Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dilluns, 20 d’abril del 2015

La campana de Montjuïc

Plano de la zona del Puerto Franco de Barcelona y terrenos adyacentes
Al centre, entre la Gran Via i la muntanya de Montjuïc,
s'observa la Fábrica de Hilados y Tejidos "La Campana"
Barcelona 1926 (ICGC)


Galeries La Campana, Centre Mèdic La Campana, Immobiliària La Campana o Autoescoles La Campana són negocis situats a l’illa delimitada per la Gran Via, els carrers de la Mineria i de la Química i les places de Sarah Bernhardt i de les Matemàtiques. També pren aquest nom la Jefatura Provincial de Tráfico, que històricament ha rebut el nom popular de La Campana. Tan arrelat està el nom que fins i tot l’estació de Magòria dels ferrocarrils de la Generalitat ha adoptat La Campana en la seva nomenclatura. Fins i tot, lluny d'aquí, darrere del mercat d'Hostafracs, la família de la Pilar Miró Torruella hi tenia una papereria que també es deia La Campana. L'àvia de la Pilar recorda, també, una fàbrica al carrer Moianès amb la Gran Via que li deien La Campana.


L'antiga estació de Magòria dels Ferrocarrils Catalans (1913),
construïda per Josep Domènech i Estepà i inaugurada l'any 1912
Frederic Ballell (AFB)


D’on prové aquesta campana? No és en principi cap referència toponímica, ni tampoc hi ha cap referència a una capella amb campanar. Tampoc és la campana de l'estació de Magòria ni d'un pas a nivell: el carrer de la Química havia estat, des dels anys 30, la rasa per on el tren de la potassa –un ferrocarril de via estreta que venia de les mines de Súria– entrava a la Marina de Sants en direcció a Can Tunis per transportar la càrrega fins al port, on s’embarcava. Va desaparèixer a mitjan anys 80 del segle passat i les vies van deixar en el seu lloc el carrer del Ferrocarrils Catalans, que transita vorejant la falda de Montjuïc sota el barri del Polvorí, ben a prop de sitges iberes i pedreres romanes. Però fins aleshores el tren travessava els barris de la Marina dos cops al dia (al matí i al vespre), fent sonar un xiulet que se sentia arreu.

En principi tot és molt més senzill. El llibre Inventari de Can Batlló. Teixint una història col·lectiva (que esmenta Xavier Falcó en els comentaris) ens explica com es van anar ocupant els terrenys de la Bordeta a partir de la segona meitat del segle XIX. A principis del XX s'instal·la a la Gran Via la fàbrica de teixits de cotó "La Campana", com podem veure en el plànol que encapçala aquest apunt. Aquesta fèbrica i l'illa on s'apleguen la Jefatura i els negocis esmentats coincideixen perfectament en l'espai, i aquella campana és la que hauria de donar nom a tot plegat. Però no correm tant. I si hi hagués una campana anterior?

Primer de tot, intentarem situar-nos geogràficament, amb l’esperança de trobar sobre la planimetria històrica algun element que ens doni pistes anteriors. En el fragment del plànol de 1890, la zona que ens interessa està delimitada per la riera de la Magòria (podeu veure els vestigis del seu recorregut a Pla de Barcelona), que en aquella època feia de frontera entre Barcelona i Sants; el Camí de la Cadena, que avui subsisteix precàriament per sobre de la Gran Via (en el plànol encara no és construïda); i la fàbrica Batlló. No hi ha cap vestigi que ens pugui fer pensar en cap campana. El plànol de Cerdà de 1855 també ens mostra aquest indret sense rastre de cap construcció. Entre 1855 i 1890, el procés d’industrialització estava en marxa i és fàcil pensar que qualsevol edificació anterior a la fàbrica esmentada hagi estat enderrocada.

De tota manera, no defallim. Si analitzem bé el territori ens adonarem que estem situats en un lloc important pel que fa a les comunicacions. El carrer que en el plànol surt amb el nom de San Baudilio és l’actual carretera de la Bordeta, l’antiga derivació de la Via Augusta romana que entrava a Barcino i que encara es pot resseguir pels carrer de Portal Nou, Carders, Corders, Bòria, Baixada de la Llibreteria, Call, Boqueria, Hospital, plaça del Pedró, Sant Antoni Abat i des del Portal de Sant Antoni per avinguda Mistral i plaça Espanya després de passar per la Creu Coberta. Som a tocar del barri d’Hostafrancs, nascut a la vora d’aquests camins com a indret on s’hostatjaven els viatgers que volien entrar a la ciutat de Barcelona i feien temps abans no s’obrien les muralles.

