Autobiografies domèstiques: Sigmund Freud

No direm res de nou de Sigmund Freud (6 de maig de 1856 - 23 de setembre de 1939), metge i neuròleg austro-hongarès d'origen jueu nacionalitzat britànic. És el pare de la psicoanàlisi i qui va descriure el complex d'Èdip. Aquest complex planteja que durant la infantesa el fill desenvolupa un sentiment sexual cap a la mare, a qui està lligat biològicament i íntimament, i d'odi cap el pare (a qui vol matar), que és qui posseeix la mare. Aquesta atracció desenvolupa un sentiment de culpa. Segons Freud, aquest conflicte es resol mitjançant la identificació amb el pare. El problema ve, però, quan la figura del pare es difumina, desapareix o senzillament no existeix, o quan la mare no trena el lligam amb el fill, a qui converteix en company i substitut del pare. No entrarem en més detalls.

Ens centrarem només en la pel·lícula Freud (1962), dirigida per John Huston i amb guió original de Jean-Paul Sartre, de la qual normalment s'escapen detalls importants que tenen tant a veure amb la teoria de Freud com en l'interès de Sartre en el tema de l'incest. De fet, Sartre el va tractar a la narració breu L'enfance d'un chef (1939), convertida el 2015 en pel·lícula (1). El guió recull casos tractats per Freud i fa servir de fons la relació amb la seva mare, Amalia Nathansohn Freud (1835-1930), amb qui Freud tenia una relació especial. Huston i Sartre psicoanalitzen Freud.

Amalia Freud (37) i Sigmund (18),

el 1872

 

Un dels casos és el d'un noi, Carl von Schlosser, interpretat per David McCallum, que ha intentat matar a son pare i ha estat diagnosticat d'histèric. En aquells moments, la majoria dels seus col·legues es neguen a curar els pacients histèrics, perquè creuen que només simulen per cridar l’atenció. Però Freud aprèn a utilitzar la hipnosi per esbrinar els motius de la psicosi.

 

A la sala on el pacient rep Freud, un maniquí amb una casaca militar representa el pare del noi. Sota hipnosi, explica que el pare ha maltractat durant disset anys la seva mare, per la qual el noi se sent atret, com veurem. Amb un ganivet ataca el maniquí i li arrenca la casaca, sota la qual queda al descobert el cos nu del maniquí femení, que representa la mare i que el fill acaricia i besa sexualment davant la mirada esverada de Freud.

 

Ja a casa, l'escena incestuosa provoca un malson a Freud mentre dorm, en el qual el pacient, lligat amb una corda (cordó umbilical) que guia Freud, entra en una cova al fons de la qual hi ha una dona asseguda en un tron, a qui besa a la boca i que vol representar la mare del noi, però que és la imatge de la mare de Freud, protagonitzada per Rosalie Crutchley.

Crutchley és una actriu "especialitzada" en papers de mare incestuosa: la sèrie britànica Cold Comfort Farm (1968), de David Turner (basada en la novel·la homònima de 1932, d'Stella Gibbons); i Oedipus the KIng (1977), dirigida per Richard Callanan.

 

Freud es desperta horroritzat i suant. A l'escena anterior, la mare li dona a Freud una pulsera en forma d'espiral que en mans del fill es converteix en una serp, la temptació del Paradís bíblic, i recorda en un flashback una escena al dormitori de la mare mentre es canvia de roba i l'observa mig nua i li regala precisament el braçalet en espiral del somni. Estem a les beceroles del complex d'Èdip que explicaria i definiria el mateix Freud.

 

(1) Basada en la narració breu L'enfance d'un chef (1939) de Jean-Paul Sartre, The Childhood of a Leader és una faula sobre l'auge del feixisme al segle XX explicat a través de la història d'un jove nord-americà, Prescott, que viviu a França l'any 1918 amb els seus pares, dos personatges severs i distants amb el fill. El pare treballa per al govern dels EUA construint les bases del Tractat de Versalles, després de la Gran Guerra. La mare, d'origen alemany, és una dona de creences hipòcritament cristianes, que reprimeix els seus desitjos sexuals (l'única escena sexual es produeix quan el pare la masturba mentre li demana tenir un altre fill), i que obliga el nen a vestir com una noia. El que Prescott viurà durant l'estança a França modela la seva personalitat fins a crear un monstre que acabarà liderant el seu país com a dictador feixista.

A l'obra de Sartre el nen és diu Lucien Fleurier i desenvolupa sentiments antisemites. Coneix un altre noi, Berliac, amb un profund complex d'Èdip i que acaba desenvolupant una forta atracció sexual per la seva mare i el desig de fer l'amor amb ella. A la pel·lícula es fonen els dos personatges, i serà Prescott qui desenvolupa aquest complex d'Èdip provocat per diversos factors. El primer és la manca d'instint maternal de la mare, que fa un gir un dia que la minyona és fora i es veu obligada a atendre el nen. El banya i el porta al llit; però a mitjanit es desperta perquè s'ha pixat, amb la qual cosa la mare l'ha de tornar a banyar i atendre'l. mateix Freud.

Més endavant, la mare li busca una jove del poble perquè li faci de mainadera i li ensenyi a parlar francès, cosa que podria fer la mare perquè parla perfectament aquesta llengua, però aquesta subrogació és tant d'aprenentatge com materna. El paper el fa Stacy Martin, que es va fer famosa per les escenes de sexe explícit a Nymphomaniac, de Lars von Trier. En una de les escenes en que la mestra l'ensenya a llegir, Prescott observa els pits que es transparenten a través de la brusa (la mare, quan el banya, també porta una brusa escotada; és discret, però és el moment en que la mare mostra més pell). Més tard descobrirà que la noia s'entén amb el pare: li està prenent la segona mare. La propera vegada que estarà amb la noia llegint, al jardí, li acaricia la cara i després li toca els pits. La noia se sorprèn i li pregunta per què ho ha fet, i el nen respon, deixant anar el seu instint incestuós, que la mare li ho deixa fer (no podem descartar que sigui cert). La mestra li pica els dits com a càstig i Prescott, sentint-se de nou rebutjat, farà que l'acomiadin.