Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Sucot, la festa de les cabanyelles

Litografia d'una sucà en forma de teatret (1910)
Yeshiva University Museum


חג סוכות שמח
Hag sukkot sameakh
Bona festa de Sucot
Sukkot alegre i anyos mejorados


Una sucà és una cabana construïda amb un mínim de tres parets, coberta per un sostre de canyes i palmes prou densa perquè faci ombra de dia però que de nit permeti veure les estrelles. Sucot (plural femení de sucà) és la Festa de les Cabanyelles. Se celebra durant una setmana a partir del dia 15 al 22 de Tixrí, després del Yom Kippur, dia del perdó i l'expiació. Durant aquests dies la sucà és considerada la llar familiar i ha d'estar condicionada per fer-hi vida. Aquest 2022 la celebració comença al capvespre del dia 9 d'octubre i acaba el 16.

La festa religiosa jueva celebra l'èxode del poble hebreu des d'Egipte fins a la terra promesa, a Canaan, recordant els quaranta anys que van haver de viure en tendes al desert. Diu el Levític 23, 39-43 (1):

"El dia quinze del mes setè, quan haureu recollit els fruits de la terra, celebrareu una setmana de festa en honor del Senyor. El primer i el vuitè dia seran dies de repòs. El primer dia fareu unes enramades amb fruits d'arbres bonics, amb palmes, amb brancatge d'arbres frondosos i de salzes dels torrents: celebreu la festa amb alegria, durant una setmana, a la presència del Senyor, el vostre D"u. De generació en generació celebreu cada any aquesta festa de set dies dedicada al Senyor. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions. Celebreu la festa el mes setè: durant set dies heu de viure en cabanes. Vosaltres, els nascuts a Israel, viureu en cabanes, perquè els vostres descendents sàpiguen que vaig fer viure en cabanes els israelites quan els vaig fer sortir d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre D"u."

Els elements descrits per a les enramades reben el nom de "quatre espècies": l'etrog (אתרוג), un cítric conegut com a poncem o naronja; lulav (לולב), una branca verda de palmera datilera; hadàs (הדס), branques de murtra amb fulles; i l'aravà (ערבה), branques de salze amb fulles.




Però com a gairebé totes les festes religioses, darrere s'hi amaga una festa agrària: les collites de tardor. Un dia d'acció de gràcies, abans no arribi el fred, per demanar que la resta de l'any sigui fecund i abundant.

Das Laubhüttenfest (El Tabernacle; 1869)
Moritz Daniel Oppenheim


També en l'entorn cristià són habituals aquestes celebracions de tardor, sense data fixa, però que giren al voltant de les festes patronals, com la de sant Miquel, de caire més expansiu, o com la de la nit de Tots Sants, que és una festa de recolliment familiar.


La sucà de la família Kalbermann a
Mannheim (Alemanya), l'any 1935
Dempeus a l'esquerra, Marta
Rosenfeld Kalbermann
Font: USHMM


Sucot a Barcelona

Per Sucot és tradició convidar amics, amigues i familiars a gaudir de la festa, ja que les cabanes també simbolitzen la força i la unió que proporciona l’hospitalitat. Per aquesta raó, a banda de les celebracions familiars, a Barcelona hi haurà dos espais on poder gaudir públicament del Sucot: a la plaça de Sant Just, a Ciutat Vella, i a la plaça del Carme del barri del Camp de la Creu, a les Corts. Hi trobareu informació en aquest enllaç.


Sucà a la placeta del Pi, el 2018


Les cabañuelas, un sistema de predicció del temps

Buscant rastres de la celebració jueva en el folklore hispà, es coneix amb el nom de cabañuelas una forma de predicció meteorològica popular a llarg termini. Una de les explicacions de l'origen d'aquesta tradició es troba en què durant la festa de Sucot es feien prediccions de pluja, segurament un costum heretat com a pervivència en el desert. L'antropòloga Pilar Moreno Rodríguez (2) afirma que per metonímia el lloc on es feien les prediccions (la cabana jueva, dit també en castellà cabañuela) va acabar donant nom a la cerimònia.