A la dreta del plànol encara hi podem veure les restes d’un altre camí, just per sobre de la futura Gran Via i que enllaça amb la riera de la Magòria. Era el camí que envoltava la muntanya de Montjuïc i que portava a la Marina de Sants i a Can Tunis. Fins a principis del segle XX Montjuïc no només va ser la muntanya de les pedreres d’on s’extreia la matèria primera per bastir els edificis de la ciutat; també va ser lloc de producció agrícola i eren reconegudes les seves vinyes. Aquesta campana que estem buscant estava situada en un indret idoni des del punt de vista econòmic i viari. Per què no busquem, doncs, un hostal?

Un pergamí del fons de l’Hospital de la Santa Creu, custodiat a la Biblioteca de Catalunya i datat el 5 d’agost de 1417, recull, en llatí, la confirmació de la venda parcial d’una herència especificada en un altre document (1). Pere Garcia, un hostaler de Barcelona, a la seva mort nomena hereva la seva germana Romia, casada amb un apotecari d’Èpila (Saragossa), que li fa de procurador. Pere Garcia havia estat, segurament, el propietari de l'antic Hostal d’en Garcia –també conegut com del Lleó, que no s’ha de confondre amb un altre del carrer del Rec amb el mateix nom–, que estava situat en un dels edificis civils que conserva més història de Barcelona: el del carrer d’en Ripoll 25 (2). Edificat a l’indret de l'antiga Vilanova dels Arcs (del segle X, també coneguda com Arcs Antics, i un dels primers poblaments construïts fora de la muralla romana), sorgit a l’entorn dels arcs de l’aqüeducte romà (vegeu el capítol dedicat al jardí elevat de Can Fortuny).

Segons consta en el document, part de l’herència de Romia és venuda a l'Hospital de la Santa Creu. Es fa constar, però, que queda exclosa de la transacció una casa situada davant l'Hostal de la Campana, amb una vinya i un terreny contigus situats a Montjuïc. I Romia és esmentada com a filla de Miquel Gil de la Campana


Fragment de Le plan de Barcelonne et ses environs (1711),
de Nicolas de Fer (ICGC)


Ja tenim una campana: un patronímic que dóna nom a un hostal situat a Montjuïc. Però és aquesta la “campana” que busquem? Si mirem Le plan de Barcelonne et ses environs (1711), de Nicolas de Fer, entre el Chemin de Lobregat (el tram de la Via Augusta que hem esmentat abans) i la riera de la Magòria (el curs sinuós que des de la part superior del plànol busca la falda de Montjuïc) hi veiem una finca i terrenys de cultiu exactament a l’illa que ens interessa.

És aquesta Campana la que dóna nom a la fàbrica de principis del segle XX i posteriorment al terreny i les empreses actuals? No ho sabem encara del cert. Potser no tenen res a veure i si no és “campana” serà “flauta” i haurà sonat per casualitat.


*

Notes:

(1) Biblioteca de Catalunya, fons històric de l’Hospital de la Santa Creu, ref. núm. 14961.

(2) C. Mas i G. Ripoll, “Informe del jaciment de l’edifici històric de Ripoll 25”. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona, 2011.

(3) De l’Hostal de la Campana en parla també Carles Fígols a Antics hostals de camí ral.



Aquesta història i moltes altres les podeu trobar en el llibre
Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat
Viena Edicions, 2018





31 comentaris :

  1. Com sempre, molt bona aquesta entrada. Bona i bé documentada.
    Gracies i salut

    ResponElimina
  2. A mi m'havien dit, però no tinc fonaments seriosos,que la cosa era més recent, a causa d'una fabriqueta que hi havia a l'indret on tocaven la campana per entrar, com a d'altres...

    ResponElimina
  3. Crec que hi havia hagut abans una empresa tèxtil i fins i tot em sembla que la gran ja en deia de la Campana per aquesta campana que et dic, habitual a moltes fàbriques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una de les possibilitats que se m'havia acudit, però no ho havia esmentat perquè no havia trobat cap dada. Ara ho he afegit. De tota manera, no em negaràs que ja és "casualitat" l'existència de l'hostal.

      Elimina
  4. volia dir 'la gent gran', per l'hemeroteca he trobat algun anunci demanant personal però no he trobat el nom de la fàbrica

    ResponElimina
  5. L'edifici el van fer a finals dels setanta i després s'ho van quedar els de tràfic i jo havia sentit molta gent explicar que ja en deien de 'la campana' a l'anterior perquè hi havia la campana en qüestió.

