Condemnat a la creu, a més de profeta Jesús va ser probablement un guerriller galileu (1). Per als romans, la pena de crucifixió estava destinada als reus de sedició i traïció, no als de conflictes religiosos que, d'altra banda, eren competència del Sanedrí i de les autoritats jueves. El galileu es passejava amb els seus acòlits cenyint espasa: Simó ben Johanan (שמעון בן יוֹחָנָן), l'apòstol Pere, li talla una orella al criat del Gran Sacerdot quan són detinguts a Jerusalem (2).
Com ja havíem explicat a La sagrada forma de l'aspirina, els anys 40, en el període més sagnant de postguerra espanyola, Bayer anunciava la miraculosa aspirina fent servir aquesta parafernàlia religiosa que il·lustra aquest apunt. Mentrestant, l'empresa alemanya, aleshores integrada en el consorci IG-Farben (amb Basf i Hoechst) de la indústria nazi, col·laborava a produir el gas Ziklon-B, l'àcid cianhídric que es feia servir a Auschwitz per solucionar definitivament el mal de cap nacionalsocialista: 1,3 milions de jueus assassinats, només en aquest lager.
Dissabte Sant, Jesús és mort i enterrat. Al vespre els fidels fan la Vetlla Pasqual esperant que ressusciti passada la mitjanit a la vora del foc. Sempre el foc purificador. El ritual corprèn, com qualsevol mite o llegenda. Però és ple d'esperança. A ciutat ja no se celebra així, però hi ha llocs que sí. Sense cap altra parafernàlia ritual. Diumenge, ressuscitarà. Com l'arbre que rebrota. És primavera.
Per il·luminar la tètrica nit d'aquella postguerra de restriccions de llum, aquesta targeta publicitària era feta amb una substància fosforescent que permetia reproduir una fantasmagoria de Jesús a la paret si miraves fixament la imatge durant trenta segons. Ja no corprèn; espanta!
[+]
Bereshit ha fet donació d'aquesta imatge al Morbid Anatomy Museum de Nova York
Notes:
(1) Si voleu saber més sobre les arrels jueves del cristianisme, llegiu La sinagoga cristiana (Barcelona: Muchnik, 1989), de Josep Montserrat Torrents, historiador i doctor en Teologia i Filosofia. I sobre la relació del Jesús històric amb els grups armats oposats a la dominació romana, llegiu Jesús, el galileo armado (Madrid: Edaf, 2007), del mateix autor.
(2) Segons Jn, 18; els altres evangelistes no n'esmenten el nom: Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Lc 22,47-53)
Aquestes imatges que després de contemplar durant trenta segons una cosa rara les veies a la paret m'encantaven, a més de la creu recordo a Santa Teresa i el Sagrat Cor...
ResponEliminaDe la del Sagrat Cor en vaig fer donació al Morbid Anatomy Museum:
Eliminahttp://morbidanatomy.blogspot.com.es/2014/03/sending-your-prayers-to-me-will-cure.html
Diuen els egiptòlegs que ells s'ho van inventar tot abans, els egipcis, vull dir...
ResponEliminaEl que no van inventar els egipcis o van inventar els xinesos. Res nou sota el sol!
EliminaBueno, es que el ácido acetilsalicílico es la hostia...
ResponEliminaJL
Cuando éramos jóvenes, José Luis, se decía que la aspirina funcionava como anticonceptivo. Se coloca una aspirina entre ambas rodillas y se presiona para que no caiga y se mantengan las piernas juntas.
EliminaClaro. Ni para antes ni para después del coito. Era en vez de...
EliminaJL
Enric,
ResponEliminaA propòsit de la imatge que mostres, ara també a la col·lecció del Morbid Anatomy Museum NYC, cal recordar que la mateixa es pot veure, al costat d'una altra postal de l'aspirina Bayer amb la Immaculada Concepció de Maria, en una deliciosa i mínima exposició, intitulada "Remeis Celestials" i organitzada pel Museu de la Farmàcia Catalana i la Fundació Concòrdia Farmacèutica al Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona del carrer Girona 64. Allí trobareu (entrada gratuïta i accés en horari col·legial) diferents especialitats i presentacions farmacèutiques retolades amb noms i imatges religioses i espirituals, des de les faves de Sant Ignasi a l'antisèptic de Montserrat o des dels populars aigua del Carmen, les pastilles teresianes contra la tos, la pomada de nostra senyora de Lourdes o l'actual magnèsia de S. Pellegrino. Una mostra ben clara de les apropiacions i adaptacions dels discursos de l'església o de la medicina més ortodoxa en el moment de construir una complexa resposta antropològica, una cultura popular, davant la malaltia o el dolor, mitjançant una ampliació dels recursos terapèutics disponibles. Apropiacions i adaptacions també fetes des de l'església i des de la medicina regular.
Genial, Alfons! Quina pena que aquestes exposicions no tinguin més transcendència (mai millor dit).
