Durant aquesta celebració es commemora els fets que relata el Llibre d'Ester. Escrit en el segle V aec, aquest llibre de la Tanakh (la Bíblia hebrea) explica la història de la reina Ester, situada durant l'exili jueu a Babilònia (587-538 aec). El rei persa Assuerus (probablement Xerxes) després de repudiar la seva primera esposa, Vasti, per desobeir-lo, es casa amb Ester, filla adoptiva de Mardoqueu, després de triar-la entre les dones més belles del regne. Aman, governador del rei, proclama l’extermini de la comunitat jueva després que Mardoqueu es negués a postrar-se davant seu en senyal de submissió, sense saber que l’esposa del rei és també jueva. Avisada per Mardoqueu, Ester intercedeix davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret i que Aman sigui executat.
Disfresses de Purim a Trzebinia, Polònia (1938)
Durant la lectura del Llibre d’Ester, cada cop que es pronuncia el nom d'Aman es colpeja el terra i els infants fan soroll amb carraques, en senyal de desaprovació. Entre disfresses, regals, càntics i alcohol, és típic menjar orelles d'Aman, unes pastes fetes de farina, sucre, ous i suc de taronja, que es farceixen de dàtils i nous, o de melmelada.
Llibre més llegendari que històric, és l’únic dels que componen la Torà hebrea i la bíblia cristiana on no surt esmentat ni un sol cop el nom de Déu. I diu una tradició que quan s'oblidin totes les obres profètiques i hagiogràfiques, el Llibre d'Esther encara serà recordat i el Purim se celebrarà sempre.
Y las "orejas" son de de forma triangular, ¿ no se porqué ?, ¿ alguna explicación al hecho ?
ResponEliminaSalut
Perquè la forma esquemàtica d'una orella és triangular. De tota manera, també pot adoptar altres formes, Miquel.
EliminaPorque es más fácil que hacer pastas con forma real de orejas!
EliminaÉs curiós com la tradició catòlica recalca sobretot la submissió d'Ester i el fet de ser la salvadora del poble de Déu (no del poble jueu), tot i que en el Llibre ni se l'esmenta.
ResponEliminaLa tradició catòlica fa servir una versió diferent de l'hebrea amb afegits deuterocanònics en grec, mentre la protestant fa servir la traducció del text original. Igual que fan amb el Càntic dels Càntics, converteixen la narració i Ester en una al·legoria: l'església casada amb Déu. Aquesta és la raó de la submissió, com de fet és una figura submisa la de Maria.
EliminaI aleshores s'aprofita per fer una gran escabetxina ja que a més d'Aman en maten una pila, aspecte de la qüestió una mica oblidat i sobre el qual Espriu va ironitzar en la seva famosa obra de teatre la qual segueix fil per randa el relat bíblic en clau -gairebé- catalana, o sigui, que quan els oprimits manen i poden també fan de les seves, així és el món des dels inicis dels temps.
ResponEliminaNo podíem esperar cap altra solució, Júlia. Assuerus, com qualsevol altre mandatari de l'antiguitat (i la no antiguitat) es treu de sobre tot possible enemic relacionat amb Aman i els seus familiars per evitar odis i venjances.
EliminaBona Pasca i... חג שמח!
ResponEliminaGràcies, Jindřich. Veselé Velikonoce i jag Purim sameakh lekulam!
EliminaEl personatge bíblic d'Ester és força inquietant, tan submissa i tan poderosa alhora. I el d'Assuer, tot un retrat: un manaire tan feble a l'hora de la veritat; és clar que era un home llegit i li agradava la història, diu una de les versions, i això és un punt a favor seu ;-) M'ha agradat molt l'entrada, Enric, i el vídeo... insuperable!
ResponEliminaGràcies, Maria. Sobre el retrat que es fa de la dona en la Història no direm res de nou: és evident fins avui, i el de submissió és el més benèvol. Però a Ester hi vull veure (com a lector m'és permès) subtilitat, en uns temps en què una sola paraula podia separar la vida de la mort davant un rei totpoderós.
EliminaÉs curiós també com diferents tradicions com aquesta de disfressar-se i passar-ho bé s'adapten a les religions del moment i del lloc, que vull creure que demostra que hi ha un rere fons previ a qualsevol cosa, a qualsevol Déu i a qualsevol Rei.
ResponEliminaÉs inevitable, Xavier. Som a la primavera, temps de canvi i renovació: fruits, foc i ous.
EliminaEn el fons els cristians son uns jueus transformats...
ResponEliminaL'Enric em corregirà, però segons el meu entendre el cristianisme té poc de judaisme. No rep la llei de Déu com totes les altres religions semites que necessiten d'un profeta que faci d'intermediari, Nabucodonosor, Moisés o Mahoma. Llei, que al ser divina, gairebé no es pot interpretar.
EliminaEn canvi, l'únic text propiament cristià és el Sermó de la Muntanya que no és en sí mateix cap llei ni se li assembla. I, per altre banda, el cristianisme és més fill de Sant Pau que del propi Jesús. El “tretzè” apostol sembla ser que sempre va tenir clar que el cristinisme havia de ser universal i no pas una religió que com el judaisme era en origen”nacional”.
En un altre sentit també, la divinitat i humanitat alhora de Jesús l’apropa més a l’imaginari egipci que no pas al semita.
No sé si estic en el cert o si vaig completament errat.
En fi, Serafí.
Bé, teniu una mica de raó tots dos. El cristianisme com a tal neix amb Pau. Fins aleshores era una branca més del judaisme i jueus es consideraven els seus seguidors. Per tant, en el cristianisme primitiu tot és judaisme.
EliminaPau, efectivament, universalitza el cristianisme a l'oposar-se a Pere. Pau rebutja la vella aliança (representada en la circumcisió) i fa extensiva la nova fe als gentils sense demanar res més a canvi que el baptisme.
La naturalesa del Crist (divina i humana) no separa el judaisme del cristianisme, sinó que enfronta diferents branques del cristianisme, vives encara avui, que defensen diverses definicions: divina, humana, totes dues...
Jag Purim Sameaj!
ResponEliminaBrindemos copas en alto.
Lejaim!
JL
Jag Purim Sameaj, José Luis! Lejaim ante tanto muerto mental!
EliminaAl "Lar das Crianças" da C.I.P. de Sâo Paulo i havia anat amb els meus fills cuand eran petits ,era molt divertida aquesta celebració de Purim, els pastisets de "oznel Haman" molt bons i el vi del Carmel millor ,, Jag Purim Samea !!
ResponEliminaEls nens i les nenes s'ho passen molt bé, Jaume. Una de les comunitats de Barcelona fa espectacles de titelles explicant la història d'Ester i Haman. I els dolços i el vi són una delícia! Purim sameakh!
Elimina