    ResponElimina
  6. a veure si surt algú que ho recorda

    ResponElimina
  7. No m'havia plantejat mai d'on sortia aquest nom tan peculiar. La teoria de l'hostal sembla molt plausible, però tampoc es pot descartar la que apunta la Júlia sobre la campana de la fàbrica. Es podria haver donat inclús una d'aquelles casualitats en què, per raons diferents que no han deixat gaire rastre de la seva petjada en la història local, hagi perviscut un mateix nom amb diferent "genealogia". En qualsevol cas, un assumpte força interessant i, com sempre, molt ben documentat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, Sícoris, m'encantaria que fos certa la doble genealogia. En el cas que la denominació provingués de la campana d'una fàbrica, estic convençut que les raons per les quals es pren el nom de "campana" caldria anar-les a buscar en el subconscient col·lectiu.

      Elimina
  8. Jo em vaig treure el carnet de conduir l'octubre del 79 i el vaig haver d'anar a buscar a "La Campana", el que passa és que el vaig anar a buscar en el Pavelló Barcelona a Montjuïc. I aquests és el dubte que sempre he tingut, ja que abans d'estar a la Gran Via, la perfectura va estar al Pavelló Barcelona i també es coneixia com "La Campana".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això sí que és una sorpresa, Alfred! Jo me'l vaig treure el 1978 però no recordo com li deien al lloc on el vaig recollir. Miraré d'esbrinar-ho, i si tu en saps res més, ja m'avisaràs. Tot plegat encara és més misteriós.

      Elimina
  9. Al primer capítol del llibre "Inventari de Can Batlló. Teixint una història col·lectiva" es parla sobre com es van anar ocupant els terrenys de la Bordeta al segle XIX. El fet que aquests terrenys tinguessin preus assumibles va fer que s'instal·lessin diverses indústries. Les primeres, de vida efímera, s'hi van instal·lar a partir de la segona meitat del XIX. Anys més tard, la urbanització industrial es consolida. El 1875 la firma Marqués, Alegret y Compañía instal·la en l'antiga ferreria de Josep Castanys, a l'actual plaça de la Farga, una fàbrica de ferradures. El 1878, Joan Batlló adquireix terrenys de regadiu per a instal·lar una nova fàbrica de roba de cotó, can Batlló, amb uns requeriments: que hi hagués disponibilitat d'aigua del canal de la Infanta i que hi hagués possibilitat de fer discórrer les aigües residuals de la fàbrica per les propietats adjacents. A finals del XIX, s'hi estableixen altres grans fàbriques: la tèxtil de Balet, Vendrell y Compañía al carrer de Badal; la factoria de fabricació de vidre de González, tarrida y Juncosa, refosa després en la societat Unión Vidriera de España. A començaments del XX, s'hi afegiexen la fàbrica de teixits de cotó La Campana a la Gran Via, la de roba de pana de Cascante Hermanos al carrer de Parcerisa, i l'adoberia de La Hispano Franecsa a la riera de Tena.

    Sembla ser , doncs, que l'origen plausible del nom La Campana provingui, d'entrada, d'aquesta antiga fàbrica de teixits de cotó La Campana instal·lada a la Gran Via. Ara bé, per què aquesta fàbrica es deia La Campana? Caldrà, per tant, cercar les pistes en la història pròpia de l'origen de la fàbrica. I, després, recular en el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier. He afegit les dades que proporciones a l'apunt. Efectivament, per moltes campanes que trobem, haurem d'esbrinar l'origen de tantes coincidències que, en últim cas podrien ser només una coincidència.

      Elimina
    2. No situaria la fàbrica de teixits "La Campana" prop del carrer de Moianès. Més aviat en els terrenys actuals que ocupa l'anomenat edifici de La Campana. Al diari La Vanguardia del 13 de febrer de 1927 hi ha un anunci de treball i situa la fàbrica al carrer Cortes i Carretera del Port [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1918/02/01/pagina-38/33237677/pdf.html?search=%22fabrica%20la%20campana%22]

      Elimina
    3. Tens raó, Xavier. Ara mateix acabo de modificar l'apunt perquè he localitzat la Fábrica de Hilaturas y Tejidos "La Campana" sobre plànol. Tot i així no es pot descartar que la fàbrica que esmenta la Pilar fos una altra.

      Ara ja sabem la referència moderna. La pregunta és si la fàbrica "La Campana" pren el nom de l'hostal.

      Elimina
    4. Dubto que els de tràfic sabessin tant de historia com el tema del hostal, que es molt interessant, pero mai se sap, es una opinió molt personal, mercès per l'article

      Elimina
    5. No només no en sabien res els de Trànsit, sinó que no en sabia res ningú fins que vaig trobar la documentació antiga de l'hostal. La referència, segurament, és de la fàbrica de filatures, però tot plegat no deixa de ser una coincidència força espectacular.