EliminaIdeal per a la Setmana Santa.
Referent a l'estampeta: les "substàncies fosforescents" solien ser... radioactives!
EliminaPaPyRuS, a veure si l'aspirina m'haurà proporcionat superpoders!
EliminaM'has mort, m'he quedat pesadíssim de l'imatge, apa ara què vinguin a reclamar els nous guardians de la moral pública.....
ResponEliminaJa sabem que això de la moral és una cosa molt elàstica i que sempre depèn de qui mana. I mentrestant, nosaltres combregant amb rodes de molí!
EliminaI aquí seguim, recuperant-nos amb aspirines dels cops soferts per tanta caiguda del cavall al llarg de la història (per cert, què deuen tenir els anys 36?...)
ResponEliminaLa paradoxa és que les aspirines ens les prenem nosaltres per culpa de les caigudes de cavall dels il·luminats. El 36 segur que és un número esotèric.
EliminaFantàstic, Enric! Ja sabia qui era el fabricant del Ziklon-B, però no coneixia aquest anunci tan espaterrant. Podien haver-hi posat algun eslògan més: "Amb aspirines, no us farà mal de cap la corona d'espines", per exemple. Bona Pessáh!
ResponEliminaI com li deia a Sícoris, Ramon, on no arriba la fe, arriba aspirana. És evident que el deliri no té fronteres ni moral.
EliminaPéssah sameah!
molt bo. Ara l'aspirina infantil es va treure de ciruclació i els nens prenent Dalsy perquè ja no van a missa.
ResponEliminaSí senyor, molt ben trobat, Aris! Castigats a l'Infern!
EliminaCuriós i interessant -com sempre- el teu post.
ResponEliminaJo recordo perfectament una estampeta que tenia la meva àvia que, si miraves fixament durant un minut a uns 3 puntets que hi havia enmig d'una imatge de Jesús i tancaves els ulls veies la imatge sencera (en negatiu si no recordo malament). No era fosforescent, senzillament jugava amb la impressió que feia a la teva retina aquella imatge.
Miraré si el meu pare la troba per casa!
Bon dissabte Sant, Enric! (sense aspirina, millor)
És el que se'n diu persistència retinal, la mateixa que ens permet interpretar els fotogrames d'una pel·lícula com un tot continu.
EliminaSé que a voltes sóc àcid mostrant l'entorn religiós, però entenc que és mostrant aquest postís afegit que puc despullar l'essencial. Tot el que acostumo a explicar forma part de la meva experiència. He viscut a Sant Miquel de Cuixà més d'una Setmana Santa neta de tota escenificació, compartint el silenci entre pedres antigues i natura que brota; esperant la mitjanit a la vora del foc i compartint les menges pasquals abans d'anar a dormir, pensant en el dinar del Diumenge de Resurrecció, que és la manera de compartir esperances renovades.
Bon Dissabte Sant, August i companyia!
Imatge impactant! Com tot el que envolta al culte de Setmana Santa; prosesions, imatges que fan calfreds, acompanyades de música tirant a titrica. Encaputxats que arroseguen cadenes als tortells...tot això es el que recordo de la Setmana Santa de la meva infància i que encara la tinc present actualment. M'aterrava tot aquell l'ambient trist, fosc a les esglésies, matar jueus amb els "carraos" a les seves portes el dijous Sant. Si volien espantar t'asseguro que en mi ho van aconseguir. Espero amb alegria el dia de Pascua de demà.
ResponEliminaAh, afortunadament la aspirina em dona mal d'estomac!
Salutacions amic Enric!
Jo, en canvi, sóc un incondicional de l'Aspira. Com diuen els castellans: "Mano de santo".
EliminaA mi em passa el mateix que a tu. Tota aquella posada en escena era molt tètrica. De tota manera, guardo una imatge molt cinematogràfica de tot plegat i sento un interès molt gran per tot aquest fenomen religiós tan excessiu.
L'Aspirina li fotia a la mística, per dir-ho d'una manera fina:
ResponEliminahttp://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/search?q=aspirina
Sí, Galderich, però no deixa de ser curiosa aquesta tendència mística. No sóc capaç d'entendre què es buscava exactament. Relacionar-ho amb l'Eucaristia?
Eliminaôndia! No coneixia aquesta faceta místics dels col·laboradors necessaris de les massacres com la d'Auschvitz...
ResponEliminaEl que preocupa més és que a les televisions han fet un pas enrere i tornen a emetre les mateixes pel·lícules de quan jo era nen: Los diez mandamientos, Ben Hur, El arca de Noé...
Alerta, companys, que semblava que estaven de baixa però reviscolen!
Bon treball.
Un pas enrere, Joa.net, que es nota en tots els àmbits. La vella guàrdia del nacionalcatolicisme no descansa. Només cal veure el rebrot dels papers subalterns que la dona juga en la publicitat i els nivells d'estupidesa del personal que s'exposa en els nous circs televisius. Ara els profetes són en els mitjans de comunicació de masses.
