Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dilluns, 9 de maig del 2011

Star Wars en Iconoscope


El dissenyador i il·lustrador Wayne Dorrington segurament no s'imaginava l'èxit que tindrien les seves infografies de la Guerra de les Galàxies, parts IV i V, en què resumeix el contingut dels capítols amb icones, com si fos un history board. El seu bloc s'ha vist desbordat per les visites (a veure si es desborda el meu!). No sé si aquesta inclinació cap a la representació iconogràfica, el resum gràfic, el cop d'ull, és un fenomen que va amb els temps o és que el cervell tendeix, cada cop més, cap a la simplificació. Els missatges de Twitter en serien un altre exemple. L'altre dia algú resumia en un tweet la pel·lícula Avatar: "Típic conte de fades amb príncep blau".

Vaig a veure si sóc capaç de trobar en aquesta infografia com es representa el fraternal i incestuós petó de la princesa Leia i Luke Skywalker. Les icones es queden curtes per representar les emocions. El ritme narratiu no només queda reduït a la interpretació dels símbols, sinó que depèn de la interpretació que l'autor haurà fet de la narració cinematogràfica, donant importància i valor a allò que ell haurà entès subjentivament que era important. Així, doncs, la seva feina no tindrà més valor que la de comprovar fins a quin punt la seva interpretació coincideix o no amb la nostra. A veure si algú s'atreveix a contestar-li amb un altre esquema iconogràfic o si algú li posa música.


3 comentaris :

  1. Hola Enric,

    M'he quedat una mica parat de veure com es pot (i es té la intenció) de reduir tota una pel·lícula a un seguit de símbols. Per mi més que simplificació, és super- o multisimplificació, doncs redueixes o anules a la vegada el contingut estètic, narratiu, auditiu (on és la banda sonora en aquests símbols?), etc. etc. de tota una proposta artística. De totes maneres, desconec què persegueix el tal Wayne Dorrington.

    Sobre la tendència actual cap al "cop d'ull" que esmentes, vaig llegir a Babelia una entrevista força interessant a Nicholas Carr sobre aquest fenomen (http://www.elpais.com/articulo/portada/mundo/distraido/elpepuculbab/20110129elpbabpor_3/Tes). He llegit part del seu llibre "Superficiales", però crec que amb aquesta entrevista n'hi ha prou per entendre la seva hipòtesi. De fet, ja en podries fer una entrada al blog...

    Salutacions

    ResponElimina
  2. Hola, Luigi,

    Tens raó en tot el que dius: aquestes icones no ens diuen res de la pel·lícula. Segurament Dorington no persegueix res més que ser original i guanyar-se un espai a la Xarxa.

    Sens dubte és molt interesant el que diu Carr (a qui cal tenir sempre en compte), i en part té raó. La seva reflexió és massa sociològica i poc antropològica. Vull dir que té raó pel que fa al comportamnent de la massa, però l'anàlisi del comportament dels individus tant en quant la funció que realitzen en el conjunt seria una altra. Jo no crec que la massa marqui tendències de comportament, sinó de consum.

    A veure si tinc una estona i hi penso amb detall (si la Xarxa em deixa).

    ResponElimina
  3. Estic també d'acord en el que dius.

    Paral·lelament, llegint en Zygmunt Bauman em passa exactament el que expliques. Potser la sociologia moderna, en tant que necessita una anàlisi científica, en surt malparada la vessant antropològica. No debades, no deixa de ser fascinant, doncs tots viatgem dins el mateix vaixell

    ResponElimina