Els aquaris de Barcelona

Façana del Museu Darder durant

l’Exposició de Piscicultura (1910

Museu Darder. Banyoles

Un aquari efímer al Parc de la Ciutadella

A principis del segle XX i impulsada per Francesc Darder, la Junta de Ciències Naturals de Barcelona va promoure la repoblació de rius i llacs catalans amb espècies autòctones i exòtiques de peixos mitjançant activitats populars que van anomenar Festa del Peix.

La primera edició d'aquest esdeveniment es va fer a l’Estany de Banyoles l'any 1910 en el marc de la festa major de Sant Martirià i va anar acompanyada d’una Exposició de Piscicultura, pensada com a una mostra temporal i itinerant de peixos i altres espècies marines i fluvials, que es complementava amb estands relacionats amb les activitats pesqueres i la cria, el comerç de xarxes i estris de pesca o els proveïdors d’esponges naturals. Es van distribuir gratuïtament un total de 45.407 exemplars de peixos provinents del Laboratori Ictiològic que Francesc Darder havia inaugurat el 1909 al Parc Zoològic de Barcelona, del qual era director.

A Banyoles, l’exposició es va fer a l'edifici de les escoles, el mateix espai en el qual, posteriorment, es  va crear el Museu Darder, l'any 1916, quan Francesc Darder decideix traslladar-hi els objectes exposats al Museu Darder de Barcelona, situat aleshores a la Diagonal després d'haver ocupat diversos espais a Barcelona, com la Ronda de Sant Pau, el carrer de Mendizábal (actual Junta del Comerç) i el carrer de Jaume I. (4)

Després de la Festa del Peix de Banyoles, l'Exposició de Piscicultura va itinerar amb èxit per Terrassa (1911), Manresa (1911, al col·legi de Sant Ignasi), Roda de Ter (1913), Girona, Castellterçol, Torelló (1912, al Ter), Sant Sadurní d’Anoia, Ripoll, Capellades, Santa Perpètua, Cardona i Barcelona (1912-1913), on es va fer una exposició més gran, amb aquaris i estands instal·lats a l’edifici del Castell dels Tres Dragons, que posteriorment esdevindria el Museu de Zoologia (1920).

En acabar les exposicions itinerants, moltes de les peces exposades va acabar formant part del Museu Darder de Banyoles, on encara avui dia es poden veure, com per exemple un exemplar de manatí fet en guix i un coipú, formant part de l’exposició permanent, precisament en l’espai dedicat a la Festa del Peix.

A les notícies de premsa de 1912 i 1913, l’exposició de Barcelona, inaugurada el desembre de 1912, es presentava com la primera realitzada a Catalunya, fet que, com hem vist, no és cert. Aleshores la memòria ja era fràgil; passats més de 100 anys, l'oblit és total fins i tot en el cas de Barcelona.

Gràcies a l'estudi preliminar fet per Georgina Gratacós i Teixidor, directora del Museu Darder, s'ha pogut rescatar molta informació i una col·lecció de fotografies de l'exposició de Barcelona; sabem que la Festa del Peix va ser un esdeveniment popular important a Catalunya entre 1910 i 1920, perquè va proporcionar entreteniment a la població, però en l’àmbit naturalista no va ser gaire positiva perquè va afectar negativament els ecosistemes de les aigües dolces del país. (1)

L'exposició de Barcelona va incorporar, a més dels aquaris i els estands de les sales d'exposició un gran aquari, un magnífic pavelló situat a l'esplanada del Castell del Tres Dragons, davant del passeig de Pujades, pavelló que sense ser inèdit ara mostrem per primer cop públicament i fora dels estudis acadèmics, amb imatges del fotògraf Frederic Ballell, de l'arxiu del Museu Darder de Banyoles.

A banda del sorprenent l'aquari, una de les peces que va cridar més l'atenció del públic va ser la balena dissecada, que va ser instal·lada a l'exterior del Castell dels Tres Dragons, a l'entrada al Parc del passeig de la Indústria (actual passeig Picasso).

L'any 1912 una balena va quedar encallada a la sorra de les platges de Sant Feliu de Guíxols i moria. Un cop dissecada, va ser traslladada a Barcelona i a primers de desembre del mateix any va ser exhibida al descampat de l'antic Camp de les Xufles del Paral·lel, al costat del Pabellón Soriano, que feia poc havia canviat el nom pel de Gran Teatro Soriano (actual Teatre Victòria), en un solar on habitualment s'instal·laven barraques de fira.

