Molina, Zona Sec, juliol de 2015

*

Passeig històric pel Raval, Sant Antoni i el Paral·lel,

organitzat per l'Associació Talia-Olympia i Salvem el Teatre Arnau

amb actuacions de Jam Circus i Sala Fènix davant de l'Arnau

19 de juliol de 2015

Vídeo resum de l'acte

*

Ingràvid 2015 - Festival de Cultura Contemporània de l’Empordà

Arts Santa Mònica, 26 de juny - 4 de juliol

L'Ingràvid, el Festival de Cultura Contemporània de l’Empordà, torna a obrir la seva cita d'estiu a l'Arts Santa Mònica del 26 de juny al 4 de juliol. El programa inclou instal·lacions artístiques, activitats familiars, poesia i música, exposicions i xerrades, activitats gratuïtes per a tots públics.

L'acte d'inauguració es va fer a l'Espai Balcó de l'Arts Santa Mònica de Barcelona, i va comptar amb l'assistència de Marta Felip, alcaldessa de Figueres. Exposen els creadors i projectes seleccionats: Marta Galán i Jordi Lafon: A 118 passes de l´art contemporani, Joan Vilajoana: Des fer, Bel Olid: Ésser lliure, Azahara Cerezo: Mediterranean Sunset #1 Elisenda Trilla i Paloma Pontón: Pastors, herbes i altres, i Violeta Ospina i Frey Español: Et. al. Paral·lel, projecte aquest últim en el qual hi han col·laborat la plataforma Salvem el Teatre Arnau i l'Associació Talia-Olympia.

et. al. Paral·lel from Violeta Ospina on Vimeo

*

Salvem el Teatre Arnau i projecció de Raquel Meller, del Paral·lel al cel

Cotxeres Borrell, 13 de juny de 2015
Vídeo resum de l'acte

*

Espectacles i manifest "Recuperem el Teatre Arnau"

Plaça Raquel Meller, 17 de maig de 2015
Crònica de Barcelona Districte 11

*

"Salvar l'Arnau, i la memòria"

Jordi Molina, Zona Sec, abril de 2015

*

Projecte Arnau: el destí d'un teatre emblemàtic del Paral·lel

Biblioteca del Poble-sec, Blai 34. 24 de març de 2015

Connexió Barcelona, BTV, 24 de març de 2015

*

Llumi i ombres de la reivindicada reforma del Paral·lel

Luces y sombras de la reivindicada reforma del Paral·lel

Helena López, El Periódico, 3 de març de 2015

*

El Teatre Arnau es podria convertir en un museu d'arts escèniques

TV3 Telenotícies migdia, 16 de febrer de 2015 (minut 35:15)

TV3 Telenotícies comarques, 16 de febrer de 2015

*

Les ofertes per l’Arnau plantegen un doble ús: teatre i sala de festes

Las ofertas por el Arnau plantean un doble uso: teatro y sala de fiestas

Blanca Cía, 9 de febrer de 2015

*

Salvem l’Arnau: “Recuperar el teatre Arnau és una
qüestió sentimental, però sobretot arquitectònica” 

Salvem l'Arnau: "Recuperar el teatro Arnau es una
cuestión sentimental,pero sobre todo arquitectónica"

Jordi Molina, 5 de febrer de 2015

*

"El teatre Arnau llangueix oblidat i en ruïnes al renascut Paral·lel", article d'Helena López a El Periódico del divendres 16 de gener de 2014, amb entrevistes a Javier Rodrigo (Som Paral·lel) i Enric H. March (Bereshit), coincidint amb la taula rodona de presentació pública de la plataforma Salvem el Teatre Arnau. que vam convocar a la Biblioteca Joan Oliver - Sant Antoni, conjuntament amb l'Associació Talia-Olympia.

Taula rodona "Salvem l'Arnau"

Biblioteca Sant Antoni- Joan Oliver

16 de gener de 2014, a les 18:30h

*

Zonasec, 15 de setembre de 2014

Jordi Molina

*

 Zonasec, 15 d'octubre de 2014

Albert Hernández

*

La plataforma Salvem el Teatre Arnau i l'Associació Talia-Olympia organitzen el dissabte 15 de novembre un itinerari cultural pel Raval històric, que començarà a les 18 h en el Portal de Sant Antoni (carrer de Sant Antoni Abat amb la Ronda de San Pau) i que finalitzarà al Paral·lel, davant del Teatre Arnau. Aquest itinerari, que serà conduït per Toni Oller i Enric H. March, forma part del actes del 12è Festival de cultures del Raval, Raval(s) 2014, organitzat per la Fundació Tot Raval, una plataforma de 60 associacions, institucions, persones i empreses vinculades a aquest barri. Podeu veure la resta d'activitats en el programa adjunt.

*