dilluns, 2 abril de 2012

Fragments de l'evangeli original de Marc


Més enllà de Setmana Santa (1)

El mes de febrer saltava la notícia de la identificació d'un fragment de l'Evangeli de Marc, suposadament el més antic conegut fins ara. El papir, que va sortir a la llum gràcies a un col·leccionista d'antiguitats, deien que estava datat en el segle I d.e.c. La notícia va córrer per la xarxa a la velocitat de la pólvora (ai, volia dir de la llum!). Pocs dies després, amb mateixa rapidesa que es creen i s'ensorren les notícies a Internet, es parlava sobre la possible falsedat de la troballa.

Ahir, James F. McGrath, de la Universitat d'Indianàpolis, feia un divertit exercici periodístic i d'enginy anunciant que una notícia d'última hora estava destinada a deixar sense efecte l'anunci del descobriment del fragment de l'Evangeli de Marc amb la localització d'un altre fragment que seria una còpia directa de l'original.

Diu McGrath que el fragment està escrit en anglès isabelí. La identificació del text com a còpia original de l'Evangeli de Marc es basa en una nota escrita en un post-it que es va adjuntar al fragment, que diu:

Marc, si us plau, copia això en grec koiné perquè pugui ser llegit actualment. Envia l'original a Anglaterra. Ells ho necessitaran més endavant.
Gràcies,
Pete.

A. P. Rilke, especialista en el Nou Testament, és un dels més ferms partidaris de l'autenticitat del manuscrit. Parlarà sobre la procedència del text en un capítol d'un llibre de pròxima publicació en què es connecta el manuscrit amb un altre trobat al barri Talpiot de Jerusalem, en una ossera amb símbols cristians, com per exemple l'Ichthys, el peix que du inscrit l'acròstic ΙΧΘΥΣ (Jesús Fill de Déu Salvador), símbol que permetia identificar els cristians.


A The Chamber Pot of the Twelve Apostles (La gibrelleta dels dotze apòstols), Rilke sosté que, quan la imatge està orientada correctament i la configuració de la perspectiva es fan amb photoshop, queda clar que la imatge és en realitat un orinal, que si no va ser utilitzat per Jesús, segur que sí el van fer servir els seus seguidors.

Ja s'ha posat en marxa la producció per fer un documental a Discovery Channel. No obstant això, les proves per datar el manuscrit no es podran dur a terme satisfactòriament, diuen els experts, fins que la tinta amb què estava escrit el post-it no s'hagi assecat completament.

Tot plegat, una broma que juga amb aquesta ànsia de trobar els textos originals dels llibres bíblics, però especialment els del Nou Testament, amb l'esperança d'obtenir dades que confirmin o ampliïn el coneixement de Jesús i el seu ministeri. Però aquest coneixement mai ens dirà res de nou sobre la vessant divina d'aquest messies. Potser alguna dia un document ens podrà ampliar el que ara sabem del Jesús històric. Podríem, fins i tot, descobrir les logia, les paraules de Jesús suposadament recollides per algun dels seus deixebles i que haurien de formar part del Document Q, la font original dels evangelis. Però la resta, tot allò que queda fora de la crítica textual, és teologia, és especulació, i forma part, exclusivament de les creences dels individus.

13 comentaris :

  1. Des que sé que els "apòcrifs" són anteriors als "originals", em prenc la Bíblia com un festival de falsaris. I no tinc res contra Marc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, tens raó. És un magnífic festival de falsaris.

      Elimina
  2. Jo no hi entenc gaire de tema de papirs però les imatges que es veuen semblen sortides d'un basar egipci...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, el fragment és fals de totes totes. Per això en McGrath se'n fot en el seu article.

      Elimina
  3. Jo diria que hi ha un error de transcripció al Post-it: hauria de dir "Envia l'orinal a Anglaterra, ells ho necessitaran..."
    Sigui fals o no, un bon post per a celebrar la Pasqua com Déu mana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, omplir-lo segur que l'omplirien. Ara estava pensant si hi ha cap religió que adori les deposicions...

      Elimina
  4. Hi ha descobriments que no tenen preu. Mira que n'hi ha de descreguts que es malfien de l'autenticitat de segons què. Ja veuràs com el documental ens ho aclareix tot i ens en demostra l'autenticitat. En un documetnal es pot fer aicxxò i més...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eulàlia, si la gent s'empassa les mentides dels tertulians de la tele, imagina't si ve de Déu!

      Elimina
  5. En canvi, hi ha l'evangeli segons Sant Judes, que ès autèntic però no reconegut per l'esglèsia catòlica. El National geographic li va dedicar un número...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, l'Evangeli de Judes, de fet, és tan autèntic com qualsevol altre llibre bíblic o apòcrif. És una qüestió de cànon; quan es va tancar uns quants es van quedar fora i d'altres no van ser admesos per ser posteriors al tancament. El criteri per incloure'ls o no va ser més d'ús que per qüestions de contingut. El de Judes és només un cas dels molts evangelis que no van ser admesos.

      Elimina
  6. I el que s'arriba a xalar amb aquestes historietes? que si sí, que si no ... impagable!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clidice, i tant! És tanta la gent que hi ha ara davant i darrere de qualsevol notícia que, d'entrada, tot passa per bo, i és divertit veure que hi ha gent que s'empassa autèntiques rodes de molí.

      Vaig amb una cura quan m'entusiasmo amb algunes notícies...

      Elimina
  7. San Marc hauria fet bé d'estampar un segell amb el logo d'un lleó a tots els seus manuscrits. La feinada que ens hauriem estalviat.

    ResponElimina

Le grand cirque Calder

Le grand cirque Calder
Toronto i Whitney Museum