La taula parada (1822)
[Actualitzat]
Abans que el nord-americà George Eastman (12 de juliol de 1854 – 14 de març de 1932) inventés el rodet de pel·lícula (1883) i fundés la Eastman Kodak Company (4 de setembre de 1888), les fotografies es feien sobre placa de vidre. L'invent no només va facilitar el procés sinó que va posar la fotografia a l'abast d'un més gran nombre d'usuaris i va posar el seu gra de sorra en la invenció del cinema perquè el seu film flexible és a la base de les primeres creacions de pioners com Thomas Edison, els germans Lumière o Georges Méliès. Però abans no s'arribés fins aquí el procés de creació fotogràfic va ser llarg. Tot va tenir un primer moment i una primera fotografia.
Les primeres fotografies o daguerreotips van ser fets per l'inventor francès Nicéphore Niépce. Després d'obtenir imatges heliogràfiques (impressió de gravats sobre suport sensible), entre 1822 i 1824 va aconseguir les primeres fotografies amb càmera fosca, a les quals anomena "punt de vista" per diferenciar-les de les procedents dels gravats. Sempre s'ha donat com a primera fotografia conservada Vista des de la finestra a Le Gras, de 1826, i s'ha afirmat que les anteriors s'havien perdut o bé havien estat destruïdes. L'any 1980, l'estructuralista francès Roland Barthes recull a La Cámara Lúcida (1980) una fotografia del mateix Niépce, La taula parada, que data l'any 1822. L'original es conserva en el Museu Nicéphore Niépce.
Vista des de la finestra a Le Gras (1826)
Home estirant d'un cavall (1825)
Mentre no es posin d'acord sobre la validesa de la data de La taula parada, són molts els historiadors que continuen donant com a primera fotografia conservada Vista des de la finestra a Le Gras (1826). La imatge va ser produïda sobre una placa de peltre (aliatge de zinc, plom i estany) polit i cobert amb un derivat del petroli anomenat betum de Judea. A Saint-Loup-de-Varennes, Niépce va capturar la foto amb una càmera fosca sobre un full de 20 x 25 cm tractat amb oli de betum. Com a resultat de l'exposició de 8 hores, la llum del sol il·lumina els edificis a banda i banda.
Boulevard du Temple (París, 1838)
La primera fotografia d'un ésser humà va ser presa per Louis Daguerre de forma accidental a la fotografia Boulevard du Temple (París, 1838). A la part inferior esquerre de la imatge es pot veure un home a qui un enllustrador està netejant les sabates.
Autoretrat de Robert Cornelius (1839)
El primer retrat humà conservat és, de fet, un autoretrat de Robert Cornelius, nord-americà d'origen holandès, realitzat l'octubre o el novembre de 1839, sobre una placa de coure banyada amb plata. Darrere de la imatge es pot llegir: The first light picture ever taken (La primera imatge mai presa de la llum).
Two Nudes Standing (1839)
També de 1839 és la primera fotografia d'un nu. Two Nudes Standing és de Felix-Jacques Antoine Moulin, fotògraf francès especialitzat en fotografies de nus femenins, que l'any 1851 va ser sentenciat a un mes de presó per produir imatges que, segons el tribunal, eren tan obscenes que fins i tot pronunciar el títol seria cometre un acte d'indecència.
Pla del Palau (1839), gravat d'Antoni Roca
de la imatge fotografiada per
Ramon Alabern i Moles
La primera fotografia realitzada a Espanya es va fer a Barcelona l'any 1839. Però com en tots aquests esdeveniment pioners, hi ha dubtes. Existeix algun indici que la primera experiència fotogràfica l'hauria dut a terme el pintor de Saragossa, José Ramos Zapetti, l'any 1837, en què hauria descobert un sistema per reproduir imatges a través d'una càmera fosca. El pintor Vicente Poleras escriu en les seves memòries que a casa seva Zapetti tenia un armari ple de flascons amb líquids diversos, amb els quals feia els seus experiments. Deia que aviat donaria a conèixer al món els resultats obtinguts amb els seus experiments. Un dia va citar els seus amics pintors, que van veure sorpresos com apareixia reproduïda en una làmina de coure una figura i part del seu estudi. De tota manera, no hi ha proves d'aquestes dades, així que ens queda la incògnita de si realment hi va haver un aragonès inventor d'un mètode fotogràfic.
