dimarts, 10 d’abril de 2012

L'altre Josep Guardiola (1930-2012)



La infantesa és aquell territori que s'allunya a mida que els personatges que la van habitar es converteixen en record, i que a mida que s'acumulen els records més a prop la sentim.

L'altra dia en parlava a Entre la nova i la vella cançó, i ara...

És impossible, i estèril, resistir-se al poder evocador dels records i de l'estètica que ens va tocar viure.


Di, papá [Youtube]

16 comentaris :

  1. Oooooh!! M'ha fet entrar en veure que no només figurava l'any de neixament !!!
    Tot un mite i aquesta cançó era de les predilectes d'algú que potser el retrobi allà on vagi ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaria bé que existís un lloc així. De moment ens conformarem... ens conformarem a tardar a trobar-lo.

      Elimina
    2. Si, si, que per molt idílic que sigui,i moltes cançons i bons moments, prefereixo les penuries d'aquí !!! Per si de cas !!!

      Elimina
  2. era tot un clàssic, a casa teniem un single amb la cançó que cantava amb la seva filla, la de "di papa"

    ResponElimina
  3. Ostres, li dèiem Pepe Hucha, i tenien una magnífica competència de crooners amb en Ramon Calduch!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyor, Pepe Hucha! No n'han corregut gaires, de crooners, per aquí. S'ha de reconèixer que tenien un tros de veu.

      Elimina
  4. Ostres, mai el vaig sentir com a propi. És més, jo diria que la cançoneta que va cantar amb la seva filla és la que em va obrir els ulls a la crítica salvatge musical...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, jo no tinc criteri. El coneixia i el vaig sentir des que vaig néixer.

      Elimina
    2. ...traigo
      ecos
      de
      la
      tarde
      callada
      en
      la
      mano
      y
      una
      vela
      de
      mi
      corazón
      para
      invitarte
      y
      darte
      este
      alma
      que
      viene
      para
      compartir
      contigo
      tu
      bello
      blog
      con
      un
      ramillete
      de
      oro
      y
      claveles
      dentro...


      desde mis
      HORAS ROTAS
      Y AULA DE PAZ


      COMPARTIENDO ILUSION
      ENRIC

      CON saludos de la luna al
      reflejarse en el mar de la
      poesía...




      ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS, FLOR DE PASCUA ENEMIGOS PUBLICOS HÁLITO DESAYUNO CON DIAMANTES TIFÓN PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA,JEAN EYRE , TOQUE DE CANELA, STAR WARS,

      José
      Ramón...

      Elimina
    3. José Ramón, nos daremos una vuelta por tu blog.

      Bienvenido. Un abrazo.

      Elimina
  5. Quin ensurt deurien tenir els culés, ahir...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha...! El millor de tot és que aquest Guardiola era periquito!

      Elimina
  6. A don José lo vi ya muy mayor en el verano de 2004 en unas verbenas de pueblo, cantando en play back con su smoking blanco, su bigotillo y su peluquín... En un momento dado abordaba la de "Di papá" y solicitaba una voluntaria entre los asistentes para cantarla con él. Era entonces cuando su hija, ya muy crecidita, aparecía camuflada entre el público y como si fuera una más, como por casualidad, subía a entonar el perpetuo himno junto a su padre... todo muy decadente y encantador...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacto, Abuelito, decadente y encantador. Casi era tan inmortal como un tebeo.

      Espero que esté usted bien en su retiro temporal.

      (Su comentario había quedado perdido por el ciberespacio y lo he localizado hoy, de ahí el retraso en la repuesta).

      Elimina