La balena, que feia 13 metres de longitud, només va ser al Paral·lel unes setmanes fins que va ser traslladada al Parc de la Ciutadella, on va formar part de l'Exposició de Piscicultura. No era la primera vegada que s'exhibia una balena a Barcelona. Des de primers del segle XIX diversos cetacis van ser exposats en barraques de fira; ara, però, l'objectiu de l'exhibició era científic sense oblidar que durant tot el XIX i el primer terç del XX ciència i espectacle van anar moltes vegades agafades de la mà. L'any 1954, a Barcelona s'exhibiria un encara una altra balena amb l'excusa de la promoció de la pel·lícula Moby Dick (1954), dirigida per John Huston. De les exhibicions d'animals i persones en barraques de fira en parlem extensament al llibre Barcelona Freak Show (2021). (6)

Els aquaris de Barcelona

El títol d'aquest article que volia parlar de l'aquari de l'Exposició de Piscicultura (1913) l'hem titulat "Els aquaris del Parc de la Ciutadella", en plural. Continuarem parlant, doncs, d'aquaris a la Ciutadella i a la resta de la ciutat.

Gravat de l'interior de l’aquari d’aigua dolça de

l'Exposició Universal de París de 1867, publicat a

L’Exposition universelle de 1867 Illustrée

Els aquaris es van posar de moda a partir de les grans exposicions universals de la segona meitat del segle XIX. No eren només un suport per exposar els peixos, sinó la recreació monumental d'espais marins i fluvials on el públic tenia la impressió de submergir-se a les aigües i explorar els fons marins. L’Exposició Universal de París de 1867 és emblemàtica en aquest sentit per haver instal·lat dos aquaris, un d’aigua dolça i un de marí, que van ser «l’attraction la plus originale, la plus intraduisible de l’exposition», i que van brindar al públic l'oportunitat de descobrir un món desconegut, enmig de la recreació de grutes en el fons marí. Com dèiem més amunt, ciència i espectacle. (2)

Plànol de la gruta, cascada i dipòsit (1871)

Josep Fonserè. AHCB

Barcelona també va entrar en aquesta dinàmica. Per l’Exposició Universal de 1888, el mestre d'obres Josep Fonserè va dissenyar la Cascada Monumental del Parc de la Ciutadella, construïda entre 1875 i 1888 (inaugurada, però, el 12 de juny de 1881), i va comptar amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, aleshores estudiant d'arquitectura, que en va realitzar el projecte hidràulic, que incloïa el dipòsit d'aigua del carrer Wellington (avui seu de la biblioteca de la Pompeu Fabra), i va dissenyar una gruta artificial sota el conjunt. A la part posterior hi ha diverses dependències, que ara formen part dels serveis tècnics del Parc, i a sobre un antic dipòsit d'aigua, com es pot veure en el plànol del disseny original.

Grutes i aquari

de la Cascada

La part inferior i un primer pis, les grutes, eren una recreació escenogràfica que imitava una caverna ombrívola de parets rocoses, amb estalagmites i estalactites. Quan la Cascada es va inaugurar el 1881, no estava prevista la instal·lació d'un aquari, sinó que s'hi construí un restaurant anomenat, precisament, La Gruta (5).

Entrada a l'antic aquari de la Cascada

Posteriorment, el dipòsit va ser convertit en el primer aquari públic de la ciutat, aprofitant les dependències posteriors i les grutes, a les quals es van afegir compartiments per als peixos. En el plànol anterior es pot veure el perfil de la Cascada i a l'esquerra, dins d'un requadre, les instal·lacions destinades a l'aquari. El conjunt formava part de la idea de parc científic amb què va ser dissenyat el parc per a l'exposició del 1888 (vegeu "La Ciutadella: primer parc científic de la ciutat"). (3)

Entrada a les grutes de la Cascada del Parc, c. 1910

Fernando Rus

L'any 1916, davant la precarietat de les instal·lacions del Parc, la Mancomunitat aprova un pressupost per renovar les antigues dependències, com l'aquari. Amb retard per culpa de la Dictadura de Primo de Rivera, l'any 1924 es va posar en marxa resoldre la refrigeració de l'aigua als mesos d'estiu i es va assegurar el proveïment d'aigua de mar. El 1925 es va reobrir el recinte, però els peixos exhibits no interessaven al públic perquè no hi havia espècies exòtiques. El 1927 tancava el zoològic per reformar-lo i posar-hi taquilles, i construir un aquari i un terrari en uns terrenys contigus al zoo (encara no tenia l'extensió actual) amb voluntat pedagògica, la qual cosa va ser un èxit. (5)

Gruta de la Cascada cap a 1900

Deficiències constructives, però, van obligar a tancar l'aquari del zoològic per reformar-lo i el 1931 es va tornar a obrir l'aquari de la Cascada mentre es dissenyava l'Aquàrium de Catalunya, que s'havia de construir en els terrenys que havia ocupat a Montjuïc l'antic Restaurant Ambassadeurs durant l'Exposició Internacional de 1929, que era situat a l'altre extrem de l'esplanada de l'Estadi (prop d'on actualment s'aixeca l'edifici de l'INEFC), i havia de formar part d'un complex que inclouria un nou parc zoològic i un jardí botànic. El projecte no es va tirar endavant, primer per manca de finançament i després per la Guerra Civil. (5)