Full volant del programa de l'acte de la realització
del primer daguerreotip a Barcelona
Reail Acadèmia de Ciències
i Arts de Barcelona
Reail Acadèmia de Ciències
i Arts de Barcelona
El diumenge 10 de novembre de 1839, entre les dotze i la una del migdia i davant d’una gran expectació, el gravador Ramon Alabern i Moles -deixeble de l’inventor francès Louis Daguerre- ajudat dels operaris Mer, Monlau i Roure, va col·locar una càmera al terrat d’un edifici del Pla de Palau, la plaça que antigament va ser el Portal de Mar de la muralla medieval. Era un dia ennuvolat i ventós, però això no va impedir que Alabern captés la primera fotografia realitzada a Barcelona i a l’Estat espanyol mitjançant la tècnica del daguerreotip, després d'una exposició de 20 minuts. A la làmina preparada amb nitrat de plata i coure hi va quedar exposada la imatge de la Llotja i dels porxos d’en Xifré. Després de la presa, la placa passà a ser positivada amb vapor de mercuri i fixada amb una solució de sal. L'esdeveniment va aixecar una gran expectació a la Barcelona de l'època, l'acte va ser animat per una banda de música militar i se'n van fer ressò tots el diaris. El dia 14 la primera fotografia va ser rifada entre els convidats, que van pagar els números a sis rals. Va sortir premiat el número 56, però després ja no se’n va saber res més. Només n’ha quedat el gravat que va fer Antoni Roca de la fotografia.
Al carrer del General Castaños número 2 de la Barceloneta l'Ajuntament hi va col·locar l'any 1975 una placa commemorativa de l'esdeveniment.
Porxos d'en Xifré (1848)
Primera foto conservada de Barcelona
Primera foto conservada de Barcelona
Aquesta imatge dels Porxos d'en Xifre es presenta normalment invertida com passava amb els daguerreotips, però l'hem girada (Muralla de Mar a la dreta), i és el la primera imatge fotogràfica de Barcelona conservada (1848), i pertanyia a una col·lecció particular de Tarragona.
Madrid (1840-1850)
Malgrat la pèrdua de la fotografia de Barcelona de 1838, la de 1848 podria ser, encara, la primera que es conserva de l'Estat espanyol. Caldria veure si el daguerreotip de Cadis conservat al museu Paul Getty de Los Angeles, que recull unes vistes dels terrats de la ciutat, és o no de 1840 com afirmen alguns especialistes. De la mateixa manera, no hi ha data establerta per la foto de Madrid reproduïda més amunt, que es va fer entre 1840 i 1850, malgrat que hi ha qui la data el 1839. El daguerreotip mostra l'església de Nuestra Señora del Carmen y San Luis, al carrer del Carmen, i va ser feta des del carrer de l'Arenal, segons va escriure Luis Fontanella en el llibre Historia de la fotografía en España desde sus orígenes hasta 1900, on es va publicar per primer cop.
Boston (1860), foto aèria de James Wallace Black
La primera fotografia aèria va ser feta des d'un globus aerostàtic per Félix Nadar, l'any 1858, sobre la localitat de Val de Bièvre. Malauradament, no es conserva ni la primera ni cap de les que va fer. La primera conservada és de James Wallace Black, sobre la ciutat de Boston, als Estats Units.
Sobre la notícia d'una suposada fotografia aèria de la Ciutadella militar de Barcelona, feta l'any 1853, vegeu Un miratge sobre la Ciutadella.
Tartan Ribbon (1861), de James Clerk Maxwell
Aquesta forma tan curiosa, que va rebre el nom de Tartan Ribbon, i que sembla ser una cinta i un monyo, és la primera fotografia en color. Va ser feta l'any 1861 pel físic escocès James Clerk Maxwell amb una càmera fotogràfica de colors combinats ideada per ell, mitjançant el sistema de la síntesi additiva.