      Elimina
  10. Ja sembleu en Coromines amb la Xiruca, quan van fer el nou edifici, abans d'anar-hi tràfic, ja en van dir La Campana, a causa de la fàbrica, la qual tenia una entrada amb la campaneta en qüestió, com d'altres fàbriques, es pot veure en anuncis promocionals de pisos, als diaris, quan anaves a treure't el carnet molta gent gran et deia 'és que allà hi havia una fàbrica amb una campana', jo no crec que la cosa vingués de més enllà però aneu a saber...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No dic que no, Júlia. Però què fem amb l'hostal La Campana del segle XV?

      En tot cas, encara que no tinguin a veure una cosa amb l'altra, la coincidència de noms em paga l'esforç.

      Elimina
  11. a veure doncs, a seguir investigant i a veure si sona la campaneta...

    ResponElimina
  12. M'has fet feliç, una història que sí coneixia !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro, Javier! La de l'hostal també?

      Elimina
  13. És apassionant realitzar una investigació com aquesta, endinsar-se en els racons de la història i a través dels documents anar seguint el fil com si fossis un investigador policíac.

    Al llegir que la germana Romia de l’hostaler Pere Garcia estava casada amb un apotecari d’Èpila (Saragossa), he pensat immediatament amb un client que vaig tenir a Saragossa i que foren uns famosos magatzems de la ciutat, La Campana de Oro, que també venien pelleteria i que van tancar el 2013 després de 128 anys:

    http://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/zaragoza/2013/01/31/adios_campana_oro_220460_301.html

    Disculpa la derivació personal que acabo de fer, però els amos de La Campana de Oro es deien Ferrer com pots veure a l’enllaç i, si no recordo malament, tenien orígens catalans. Magatzems com aquest, que van començar gairebé tots venent teixits a metros, n’hi havia a totes les ciutats espanyoles. I si non e vero e ben trobato.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta deriva personal, Xavier, és fantàstica! Moltes campanes són ja! Vés a saber... Com tu dius, si non e vero e ben trobato.

      Elimina
  14. Excel.lent investigació! Si puc afegir quelcom, i parlo ara de memòria, el nom de la campana efectivament era anterior a la construcció de la prefectura (el meu pare va treballar uns anys al carrer de la Fisica). El nou edifici, crec que estrenat el 1977, va acollir els primers exàmens teòrics abans de ser enllestit, sense portes, finestres ni el terra enrajolat. Això últim ho hauria de confirmar però ho tinc al cap des de fa molts anys. En fi, una vegada més, em trec el barret.

    Jaume Susany

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jaume! Sí, això és segur: la prefectura pren el nom de la construcció anterior, la fàbrica La Campana. Si hi ha o no relació amb l'hostal continuarà sent de moment un misteri. Ara com ara, la coincidència permet mantenir el misteri, que a vegades resulta més interessant que resoldre'l.

      Elimina
  15. Bon treball, possiblement calle San Baudilio, perquè anava a Sant Boi (i Calafell), felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jaume! Efectivament, el nom de San Baudilio fa referència a Sant Boi, que és una de les poblacions on duia la carretera, un tram de la qual encara du el nom de Gavà perquè també hi passava.

      Elimina
  16. Vejam si ajudo. La “Jefatura de Tráfico” va ser en un els palaus de l’Exposició de Montjuïc, zona carrer Lleida, sense nom específic que jo sàpiga. A les oficines fredes i destartalades hi vaig fer el Servicio Social de la Sección Femenina de Falange, l’any 1975 (per obtenir passaport i algun altre dret humà).
    Alhora, jo vivia des del 1960 al carrer Ntra. Sra. del Port (on actualment fa xamfrà amb el llavors inexistent carrer Mineria. Caminant cap a la Gran Via passava per una vella fàbrica tancada, de la qual destacava una enorme xemeneia que va sobreviure (o indultar?) anys a l’enderroc. Ignoro si la finca havia estat ‘La Campana’; al barri no se’n parlava -potser per desconeixement, ja que era la pura immigració descrita pel Paco Candel.
    Quan es va urbanitzar i batejar el carrer Mineria, pels volts del 1977, va quedar al descobert una enorme Estació Transformadora (E.T. de Fecsa?). A pocs metres es construiria l’immens edifici d’oficines anomenat La Campana, on va fer trasllat la Prefectura de Trànsit, el Registro Mercantil de Bcn, etc.
    La xemeneia i l’E.T. van ser desmuntades; la segona per clamorós incompliment de la més mínima seguretat per a les persones i la mainada.
    Beatriu Acín
    beatriu.acin@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Beatriu. Gairebé segur que el nom de "la campana" actual bé de la fàbrica de filats que comento a l'article. Però el més sorprenent és que al segle XV hi havia en aquest indret un hostal que es deia la Campana. Ara com ara, no sé si aquest topònim té una continuïtat des del segle XV fins al segle XX o la casualitat ha volgut que dues campanes hagin coincidit en un mateix lloc.

      Elimina