EliminaGràcies i bona Pasqua!
Poder va ésser el miracle de l’aspirina doncs que va fer canviar d’un dia per l’altre del NazionalSocialisme a la democracia alemanya
EliminaHi ha països que no deuen pendre aquell tipus d’aspirina
Ha, ha...! Potser sí, Francisco. Tant de bo el mal es curés amb una aspirina.
EliminaPrego disculpeu les meves paraules. Jo ja no opinaré més de la religió, però ja fa molts anys que vaig deixar de creure.
ResponEliminaFa ja molts anys que vaig convertir-me en ateu, no ja per saber la invenció de Sant Pau, sinó també per la indústria mortal alemanya, que va ser la materialització de la mentida i de l'odi que va assassinar a més de sis milions de persones innocents. Al saber-ho, em va semblar d'un cinisme brutal sentir anomenar "religió de la caritat", a la que va permetre morir a tota aquella gent.
Per tant, no sóc creient ni tan sols agnòstic, i el meu destí no va més enllà del temps que duri el meu cos.
Tot això de la Pasqua, disculpeu-me, em sembla una gran estafa. De fet, si és veritat que algú digués allò de "per les seves obres els coneixereu", més aviat he conegut el diable, que no una altra cosa.
Què fèiem els cristians, quan eren assassinats en un inacabable divendres sant tots aquells màrtirs? On era el Papa Pius XII? Quina fe tenien els botxins? Ah! Heus aquí perquè no crec.
Pasqua? No gràcies.
Jo tampoc sóc creient, Tomàs. Però ens ho podem mirar com un conte. Tens raó en tot el que dius (aquest apunt pretén, precisament, desvetllar l'estafa), però les tradicions ancestrals no les hem de mirar amb els ulls de la Història. Les institucions s'han aprofitat dels relats populars i els han utilitzat segons els ha convingut. Però la transcendència humana va molt més enllà de tot això. I tan si s'és creient com no, som éssers transcendents; d'una manera o una altra, encara que tot s'acabi al forat, una part de nosaltres roman en aquest món. Si no fos així, no hi hauria cultura. No hi hauria humanitat.
EliminaGràcies Enric. Arreu he buscat paraules com les teves. Ara les he trobades en un bloc, i mira per on, sembla que vas poder aprendre de la mateixa fe que d'un dels meus avantpassats. Això ha estat una mica d'àrnica sobre la contusió de la meva ànima. No puc expressar degudament com em vaig sentir al desvelar l'entrellat de l'estafa. Cercava sobre tot una creença que m'apropés al meu pare, que vaig perdre quan just vaig fer 14 anys, i vaig topar amb la realitat.
ResponEliminaDesitjo que trobis la tranquil·litat del teu esperit i que la mantinguis fins el darrer moment. Això és lo millor que puc desitjar-me també per a mi mateix. És un món molt estrany aquest. Vivim cercant la veritat i sovint no ens adonem que la tenim davant nostre.
No oblidis que les tradicions sovint s'han muntat sobre falsos mites i grans mentides. Gent que conec encara recorda joguines o carraques com els "mata jueus", i "esto es una judiada". Hem d'esborrar tot això que ens avergonyia com a persones i com a poble. La fe que vaig professar mai podria haver existit sense el tronc principal. Molts encara no ho entenen.
Hi han religions que s'han fet fortes intentant desmuntar d'altres. Suposo que has entès les meves paraules. Jo sempre amb el meu sentiment de culpa, que no aconsegueixo apartar, però si cerques, trobes, i no sempre t'agrada el que has trobat.
Fins sempre i molta sort. Segueix amb Bereshit, si us plau. Gràcies per tot Enric.
He entès les teves paraules, Tomàs. Encertes quan dius que vaig aprendre dels avantpassats. Ho vaig saber ja de gran, però ho impregnava tot i el dolor també hi era present com vaig poder descobrir en unes velles cartes de l'avi.
EliminaEt deixo l'enllaç a un article meu antic que segur que t'interessarà:
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/09/els-estatuts-de-puresa-de-sang.html
Una abraçada molt forta!
El cristianisme i els seus símbols gràfics i icònics són una de les millors obres de “branding” de la historia. Una bona marca du associada tot un feix de símbols i significats potents i efectius, i el crsitianisme simbolitza i significa també la curació, en aquest cas la curació de l’ànima, y Bayer ens ve a dir que ells, si no poden curar tant, al menys, curaran el cos que Déu ni do.
ResponEliminaAquesta, em sembla a mi, és la cosa.
Sens dubte, Xavier. Una marca que s'ha anat creant a través dels concilis amb dogmes incontestables i una simbologia que participa tant de les coses terrenals com celestials.
EliminaPenso que la publicitat de Bayer amb aquesta estètica i aquesta intenció va ser possible en aquell moment perquè els alemanys encara no havien perdut la guerra.