Les cabañuelas, que encara perviuen en algunes poblacions, són tradicionals del sud d'Espanya: Andalusia (on, en un poblet d'Almeria, el nostre amic Xavi B. va conèixer les dues últimes persones que utilitzaven aquest mètode i ens n'ha explicat detalls), la Manxa, Múrcia, Canàries i en alguns llocs de la Meseta castellana, com a Madridejos (Toledo). Al nord d'Espanya s'utilitza un sistema similar anomenat témporas, i sistemes similars són coneguts en alguns països centreamericans, a Mèxic i Colòmbia.

Per predir els fenòmens atmosfèrics, l'expert (pagès o pastor) interpreta indicadors com les formes dels núvols, la direcció i la intensitat del vent, les característiques del Sol, la Lluna, els estels, la boira, la rosada, l'arc de Sant Martí o la calamarsa. També es fa servir el comportament dels animals, com l'aparició de formigues alades, certs moviments de les orelles dels rucs o el cant fora d'hores del gall. En les persones s'interpreten senyals prou coneguts arreu com picors a la pell on hi ha antigues ferides o dolors a les articulacions. I senyals de l'entorn domèstic com les humitats i el cruiximent de la fusta (bigues, mobles). En alguns llocs, també reben el nom de cabañuela alguns estris i instal·lacions rudimentaris que serveixen d'indicador, com és el cas de Canàries (vegeu la il·lustració).




La interpretació d'aquest senyals està relacionada amb l'observació i l'estadística, en un context dominat pels cicles naturals i agraris, que acaben sistematitzats (normalment) a partir de l'observació dels primers 24 dies d'agost de cada any, que permeten pronosticar quin serà el temps que farà durant els propers dotze mesos. Els primers dotze dies d'agost pronostiquen la primera quinzena de cada mes en ordre numèric ascendent (1 = agost, 2 = setembre...) i els segons dotze dies pronostiquen les segones quinzenes en ordre numèric descendent (13 = juliol, 14 = juny...).

Aquest mètode de pronòstic meteorològic no té, evidentment, cap base científica ni es pot sistematitzar perquè els fenòmens climàtics tenen un comportament difícil de predir a mesos vista. La sistematització popular no apareix fins que es publiquen els primers calendaris (com el Calendari dels pagesos o el Zaragozano). Fins aleshores, la memòria i l'observació a llarg i curt termini permetia (i permet) a pagesos i ramaders ajustar en cada moment unes prediccions fetes grosso modo, però sempre tenint en compte que els indicadors cíclics (les migracions animals són els més clars) tenen una alta fiabilitat.


*


Notes:


(1) Bíblia Catalana Interconfessional.

(2) Pilar Moreno Rodríguez, "La predicción metereológica, costumbre y creencia en Madridejos (Toledo)", en III Jornadas de Etnología de Castilla-La Mancha [Guadalajara, 1985. Actas]. Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, Servicio de Publicaciones, 1987.

5 comentaris :

  1. Comme d'habitude, molt interessant. L'apunt filològic sobre "las cabañuelas" m'ha fet pensar en la quantitat de rastres jueus que hi ha també a la cultura mallorquina, tant en contacte amb el món judaic com la de Toledo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el cas mallorquí, Sícoris, més viu que en cap altre lloc per la pervivència i persecució dels xuetes fins avui.

      El del rastres de costums jueus que han arribat fins avui de forma més o menys emmascarada és un tema que m'interessa molt però en el qual m'hi posat poc perquè no dono més de si. Però m'has fet pensar en una expressió ben catalana que té un origen jueu: fer dissabte. Netejar la casa en dissabte era la manera com els conversos o els criptojueus feien veure que eren bons cristians: netejar dissabte, canviar-se roba diumenge i estendre-la dilluns.

      Elimina
    2. I deixant de banda els costums religiosos cristians, que gairebé tots tenen arrel jueva.

      Elimina
  2. Molt ben explicat Enric i per imaginar com seria el Call de fa 600 anys enrrera . Obrigado !!

    ResponElimina