Cavall en moviment (1875), d'Eadweard Muybridge
Eadweard Muybridge és l'autor de les primeres fotografies amb moviment, aconseguides fent una seqüència de dotze instantànies, que havien de ser visionades amb un aparell semblant al zoòtrop. No ho va aconseguir fins 1878, després d'un intent fallit el 1872 degut a la impossibilitat de gaudir d'un obturador que anés prou ràpid com per poder fotografiar les seqüències del moviment. El problema el va solucionar ideant i construint ell mateix els mecanismes necessaris. Aquesta va ser la tònica general en la història de la fotografia: la necessitat va fer evolucionar les tècniques de positivat i els aparells fotogràfics. Com hem vist, les primeres fotos no només van ser estàtiques, sinó que reproduïen objectes degut al temps d'exposició necessari.
L'oceanògraf Émile Racovitza sota el mar (1893)
La primera fotografia sota l'aigua s'atribueix a William Thompson, el 1856, però malauradament aquesta fotografia també s'ha perdut. Serà de Louis Boutan, biòleg francès, de qui se'n conserven les primeres. Boutan va decidir fotografiar la vida marina i va construir el 1893 amb el seu germà Auguste tots els aparells necessaris per aconseguir-ho.
Podríem seguir la llista de primeres fotografies: la de la terra feta a l'espai, la digital, la primera publicada a Internet... Però ho deixaré aquí per no haver d'arribar a la meva primera foto amb el cul a l'aire.
Fotografia i pornografia
Parlant del cul, només un darrer apunt que resulta molt interessant des del punt de vista de la fotografia com a representació artística i pública de la realitat.
He estat buscant la primera fotografia pornogràfica conservada. A l'exposició Hold That Pose: Erotic Imagery in 19th Century Photography, al Kinsey Institute, Bloomington de la Universitat d'Indiana, de 2015, s'hi exhibia una fotografia datada el 1880 i d'autor desconegut en què dos homes es masturben mútuament. Aquesta sembla ser la datació més antiga.
Etimològicament, la paraula "pornografia", del grec πορνογραφíα, prové de porne (prostituta) i grafia (imatge, descripció, il·lustració), és a dir, pornografia és segons aquesta evolució la descripció o il·lustració d'una prostituta i, per tant, de les activitats associades amb la prostitució. Ara bé, la pornografia com a paraula no entra en ús fins l'aparició de la càmera fotogràfica -els grecs mai la van utilitzar, ni la càmera ni la paraula. Ens trobem, doncs, amb una clara relació entre reproducció tècnica -que inclou també la impremta com a mitjà de creació pornogràfica- i pornografia. El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola dóna aquesta primera definició: "Carácter obsceno de obras literarias o artísticas", és a dir tot allò que atempti contra la "moral pública" i sigui artístic. El DIEC fa la mateixa definició, però a literari i artístic hi afegeix un etcètera que subratlla, sense dir-ho, el caràcter comercial de la pornografia en ampliar el valor intrínsec de les imatges pornogràfiques.
Amb aquesta definició, segurament, els qui la van redactar estaven preservant la seva pròpia moral com a possibles consumidors de pornografia, evitant tota relació amb la vulgaritat adornant-la d'art. Fixeu-vos que nosaltres mateixos hem diferenciat entre el nu i la pornografia en publicar més amunt una foto amb dues dones despullades, agafant-nos a una de les definicions clàssiques que implica que la pornografia mostra relacions sexuals explícites o obscenitat, conscient que l'obscenitat és molt subjectiva. Amb la qual cosa tornem a la idea que és la mirada i no l'objecte el que és obscè.
I és clar, això ens porta a fer-nos una pregunta: Quina definició hauria donat una dona, sovint objecte de la qüestió que ens ocupa i poques vegades subjecte i consumidora, sobre què són la pornografia i l'obscenitat?
