Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dimecres, 10 d’abril del 2013

Tuset street

Sara Montiel (1928-2013)


Tuset Street (1968)
Director: Luis Marquina i Jordi Grau
Guió: Jodi Grau, Rafael Azcona
Música: Augusto Algueró
Fotografia: Alejandro Ulloa
Actors: Sara Montiel, Jacinto Esteva, Jaime Picas, Luis García Berlanga, Patrick Bauchau, Teresa Gimpera, Emma Silva, Tomás Torres




[+]

 Tuset street, a Barcelofília

"Cuando Tuset era una 'street'", de Sergio Vila-Sanjuán, La Vanguardia, 13 de febrer de 2011

Un resum fotogràfic de la pel·lícula.

22 comentaris :

  1. No era un seguidor d'ella, però haig de reconèixer que va ser una sex simbol del seu temps i que va aprofitar tot el temps que va estar entre els vius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc ho vaig se, Joan. Però s'ha de reconèixer que s'ho va saber treballar molt bé.

      Elimina
  2. Uf, la veritat és que la peli és un 'rollo' i l'etapa del Tuset Street i algunes de les manifestacions del 'tusetisme' guai em fan una mena de vergonya retrospectiva...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, Júlia. La majoria eren nens de casa bona amb temps i diners per divertir-se i sobresortir en un país que no tenia res.

      Elimina
  3. La Montiel... era tan guapa de jove! No sé, penso que trobo igual de digne la gent que envelleix amb arrugues que la gent tan guapa que perd l'oremus al veure que es fan vells i s'operen i retoquen fins mutar en una altre rostre, sense arrugues però tampoc recuperant precisament aquella bellesa que els ha fet embogir... No sé si m'explico, que entenc que per algú tant guapa fos dur perdre-ho, si es que envellir és perdre-ho... i encara que el meu barem de bellesa no tingui res a veure amb els estandards, adoro a molts dels que estan al sac dels monstres, operats o naturals! Potser també perquè em queda més aprop! Uf, quin rotllo tinc... Sobre Tuset street, el cartell amb aquests aires entre art decó i psicodèlic 60-70s és per a mi el millor de la pel·lícula! A més, no sento gaire simpatia per aquella gauche-divine...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Toronto, em sembla que pateixes una mena de segrest artístic-emocional. Vols dir que no penses en termes d'autoestètica? La reconstrucció de la bellesa com a una nova bellesa feta amb materials aliens: com una mena de collage :)

      El cartell és molt bo. I els títols de crèdit i la presentació de la pel·lícula també.

      Pel que fa a la "gauche divine", se sustenta en la genialitat d'alguns dels components, que han estat vampiritzat, però com a grup és un bluff.

      Elimina
    2. Jajajaja! Sí, un segrest amb síndrome d'Estocolm total!
      I totalment d'acord amb la gauche divine... s'ha de triar molt i en queden quatre de bons, més satèl·lits que pas pròpiament del grup, com ara el nostre admirat Marsé!

      Elimina
  4. Sovint em pregunto si aquella gauche divina -o, directament, 'pijos'- sabien en quin món vivien, encara n'hi ha que s'empipen quan els recorden tot el que hi havia de la Diagonal en avall. De tota manera, amb d'altres formes, em temo que encara passa si fa o no fa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense manies, Júlia: directament "pijos". Ja he dit el que en penso en el comentari a Toronto.

      Elimina
  5. Sobre la Montiel, això és el que me la fa simpàtica, que venint d'on venia fins i tot els de Tuset la tinguessin en compte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, aquí hi ha una de les raons de per què he posat la pel·lícula (a banda que m'agrada el cartell i els títols de crèdit). No sé per què em fa l'efecte que hi ha quelcom de maliciós en tot plegat. El noi que vol lligar-se la vedette del Molino sabent que ve d'un estrat social més baix. No sé... Sembla que hi hagi un joc "pijo" maliciós.

      Elimina
  6. Un record per a tu i per a Saritíssima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraït, Olga. M'arriba amb aire marí.

      Elimina
  7. La meva millor amiga de petita vivia al carrer Tuset, quins bons records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, tu hi anaves, potser, en l'època del drugstore i la Cova del Drac?

      Elimina
    2. Sí, en aquesta època, hi anava. També és el carrer on viu Artur mas.

      Elimina
  8. Aquí
    http://www.flickr.com/photos/barvaron/2888007701/in/photostream/

    suculent resum per a tots aquells i aquelles que no tinguin paciència per veure la història completa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha...! M'ha agradat, Júlia. Té la seva gràcia!

      Elimina
  9. Les pijes guarnides de modernes (la Bibiana) encara ocupen una enorme quota de pantalla...

    Les beates van a missa,
    diuen que les tranquil·litza molt.
    Les noies de Tuset Stret
    van als festivals de Folk.
    Ai no em diguis,
    van als festivals de Folk!


    Si en fa d'anys i encara me'n recordo d'aquesta cançó
    de la Glòria...
    Ningú ha dit res de la Cova del Drac; de l'autèntica, no aquesta d'ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Girbén!

      Quina cançó més magnífica!

      La Cova del Drac ha quedat enterrada i ben enterrada. Una pena perquè no hi ha res similar (que jo sàpiga). De la darrera època de lectors de poesia xarona en tinc alguna anècdota sucosa. Un grup d'amics vam ser expulsat i la notícia va arribar a sortir en el "Ciero".

      Elimina
  10. Segurament tens raó en això de la mirada de superioritat per part del sector "pijo" de Tusset Street. Fa tot l'efecte que s'estaven rient de la Montiel i de tot allò que representava, i que ells devien considerar com diametralment oposat a la seva condició privilegiada de nois de bona família. Si no, no s'acaba d'entendre la participació de la Montiel a la pel·lícula.

    ResponElimina