Així com la guerra va provocar la mort per inanició de molts animals del zoològic, l'aquari va restar intacte, però tancat al públic fins el 1942. Des de 1956 fins a la dècada de 1970, l'alcalde Porcioles va endegar un projecte d'ampliació del zoològic, que va passar de les 2,7 hectàrees inicials a 12 i es van construir l'Aquarama (un pavelló d'hivern, cobert, amb un oceanari per dofins i aquaris compartimentats)  i un d'estiu (descobert, per a grans espectacles de dofins i l'orca Ulisses), l'Aviari i el Terrari, i la resta d'infraestructures i instal·lacions d'oci que han arribar fins als nostres dies. Pel que fa als peixos, l'any 1955 el zoo exposava només 71 exemplars mentre que el 1964 arribava a 2.443. (5,7)

L'Aquarama d'hivern, el 1969

Mentrestant, les grutes de la Cascada i l'edifici de l'aquari de la zona superior van deixar de tenir cap utilitat. Durant dècades es van poder visitar com una part més de la Cascada monumental, fins que convertits en un cau de brutícia, van ser clausurats a finals de la dècada de 1980. Actualment (2024) es planteja la possibilitat de recuperar les grutes i s'han fet algunes visites guiades durant el 48H Open House.

Aquari de la Barceloneta, el 1966

Paral·lelament, l'any 1957 s'instal·la a Barcelona la seu de l'Instituto de Investigaciones Pesqueras, depenent del Consell Superior d'Investigacions Científiques, al final del passeig Nacional (Joan de Borbó) en un solar situat entre el moll de pescadors i els banys de Sant Sebastià, a l'actual plaça de Mar.

Una de les sales de l'Aquari de la Barceloneta

Inaugurat el 22 de juny de 1963, la planta semi soterrània de l'Aquari de la Barceloneta disposava de dipòsits de sedimentació de l'aigua de mar, a la primera planta hi havia els laboratoris i la biblioteca i a la planta baixa hi havia l'aquari, que disposava de 44 tancs d'aigua a més d'un gran dipòsit central amb tortugues centenàries i exhibia en total més de 200 espècies. Malgrat estar destinat a ser un dels grans aquaris d'Europa, es va convertir ben aviat en un lloc atractivament decadent, d'ambient obscur, fins a ser desmantellat a la tardor de 1987 amb les obres olímpiques en l'horitzó. Els peixos i la fauna marina supervivent van passar a dependre del Zoològic i a ser exhibits a l'Aquarama del zoo. La nova seu de l'Institut es va fer al passeig Marítim, però no es va contemplar la construcció d'un altre aquari.

Fins que no es va construir l'Aquàrium de Barcelona, el 1994, Barcelona no va tenir una instal·lació semblant oberta al públic. El lloc triat per construir-lo va ser el Maremàgnum, al Moll d'Espanya, al qual s'hi accedeix a través de la Rambla del Mar, una passarel·la ondulada de fusta. Es va obrir al públic el 1995 i conté més d'11.000 exemplars marins de més de quatre-centes espècies, tant de la Mediterrània com dels tròpics. D'aquesta instal·lació destaca un oceanari de 36 metres de diàmetre per 5 de profunditat, amb una capacitat de més de 4,5 milions de litres, que el públic pot visitar com si estigués immers en les seves aigües gràcies a un túnel transparent que el travessa. (5)

Bibliografia i notes

(1) Gratacós i Teixidor, Georgina, "La Festa del Peix a Banyoles el 1910, una recerca documental i fotogràfica". Museu Darder – Espai d’Interpretació de l’Estany (MDEIE).

(2) Valls Plana, Laura, "Tràfic global de peixos: piscicultura al Zoo de Barcelona a principis de segle XX", Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, nova època,, vol. 16. 2023, p. 71-93.

(3) March, Enric H., "La Ciutadella: primer parc científic de la ciutat", Barcelona, ciutat de vestigis. Ajuntament de Barcelona, 2017). 

(4) March, Enric H., "El Museu Darder", Barcelona, ciutat de vestigis. Ajuntament de Barcelona, 2017). 

(5) Requena Cerdà, Núria, Aquàriums: una evolució paral·lela. Treball de fi de carrera, gener de 2024. Universitat Oberta de Catalunya.

(6) March, Enric H. Barcelona Freak Show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939. Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona, 2021.

    —“Moby Dick a Barcelona”, El Món d’Ahir, 11, 2019.

    —"Moby Dick a Barcelona", Bereshit, 2015.

(7) Riera Clavillé, Antonio M. et al. Zoo. Revista del Parque Zoològico de Barcelona. Núm.8, 1969.